| Invisible Versionat |
| Capítol 2: El principi del final |
| Els dies passen lents, com si el temps anés més a poc a poc, i en Lluc continua amb la seva rutina sense pensar-hi gaire, però alguna cosa dins seu comença a incomodar-lo. Al parc, assegut al banc de sempre amb la llibreta a la mà, observa la gent com fa cada dia, però ara tot li sembla més estrany. No només les persones, també els sorolls, les mirades i fins... |
| |
| Brudrimuel | Inici: Invisible |
  |
|
|
| Quan callar és sobreviure. |
| Capítol 2: Observada |
Clac. Va sonar la via que tenia dins de les venes, odiava tenir vies a les venes, em donaven molt de fàstic.
No recordo res del que va passar, perquè vaig acabar aquí, res. Només que estava en una sala de l’hospital, la llum era molt forta i em feia mal als ulls. També sentia molta pressió al meu braç. I és clar, una polsera de color blanc amb... |
| |
| isabellazavatti | Inici: Invisible |
|
|
|
| Un nou oxigen per respirar |
| Capítol 2: I la tranquil·litat? |
Tot és fosc, no es veu res. El Daniel pensa que ha mort, però té consciència i això el fa dubtar. La seva veu, per un moment, semblava exiliada. El seu cos transformat en arrels. La seva ment en mig d’un huracà, on només es distingia un desig: que aquest experiment sortís bé.
Brrrr… pipipipi
A l’instant la foscor... |
| |
| SARJOA | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| pressió |
| Capítol 2: |
| Com es pot veure, la vida den toni havia estat marcada per las desgracies del que ell anomena, el pla de deu. Personalment, no soc una persona que cregui en cap mena de tipus de religió, després d’haver estudiat lo basic a la ESO sobre l’historia de la humanitat, puc considerar que es tracta d’estafes amb la fi de controlar a la gent mitjançant el govern duna manera sotil i... |
| |
| trullolsm | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La Trampa |
| Capítol 2: LA TRAMPA |
| La selva brasilera era un laberint verd i humit. L’aire feia difícil respirar; cada bocanada venia carregada de fang, floridura i el perfum penetrant de la vegetació tropical. Els arbres eren gegants i formaven túnels naturals, i la llum del sol només arribava a ratxes que es reflectien al fang i als rierols. Tots els sons semblaven amplificats: el xiulet dels ocells, el grunyit dels... |
| |
| jduque | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
|
| Capítol 2: "Veig una llumeta al final del túnel!" |
Està assegut, amb les mans sobre les cames, mirant la taula de davant seu, la motxilla pesa molt i també li pesa la por que porta dins, però hi ha silenci, un silenci que no fa mal i que li deixa respirar una mica.
Pensa en l’escola, en els passadissos plens de gent que passa sense mirar-lo, les rialles que no són per a ell i les empentes petites que fan mal igual. Cada cop... |
| |
| Júliaa | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La verdadera veritat |
| Capítol 2: La veritat amagada |
Dos setmanes després no podia deixar de pensar en el paperet que li havia donat la dona misteriosa a la senyora. La meua curiositat anava augmentant, tenia molta intriga en descobrir el què amagaven. Un dia més, com sempre, vaig començar la meua feina, preparant el desdejuni per a tota la gent que hi havia al casalici i posteriorment vaig haver de plantxar alguns... |
| |
| JúliaRoserMariaLaia | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Ja veurem. |
| Capítol 2: ALLÒ QUE NO VEIM |
Van passar uns dies en els quals jo anava evitant a la meva companya d'habitació, posant-hi la màxima distància possible, fins que un dia es va produir… em va tancar la porta als nassos.
- Podem xerrar un moment? - va dir en un to greu.
No tenia sortida. Vaig deixar la motxilla a terra i vaig assentir. Jo al meu llit, n’Alba al seu. Només durant... |
| |
| 1 | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: |
| Tots els representants tan actius de les idees eclesiàstiques, les autoritats religioses, aquells amb títols pomposos i carotes rodones i vermelles havien decidit que ja no els hi era beneficiós adorar a Déu, de l’existència del qual havien estat convencent el desesperat i nu poble durant centenars d’anys. Després de l’arribada del nou emperador... |
| |
| Vania Tkach | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La paradòxa del món invers |
| Capítol 2: L’EUGÈNIA |
Un raig de llum que apuntà directament a la cara del nostre protagonista va fer recórrer un calfred pel cos d’en Daniel. Per això es tapà la cara amb la mà, arrufant les celles i remugant.
—Bon dia! —va exclamar l’Oliver, mirant-lo amb un somriure d’orella a orella.
Una veu va exclamar des d’una altra sala... |
| |
| Queralt | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La soletat |
| Capítol 2: Problemes socials |
El gimnàs feia olor de terra humida i de goma vella. Les veus rebotaven contra les parets altes, barrejant-se amb el so sec de les pilotes boten i les sabatilles lliscant pel terra polit. El Pau es va quedar un moment a l'entrada, observant-ho tot, intentant no semblar tan perdut com se sentia.
-Va, vine -va dir l’Iker, fent-li un gest amb la mà-. Ens hem de canviar.
|
| |
| APJ | Inici: Invisible |
|
|
|
| ELS INVISIBLES |
| Capítol 2: Amor de pare i fill |
2n episodi – Ficcions
Quan tenen els resultats de les analítiques el metge veu que en Llorenç no ha estat gens bé aquest temps i preocupat truca urgentment a en Llorenç. La trucada sona així: Llorenç diu hola Jefferson digui i el doctor li respon hola vinc molt decepcionat vine quan abans millor a la consulta és molt important. En Jefferson penja sense donar... |
| |
| AdriAleix | Inici: Invisible |
|
|
|
| 40 |
| Capítol 2: La cadira, la Marta i la sang |
| En Toni va decidir agafar un taxi per tornar a casa. El trajecte va durar més que l’anada, hi havia trànsit. Durant aquest temps en Toni va estar pensant en la Marta, com de costum, però aquesta vegada amb un nus a la gola. “Per què no l’havia anat a buscar? Per què no havia contestat durant tots aquells dies que ell va ser fora? S’havia enfadat per alguna cosa... |
| |
| Querat i Maritna | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: La capseta de música |
- - Crec que soc el responsable d’un assassinat.
- Qu-què? - respon la Jane amb els ulls com plats.
- Sí, ho has sentit bé. Doncs… Tot va començar fa cosa de set mesos. Estàvem d’excursió amb l’escola, quan encara vivíem a Texas. Tot just estàvem en un descans de mitja hora per... |
| |
| Melonita | Inici: Invisible |
|
|
|
| A l’altra banda de la porta |
| Capítol 2: Grupal? |
| Durant uns instants no diu res. No sé per què, però pels seus gestos i la manera de posar-se em fa notar que sent que la butaca on està asseguda no és gens còmoda, però no ho acabo d'entendre del tot. També noto que la carpeta que du a la mà li molesta; no sap si passar-la, si millor a la falda i entrellaçar els braços, o sí deixar-la... |
| |
| Anna Tàpies Serra | Inici: Invisible |
|
|
|
| ABCD_MISSIÓ |
| Capítol 2: En camí a terfikus |
Carla: QUEEE!!!
Balma: Xiques, això no estava previst. XOCAREM!!!!!! -Pensament de l'Aitana. He de fer alguna cosa ja!! Ja ho sé, aniré a controlar la nau.
En aquell moment l’Aitana va corrent a pilotar la nau per a estabilitzar-la.
Aitana: Xiques, necessito que m'ajudeu a esquivar allò, asseieu-vos i ajudeu-me.
Justament... |
| |
| ABCMatarranya | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| El preu de la desobediència |
| Capítol 2: El refugi abans de la tempesta |
| Els primers dies fora del palau van ser un infern per a Iulia. No estava acostumada a caminar llargues hores, ni a dormir a terra, ni a suportar el fred de la nit sense més protecció que una túnica prima. El bosc semblava no acabar-se mai. Els arbres alts li barraven la llum del sol i el silenci només es trencava pel cruixir de les branques sota els seus peus o pels sons llunyans... |
| |
| cromanc21 | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| L'escuder de l'emperador |
| Capítol 2: Capítol 2: El dubte de l'escuder |
El vent bufava amb força al penya-segat, colpejant-los sense pietat. El soroll de les onades trencant contra les roques pujava des de sota, constant, fred, com un recordatori del que estaven a punt de fer. Ell es va quedar quiet durant uns segons, sense moure’s, mirant el mar. Sabia que aquell era el lloc. Sabia que aquell era el final del camí.
El seu company va baixar del cavall amb... |
| |
| martigimenezpuig | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Lila Malva |
| Capítol 2: L’al·lota d'ulls castanys com la mel |
Clava el peu esquerre sobre el parquet marró clar del taller i avança vuit passes fins a arribar a la cadira situada al costat d’aquella on l’al·lota ja s’hi havia assegut.
El saló és completament diferent de la recepció. No és colorit en si mateix, sinó que el vesteixen les ceràmiques pintades que s’hi van eixugant. No... |
| |
| psanchomartinez | Inici: Invisible |
|
|
|
| El que no es veu |
| Capítol 2: El món no es para |
La nit va ser llarga. Massa llarga. Ell es va girar i girar, perquè no podia dormir, però tampoc volia aixecar-se. Estava allà, quiet, mirant el sostre, sentint com si tot el cos pesés massa. Cada vegada que tancava els ulls pensava el mateix: no puc més.
Quan va començar a entrar una mica de llum per la finestra, va sentir la porta obrir-se, era la mare i... |
| |
| khadija | Inici: Invisible |
|
|
|
