|
| Capítol 2: La oportunitat |
Sento les passes cada cop més aprop. No ho puc evitar, però la cara de la Nina em torna a venir al capdavant. Aquesta mirada tan tranquil·la, aquesta manera relaxat però que aporta una sensació de calma inexplicable que sembla tenir controlada qualsevol tipus de situació…
Intento fer com que no m'he adonat, com que la situació és aliena a mi. Em... |
| |
| CanigoElenaBros | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| Treballs i dies |
| Capítol 2: El començament |
Durant la seva primera setmana de feina, la Lorena va poder observar com n’era de reservada la família Reixach. El petit, en Jaume, de deu anys, al principi era una mica reservat i tancat, però quan veia la Lorena netejant, s’hi apropava amb amb les seves joguines i li deia que volia jugar, no la podia deixar en pau.
En canvi, l’única germana, la... |
| |
| AlexUnaiDelfina | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: La gran festa |
Van passar les setmanes, entre examens, deures i tardes a la fleca queixant-se dels professors estaven els tres amics. Un divendres després de sortir de classe sortien els tres amics de l’institut.
-Hem de celebrar que ja hem acabat els exàmens. He sentit que faran una festa demà a casa d'en Manel, hi anem tots!- Va dir l’Anais eufòrica.
-Jo no hi vull anar, em... |
| |
| CarlaYanriaRaafat | Inici: Invisible |
|
|
|
| Estrelles perdudes |
| Capítol 2: El que ens observa |
La nau avançava lentament per l’espai. A dins, tot tremolava de manera irregular. Algunes pantalles s’encenien i s’apagaven, i els sons dels sistemes no eren constants. Daniel estava assegut davant dels controls, mirant-los sense dir res. A fora, el llum tornava a aparèixer, sempre a la mateixa distància, com si sabés exactament fins on acostar-se.
—Això... |
| |
| Marly7 | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| L'amargura de la soletat |
| Capítol 2: El pes del silenci |
El cop a la porta no es repeteix. Passen uns segons i no hi ha cap resposta. La dona deixa la carpeta sobre la taula amb molta calma, com si el petit soroll hagués aturat el temps. Ell roman amb la boca una mica oberta, notant com respira de manera irregular. La frase que estava a punt de dir-se queda dins seu, sense acabar, com un pensament que s'ha interromput a mitja paraula.
—Un moment... |
| |
| Alberto Elena | Inici: Invisible |
|
|
|
| Des del balcó |
| Capítol 2: "Una Habitació Pròpia" |
| A l’últim raig de sol d’un dia que ja s’havia inundat de núvols, en Toni va tancar el llibre d’Orwell amb una sensació agredolça. La revolta havia fracassat en la ficció, però dins seu havien despertat tota mena d’inquietuds. Va tornar a entrar al saló del seu pis, on el silenci del luxe que l'envoltava semblava una mica més dens... |
| |
| JoelGutiérrez | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Ja era massa tard |
| Capítol 2: L'ombra entre els engranatges |
| La vida en la Groobert s'havia convertit en una partida d'escacs on en Daniel era el peó que intentava que no se'l menjara la reina. Els dies ja no es comptaven per hores, sinó per torns de vigilància i cicles de filtratge d'aire. Havia après que la capitana Frida no era només una veu "manaire" que tallava el silenci de la nau; era una estratega de categoria... |
| |
| jose mundina sivera | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Altra vida absurda |
| Capítol 2: Capítol 2: Tot el que puja… |
Està a punt de clarejar. Ja han passat dos dies. Ha somiat el mateix des de dilluns. Sempre torna a estar assegut en aquella consulta freda i ombrívola, esperant que el cridin. Però aquest cop el somni té un petit canvi: sent el seu nom perquè entri. I just en aquell instant es desperta.
Un altre cop s’ha adormit. Cinc minuts més que tenen gust de... |
| |
| Iker Minga | Inici: Invisible |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: Invisible |
| En Rafel es va despertar abans que sortís el sol, encara amb la sensació estranya de no haver dormit del tot. La seva nova habitació feia olor de fusta polida i de lleixiu, una aroma desconeguda però agradable, neta i tranquil·litzadora. La llum entrava pels finestrals grans i projectava ombres llargues sobre la paret. En Rafel es va quedar immòbil un moment, observant com els... |
| |
| juanalbertii | Inici: Invisible |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: Capitol 2 |
Després de tot el que ha succeït anteriorment, el Nil estava en un punt de la seva vida on tenia molts alts i baixos, però, l’etapa que estava per venir seria una de les més dures de la seva vida.
La seva història estava per fer un gir de 180 graus, respecte a l’última recuperació que havia tingut, en el segon trimestre, després de les festes de... |
| |
| AYD | Inici: Invisible |
|
|
|
| Vius per inèrcia |
| Capítol 2: La porta entreoberta |
| Surt de la sala amb passos lents, però alguna cosa en el seu interior ha canviat. Ja no és només un visitant que ha vingut sense saber molt bé què esperar, ara és algú que ha pres la decisió d'enfrontar-se al desconegut. La recepcionista ho observa des de la distància, sense dir res, i ell sent que cada mirada pesa més del que deuria, com si tots... |
| |
| Radu Cristian Marc | Inici: Invisible |
|
|
|
| Madam |
| Capítol 2: La Casa on tot s'amaga. |
La Casa on tot s’amaga.
No em donen temps a respondre.
Andrew obre la porta i m’indica que surti amb un gest educat, però distant.
Els seus ulls eviten els meus, com si mirar-me massa temps fos perillós.
- Ja et farem saber la nostra decisió - diu la Nina amb una calma que em glaça la sang -. Pots marxar.
|
| |
| JHJ | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La invisible |
| Capítol 2: Llum al final del túnel |
Capítol 2
Llum al final del túnel
sis mesos abans
Avui he quedat amb la Mariona, hem quedat en deu minuts, més val que m’afanyi, no li agrada gens que arribi tard. Així que agafo la meva bossa amb les meves coses i surto de casa i li escric un missatge perquè no es preocupi.
Quan arribo a la plaça on hem quedat, ella ja... |
| |
| Edurne | Inici: Invisible |
|
|
|
| L'assistenta |
| Capítol 2: El destí |
9 del matí i en Toni està ben despert, no per voluntat pròpia, sinó perquè l’Arnau l’ha trucat fa cinc minuts comunicant-li que l’estan esperant sota de casa per anar a esmorzar tots junts i donar-li una notícia.
Ha passat una setmana de la festa, una setmana des que va creure per un moment haver-se retrobat amb la... |
| |
| Jana Pijuan | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Rere la pols, on dormen els records |
| Capítol 2: Rere la pols, on dormen els records |
Començava a veure borrós. La llum del lavabo em molestava. Vaig aconseguir obrir els ulls per complet. Estava desconcertada. Què acabava de veure? El cor em palpitava més de pressa que mai. De cop el ressò d’una veu va aparèixer, era la Nina; Millie, trigaràs gaire? Em vaig aixecar de cop. El cap em va donar voltes, però, havia de sortir ja. I allà... |
| |
| IvetCV333 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La rata urbana |
| Capítol 2: De traïcions ensangonades |
| El salt em deixa sense alè i el meu estómac es queda al teulat del qual acabo de saltar. Sento el corrent d’aire que m’impacta la cara i l’adrenalina m’inunda el cos, convertint els batecs del meu cor en unes pulsacions gairebé doloroses. Mig segon després, impacto amb els peus les plaques de ferro que cobreixen el teulat següent i utilitzo l’impuls del salt... |
| |
| Paalina | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Quan descansar és patir |
| Capítol 2: El pes del silenci |
| Era juny, i la vida d’en Toni s’havia capgirat de cop. Feia només uns dies que havia rebut la carta que mai no esperava: Metalúrgica Barcelona S.A. l’havia acomiadat. Després de 16 anys entre números i factures, el seu lloc s’havia esfumat en una reunió freda i silenciosa, plena de formalismes i excuses. El món que ell coneixia, ordenat i predictable,... |
| |
| Daniel67 | Inici: Anna K. |
|
|
|
| el secret de l'assassina |
| Capítol 2: el secret de l’ assassina |
el secret de l’ assassina
Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el... |
| |
| abouhout | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El somni del alumne |
| Capítol 2: TERRIBLE SON |
En Daniel es va quedar uns segons amb la mà suspesa davant del panell. El silenci era tan profund que podia sentir el seu propi batec ressonant-li a les orelles. Va mirar al seu voltant una vegada més, com si esperés que algú aparegués i li digués què havia de fer. Però no hi havia ningú. Només ell, el... |
| |
| ahayou | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| la que mata |
| Capítol 2: |
CAPITUL 2
El agus en e en el primer dia de treball es va trobar amb una altra amic que es deia faizan era de pakistan era molt fort molt més que en agus el primer dia van fer una baralla de broma que en fezan el va guanyar per molt el va deixar amb sang el següent dia el el agus va estar descansant el toni va estar de guàrdia va pasar un dia muy chill fins ala... |
| |
| mzbiakh | Inici: L'assistenta |
|
|
|
