FICCIONS 1r CAPÍTOL Adrià S i Aleix R

Els metges li diuen a en Llorenç que entri a la consulta del doctor Jefferson. Allà li fan analítiques de sang i és aquí on descobreixen que té càncer. És molt dur per ell explicar-ho a la seva família que aquest càncer no és com un altre, és terminal i s’ha expandit per diferents òrgans. Els metges li diuen que ha de fer-se tractaments per intentar viure més temps. Continua fent-se tractaments fins que els metges li comuniquen que només li queden dos mesos de vida. En escoltar això, queda destrossat per dins durant dos dies. Finalment, ho explica tot a la seva família i també queden devastats. La seva família li dóna un consell: que durant aquest temps gaudeixi al màxim. L’endemà, ell es mentalitza i comença a reservar activitats per fer amb la seva família. El primer dia van tots a tirar-se en paracaigudes des d’un avió. El segon dia reserven unes motos d’aigua per a tots els seus amics i per a ell… Tots els diners que ha guanyat al llarg de la seva vida, els està gastant en aquest temps de vida que li queda. Uns dies més tard, durant un dinar familiar, tot està normal fins que rep una trucada al mòbil: és el doctor Jefferson. Llorenç: Hola? Jefferson? Jefferson: Hola, Llorenç, et truco des de l’hospital. Vine a la meva consulta tan aviat com puguis, si us plau. Llorenç: Perfecte, ara vaig cap allà. En Llorenç va disparat cap a l’hospital per saber què li volen dir. Quan arriba a la consulta del doctor, en Jefferson li diu que té una gran notícia per a ell: hi ha un tractament que es fa a Itàlia i que pot salvar-lo del càncer terminal. Es posa molt content. Quan arriba a casa, tothom està a taula sopant; els ho explica tot i tothom va a fer la maleta, perquè marxen cap a Itàlia. Un cop a Itàlia, en Llorenç s’instal·la a l’hospital mentre els seus familiars esten a l’hotel del costat. Dos dies després d’arribar, li comencen a fer el tractament. Aquest tractament li fa perdre els cabells, l’infla, li provoca vòmits, sempre té ganes de dormir i està cansat… Es sent malament, però al final és l’únic que pot salvar-li la vida. Després d’un temps a Itàlia, acaba el tractament. Els metges no li saben dir si està salvat o encara continua amb la malaltia. L’hi permeten marxar cap a Espanya, però necessiten la seva sang per analitzar si hi ha alguna cosa més a part del càncer i saber si està curat del tot. A partir d’aquí, ell comença a fer la seva vida normal. Coneix nous amics i amigues, i comença a sortir de festa amb aquesta gent nova. Va a festes majors, discoteques… En aquestes festes comença a beure alcohol i prova el vaper. La gent en parla i es corren rumors. Aquests rumors arriben als seus pares, que li diuen que això afecta moltíssim la seva salut i que ell no està en condicions per fer aquestes coses. Ell els intenta fer cas, però un cop dins li costa molt sortir d’aquest món de fum i alcohol. Continua gaudint d’aquesta manera fins que un dia rep un missatge a les 21:23. El missatge és de l’hospital on li feien el tractament, és a dir, de l’hospital d’Itàlia: Doctor: Llorenç, intenta anar a l’hospital de la teva ciutat. Hem analitzat la teva sang i has de parlar amb el teu doctor. Llorenç: Perfecte, demà al matí hi aniré. En Llorenç té por que el metge vegi que fuma i beu alcohol, però se sent obligat a anar-hi. Els seus pares estan indignats amb ell, perquè en aquest temps està consumint coses que el perjudiquen molt. L’endemà va a l’hospital i li diuen que, de moment, tot està correcte. Li expliquen que li han de fer una altra analítica de sang per veure com ha anat evolucionant des que va tornar d’Itàlia. Ell es posa molt nerviós, perquè no vol que el metge s’enteri de tot el que ha fet durant aquest temps.