| Principi d'una nova vida |
| Capítol 3: Un final Feliç |
CAPÍTOL 3
-Clara, estàs bé? -Digué en Bernat
Ella no es movia gens, amb els ulls oberts com taronges i una veu tremolosa va dir:
-Se’m ha fet tard Bernat, hauria de marxar, em sap molt de greu.
-Espera Clara, per què de cop? Emporta’t un trosset de pastís!
-De veritat, he de marxar Bernat.
|
| |
| Júlia Calvo Pons | Inici: Invisible |
  |
|
|
| Quan em miraven |
| Capítol 3: Redempció |
| Vaig entrar a la presó un matí gris, sense cap mena d’èpica. Les portes metàl·liques es van tancar darrere meu amb un soroll sec, gairebé administratiu. No era el so d’un càstig exemplar ni d’una condemna dramàtica; era simplement el so d’un mecanisme funcionant tal com havia de funcionar. Un home entrava, un número quedava. A dins,... |
| |
| axelroig | Inici: Invisible |
|
|
|
| L' oblidat |
| Capítol 3: Recorda'm |
En Pau no va mirar.
Es va quedar dret allà, d’esquena a la porta del dormitori, amb els dits clavats a la paret del passadís. La veu no va tornar a sonar, però ho podia sentir — alguna cosa l’estava observant.
No era imaginació.
Era un pes real, com si un fil invisible li estigués lligat a la nuca.
Va tancar els ulls i va comptar fins a... |
| |
| Tianyi Marc i Lin | Inici: Invisible |
|
|
|
| Anna K. |
| Capítol 3: Revelació |
| “L'enyorança del passat…” És estrany, és una frase que jo mateix he dit, però que, tot i això, se’m guarda a la meva ment com una daga, una daga que no fa sang, sinó que penetra a tots els records que enyoro, a totes aquelles coses que en el passat eren molt importants… En les trobades de la plaça del poble, en els crits dels nens, en... |
| |
| itxarodiazmerino | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La nau infectada |
| Capítol 3: La Revelació |
Amb la tristesa que recorre els nostres cossos, havíem de marxar cap al comandament de la nau. La Kendra i jo vam recollir subministraments i munició per poder afrontar els monstres. Carregadors de la talladora, aigua isotònica, racions militars… No sabíem quant temps estaríem allà dins, ni si en sortiríem vius.
El passadís cap al... |
| |
| Els Langunas | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 3: La veritat de tot |
No puc dormir. El soroll continua. És fluix, però constant, com un “piii…” que no desapareix mai. Em giro al llit una vegada i una altra, però no serveix de res. Em tapo el cap amb el coixí, intento ignorar-lo, però és pitjor, perquè sembla que estigui dins meu. No ve de fora. Ve del meu cap. O de més endins.
M’acabo aixecant.... |
| |
| Juditesju | Inici: Invisible |
|
|
|
| Has d´estar preparada per a tot. |
| Capítol 3: Tot no és el que pareix… |
Un dia més, em tenien així atrapada, amb fred a les mans, dolor a les cames i parlant sola amb les rates, mentre els ocells cantaven a l’exterior. Vaig sentir un soroll repel·lent, com si estigueren derribant parets. De sobte, un grup de persones cada vegada s’acostava més cap ací. Una d’elles era Cornelia, una jove de la manifestació.... |
| |
| MireAdri8 | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| El jardí de la traïció |
| Capítol 3: El jardí de la traïció |
Havien passat mesos. No sabia dir exactament quan havia deixat de comptar els dies, però sí quan tot havia començat a canviar. No va ser de cop. Va ser lent, gairebé imperceptible. Converses al jardí que s’allargaven més del compte, mirades que ja no evitava, silencis que deixaven de ser incòmodes.
Eric ja no era només una presència que... |
| |
| BertaCanigó | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Tot no és el que sembla |
| Capítol 3: EL NOM QUE JA NO PODIA AMAGAR |
Aquella matinada gairebé no vaig dormir.
La mansió Beaufort continuava sent silenciosa, perfecta i ordenada com sempre. Però ara el silenci no semblava elegant ni tranquil. Era fràgil, com un vidre a punt de trencar-se.
Sabia que en Thiago no havia desaparegut per sempre.
No era el tipus de persona que abandona una veritat a mitges.
Em vaig llevar abans que... |
| |
| MariaAsencio | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Travessia |
| Capítol 3: Ja són aquí |
El passadís principal, que connectava amb la plataforma de llançament, era un tub revestit de panells blancs que brillaven sota la llum roja. A banda i banda, les portes de les sales tècniques estaven tancades i segellades.
Quan va arribar a l'escotilla final, va col·locar la mà sobre el panell d'identificació un raig de llum verda li va escanejar la palma i els... |
| |
| JúliaGuerrero | Inici: La creadora de records |
|
|
|
|
| Capítol 3: Escapant de la Creació |
| Immediatament vaig fer dos clics sobre el fitxer i aquest es va obrir. Ja desitjava veure quins secrets contenia aquest vídeo tan misteriós, que, per fi, després de tantes hores, vam poder trobar. Vaig estar a punt de prémer el play quan vaig sentir un soroll com si alguna cosa caigués al pis de baix. Pensant que segurament era la Noa, que ja hauria tornat del supermercat,... |
| |
| Akostyk | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Capítol 1 |
| Capítol 3: El missatge |
—No Millie, has de posar la càmera més lluny— em deia l’Àngela mentre gravàvem el vídeo que em va comentar ahir.
Després d’una estona la qual se’m va fer infinita, la meva germana em va deixar lliure de les seves estrictes instruccions i vaig poder anar a descansar al menjador mentre ella editava el darrer vídeo que... |
| |
| marionaainhoablanca | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Tretze centímetres i mig |
| Capítol 3: silenci |
| No m'ha donat temps ... |
| |
| Lols | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El joc del silenci |
| Capítol 3: L'error |
| No se quan de temps va passar però vaig obrir els ulls i vaig sentir un dolor al clatell increÏble.No se on era.Tot era molt estrany.Estava a una habitació que mai havia vist amb tota blanca,molt antiga perque hi havien moltes teranyines al sostre,també hi havien moltes taques de sang,entraba poca llum per un conducte del aire i practicament estava a oscures el q mes em va sorprendre que estava... |
| |
| melanieadeobi | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Ja veurem. |
| Capítol 3: MÉS ENLLÀ DEL MIRALL |
Els dies passaven, i la calma que sentia era estranya. Els dies ja no eren tan difícils com el principi, però tampoc eren fàcils de passar, no sabia ben bé com em sentia. Era com si estigués enmig d’un pont o un camí, sense saber si mirar avant o enrere, sense ser qui era abans, però sense saber del tot qui començava a ser.
Amb n’Alba les coses... |
| |
| 1 | Inici: Invisible |
|
|
|
| NO M'OBLIDIS |
| Capítol 3: LA LLIBRETA |
LA LLIBRETA
El seu cor torna a bategar amb força. Ha d’actuar ràpidament, no sap quant temps li queda abans que tot torni a començar i els seus esforços no hagin servit per a res. Torna a tancar la capsa, l’amaga i camina fins a l’escriptori.
És allà: una llibreta de quadres entre milions de papers plens de dibuixos. Si demà es... |
| |
| 012a | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: Confessions |
Aquell dia vaig apagar el despertador abans que sonés, sense ganes d’afrontar el dia. El silenci era sufocant, i em vaig afanyar preparant-me per deixar enrere el pis atrotinat. Com sempre, vaig agafar el camí llarg. Anar al cementiri s’havia convertit en part de la meva rutina, malgrat que els primers anys ho evitava com una malaltia.
M’agradava passar-hi hores i hores,... |
| |
| janagrados | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| L'INFERN OCULT |
| Capítol 3: Un final sense igual |
Eixe moment el va marcar per sempre, perquè va ser un instant de reflexió que no mai oblidaria.
- L’àvia no va saber reaccionar, la seua ment estava en blanc, no es sap què estava pensant; potser pensava que eixa persona no era el seu net, o potser se li passava pel cap l’orgull que sentiria el seu marit. El que es podia apreciar...
|
| |
| Joel | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: CAPÍTOL III |
El silenci era cada cop més incòmode. Intentava tossir de tant en tant, o mirar cap a una altra banda, defugint la mirada.
— I per què m’has salvat? —va dir amb una veu esquerdada l’Helena—. Posaves en risc la teva vida.
— Ho sé, però no tenia cap mena de dret a tractar-te com ho feia, encara que fos el teu pare!
Ara ho... |
| |
| carlota riba | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Els últims dies del silenci |
| Capítol 3: El demà per arribar |
Dia 152:
Estic de camí a Sovietzkaia Gàvan.
He passat ja per Varsòvia i Minsk, ciutats emblemàtiques molt maques, totes dues.
El que més m'ha sobtat és la quantitat immensa d'edificis d'estil soviètic que he trobat. La part curiosa és que tots estan als afores. També he passat per davant d’un centre... |
| |
| JARargentona | Inici: La creadora de records |
|
|
|
