| La Porta del Silenci |
| Capítol 3: No l'obris… |
Aquell capvespre, a la casa Winchester, el vent feia tremolar suaument les cortines del saló. Jo acabava de deixar la cuina impecable i em preparava per fer la ronda habitual pels passadissos per anar a veure la senyora Winchester. Aquelles estones de vigilància, encara que no fossin llargues, començaven a cansar-me.
El temps semblava allargar-se, i cada respiració em pesava més... |
| |
| Noltrus 3 | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| La fugitiva |
| Capítol 3: Pax Romana |
Capítol 3
Per fi van arribar a una illa i van poder amarrar el vaixell. En aquell moment van poder respirar tranquils i després d’unes hores de donar-li al tarro van aconseguir pensar una solució que els permetés tornar a Roma i acabar amb la persecució.
El pla tractava en esperar que els guàrdies arribessin a l’illa i quan sortissin del... |
| |
| Les Guineus | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Un viatge de no retorn |
| Capítol 3: La Veritat. |
En Daniel es va despertar en mig del menjador. No sabia quant de temps devia haver passat des de... des de què? No recordava res. Ell estava esmorzant i parlava amb algú; després s’havia desmaiat i tot s’havia tornat negre. Va inspeccionar la zona amb la mirada, però no va veure ningú, ni la cuinera Rooth ni la persona amb qui parlava.
Va sortir de la sala i es va... |
| |
| Quernet Knight | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La porta que vaig empènyer amb por |
| Capítol 3: Capítol 3 |
En Marc escolta el so de la trucada com si fos etern i escolta de l'altra banda una noia que diu.
-Hola?
-Hola, soc el Marc, tu ets la Rosa?
Per l'altra línia s'escolta com si agafes aire.
-Sí, soc jo. Està tot bé, Marc?- Pregunta la Rosa.
-Sí tot perfecte. Gràcies per preguntar. Tu… Com va? Ha passat molt de temps... |
| |
| asolanes | Inici: Invisible |
|
|
|
| Les tràgiques vacances del Toni |
| Capítol 3: . |
| Ara ja és oficial el Toni està sortint amb la Núria. Després de molts mesos, el Toni ho ha aconseguit, i ara viuen els 2 al pis del Toni perquè la Núria s’ha venut el seu, ja que el del Toni és més gran. Tots els de la feina estan molt contents, però n’hi ha un en específic que no. El David. Està una mica gelós perquè a... |
| |
| tplana | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La porta dels Esbarzers |
| Capítol 3: L'Arrel del Silenci |
| Potser tot havia estat un engany, una fantasia per a esperits febles. No la va plantar de seguida. L’ampolla va romandre al seu davantal, al costat de les claus i del moneder, durant set dies sencers. Set dies en què el buit deixat pel silenci es va omplir d’un soroll nou: el de les preguntes. On plantar-la? Què creixeria? I sobretot, què hi havia darrere d’aquella porta, si... |
| |
| erodrig2 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Her |
| Capítol 3: Trio per mi mateixa |
| Després d’aquella conversa, la casa ja no torna a ser la mateixa. O potser soc jo qui ha canviat. Camino pels passadissos d’una altra manera, com si el meu cos hagués après alguna cosa nova. Ja no baixo el cap quan sento sorolls. Ja no camino de puntetes. Encara tinc por, però no és la mateixa por d’abans. Abans em pesava al pit, m’ofegava. Ara la noto a les... |
| |
| Clotet | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| L'Assistenta |
| Capítol 3: La veritat no sempre crida |
Per dir-me que estava lliure de moment sense càrrecs, si no es demostrava que ella no tindria cap càrrec contra el cas no tindria cap problema per fer pràctiques.
‘’Però segur que no tinc cap càrrec?’’
‘’No tens cap càrrec’’ va respondre l’inspector... |
| |
| AMJordiAriadna | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Abans del Zero |
| Capítol 3: La nau que volge tocar els astres |
Capítol final, on la nau i l’ànima de Daniel es troben en el vertigen del cel, i on res és el que sembla
Conta l’autor —amb no poca tristesa i també amb aquella ironia que mai falla a qui observa els homes— que Daniel, dins la nau, sentí primer la cruesa del silenci i després la brutalitat del moviment. La màquina, gegant... |
| |
| COCOLOKO | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| L’OFICI DE SER COM SOC |
| Capítol 3: La reunió inesperada |
Arriba l’endemà i, quan l’Èric entra a l’oficina, nota que l’ambient és diferent. No sap si és la llum (una mica més tènue perquè un dels fluorescents ha deixat de funcionar) o si és que la gent parla i tecleja més ràpid i amb més força, com si tingués pressa per arribar a algun lloc. L’espai... |
| |
| juliasofia | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: Foscor sense sortida |
| El tercer dia va començar com els altres: amb el sol entrant sense pietat per les persianes, amb el silenci de la casa que semblava embolicar-lo com una coberta de ferro. Però aquesta vegada hi havia una diferència subtil: en Toni ja no era només conscient del seu malestar, sinó que aquest començava a envair la seva percepció de tot el que l’envoltava. Cada so era... |
| |
| laiahernanz13 | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La Asistenta |
| Capítol 3: El meu pitjor error |
Em vaig quedar impactada, no ho entenia, per què era ja aquí? Si teòricament era demà quan hauria d'estar aquí.
- - Què fas aquí Millie? Abans de marxar et vaig dir que no podies entrar en aquesta habitació.
- Ho sento Nina de veritat, jo només l'estava netejant i de cop, s’ha obert sola la porta…
- Sincerament,... |
| |
| Els cimets | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| L'Assistenta |
| Capítol 3: Capítol 3: Secrets Enterrats |
PUNT DE VISTA, NINA:
La Nina sempre havia tingut un do per detectar mentides. Potser per això s'havia dedicat al periodisme d'investigació, per desemmascarar els millors mentiders. Però mai no havia imaginat que la investigació més important seria sobre l'home amb qui dormia cada nit.
Des de la finestra del despatx, observava la... |
| |
| 3asl01 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| 24 hores |
| Capítol 3: 10 minuts |
| Olía a flores muertas y de desinfectante. El pasillo era demasiado largo para el gusto de Toni. Sus pasos resonaban en el silencio. Se detuvo frente a una puerta y levantó la mirada. La habitación oscura de siempre. Suspiró y puso la mano en el pomo con la mano temblorosa. Abrió la puerta... |
| |
| Zynica | Inici: Anna K. |
|
|
|
| SECRETS EN HERÈNCIA |
| Capítol 3: La veritat sota les ombres |
La Clàudia es va despertar amb el cos tens i el cap ple de pensaments. La casa estava en silenci, un silenci espès que semblava carregar-se de records. Des que havien detingut na Magdalena, tot havia canviat. Ja no tenia por d’obrir la porta, però el pes del que havia descobert encara li oprimia el pit. Sabia que la veritat no sempre allibera de cop; a vegades fa més mal abans de... |
| |
| vaja personatges | Inici: Invisible |
|
|
|
| El palau del silenci |
| Capítol 3: Les ombres del palau |
Estimat diari,
Tan sols queden vint-i-quatre hores per a la nostra fugida, i el temps corre cada vegada més en contra nostra. Durant aquests dies hem estat ultimant els darrers preparatius, amb el cor encongit i la por sempre present. Hem tornat al jardí secret un parell de vegades, d’amagat del meu pare, i hem realitzat un clot per poder... |
| |
| eco de les lletres | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 3: Continuar caminant |
| Els dies continuen avançant, i amb ells també ho fa ell, encara que siga a poc a poc.Al principi gairebé no se n’adona, però hi ha detalls que li fan veure que alguna cosa ha canviat.Ja no es queda tant de temps pensant en tot el que podria anar malament.Encara li passa, però no sempre.Ara hi ha moments en què simplement viu el que està passant. A l’institut,... |
| |
| Paula i Sofia | Inici: Invisible |
|
|
|
| Quan la por es converteix en camí |
| Capítol 3: El llindar que aprèn a obrir-se |
No sap quant temps passa abans que la idea d’aixecar-se torni a aparèixer. No arriba com un impuls ni com una decisió clara, sinó com una disponibilitat. Com si alguna part d’ella, que fins ara havia estat en silenci, s’hagués posat finalment d’acord amb la resta.
El sofà no la reté. Quan es posa dreta, el cos respon amb facilitat, sense... |
| |
| mariagarriga | Inici: Invisible |
|
|
|
| Quan els somnis van aixecar el vol |
| Capítol 3: L’amor de la seva vida |
| El temps va passar i els nens van deixar enrere l'adolescència per entrar a l'adultesa i el Daniel encara sentia papallones a l'estómac quan veia a la Lluïsa. Tots tres havien crescut i el seu aspecte va canviar. La Lluïsa es va convertir en una senyoreta de cabells castanys, amb la pell ben morena i els llavis sempre els portava pintats de vermell que quan els obria deixava... |
| |
| laialosadacang | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La creadora de records |
| Capítol 3: El so del silenci |
| Aquell aplaudiment no va ser només un soroll dins de l’aula, sinó una sensació que li va quedar gravada a dins, com una empremta invisible que li recordaria per sempre qui era realment. Mentre els seus companys la miraven amb respecte i alguns encara s’eixugaven les llàgrimes, la Jessica va notar una escalfor al pit, una barreja d’orgull i tranquil·litat que mai abans... |
| |
| Lluna sol i ombra | Inici: La creadora de records |
|
|
|
