TREBALLS PUBLICATS |
|
|
CAPÍTOL I: 7 gen. al 29 gen. |
|
|
Guerrera |
Capítol 1: Guerrera |
El recorregut del valor
El Dia del Reclutament sempre és el més mortífer. Potser per això l’alba és especialment bonica, perquè sé que, per a mi, podria ser l’última.
Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l’ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa.
|
|
María Martí | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
L’Herència dels Escollits |
Capítol 1: L’Herència dels Escollits |
El Dia del Reclutament
El Dia del Reclutament sempre és el més mortífer. Potser per això l’alba és especialment bonica, perquè sé que, per a mi, podria ser l’última. Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l’ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa.
Aquest és... |
|
11117506 | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
Llàgrimes prohibides |
Capítol 1: Perquè puc |
Em vaig quedar immòbil. No sabia si donar una passa enrere i sortir corrents o provar d’ajudar-lo. Mai l’havia vist en aquell estat…
No sabia exactament què era el que em retenia en aquell carreró estret i ple d’ombres. Me n'havia d’anar, el meu cervell xiulava amb alarma, em deia que allò no era segur. Però llavors em va veure.
|
|
lopezanya@ | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
Batecs sota la neu |
Capítol 1: BATECS SOTA LA NEU : El desig |
En entrar a la sala principal em vaig quedar impressionada de com de majestuoses són les enormes espelmes que il·luminaven les belles vidrieres de l'alt sostre. Seguidament, vaig contemplar sorpresa els quadres i escorts que em permetien imaginar les seves històries i l'important i valorades que són per al castell perquè estaven posats en una posició adequada per a ser els primers a contemplar. De seguida vaig empassar... |
|
Sajidatouwayba | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
Retrobaments inesperats |
Capítol 1: Capítol 1: D’aplicacions per lligar a una conversa sincera |
D’aplicacions per lligar, no n’he necessitat mai. Potser el verb «necessitar» no és el correcte, però ja m’entens. Sempre m’han semblat una mica..., mmm..., al començament ho veia com un recurs per a passarells, i després... com ho puc dir per no semblar un carca? Bé, de fet era una mica carca, o sigui que i què si ho semblo?
Va... |
|
Alex C.F. | Inici: Esnob |
|
|
|
El retorn de Winifred |
Capítol 1: L'arribada de Wilhem |
Només arribar a la porta no parava de rumiar si era bona idea entrar a casa. Però vaig haver d’entrar perquè vaig sentir un crit del meu pare que preguntava on era. Llavors quan vaig anar al menjador i el meu pare em va preguntar si a la fortalesa on recluten als millors domadors de dracs, si em van reclutar. Jo en aquell moment no sabia què dir, perquè en veritat no em van... |
|
Ericdani2010 | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
Entre Ombres i Veritats |
Capítol 1: Introducció |
Abans de començar, deixeu-me que us digui, que el que us explicaré no és la típica història d'expressar tots els meus penediments, de fer-me la víctima com en moltes pel·lícules. Deixeu-me dir-los, que aquesta història no és de tota aquesta merda. Sí, és cert que me'n penedeixo de moltes coses, però no els avorriré... |
|
itxaro.diaz-merino | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
|
Capítol 1: El començament |
LA CONSTANT PICASSIANA
Capítol I. El començament
Totes les històries tenen un començament. Pot ser bonic, trist, de mil maneres. Però mai deixa de ser un començament. El cas és que el començament d'aquesta història no va ser gens bonic. Tot això comença fa un parell d'anys. Jo sempre havia... |
|
Suiiils | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
Avui us contarem la veritat... |
Capítol 1: Un malson de veritat |
De vegades se sentia igual que la primera vegada que, en aquella llunyana visita inicial, va haver de despullar-se anímicament per explicar li a una desconeguda, mal que fos psiquiatra, què li passava. Ella,que no s’obria mai a ningú, que feia anys que estava tancada en si mateixa, ho va fer forçada per les circumstàncies, perquè ja no suportava més el dolor, el... |
|
Balma | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
La lliuta per la corona |
Capítol 1: SUPERVIVÈNCIA |
El Dia del Reclutament sempre és el més mortífer. Potser per això l’alba és especialment bonica, perquè sé que, per a mi, podría ser l’última.
Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l’ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa. ja que m'anava a fer la cosa més important de... |
|
Edwina | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
|
Capítol 1: Dues cares |
No sabia, llavors, que m’impressionaria tant veure un home plorar.
Només n’havia vist algun a les pel·lícules i el meu avi quan havia mort la meva àvia, feia molts anys. Veure’l a ell, que sempre parlava en el mateix to de veu, plorant d’aquella manera, sanglotant com una criatura amb els ulls serrats i l’aire que no li sortia de la boca, em va fer... |
|
JoinaSara | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
|
Capítol 1: L'objectiu (CINZIA) |
El Dia del Reclutament sempre és el més mortífer. Potser per això l’alba és especialment bonica, perquè sé que, per a mi, podria ser l’última.
Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l’ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa. No estic segura del que estic fent però aquest no... |
|
VíctorCampos | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
COR AMB ALES |
Capítol 1: Capítol 40 |
"El retrobament va ser com un raig de llum que travessava la boira del temps, carregat d’emocions intenses, de somriures que es reconeixien malgrat els anys i de records que, com un riu, tornaven a fluir amb una força inesperada, omplint aquell instant de calidesa i complicitat."
“Violet, benvinguda a la... |
|
OREO DOBLE CREAM CDM | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
COR AMB ALES |
Capítol 1: Capítol 40 |
"El retrobament va ser com un raig de llum que travessava la boira del temps, carregat d’emocions intenses, de somriures que es reconeixien malgrat els anys i de records que, com un riu, tornaven a fluir amb una força inesperada, omplint aquell instant de calidesa i complicitat."
“Violet, benvinguda a la... |
|
OREO DOBLE CREAM CDM | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
La constant picassiana |
Capítol 1: Un mal son passatger |
Sovint se sentia igual que la primera vegada que, en aquella llunyana visita inicial, va haver de despullar-se anímicament per explicar-li a una desconeguda, mal que fos psiquiatra, què li passava. Ella, que no s’obria mai a ningú, que feia anys que estava tancada en si mateixa, ho va fer forçada per les circumstàncies, perquè ja no suportava més el dolor, el... |
|
Eric Mejias i Pol La | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
FORTALESA PSIQUIÀTRICA |
Capítol 1: Fortalesa psiquiàtrica |
En pic obro la porta de la meva casa, el meu gos em saluda amb entusiasme, com cada dia. Estic un minut acariciant-lo i després li poso menjar i aigua.
Sopo una sopa de galets i em poso a fer la meva feina del torn de nit: mirar les càmeres per assegurar-me que tot estigui bé pel psiquiàtric, potser sembla avorrit, però és graciós com les persones juguen a les... |
|
Adara Cabrero | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
TÒXIC |
Capítol 1: Darrere la muralla |
De vegades se sentia igual que la primera vegada que, en aquella llunyana visita inicial, va haver de despullar-se anímicament per explicar-li a una desconeguda, mal que fos psiquiatra, què li passava. Ella, que no s’obria mai a ningú, que feia anys que estava tancada en si mateixa, ho va fer forçada per les circumstàncies, perquè ja no suportava més el dolor, el... |
|
la jota amb la jota | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
Ja sé el que sents |
Capítol 1: Punt i final |
Mai hauria pensat que l'hauria vist plorar, davant meu, se'l veia tan indefens, tan vulnerable.
No sabia què havia de fer, jo quan plorava davant seu ell sempre venia a abraçar-me, se suposa que havia de fer el mateix? Em vaig quedar uns segons confusa, sense saber com reaccionar, sense saber si apropar-me i fer-li saber que estaria per ell sempre, o deixar-lo sol, que és el que es... |
|
mgelabert | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
|
Capítol 1: La veritat entre llàgrimes. |
No sabia, llavors, que m’impressionaria tant veure un home plorar.
Només n’havia vist algun a les pel·lícules. I el meu avi quan havia mort la meva àvia, feia molts anys. Veure’l a ell, que sempre parlava en el mateix to de veu, parlant d’aquella manera, sanglotant com una criatura amb els ulls serrats i l’aire que no li sortia de la boca, em va fer... |
|
Maria Ribas Prats | Inici: Clixés |
|
|
|
|
Capítol 1: Capítol ! |
Allí hem trop amb la Cèlia, la meva millor amiga d'ençà que érem petites, hem estat preparant-nos per això tota la nostra vida, i ara ens ho juguem tot, hem d'aconseguir-ho si o si, no pot ser un quissa.
-Preparada?- té tota la cara il·luminada de felicitat
-Sempre, anem
Comencem a caminar per dins del bosc, hem... |
|
ruthmari | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
304 Arxius |
Pàgina
1 de 16 |
|
|
|
|