| Invisible |
| Capítol 3: Capítol 3 |
CAPÍTOL 3
Dos dies més tard em venen a buscar, ja que m'han donat l’alta.
La mare em comença a explicar que en Nick, durant aquests 6 anys, els havia explicat moltes coses sobre mi. Elles dues no em coneixien i quan van saber que hi havia algú a l’hospital que deia que era de la seva família es van estranyar, però en Nick els va dir... |
| |
| Invi | Inici: Invisible |
  |
|
|
| L'ombra del focus |
| Capítol 3: Set dies de glòria |
| El primer dia al plató és tota una prova d’humilitat. Soc allà, però és com si no hi fos. Només miro com altres gaudeixen de l’experiència, dels seus papers i alguns, del seu protagonisme. Em fan posar un vestit que em queda una mica gran i em diuen que em col·loqui en una cantonada amb dues persones més. “Feu bulto, no mireu a la... |
| |
| Luchi | Inici: Invisible |
|
|
|
| El pes d'un llegat |
| Capítol 3: La última nit |
Hui es complixen set anys des de l'última vegada que vaig veure a Siena, sis des de que va morir en tindre al seu fill.
També es complixen sis anys des del dia en què vaig decidir no ser eixa xiqueta a la qual havien educat per a ser fràgil. No recorde el dia exacte en el qual vaig deixar de sentir por. No va ser sobtat, ni heroic, ni digne de comptar en llibres, però va ser... |
| |
| Sofi | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| LA FILLA DE L'EMPERADOR QUE VA TRIAR LA JUSTICIA |
| Capítol 3: “La Llegenda de la bondat que camina entre nosaltres” |
| Amb el pas del temps, el refugi d’Aurèlia es convertí en una mena de punt de trobada entre històries i destins diferents. Allí arribaven camperols que havien perdut les collites, mercaders cansats dels llargs camins, soldats que buscaven oblidar la duresa de la guerra i mares amb fills que necessitaven un lloc segur on passar la nit. Ningú preguntava d’on venia... |
| |
| Daniel Marques | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| A contrarellotge |
| Capítol 3: La decisió |
Els dos companys estaven consumits per una aterridora por i un gran nerviosisme que no els deixava pensar amb claredat. Tenien menys d'un minut per a prendre una decisió que anava a ser crucial per al destí de la Terra.
-Daniel-Li va cridar Clara amb un agitat to-Què faig?!
Daniel no semblava estar en aquest món. Tenia els ulls fixos en un punt de... |
| |
| DobleC | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Unes vacances per desestudiar |
| Capítol 3: Una important missió |
| De cop i volta va sentir una veu que provenia de l’interior de la sala “podeu entrar”, en toni va mirar als guàrdies que amb una senyal els varen convidar a entrar a la sala de tron. En Toni es va armar de valor i amb les forces que li quedaven per haver-se arrastrat pel clavegueram durant una bona estona va obrir aquell porto, hi ha que recalcar que la Flarella i el Maleo el varen ajudar.
|
| |
| Mllopis | Inici: Anna K. |
|
|
|
| “El Jurament Dividit" |
| Capítol 3: Capítol III. L’alba del judici |
Els crits dels guàrdies cada vegada eren més propers. El soroll de les armadures trencava la calma del bosc mentre les primeres llums de l’alba tenyien el cel. Marc sabia que ja no hi havia marxa enrere. Havia triat, i ara havia d’assumir-ne les conseqüències.
—Al final l’emperador no confiaba en nosaltres, ha enviat els seus... |
| |
| Ariridoto | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| La que todo lo ve |
| Capítol 3: La veu que no parlava |
El martell va caure a terra amb un soroll metàl·lic i sec que va ressonar per tota la casa.
La Nina respirava agitadament, amb els ulls desorbitats i els cabells enganxats a la cara per la suor. Jo també tremolava. No sabia qui havia colpejat a qui, només sabia que el cos em feia mal i que el temps semblava aturat.
- Mira què has fet… —va escopir Nina amb...
|
| |
| Leire Paula Irati | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Sobreviure no és oblidar |
| Capítol 3: La porta oberta |
L’endemà al matí em vaig despertar molt cansada. Aquella nit gairebé no havia dormit. No podia deixar de pensar en el meu pare, en el meu germà i en la meva mare.
Em sentia trista i molt confosa. Em vaig quedar asseguda al llit uns minuts, mirant el terra. La casa estava en silenci, però jo em sentia nerviosa, com si alguna cosa dolenta estigués a punt... |
| |
| Nouyoule | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El final d'una història inacabada |
| Capítol 3: L’albada |
| Em vaig llevar d’un bot i a poc a poc vaig intentar obrir els ulls, una llum blanca intensa omplia l’espai. Vaig intentar analitzar l’habitació. Al sostre hi havia un mural preciós de flors, als meus peus, enganxat a la paret hi havia un gegant armari de fusta clara i cap a l’esquerra una gran finestra s’emportava el protagonisme amb l’increïble paisatge d’un... |
| |
| Croqueta239 | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| OBSERVADA |
| Capítol 3: El que vaig oblidar |
No dormo aquella nit
Cada vegada que tanco els ulls, veig la paraula “recorda”. Com si fos una obligació, recordar.
Estirada al llit, miro el sostre, blanc. El mòbil està a sobre la tauleta de nit, en silenci, però em sembla que em vibri cada dos minuts. Tinc la sensació que si m’adormo, passarà alguna cosa.
|
| |
| erinrivas011 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Trenta dies a l'infern |
| Capítol 3: París, la ciutat de l'amor |
| Els dos mesos de vacances ja havien passat i era hora de tornar cap a Madrid, tots dos havien gaudit moltíssim d'aquestes vacances i estaven una mica tristos perquè havien de tornar. A la volta del viatge, varen mantenir la comunicació l'un amb l'altre durant mesos! En Toni no ho volia acceptar, però ell s'havia enamorat completament de na Dàlia. Cada vegada feien... |
| |
| isabella15 | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Pol, el xic invisible |
| Capítol 3: L’ESPERANÇA TÉ NOM I ES DIU PAU |
Em vaig sorprendre molt vore a la psicòloga fent una xerrada. No sabia perquè estava ací. - Serà que Pau té que veure en algo de tot això??- Mentre Gemma, la psicòloga, feia l’explicació de perquè és tan roïn fer bullying, sentia que Pau estava tota l’estona mirant-me amb un somriure... |
| |
| Nerea i Lucia | Inici: Invisible |
|
|
|
| HONOR |
| Capítol 3: Nova Espanya |
| -Guillem:(per carta)Hola Fidel, que tal estàs ?Espere que bé. Hui es l’ última nit per contar l ‘ historia ja se que et vas desmallar , però podries contar la historia? -Fidel:Hola Guillem, estic prou mal la veritat crec que hui no puc anar, imagina com estic que la carta l’ ha escrit la infermera. -Guillem:però que passara amb els diners , es van a penedir prou els... |
| |
| Néstor | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
|
| Capítol 3: CAPÍTOL III: INTER SIDERA |
CAPÍTOL III: INTER SIDERA
Foscor.
Allà on mirés, només hi havia foscor.
No estava espantada. No era la primera vegada que quedava submergida en una penombra infinita, amb el temps havia après a trobar-hi pau, tranquil·litat, allò que mai havia aconseguit descobrir sota la lluminositat del... |
| |
| Ireneta | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
|
| No tot el que sembla és |
| Capítol 3: Capítol 3: El mirall no menteix |
Capítol 3: El mirall no menteix
Quan vaig obrir els ulls l'endemà, la cinta que havia enganxat al marc del mirall… havia desaparegut. I el mirall, no semblava un mirall, ja que la seva superfície no reflectia com ho hauria de fer, era més fosca, més profunda. Això em va assenyalar que aquelles passes no solament eren reals, si no que venien del mirall.
|
| |
| Sara | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El pes del silenci |
| Capítol 3: Secrets que pesen menys |
– Jo… – va començar, però la veu li va fallar. Va empassar saliva i ho va intentar de nou—. Quan vas dir el que tenies… no era només sorpresa.
– Què vols dir? – Va dir l’Èric sense entendre res.
– Que jo també tinc aquesta malaltia Èric, des de fa un any. – Va dir amb la veu... |
| |
| mireiamariya09 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Secrets Quotidians |
| Capítol 3: Capítol 3: La substitució |
El temps a la casa Winchester no es mesurava en hores, sinó en rastres eliminats.
La Nina Winchester s’inclinava cap endavant al seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per ensenyar just els genolls, convençuda que m’havia salvat de la misèria. El que ella no volia pronunciar en veu alta, el que s’amagava rere el meu expedient, d’on... |
| |
| Nik | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La porta |
| Capítol 3: Moviments estranys |
| Quan vaig arribar a casa després de l’institut, no em podia treure el bolígraf blau del cap. Em vaig tancar a l’habitació i el vaig deixar sobre la taula, ben recte, al costat d’un llibre. Volia comprovar si realment es movia sol o si m'ho estava imaginant tot. Vaig estar una estona mirant-lo fixament, però no va passar res. Al final, vaig pensar que potser sí que... |
| |
| mariacasanovas | Inici: Invisible |
|
|
|
