F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

La nau infectada (Els Langunas)
INS Escola Industrial (Sabadell)
Inici: La creadora de records (Jordi Sierra i Fabra)
El compte enrere era a menys de tres minuts.
I un sol segon podia ser la diferència entre la vida i la mort.
Des de la base de la plataforma, en Daniel va mirar l’estructura de la nau, alçada gairebé cinquanta metres per damunt del seu cap i estesa uns altres dos-cents a banda i banda del lloc on es trobava.
Els motors s’encendrien quan faltessin dos minuts. Els injectors s’activarien quan en faltés un. Els propulsors dispararien l’enorme artefacte cap a l’espai a les zero hores zero minuts de l’enlairament. Tot el que hi hagués a la base de la plataforma de llançament es rostiria en un tancar i obrir d’ulls. Tot el que no es trobés dins de la carlinga principal o bé subjecte a aquesta es desprendria per la fricció. I al cap d’uns segons, quan la nau travessés el cel lunar, les condicions del viatge farien la resta.



Capítol 1:  L'arribada

La nau va despegar i ràpidament estàvem en el cel. Es sacsejava violentament mentre arribàvem a la foscor de l'espai. La primera fase ja estava completada, una gran part es va desprendre i va començar la segona fase. Començava la part més perillosa, on haurem de creuar 1.426 milions de quilòmetres en tan sols 2 hores. Els hiperpropulsors es van activar i vam arribar al 60% de la velocitat de la llum, qualsevol error en aquests moment hauria sigut mortal.



Quan finalment la nau es va estabilitzar, el silenci va omplir la cabina. Només és sentia el soroll constant dels motors i alguns avisos. A través de la finestra, l’espai es veia infinit i fosc. Aquell viatge era com els altres, una inspecció rutinària a la nau minera Austernum en l'òrbita de Saturn.

Em dic Isaak i era un dels tripulants de la nau. La meva feina consistia en mantenir i reparar naus mineres. Aquelles inspeccions eren molt importants, ja que, si s'hagués avariat la nau, l’empresa VDL Extraction Corporation hauria entrat en fallida, i la majoria de la població hauria entrat en crisi, ja que depenem de la mineria espacial per aconseguir recursos, cosa que nosaltres ja no teniem.

El sensors de la Kellington marcava que havíem arribat a velocitat creuer.

Mentrestant arribàvem, vaig aprofitar per parlar amb en Michael, l’oficial de seguretat de l’empresa i pilot de la Kellington.. Mentre parlàvem, apareix l’especialista tècnica, la Kendra.

Les alarmes de la nau van sonar i, ràpidament, tots els tripulants ens vam situar als nostres llocs. Jo, que era el copilot, vaig veure com la nau era atreta de manera violenta cap a la plataforma d’aterratge.

En Michael va activar el tren d’aterratge i va disminuir la potència dels motors poc a poc. Al mateix temps, trato d’encendre els sistemes de la nau, però semblava que allò era un cap electromagnètic que ens estava atraient i ens havia deixant sense sistemes.

La Kellington passa per sobre la plataforma, segueix recte i entre xoc i xoc la nau es va frenant fins que es va aturar a les portes de l’Austerum. Els sistemes tornen i podem sortir, però abans, m’he equipo el VIPG (Vital Integration & Protection Gear), un equip de protecció per fer tasques de manteniment tant dins com fora de la nau.

Arribem a la porta de la nau, no hi ha ningú. Els sensors escanegen el meu tratge, després d’uns segons salta pels altaveus -benvingut a l’Austerum Isaak-. Entrem a la recepció principal de la nau, les llums i les pantalles s’encenen i torna a no haver-hi ningú, sembla que fa temps que no apareix ningú per aquí. Totes les destinacions que posa en les pantalles tant de sortides com arribades totes especifiquen cancel·lades. En Michael em diu que la consola de seguretat segueix funcionant i m’ordena faci un informe de danys.

Em dirigeixo cap a la sala de seguretat, faig l’informe i no era el que pensàvem. Mitja nau estava en vermell. Motors, casc, els trens interiors… De sobte sonen les alarmes, ens posem en alerta. La nau entra en protocol de plagues, ningú podia entra i sortir d’on estan, em quedo tot sol a la sala. De cop, s’escolten sorolls en els sistemes de ventilació que tenim a sobre. La tensió s'intensifica, cap de nosaltres sap el que està passant. De cop i volta uns dels meus company comença a disparar cap al sostre, però és inútil, un monstre prim amb uns braços molt llarg i amb mans que semblen ganivets, l’atravessa. En Michael el dispara, els braços surten volant però igualment segueix perseguint-lo. Tant la Kendra com el Michael, surten de la sala i tanquen la porta.

Un monstre d’aquells apareix al final de la sala, les portes s’obren i puc escapar. Corro per tota la nau, veient com no paren de sortir monstres que em segueixen. Al final del camí veig un ascensor i no penso i entro. Les portes es tanquen però no comença a pujar. De sobte, un monstre aconsegueix obrir la porta, dona una passada enrere i quan es disposa a atacarme, les portes es tanquen bruscament decapitant-lo.

Ara sí, l’ascensor puja fins un magatzem d’equipament. Trato de veure si n’hi ha alguna cosa fins que veig una pissarra on està escrit amb sang: Talla’ls les extremitats. M’acosto i veig un tallador de plasma. De fons escolto uns crits d’ajuda. Em dirigeixo cap a ells, em disposo a obrir la porta i…

 
Els Langunas | Inici: La creadora de records
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]