| Dins el meu cap |
| Capítol 1: Parets blanques |
Aquí em trobo, envoltada de parets blanques, esperant que algun dia el meu cap s’ordeni.
El sofà és massa tou. S’enfonsa sota el meu pes com si no m’hi volgués aguantar del tot. Miro les mans, quietes sobre les cames, i em sembla que no són ben bé meves. A vegades em passa: sento el cos com una cosa prestada, com si algú me... |
| |
| martaurgell | Inici: Invisible |
  |
|
|
| Invisible |
| Capítol 1: confusió |
Passen els minuts i no hi ha cap resposta, s’està començant a preocupar, ella mou la cama amb nerviosisme i mira de reüll la porta rosa del davant. De cop escolta la veu d’una senyora dient-li que ja pot passar, però ella es queda aturada, sense poder ni respirar.
La Clàudia obre els ulls per el soroll de... |
| |
| AMberta | Inici: Invisible |
|
|
|
| Et trobaré a les estrelles |
| Capítol 1: No te'n vagis si us plau |
S’asseu al sofà, té les mans suades i el cor no para de bategar massa ràpid, com si fins i tot ell volgués sortir corrent.
Està nerviosa. Massa nerviosa.
No és el primer cop que ve aquest lloc, però sí que espera que sigui el primer cop en el qual no surt corrents després que li diguin que ja pot... |
| |
| Iriasanchez | Inici: Invisible |
|
|
|
| Efecte papallona |
| Capítol 1: l’inici de tot |
Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop a l’any. Aquesta era la seva veritable creu, l’imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.
Toni sempre havia sigut una persona molt... |
| |
| paulasolazz | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| La caixa |
| Capítol 1: Tic-tac |
És aleshores, assegut al sofà i amb el nus a la gola, que entenc que ja no puc tornar cap enrere.
Em truquen i aquí som un altre cop. La mateixa senyora, amb la mateixa carpeta i mirada indiferent, em fa la pregunta, una pregunta que en el fons sé que no li importa rebre resposta.
—Com estàs?
I jo em trobo preguntant-me el mateix:... |
| |
| thaliaaranda | Inici: Invisible |
|
|
|
| Secrets |
| Capítol 1: Blanc i Daurat |
Algú com jo, en aquesta casa blanca i daurada… En què pensava aquesta dona quan em va concedir aquesta entrevista? Segur que hi ha dotzenes de persones que volen aquesta feina, sobretot tenint en compte el que paga.
-I, doncs?- diu impacient la dona.
-Eh…- empasso saliva. - Vaig graduar-me de l’institut fa dos anys amb matrícula...
|
| |
| DARE | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Moixaina |
| Capítol 1: Esfilagarsada |
Es queda mirant la paret grisa que té al davant. Sembla que li cridi l’atenció, però ni tan sols n’ha percebut la textura. La seva ment balla entre pensaments d’una manera tan caòtica que ja no sap si és present o si s’ha perdut entre els records.
Quan menys s’ho espera, la veu apropar-se. És rossa, amb els ulls blaus i una llum als llavis... |
| |
| vyuki | Inici: Invisible |
|
|
|
| Les llàgrimes de Roma |
| Capítol 1: Les llàgrimes de Roma |
“Que sàpiga el poble de Roma que la molt honorable esposa del gran emperador Constantí, Valèria Augusta, ha mort aquest matí. Es decreta que, durant una setmana, el Senat i el Poble de Roma haurà de guardar dol.”, va anunciar un senador amb veu tremolenca, subjectant amb les dues mans el pergamí que contenia l’anunci de... |
| |
| Persèfone | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
|
| Capítol 1: una consulta preocupant ment feliç |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
|
| |
| AMAlbert C Arnau | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 1: INVISIBLE ALS ULLS DE TOTS. |
Capítol 1: Primer dia
A Biel té tretze anys, porta ulleres i els cabells una mica despentinats. Aquell dilluns a la madrugada es va portar amb una sensació estranya a l'estómac. No sabia per què, però abans d'anar a l'institut tenia ganes que el dia s'acabés. Es va vestir ràpid, va agafar la motxilla i va esmorzar gairebé sense parlar.... |
| |
| Amen | Inici: Invisible |
|
|
|
| El registre dels ocults |
| Capítol 1: El registre dels ocults |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja està.
Li diuen que... |
| |
| maarc | Inici: Invisible |
|
|
|
| LA REVOLTA DEL LLIBRE ANÒNIM |
| Capítol 1: EL PRINCIPI DE L'ERA |
Capítol 1: La revolta de Kael
Un jove anomenat Kael Ashley va néixer en una granja, des que va néixer va estimar molt a una ovella, amb la qual la va anomenar ‘’Perde’’ perquè venia del verb ‘’Perdre’’ i la va anomenar així perquè quan hi tenia cinc anys va morir la seva mare gràcies a un accident... |
| |
| FRANPOU | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La comtessa fidel |
| Capítol 1: LA FUGIDA ABANS DE L’ALBA |
Eulàlia estava preocupada; ho estava escoltant tot des de l’habitació del costat, tenia molta por, però volia continuar escoltant.
– La matarem el 31 de desembre a l'alba- deia l'emperador als seus dos escuders més lleials.
– Està bé, senyor, farem el que vostè digui- van contestar els dos escuders,... |
| |
| Mariona | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| L'assistenta |
| Capítol 1: Heather |
Millie, 2 de desembre de 2024.
“Parla’m de tu, Millie”.
Les paraules no deixen de repetir-se a la seva ment.
Hauria d’haver dit coses diferents?
Hauria d’haver semblat més convençuda?
La Nina s'hauria assabentat de les seves mentides?
La Millie està asseguda al petit sofà de casa seva, on... |
| |
| Aina Baiges | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| L'assistenta |
| Capítol 1: La Cuidadora |
Parla’m de tu Millie
Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de... |
| |
| PeterEmmaMouad | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Servei 5 estrelles |
| Capítol 1: Què vol saber de mi? |
- Què és el que vol saber sobre mi exactament, senyora Winchester?- la veu em tremola més del que desitjo, no vull que se’m noti desesperada.
- Què creus que m’interessa saber?
La veu de la senyora Winchester era seca i ferma, no va baixar la mirada, de fet, crec que encara no l’he vist pestanyejar. Els seus ulls de color verd intens sembla que miren... |
| |
| Albert i Asier | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| TANCA EN CLAU |
| Capítol 1: TANCA EN CLAU |
| La porta del vestíbul es va tancar amb clau darrere Marta, i ella va saber que res no era el que semblava. En una gran ciutat anomenada Montfosc s’havia traslladat a viure una jove que es deia Marta una noia molt amable, valenta, amb una mirada que amagava més del qual mostrava. Ella havia deixat enrere un passat molt fosc que ni ella mateixa li agradaria tornar ni recordar, per això es va... |
| |
| 123NHA | Inici: L'assistenta |
|
|
|
|
| Capítol 1: LA REVELACIÓ |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja està.
|
| |
| lectoorss12 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 1: Quan el silenci fa mal |
L’Alejandro entrava a l'institut com un altre dia, però, la seva vida no era com els dels altres nens, ell quan entrava sentia que obria les portes de l’infern. El culpable té nom i cognom: Oliver Lancaster, fill dels grans donants del centre. Mentre l'Oliver gaudia del poder que li donaven els diners, en Alejandro provenia d'una família humil. Aquesta era... |
| |
| Paraules Vives | Inici: Invisible |
|
|
|
| La mansió |
| Capítol 1: Arribada |
Parla'm de tu, Millie.
Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el... |
| |
| Ainarega | Inici: L'assistenta |
|
|
|
