10, 9, 8…

El compte enrere definitiu ha començat i qualsevol error pot posar en perill la missió. La vida de Daniel també està en joc, només té uns pocs segons per a enfilar-se a la nau i confia que el cable d’acer que l’ascendirà aguantarà el seu pes i les elevades temperatures. Mentre la nau es preparava per a enlairar-se, Daniel s’havia quedat a la plataforma per tal de controlar els últims sistemes i tancar totes les portes perquè no accedira ningú al recinte.

7, 6,...3, 2, 1 i….

Entremig del fum, foc i explosions dels propulsors la nau s’enlaira cap a l’espai. Als seus peus deixa la Terra que es troba en una situaciócrítica. La humanitat necessita una solució urgent i, per aquest motiu, han organitzat una missió espacial amb l’objectiu de trobar vida en un altre planeta.

A dins ens trobem naltres, el Toni i el Daniel, sabem que passarà un desastre i per això, nosaltres uns dels últims habitants de la terra, anem a viatjar per l’espai.

Jo, en Daniel, sempre he sigut un xic molt aventurer. Soc un xic no molt alt i amb pèl castany. Des que soc menut fer amics ha sigut una cosa fàcil per mi, sempre he sigut molt amable amb la gent del meu al voltant. Ara mateix el meu millor amic és en Toni, des que ha passat això al nostre planeta sempre hem afrontat junts els nostres problemes. Crec que aquesta missió és perfecta per nosaltres dos, serem els salvadors de la humanitat.

El meu company Toni és una molt bona persona, és supertreballador i amb una molt bona actitud. Una cosa bastant bona que t'és que és una persona alta amb molta força, ja que va tots els dies de la setmana al gimnàs, és el seu esport favorit

Últimament, està bastant preocupat amb això de l'apocalipsi, ja que sap que si arribe aquest abans que natros agafem trobat un nou lloc on viure, no podrà anar-hi.

El conec des de quan era petit i sempre hem tingut una vida molt amistosa, compartint molts moments. L'amistat va començar perquè mons pares eren amics amb els seus, ja que anaven a l'escola junts, per això nos coneixem tant, perquè els nostres pares nos han ajuntat des de molt petits.

A aquesta nau trobem un munt d'objectes que creiem que ens poden servir molt útils. A la càpsula inferior, portem dos animals dels quals en un futur ens podrem aprofitar i poder menjar a la barbacoa, tenim un porc i un conill, a més d'això també portem menjar uns subministraments que hem portat. I ara per poder situar-nos portem un mapa de l'espai, amb tots els planetes que podem visitar i comprovar si són un lloc on ens podem quedar.

--un parell d’hores que ens n'hem anat del nostre planeta, ara pareix que estiguéssim perduts per l’espai. Tinc molt temor i crec que en Toni també. Hem vist com el món al nostre voltant s’estava destruint, des dels nostres familiars fins als nostres amics, fins al punt que hem hagut de deixar el nostre planeta, ja que a més que el canvi climàtic esteve afectant molt, la terra s’estava partint en dues parts, i s'estava quedant sense aliments, ja que la major part dels animals s'han extingit, i les plantes no poden créixer per la falta d’aigua.

El nostre dia a dia a la nau és molt simple, ens aixequem, mengem i veiem quan ens falta per arribar al nostre següent destí.

- Un cop van arribar el Toni i el Daniel a, Júpiter, el primer lloc per investigar. Van aterrar la nau a una esplanada que hi van trobar.

A l'apagar la nau es van adonar que un motor d'aquesta estava començant a fallar. Va baixar el Daniel ràpidament, per anar a veure com estava el motor i va veure que estava una mica deteriorar amb uns cables solts, de repent va explotar i el va manar per l’espai, quan el Toni es va adonar el Daniel havia desaparegut i no va saber res més d’ell.

Al mateix temps es va adonar que la temperatura d'aquest planeta era superbona, tot i ser hivern, podia anar amb màniga curta sense cap problema!

Una vegada ja estava instal·lat va decidir anar-se'n a explorar una mica com era el planeta, per poder completar la seva missió. Es va pegar hores i hores caminant sense trobar-hi res ni ningú. Tot era pla, tot era terra, no hi havia rast de naturalesa ni aigua.

Just quan s'anava a rendir i tornar a la nau, va veure una caseta rere una muntanyeta de terra. Ràpidament, va anar-hi a veure si hi havia algú i al picar a la porta es va trobar amb un àlien, al principi es va espantar, però ràpidament van començar a parlar i es van fer amics.

–Hola, ¿com et dius?-- Hola, em dic Toni. ¿I tu?-- Jo soc l'alien Jordi, ¿que fas per aquí? Feia molt de temps que no hi veia a ningú.--

Després d'estar parlant una estona i explicar-se tot, l’àlien va agafar unes ferramentes que tenia i va acompanyar a Toni fins a la nau. Un cop allí van arreglar el motor de nau.

Al cap d’una estona van arribar a la conclusió que marxarien els dos amb la nau a buscar un altre planeta on es pogués viure per salvar la humanitat.

Van arribar a un planeta que no coneixien, li van posar el nom de Crapus, en aquest planeta van trobar un món de vegetació, un munt d’aigua, i la temperatura també era perfecta. L'únic problema era que no hi havia ni rastre de cap ser viu.

Van arribar amb molta gana, però no tenien res per menjar, l’única solució era menjar-se el porc i el conill que portaven. No s’ho van pensar dues vegades, van agafar la barbacoa i es van cuinar els dos animals i després se'ls van menjar ven a gust.

Toni estava molt content perquè havien complit la seva missió. Ja ho tenia quasi tot fet, sol calia tornar cap a la terra i comunicar a tota la humanitat que havia trobat un nou planeta on viure, Crapus.