Només aixecar el peu es va adonar que havien trobat un portal a una nova dimensió era un portal que els portava a un asteroide, Ceres.



Quan van arribar allà van veure que la majoria de aquest asteroide era aigua i q era súper tranquil i relaxant. El millor de tot era que la temperatura era súper bona i es podia estar inclús sense samarreta.

Els tres amics es van posar súper contents i van començar a explorar més la zona. Van trobar moltes platges, muntanyes, rius i, el que més els va sorprendre, era que hi havia indicis de vegetació! És a dir, que si en un futur els humans habitaven aquest nou asteroide que havien trobat podrien plantar vegetals i cultivar.

De repent, se van preguntar els tres:

-Si hem vingut per un portal que ens ha portat a aquesta dimensió, com hi tornem a a l'altra dimensió on tenim la nostra nau? - Els tres van començar a fabular fortament. Estaven contents per haver-hi trobat aquest nou asteroide però, a la vegada, fustrats perquè no sabien com tornar…

Acaba la història en aquell planeta tan bonic, fan contacte amb la Terra i quan ja anaven a enviar naus per evaquar a la Terra, el piiii de l’enlairament del coet és el del despertador del mòbil que li diu que s’ha de preparar per anar a classe. Mentre està esmorzant a les notícies veu que s’anuncia una apocalipsi i que es recomana a tots quedar-se a casa. Sa mare el mira i li diu: FAs mala cara, què t’ha passat?....

Va caure la nit i encara continuaven donant voltes per aquest asteroide, no sabien molt bé com solucionar aquest problema. De sobte, Martí va dir: –Mireu! Ahí hi ha alguna cosa.– Hi havia una espècia d'ombra molt estranya i rara dins d'un llac. Els tres es van espantar de cop i es van quedar petrificats. –Qui s’apropa a veure que és?-- Va preguntar el Toni. I ningú liva contestar…

En passar uns minuts, va dir Martí: – Farem un joc per veure qui s'apropa a veure que és: jugarem a la simbomba!– Van fer el joc i li va tocar apropar-s'hi al Toni. Quan es va apropar, de cop i volta, l'ombra negra es va moure i Martí es va espantar molt. Però sense temor s'hi va acostar i va començar a parlar sol. Sense esperar-s'ho la gran ombra negra li va contestar, i això li va paréixer molt estrany al Martí.



A l'apropar-se més es va donar compte de què s’havia trobat amb un ésser fantàstic… Van començar a xarrar amb ei i li van explicar tota la situació. Ell els va dir que tenia un superpoder per poder teletransporta-los a l'asteroide on tenien la nau per poder tornar a la terra.



Óscar es troba un asteroide, Ceres, ple d’aigua i li apareix un ésser fantàstic que pot viure dintre de l’aigua, com un pop gegant, amb qui es pot comunicar perquè havia tingut un amic de la terra. Aquest alien animal aquàtic li diu que a prop hi ha un altre planeta on pot haver-hi oxigen per a la vida dels terrícoles, faltarà aigua que la podrien agafar d’allí. Consulta els arxius de la nova per cercar la informació:

Potser no ens hem aturat a pensar-hi, però l’asteroide més gran del sistema solar, l’asteroide Ceres, té un diàmetre proper als 1.000 km, el límit del que definim com a cos planetari. Les investigacions apunten que podria ser una baula perduda, un exemple dels embrions planetaris hidratats que portaren aigua en l’etapa formativa dels planetes rocosos.



L'estudi suggereix que Ceres contenia un oceà global subsuperficial en la seva història primerenca. En aquell entorn va tenir lloc la interacció entre roques i aigua, generant els minerals d’alteració aquosa que va detectar la missió Dawn. A partir de la mineralogia superficial de Ceres, combinada amb la seva alta abundància de carboni, apunten que aquest planeta nan podria haver estat habitable per a la vida microbiana. En particular, Ceres podria haver estat poblat per aquells organismes que han estat descoberts en les profunditats de l'escorça terrestre, particularment en les xemeneies hidrotermals submarines. Aquests organismes s’anomenen quimiòtrofs perquè són capaços d’emprar compostos inorgànics reduïts que provenen de l’interior d’un cos planetari, com els substrats, per obtenir energia i utilitzar-la en el metabolisme respiratori.

Després d'arreglar tota la nau i recarregar els pocs subministraments amb el poc aliment d’aquest planeta, ens han preparat per enlairar cap a l’altre planeta.

Tornem a escoltar la conta enrere després de moltes vegades

10,9,8,.....



Estem molt feliços tots, sabem on lloc on viure, i cada cop el nostre grup es fa més gran.



3,2,1,0

Acabem d'enlarairar-nos, ara estem a l'espai, el pop s'ha acabat de presentar finalment i ens ha contat la seua vida. Des de molt petit no havia parlat amb ningú i ara és molt feliç estant amb nosaltres. El viatge pensàvem que seria molt llarg, però després d'unes quantes xerrades, històries de cada integrant del grup i un bon dinar amb molt bons aliments per agafar forces, estàvem a 10 minuts d'aquest nou planeta. Després de molts nervis havíem arribat, el viatge havia triomfat.

Aquest planeta era com el pop ens va escriure, molt millor que l’anterior i hi havia indicis de vida.Primer, vam veure el gran i bonic riu, després vam veure els aliments, i finalment els animals, eren molt diferents dels de la terra

En resum aquest nou planeta era el definitiu, com l’anterior però amb animals i nous aliments per viure.



Finalment, sembla que la història acabarà bé. En aquell planeta tan bonic faran contacte amb la Terra. Ara ja només queda preparar-se per enviar les naus per evaquar a la Terra...Però en aquell moment....



El PIIIIIIIIIpiiii de l’enlairament el desperta... Oh, no! No és del coet, és del despertador del mòbil que li diu que s’ha de preparar per anar a classe. Mentre està esmorzant a les notícies veu que s’anuncia una apocalipsi i que es recomana a tots quedar-se a casa. Sa mare el mira i li diu: Fas mala cara, què t’ha passat?....