<div style=""text-align:" justify;"="">A Crapus en Toni i l’àlien Jordi hi van estar uns dies i van aprofitar per a explorar-lo a fons. Hi van trobar menjar i pensaven que seria el planeta de la salvació humana.
Tot anava com una seda. Al cap d’unes tres setmanes estaven preparats per tornar a la terra i comunicar que havien trobat un nou planeta per viure. Tanmateix, just a dos hores d’enlairar-se….. van aparéixer un munt d’aliens enfadats! El Toni i el Jordi tenien molta temor.
Aliens: Fora, fora, este en el nostre planeta!! -dient tots els aliens a la vegada-
A cops, amenaces i trompades van obligar a en Toni i Jordi desallotjar el planeta. Finalment, a punt de sortr, un petit àlien es veié reflejat en Toni i en Jordi, i a punt de tancar les portes va entrar i amagar. Llavors va començar el comptee enrere per l’enlairament.
10, 9, 8,.....
Els aliens del planeta saltaven perquè havien aconseguit quedarse el planeta.
5, 4, 3,....
Un àlien de fora cride: Ha desaparegut el meu fill!!
Tots veuen que està dintre i comencen a pegar cops a la nau. Llavors el Toni i Jordi veuen al petit alien amagat i els i diu: Vull anar-me'n en vosaltres per favor, ells són molt mala gent, i vull viure aventures!
2,1,....
Ja és tard per parar la nau, acaba d'enlairar-se i no tornarà mai més a aquest planeta, els aliens veuen com la nau se’n va i han perdut a un company.
Mentrestant a la nau els tres es fan amics, el Toni, el alien Jordi i el petit alien Martí, estan disposats a seguir intentant salvar la humanitat
El cel de l'univers era fosc i el terra de la nau tremolava sota el seus peus. Sense mirar enrere i en gran decisió van viatjar durant hores buscant un altre planeta on poder aterrar i salvar a la humanitat .
Els dipòsits d'energia baixaven lentament i la tensió creixia dins de la cabina.
De repent, els sensors de la nau van alertar a la tripulació i ràpidament Jordi es va dirigir a la sala de motors a identificar el problema.
I de sobte Martí cridà : Un huracà!!!
Jordi va mirar per la finestra i va veure un corrent d’aire estrany , ere com un riu que travessava l’espai de forma violenta.+
No van poder evitar-la , la nau va entrar dins del corrent d’aire i tot va començar a girar .
Els motors rugeixen , les llums parpellegen i el control de la nau era gairebé impossible. Els amics estaven atordits i s'esperaven lo pitjor que podia passar .
Però de repent, la nau va travessar per complet la corrent d’aire i gràcies a un gir de la nau se van lliurar de la ventisca i van poder continuar la travessa .
Martí va ser el primer en mirar per la finestra , l’espai lluïx molt diferent en mes colors i en molta llum , estar fascinat es queda curt a el que sentia Martí ,però el més important és que allà lluny es podia veure un planeta amb molta llum , i colors molt vius que van deixar impressionats als companys d’aventura.
De repent, mentres anàvem en la nau per l'espai, vam veure un planeta allà a la llunyania. No nos ho vam pensar dos vegades i vam anar ràpidament cap allí.
Només aterrar la nau, vam començar a explorar aquest nou planeta. Pareixia una molt bona opció per viure. El petit alien Martí ens va dir que havia sentit parlar algun cop sobre un planeta al qual hi havien indicis de vida, però ens va paréixer molt raro.
–Martí, ¿de veritat et van dir això?-- Si, moltes vegades era el tema principal de la nit, muns pares sempre li estaven donant voltes.--
Mentrestant els tres amics anaven caminant pel nou planeta i explorar jocs nous.
– Guau, això és molt fort– va dir el Jordi. – Vos imagineu que nos trobem en aquest planeta un munt de gent vivint aquí i fent vida normal?--Seria espectacular!-- va exclamar Toni.
De sobte, el Jordi va trepitjar una mica d’aigua i allò li va paréixer bastant estrany. Tot el terra va començar a bellugar i l'aigua anava negant tot el terra mentre la llum anava arribant al lloc. El Jordi va notar que la terra li aferrava els peus. No es podia moure fins que en arribar -li l'aigua als peus va poder aixicar una bota del terra i es va sorprendre del que va vore. Realment estaven a una nova dimensió i tenien molt per descobrir. Potser ara sí havien arribat al planeta que els salvaria.
