Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any, les vacances. Aquesta era la seva veritable creu, imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions descomunals i cruels.

En Toni no volia anar de vacances, volia trobar la forma d'escapolir-se de qualsevol manera, però amb el CEO no s'hi podia discutir. En Toni detestava les vacances, era un addicte a la feina. L'home que pot quedar-se fàcilment un més sense dormir per treballar, al final, el van ajuntar amb un company que l’acompanyaria durant totes les vacances per vigilar-lo i per divertir-se. Les seves vacances van coincidir ningú va tenir inconvenient, excepte en Toni, que evidentment, no li va fer gens de gràcia.

En Toni va pensar que treballaria igual durant les vacances sense que l’enxampés l'Adrià. Es va pentinar els seus cabells negres i es posa les ulleres i amb un somriure va acceptar anar això va sorprendre a tots. L'Adrià va estar molt feliç per veure en Toni que va acceptar les vacances. Tots no es van creure l'antisocial d'en Toni que només amb un cop d’ull et diu que no el molestis anirà de vacances amb l’Adrià que és just el contrari en Toni. L'endemà se'n van preparar les maletes. L’Adria va anar a la corporació i va acomiadar-se dels seus companys amb una abraçada un somriure és un jove molt amable cas contrari en Toni que no suportava haver d'esperar que acabi l’Adrià de les seves abraçades al món.

Mentre en Toni esperava al seu company va voler investigar i treballar una mica més, però en el moment en què anava a agafar l’ordinador l'Adrià s'acostava de mica en mica, Toni molt ràpidament va amagar tot i va entrar al cotxe. El cotxe va arrancar i començava les vacances dels dos. L'Adria no va trigar ni deu segons a inclinar-se el cap endavant, preguntant al taxista d’on era, si el trànsit sempre era així. Reia, assentia, afegia comentaris com si sempre el conegués de tota la vida. En Toni per l’altra banda estava observant com la corporació quedava enrere assegut amb l’esquena recta. Després d'un llarg viatge el cotxe es para de cop, tant Toni com l’Adrià ja van saber que ja havien arribat. Toni va obrir la porta amb cautela, ajustant-se les ulleres i mirant de reüll els carrers inclinats i els edificis acolorits que s'estiraven cap amunt i cap avall. En canvi, l’Adria va sortir d'un salt girant-se el cap a Toni amb somriure càlid i amigable va dirigir-se a darrere del vehicle i va dir.





—Welcome a San Francisco Amic Toni





Toni per primera vegada se li escapa un somriure, per l’Adria era com si hagués acostat més al Toni. Sense perdre el temps els dos companys van entrar a l'hotel que va reservar, una vegada a dins a l’habitació van deixar l’equipatge i en aquell moment en Toni li ha caigut la llibreta de la feina, el company agafa la llibreta abans que ell i diu:

-Això no és per treballar, oi?

-No és del teu interès -li contesta de manera freda.

-no és del meu interès, llavors me la quedo.



Va treure-li la llibreta de la feina i va dir que només la confiscaria fins a acabar les vacances. L'endemà els dos amics van a anar a esmorzar encara dins de l'hotel, Toni estava escrivint molt en uns papers això va fer sospitar, l'Adrià va anar per un cafè va tornar amb un somriure innocent i va tirar el cafè en els papers del seu company.

- Quina mala sort- diu mentre somriu

Va dir mentre corria per tot el restaurant van donar voltes i voltes, però l’Adrià era molt bon esportista es podia veure clarament amb la manera que va sortir corrent. Toni estava emprenyat havia perdut uns papers que l’ajudarien en la feina i ara només serveixen per a la paperera. Mentre Adria estava explorant l’hotel i va veure que tenien una piscina molt gran i volia anar amb el Toni. Toni va estar una estona, corrent i al final va descansar en el restaurant esperant el menjar que havia demanat.