| TREBALLS PUBLICATS |
|
|
CAPÍTOL II: 29 gen. al 18 febr. |
|
|
| La reunió |
| Capítol 2: no m'ho esperava |
-Jessy, pensa que estàs preparada, que durant tots aquests anys investigant, has pogut veure que el que jo et deia era cert, aquella família és dolenta -va dir l’Arnau ben convençut.
-Sí, sí, ara que la Nina m’ha acceptat per ser la seva assistenta, estic preparada per actuar .-diu la Jessy segura del que anava a fer.-La Nina m’ha trucat... |
| |
| lesxulesdepalau | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| El destí d'Helena |
| Capítol 2: CAPÍTOL II: LA VENJANÇA DEL PARE |
CAPÍTOL II: LA VENJANÇA DEL PARE
De l’obscura tenebra del palau apareix el Cèsar i amb veu greu i tèrbola diu:
-Hola, filla!
L’Helena no sap que passa, es pregunta per què, perquè tota aquesta parafernàlia.
La resposta se la pot imaginar, però està plena de dubtes i pors.
Després de mig... |
| |
| Stalim i Lenim | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| El preu de ser dona |
| Capítol 2: La casa dels Winchester |
Quan la porta de la casa de la senyora Winchester es va obrir em va passar un calfred per l’esquena. La porta no feia només un so a metall, sinó a sentència. Quan la Nina m’obre em somriu, però els seus ulls no em diuen res. Estan ocupats repassant-me de dalt a baix, des del meu pentinat fins a les sabates velles. .
En lloc d'un bon dia em diu:
|
| |
| Jiajun Lin | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Els secrets que es murmuren |
| Capítol 2: ENXAMPA |
—Sí, digue’m? —vaig respondre, intentant que la meva veu sonés serena mentre travessava el carrer i m’allunyava d’aquell edifici de vidre que brillava massa per tot el que amagava.
—Ja estàs dins? —La veu de Viktor Malenkov no canviava mai. No tenia matisos. Era plana, calculadora, com si cada paraula estigués mesurada abans de... |
| |
| Danau Bertom | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Tocant horitzons |
| Capítol 2: Records enterrats |
Al cap d’una hora asseguts a l’autocar xerrant entre ells i fent bromes a les dues nenes dels seients de davant, l’Àlex i en Biel (acompanyats de la seva classe), arriben al seu destí, a Olot.
En arribar els rep una guia que diu dir-se “Dolo”, una noia estrangera.
Després de presentar-se els condueix cap a l'interior d’un edifici,... |
| |
| Martí Guàrdia Adrio | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: La Misteriosa Creació |
| En els primers instants, em vaig sentir tan orgullós de mi mateix que no m’ho podia creure. Vaig revisar-ho una vegada més per confirmar, sense cap dubte, que estava correcte. De moment, hauria de cridar la detectiu. Després de fer-ho, al cap d’uns minuts va arribar; mentre pensava com explicar-ho —ja que tampoc entenia gens per què havia d’haver escrit... |
| |
| Akostyk | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Mar de dubtes |
| Capítol 2: El pes de les paraules |
Capítol 2: El pes de les paraules
El despertador va sonar a les 7:00, però jo ja estava despert. No recordava exactament en quin moment m’havia adormit, només sabia que el meu cap seguia igual de ple que la nit anterior. Durant uns segons em vaig quedar mirant el sostre, com si esperés que aquesta vegada em donés alguna resposta diferent. No ho va... |
| |
| Krisna i Nayra | Inici: Invisible |
|
|
|
| Cap on bufa el vent |
| Capítol 2: ... |
Després d'haver raonat una mica com poder aclarar-li tot el que havia passat per a que no tingués que donar-li molt detalls, va decidir donar-li la resposta més evident…
- Vale, vale, ja t’ho explico, pero Daniel siusplau no t’espantis, ni et posis nerviós. Perquè, al cap i a la fi, no ha sigut ni es gens greu i té solució. Pero…... |
| |
| NLT | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Serà veritat? |
| Capítol 2: Un passeig, un mòbil i una decisió |
Avui la Nina ha estat rara. Ahir vam comentar l’incident amb la dona de la xapa, i em va dir que si necessitava qualsevol mena d’ajuda psicològica per a tractar la situació me la facilitaria. Bàsicament, em volia enviar al psicòleg. Li vaig dir que no es preocupés, que estava bé, però igualment em va donar el dia lliure.
M’he llevat... |
| |
| Sophie | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El silenci dels Winchester |
| Capítol 2: La visita |
Capítol 2: La visita
Els dies següents a la mansió començaven a ser molt pareguts entre ells. Em despertava prompte, netejava les habitacions, preparava el menjar i tornava a netejar. Tot estava sempre igual, com si el temps no passara dins de la casa. El silenci era constant, pesat, i em feia sentir com si el dia que visc estiguera repetint.
Nina apareixia... |
| |
| Dimitri S | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Tot va començar a Roma |
| Capítol 2: Finalment a casa |
Per primera vegada este curs vaig arribar a classe 10 minuts abans de començar. Encara ara, no tinc molt clar que esperava trobar-me allí, però al veure com entrava, la professora es va aixecar de la cadira i va vindre corrent on estava.
- Bon dia, Júlia. Que estrany veure’t aquí tan pronte. Tot va bé?
Si, clar. Sol, sol volia preguntar-te per el llibre,... |
| |
| Jana C V | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| La redempció |
| Capítol 2: Tragèdia |
Vint dies abans
- Què m’acabes de dir? -s’aixeca immediatament, no es pot creure el que li acaben de dir.- No ho dius seriosament, no?
- Ho sento molt, però no tenia altres opcions -li respon Javier
- Com que no? -Crida ella, encara més esverada.- Podries haver-me demanat a mi els diners, els hauríem aconseguit a temps!
- Però no... |
| |
| Grace i Sira | Inici: Invisible |
|
|
|
| NO M'OBLIDIS |
| Capítol 2: LA DOSI |
A poc a poc obre les parpelles.
Tot és fosc, i el feble so de la pluja que pica contra la finestra li inunda els pensaments. Mira davant d’ell. La manca de llum li dificulta un poc la tasca, però aviat reconeix un pòster a la paret que li és massa familiar, de la seva pel·lícula preferida. Gira un poc el cap, i entre la foscor aconsegueix endevinar els... |
| |
| 012a | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: EL MEU BOTONET |
| És al llit estirada. Amb els seus ulls marrons mel que tanta pau em donen, ara tancats. Un llençol fi i blanc com la neu que cau a les tardes d’hivern més fredes, cobreix el seu menut i prim cos. Al costat del llit, sobre la tauleta de nit, hi ha una petita làmpada que emet una llum tènue, a l’hora il·luminant el seu delicat rostre. Uns centímetres a la dreta... |
| |
| Maëlle | Inici: Invisible |
|
|
|
| El crit del bosc |
| Capítol 2: El bosc |
Estic corrent, no estic segura de quant de temps he corregut, però el meu cos crida de dolor: ja no ho suporta més, m’estic sobreesforçant massa, no sé on em trobo. La meva mirada només capta arbres i foscor al meu voltant, cada cop sento com les meves forces van disminuint.
Segueixo corrents fins que m’arriba a la cara un raig de llum d’una... |
| |
| Carol | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Un nou començament |
| Capítol 2: TOTS SEMBLEN ENEMICS |
| El policia va cridar a la seua única persona que li quedava de família, la seua àvia Lluïsa, de mentre, Lluc plorava amb un nivell de desesperació que va i haver-hi moments en els quals no l'eixien ni les llàgrimes. Ell no s'ho podia creure, però l’àvia no tardà res a arribar, Lluc la va abraçar tot el temps mentre el policia li ho... |
| |
| Iker Carrasco Vegas | Inici: Invisible |
|
|
|
| Entre parets blanques |
| Capítol 2: |
Al matí següent el vaig rebre la trucada de Nina, que per a mi sospresa, em va informar que estava contractada. Demà seria el meu primer dia. Diria que em va sorprendre, però sincerament tenia un lleuger pressentiment que el lloc seria meu en l'instant en què abandoni la casa.
Havia superat la primera prova.
L'endemà em vaig presentar... |
| |
| danielagonzalez | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| croenficoa |
| Capítol 2: Enfisematosa |
| La psicòloga, durant tot el relat, no li desenganxa la mirada, ni un sol segon, ni tan sols per abaixar el cap i escriure un parell de paraules a la seva llibreta, com pensa que fan tots els psicòlegs; en canvi, l'escolta amb atenció, com incitant a que segueixi parlant, i no diu ni un mot fins que el silenci es fa notar a l'habitació. És aquesta manera de ser de la... |
| |
| Indigo | Inici: Invisible |
|
|
|
| La fuga |
| Capítol 2: Veïa, la ciutat dels records trencats |
|
En el camí de l’espasa reial i l’Aurèlia interfereix l’espasa d’en Maximus, que aguanta molt bé el fort impacte d’en Constantí. Tot seguit en Maximus executa en contraatac sobre en Constantí i aprofita que està sorprès i el tomba a terra. En Marcus perplex i... |
| |
| CdM3OriolRajveer | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Un tret i un destí |
| Capítol 2: Gotes de culpa |
| Gotes d’aigua cauen suaument sobre el seu cap. El seu cabell llis s’allisa encara més i el maquillatge descendeix junt les gotes d’aigua per la seva cara mullada. Al final del carrer distingeix la comissaria on l’Alba i el Julián es troben retinguts. Sap que ha d’entrar, tot i que és perillós. Li faran preguntes, moltes. Haurà d’estar tancada a una... |
| |
| onajuliamartin | Inici: Invisible |
|
|
|
| 1520 Arxius |
Pàgina
1 de 76 |
 |
|
|
|
