| L'última assistenta |
| Capítol 2: No tots els llops ensenyen les dents al principi |
—Millie, ja hem arribat.
Va cridar la senyora Winchester des de la porta, tancant-la darrere d’ella. El colp sec va ressonar per tota la casa. El senyor Winchester va alçar els braços per penjar la jaqueta de tratge negre al penja-robes i va deixar escapar un lleu gemec de dolor.
—Andrew! Ja t’has oblidat del que t’acaba de dir el metge sobre el... |
| |
| Emiii | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| Darrere la moda |
| Capítol 2: Al fons del calaix |
-Merda! No, merda, això no em pot estar passant just a mi- i efectivament, per a sorpresa de ningú, jo anava tard. I a veure, és cert que em passa cada dia, però avui era el meu primer dia treballant per a Nina Winchester i eixa dona tenia pintaque m’anava a tallar el cap si no estava allà a l’hora.
Així que m’alço ràpidament i em... |
| |
| anamas | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Supernova |
| Capítol 2: Tità |
-Increïble -pensà el Daniel, concentrant tota la seva vista a l’exterior.
Ell es troba mirant la finestra de la nau, Pensant amb en Charles i moltes coses més durant 2 hores, mentre veia cúmuls de gas gegantescos com Júpiter.
No li pot parar de fascinar mai, l’espai.
La porta rovellada fa un soroll metàl·lic... |
| |
| Arnau Ferrés | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| . |
| Capítol 2: El primer pas |
| Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color... |
| |
| Angel Serra Klein | Inici: Invisible |
|
|
|
| Un somni etern |
| Capítol 2: L’anomenada misteriosa |
Cada vegada més pressió al cos d’en Daniel, a la sala de control, a la sala de la nau i sobretot al cos dels dos mecànics que estan quasi, però que els hi falta molt poc temps.
- Cinquanta segons.
- Senyor, falten (00:50) cinquanta segons perquè la nau enlairi, hem d'anar cap al refugi de seguretat, tu i tothom. - va dir el cap de seguretat al... |
| |
| 3BSL10 | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Compte enrere |
| Capítol 2: L'extrany planeta |
La boira continuava enganxada al paisatge, espessa, com si el planeta no volgués ensenyar-se del tot. En Dani passava hores assegut davant la finestra, mirant aquell blanc interminable. Els aparells de la nau deien que tot era estable: oxigen correcte, pressió adequada, temperatura suportable. Massa tranquil era tot. Aquella calma li feia més respecte que qualsevol tempesta.
Al cap d’uns... |
| |
| joelpedrobernat | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Encara hi ha temps |
| Capítol 2: No és el fi del món |
Ja han passat nou minuts des que va entrar al centre. Encara no surt ningú de la consulta.
En Crim es troba assegut. No és acompanyat, però està tranquil. Només mira a terra per avorriment, no per nervis. A més a més, es troba escoltant música amb auriculars.
Per fi surt en Guillem amb altre pacient.... |
| |
| Lorena Alvarez Soto | Inici: Invisible |
|
|
|
| L'horror de l'assistenta |
| Capítol 2: PART2: El terror |
| Aquella nit, la noia no va poder dormir ja que estar tancada en una habitació que no és la seva, amb l’anell d’una noia desapareguda a la butxaca, no és precisament el millor pla del món. Quan va sentir que la Nina obria el pany per fora de bon matí, va fer veure que estava adormida. En l'instant que va marxar cap a la cuina, ella es va moure ràpid i de forma... |
| |
| Usuari123 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| un mes sense veuren's |
| Capítol 2: El bar de sempre |
Quan van arribar a la plaça, el sol començava a pondre’s darrere les teulades de Manresa. Aquella llum ataronjada ho tenyia tot d’una calma estranya, com si el temps anés més a poc a poc. El bar de sempre continuava al mateix lloc, amb les mateixes taules metàl·liques a fora i el rètol una mica més desgastat que... |
| |
| Cdm4pagesss | Inici: Invisible |
|
|
|
| Mentida. |
| Capítol 2: Deixar de escapar |
Seria la meva impressió o és que ja m’estava tornant boja. Després d’uns dies treballant a casa seva em va parèixer molt estrany que no vengués ningú a visitar-la ni família ni amics, pareixia que estava totalment sola. Mai ho hagués pensat, una persona com la senyora Nina amb diners, guapa i bona persona no tenia a ningú.
Aquell dia quan... |
| |
| LauraRib | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: Ells |
| De sobte es desperta. Està cobert de suor i té els ulls humits. Ha plorat un altre cop. S’aixeca i va al lavabo a rentar-se la cara, a veure si se li aclareix la ment. Últimament té aquest somni molt sovint, massa sovint. I això l’emprenya. Per què no pot oblidar allò d’una vegada? No és que vulgui oblidar al pare, és clar que no!... |
| |
| Aaficcions | Inici: Invisible |
|
|
|
| Entelequia |
| Capítol 2: Duda |
Entelèquia
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fondo i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny... |
| |
| nasim | Inici: Invisible |
|
|
|
| L'amagatall |
| Capítol 2: El secret |
La porta.
No vaig poder deixar de pensar en aquella porta en tota la tarda. Mentre pegava la roba, mentre natejava la cuina, mentre parlava amb la Nina com si no pases res.
Quan finalment em vaig decidir a tornar a aquella ala, el silenci em va envoltar. Tot estaba tranquil, nomes es podia sentir el soroll del vent colpejant les finestras. Vaig apartar el moble amb esforç.
Aquesta vegada no... |
| |
| maria beascoa | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La comtessa i l’emperador |
| Capítol 2: La fugida |
| L’emperador Constantí es va tornar boig quan va veure que l’habitació on anteriorment es trobava la seva filla tancada estava buida i no hi havia cap rastre de la Sofia, només vidres a terra i un vent fred entrant per la finestra trencada. Estava increïblement furiós, els seus esclaus li van mentir sense una mica de vergonya i van deixar la Sofia anar-se’n sense que se... |
| |
| Mary Navarro | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
|
| Capítol 2: |
<div style=""text-align:" justify;"="">Vaig entrar a l'habitació de l'hotel i vaig tancar la porta amb cura. Vaig deixar la maleta al costat del llit i aquí va ser quan les vaig veure.
Les meves mans. Estaven tacades de sang.
En veure-les, em van venir els records de cop: el tret, el seu cos amb sang, el silenci. Estava tan... |
| |
| BrunaArwaNayrim | Inici: Invisible |
|
|
|
| Neu al parc |
| Capítol 2: La tempesta del segle. |
| Els tres dies següents van ser calmats entre l’home i la bèstia, acompanyats pel vent a l’exterior. La tempesta havia arribat amb la fúria que el senyor Alfons havia predit: una muralla de núvols que s’havia desplomat sobre els cims, esborrant els contorns de les muntanyes sota un mantell blanc. Dins del magatzem, però, s’havia creat una mena de treva.... |
| |
| Jordi Alonso | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Estic sol... |
| Capítol 2: El secret dels dies grisos |
Des d’aquell dia, no he pogut deixar de pensar en la Jana. Encara no sé quin va ser el motiu pel qual em va escollir a mi per fer el treball i no qualsevol altre persona a la classe. Potser perquè ningú més quedava sol o simplement perquè va veure alguna cosa que els altres no veuen.
Ens vam seure junts a la biblioteca de l’institut,... |
| |
| sbentalha2 | Inici: Invisible |
|
|
|
| L'hora de la veritat |
| Capítol 2: Una quedada plena d'emocions |
-I per què t’agrada? -va preguntar-li Valeria a Raúl.
-És molt bonica, una mirada que em va meravellar des del primer moment. La vaig conéixer en una festa d’un amic. No li vaig conéixer molt, però jo sé que es molt bona... |
| |
| HammerDSM | Inici: Invisible |
|
|
|
| La gàbia d'or |
| Capítol 2: Sense escapatòria |
CAPÍTOL 2 - Sense escapatòria
La princesa va presentar-se davant de l’emperador. Constantí va rebre l’Helena amb un gest afectuós i un somriure inusual, el que la va inquietar encara més. El seu pare no solia cridar-la per res, per tant, tampoc s’imaginava que li esperava. Va ser llavors quan es va adonar que no estaven sols, allí es... |
| |
| pulguicanigo | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Vides paral.leles |
| Capítol 2: El silenci d'un pare |
- Martí! On ets? Ens n’hem d’anar ja si no volem arribar tard!
En Martí estava encara preparant la seva motxilla, quan de sobte, va escoltar com el seu pare, després de cridar-li ja per quarta vegada, començava a apropar-se a la seva habitació.
- Martí! Obre la porta o faré el que sigui per obrir-la!
En... |
| |
| mzozcanigo | Inici: Invisible |
|
|
|
