TREBALLS PUBLICATS

CAPÍTOL II: 30 gen. al 20 febr.



Capítol 2:  Més enllà de la perfecció
 
Vaig tragar saliva, intentant trobar les paraules adequades. No volia dir res que poguera fer-lo sentir pitjor, però tampoc volia deixar aquell moment passar com si res. 
 
—Josep… no has de carregar-ho tot tu . No tens per què ser el fort de la família tot el temps. 
 
Ell va alçar un poc la vista, com si aquelles...
 
martasoler | Inici: Com un batec en un micròfon  
Roses i Ferides
Capítol 2:  El pes de l'amor
"Quina parella més bonica feu", deien els meus pares. "Quina enveja, noia, sou tan bufons junts", afegien els meus amics.

Al principi, aquestes paraules em feien somriure. Em donaven la sensació que ho estava fent bé, que havia trobat aquell amor que tothom desitjava. Em feia sentir especial, escollida, com si hagués aconseguit allò que...
 
3ASL04 | Inici: Com un batec en un micròfon  
Un nou començament
Capítol 2:  Nous camins
  • Era el primer dia de classe, i la Salma estava molt nerviosa. La Universitat de Girona li semblava enorme, plena de gent que semblava saber perfectament on anar. Ella, en canvi, no parava de donar voltes per trobar secretaria, intentant dissimular com podia.

Quan finalment va arribar, va obrir la porta i per sorpresa va veure un noi assegut amb la cama enguixada i una crossa al costat. El...
 
,mariamm | Inici: La constant picassiana  
Cendres d'ales trencades
Capítol 2: 
Estavem a la plaça central on hi havia molts soldats i guerrers, tots estavem allà per el motiu de venjar als reis del nostre imperi, tots ells anaven amb armadures pesades de ferro, espases afilades, llances brillants, arcs i fletxes i grans mandobles. Era un gran exèrcit, el qual es va posar en marxa una vegada donada la senyal, igual que nosaltres. Estava nerviosa, lleugerament espantada,...
 
KAIRZA | Inici: Ales de Sang  
L'elegida
Capítol 2:  La pròxima lluita
L’aire es torna pesat, carregat de tensió i pols. Els crits de socors ressonen encara en la meua ment mentre estreny amb força el mànec de la meua espasa, intentant controlar la respiració accelerada. Encara no hem tingut temps de recuperar-nos de la batalla anterior, i ja ens enfrontem a una nova amenaça.

- Mantingueu la formació! - brama el capità,...
 
Senyorita 10 | Inici: Ales de Sang  
La veu que no es rendeix
Capítol 2:  Retorns i Revelacions
Feia anys que Marta no tornava a aquell lloc. El vell barri on havia crescut semblava alhora familiar i desconegut, com una fotografia descolorida pels anys. Les voreres estaven esquerdades, els edificis mostraven cicatrius de temps i oblit, i el vell parc on jugava de xiqueta ara era un espai trist, amb gronxadors rovellats que grinyolaven al vent. Però aquells carrers amagaven les claus del seu passat, i ella...
 
Escriptorum | Inici: La constant picassiana  
EL PES DE LES LLÀGRIMES
Capítol 2:  El pes de les paraules no dites
Ens vam quedar en silenci una bona estona més. No sabia què més dir, però tampoc no calia. Ell semblava més quiet, com si les llàgrimes li haguessin tret una part del pes que portava a dins. Tot i així, sabia que el dolor encara hi era, enganxat a ell com una ombra.

Després d'una estona, va deixar anar la meva mà i es va passar les mans per...
 
Pau Rubio | Inici: Com un batec en un micròfon  
Guerra heredada
Capítol 2:  Amic de guerra
Ja han acabat de dictar tots els noms. Entre ells, es poden destacar avis, gent de mitjana edat… Creuo mirades que expressen emocions, totes tristes i plenes de ràbia. Mentre camino pel camp veig una cadira de rodes completament destrossada, aparentment sense propietari, passes més endavant veig a qui suposo que pertanyia la cadira, estès a terra panxa avall.
Em passo uns minuts...
 
Cookies_Cream_Choco | Inici: Ales de Sang  
Ales de Sang
Capítol 2:  La batalla
La nit s'havia tornat més fosca, com si anunciara la batalla. Els vampirs del meu grup es van quedar immòbils, observant el cel on aquell estrany avió havia desaparegut amb els humans, els quals estavem a punt d’acabar amb ells. La tensió era evident, i l'aire semblava carregat d'una estranya energia, la qual tots pareixiem notar. Els meus pensaments s'agitaven mentre...
 
Andrés Renau Curca | Inici: Ales de Sang  
Allo que estim
Capítol 2:  Allò que estim cap 2
Es notava una brisa que abans mai havia sentit, que no pareixia de ciutat, que era estressant a vegades amb tant de renou i tanta gent de cap amunt i gent de cap avall. Però aquesta era tranquil·la silenciosa i sobretot, no transgredia el so de les aus i també el renou que fa el capità quan ens crida a tots per què anem a dinar o per fer qualque discurs.

-! Au Toni, deixa...
 
Pedro i Izan | Inici: Ales de Sang  
Darrere de la societat
Capítol 2:  Jo? Poders màgics?
El primer que vam fer va ser buscar informació per internet, vam estar buscant hores i hores, però no vam trobar res. Després vam agafar totes les cartes escrites per la germana del Lion. En l’interior d’una d’elles, vam trobar un mapa on indicava a on estava l'aquelarre de les bruixes atrapa somnis. 

Vam decidir que el dia següent aniríem al lloc...
 
Mali | Inici: Com un batec en un micròfon  
L'ombre infinita darrere les muntanyes
Capítol 2:  Corrent
Tots em segueixen en l’intent de fugir d’aquella gegant ombra fosca com una nit d’hivern, però ella avança més ràpidament. De sobte, ens trobem tots envoltats de foscor. Una ràfega d’aire gèlid ens colpejà el rostre, en obrir els ulls observo com les mirades dels altres reclusos s’han tornat grises i el seu rostre ha adoptat una...
 
Martina Gil Ramos | Inici: Ales de Sang  
DOBLE VIDA
Capítol 2:  NOUS DESCOBRIMENTS
Després d’un dia esgotador, vaig arribar a casa, em vaig prendre un cafè amb llet i em vaig estirar al llit mirant el sostre. Un munt de pensaments em venien al cap, tot era molt confús. Amb el pas dels dies, en Pol i jo havíem trobat algunes pistes, però eren molt contradictòries entre si, cap de les pistes ens permetia avançar. A aquestes altures, després de...
 
Eulàlia Feliu | Inici: Com un batec en un micròfon  
Llàgrimes que desfan silencis
Capítol 2:  Dibuixant records
Els dies passaven, i la imatge d’aquell home no parava de rondar-me per la ment. Tornar a la cafeteria cada dia s'havia tornat una rutina, amb l’esperança de tornar-lo a veure. Malauradament, el seu lloc cada dia era buit. Realment, no sabia si realment esperava trobar-lo o si tan sols volia donar respostes a aquelles preguntes que em tenien tan intrigada. Qui era? Per què plorava?...
 
Berta Roca | Inici: Com un batec en un micròfon  
Capítol 2:  Més enllà de la pantalla
Quan la notificació de "match!" em va aparèixer a la pantalla, el cor em va fer un petit salt.
No sabia exactament per què, però em va semblar un senyal. No vaig pensar-hi gaire,
vaig entrar al xat i vaig escriure el primer missatge. Poc després, la Marina va contestar.
Així va començar una conversa que es va allargar molt més del que...
 
Martí Carreté | Inici: Clixés  
El refugi de la Júlia
Capítol 2:  Som okupes?
Només va passar un dia d’ençà que vaig escoltar aquella conversa entre el papa i la mama. A l’hora de sopar, va ser quan ens van donar la notícia.
  • Llavors, hem de marxar de casa de veritat? - Vaig preguntar; però la resposta ja la sabia. 

L’endemà va començar aviat. Em vaig llevar i els pares ja estaven...
 
Saray.Andrea.Lua | Inici: Com un batec en un micròfon  
El record de les margarides
Capítol 2: 
L’endemà no va ser solament l’endemà, i aquest va donar pas a un dia darrere un altre. Cada dia era una successió de revelacions i descobriments acompanyats per l’escuma de la llet calenta que fumejava la tassa de la Rosita. Hi havia cops que substituíem el cafè amb llet per una xocolata, però el que no deixàvem mai passar per alt era la història...
 
Jana2008 | Inici: Com un batec en un micròfon  
Paraules amagades
Capítol 2:  El diari
Miquel no tenia germans. Sempre l'hauria agradat tindre algú amb qui compartir aventures. Quan era xicotet veia als seus companys tindre cura dels germans menuts o demanar ajuda als germans grans. Ell no tenia a ningú. L'àvia Rosa era qui l'acompanyava sempre. El portava als entrenaments de futbol, a l'acadèmia d'anglès o a jugar al...
 
Adrinxs | Inici: Com un batec en un micròfon  
Vanitas Vanitatum
Capítol 2:  Desesperació
Dilluns, 2 de setembre de 2024: Després del fracàs de l’últim cop, torno a la llibreria del costat de casa meva. Un literat com jo no pot passar-se tot el dia mirant programes insípids i donant menjar als coloms. Per això, ja estan els incultes (milions) que vagaregen per aquest món sense pena ni glòria. Bé, que ens desviem de...
 
Xavier Surís | Inici: Esnob  
L’inici del Malson
Capítol 2:  Fugint cap a la llibertat
Capítol 2
Amb en Marc agafat fort de la meva mà, vam caminar a les fosques pel bosc que envoltava el poble. El sòl estava ple de fulles seques i branques que cridaven sota els nostres peus. Cada so feia que em girés, pensant que algú ens estava seguint, però no hi havia ningú… de moment.
En Marc, que era petit i no estava acostumat a...
 
Marc Barrionuevo | Inici: Clixés  

281 Arxius Pàgina 1 de 15
Anar a pàgina:
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]