| TREBALLS PUBLICATS |
|
|
CAPÍTOL II: 1 febr. al 22 febr. |
|
|
| tu, jo i el destí |
| Capítol 2: |
TU I JO A LA LLUNA .
Capítol 2
Es podia confirmar que havia tingut unes setmanes caòtiques.
I només volia relaxar-me, donar-me una treua així que per la meva pròpia salut mental he decidit prendre les coses amb molta més calma.
Preparo la pel·lícula que vaig a veure'm mentre les crispetes... |
| |
| Aficionades. | Inici: Nosaltres a la lluna |
  |
|
|
| Abstret |
| Capítol 2: Vida |
| Estic sol, intento evitar-ho però no puc, intento descansar, però tanco els ulls i com menys veig més penso, el meu cap és una locomotora sense frens i en una baixada la qual em fa anar molt ràpid, veig el final, pero es un precipici, si no aconsegueixo parlar abans d'arribar allà estic perdut, intento frenar-me, pensar en altres coses millors però no puc. Un altre cop... |
| |
| Júlia | Inici: El que penso (sobre tot) |
|
|
|
| Desiderium |
| Capítol 2: Murmuri. |
Primer el peu dret, després l’esquerre.
Dues passes, tres, quatre.
Mitja volta.
Quatre passes més.
Mitja volta.
El temps s'esborrava com a concepte per esdevenir poc menys que un suggeriment. Presoner d'aquell obsessiu ritual incessant, recorria l'habitació tot evitant reposar els ulls enlloc més d'un segon. Voltava sense... |
| |
| Raine | Inici: Terres mortes |
|
|
|
| .... |
| Capítol 2: MEMÒRIES D’UN SERVIDOR TRENCAT |
| Fa uns dies que estic a la nova vida com ells ho solien dir, i tot és un desastre, les comunicacions amb les naus s'han perdut i no tinc connexió amb la central, vull pensar que és un problema de la central i no del meu servidor, perquè si no en tindria un problema veritablement terrible. En un lloc que encara que el conegués com el palmell de la meva mà no tenia ni... |
| |
| Edurne | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| Qué ha passat? |
| Capítol 2: Reiniciant dispositiu... |
| Què ha passat?, estic viu, però com?, m'he despertat en una fàbrica antiga en la qual estava en la escombraries, amb altres robots. M'havien arrancat molts parts, el braç, una cama, un ull, he d'encontrar ací una cosa que puc reemplaçar, tampoc tinc la funció d'escanear coses cerca. Tant de bo, tot fora un somni i m'escape d'esta malson de situo. He... |
| |
| Jill-Eliano Altmann | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| L'androide que no podia dormir |
| Capítol 2: Fugitiva |
CAPÍTOL 2
Un cop vaig haver pujat al cotxe em vaig adonar que era automàtic, per tant l’única opció que se’m va acudir va ser connectar-m’hi. Vaig engegar-lo i vaig accelerar per aconseguir fugir almenys d’aquell carrer. Un cop aconseguit aquest objectiu, vaig pensar en el que faria després de... |
| |
| ponysalvatge | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| Sol a la lluna |
| Capítol 2: El tailandès |
El meu cap no s'aturava, vaig passar-me gairebé tota la matinada esperant alguna cosa, no sabia ben bé el què, però continuava esperant sense poder aclucar els ulls. Per mala sort, però, cap missatge va arribar aquella nit i finalment, a les tres passades, vaig aconseguir dormir.
Quan em vaig aixecar només em va passar pel cap fer-li una mirada al... |
| |
| Eol i Marc | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Oliver a París |
| Capítol 2: He fet un amic? |
Cap 2
L'aire pesat de la gran ciutat em colpeja la cara. Una gran varietat de sons m'enxampen de sobte. El bull de centenars de persones amb pressa i amb cara de pomes agres s'uneix amb el de la infinitat de cotxes encallats que tinc davant meu. Els clàxons sonen al compàs dels vianants, fins i tot, de tant en tant, arriba algun cop de veu que no fa pas l'efecte de ser un afalac.
|
| |
| aliciaacf | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| La farga dels sentiments |
| Capítol 2: L’espurna del destí |
"Vaig seguir mos companys cap aquell destí que, sobre les coves blanques, ens esperava. Joaquim, l'aguerrit sense seny, cavalcava a davant. El camí de sang ens endinsava cada cop més en la boscúria, guiant-nos, de fet, a on creiem que eren les coves.
"Cada deu galops, podíem percebre l'abraçada del bosc més... |
| |
| Mannas | Inici: Jaufré |
|
|
|
| Game over |
| Capítol 2: Els set pecats capitals |
| Em vaig encendre per uns instants. Els ulls metàl·lics es van obrir poc a poc i van divisar un lloc totalment desconegut pel meu sistema operatiu. De cop tot es va tornar a apagar. Necessitava més energia elèctrica. La programació dels meus sentits era exhaustiva, no podia fallar. Vaig trigar un temps encara a ser operatiu i a poder tenir sentiment similars als dels humans, mai iguals,... |
| |
| Therealslym_sady | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| Una ferida a tancar |
| Capítol 2: Capítol 2 | Itàlia |
Dimarts, 29 de maig de 2018. L'inici d'un nou episodi. L'episodi més inesperat i desitjat d'aquesta sèrie. L'Eloi d'onze anys no es podia creure el que acabaria passant després d'haver-ho somiat tot aquest temps, però no sap el que li espera en aquesta nova etapa.
Ha arribat el moment d'emprendre un nou viatge i un nou camí sense tenir la menor... |
| |
| crispetes | Inici: El que penso (sobre tot) |
|
|
|
| Qui soc? Qui ets? Qui som? |
| Capítol 2: Qui ets? |
“I pledge allegiance to my flag
and the Republic
for which it stands,
one nation,
indivisible,
with liberty and justice for all”
Se sentia en un món estancat, en un bucle sense fi del qual era incapaç de sortir. Estava fart de les mentides i falses promeses que regnaven... |
| |
| Judith Abril Sumalla | Inici: El que penso (sobre tot) |
|
|
|
|
| Capítol 2: Capítol 2 (Ares Prats) |
Em miro el mòbil i l’agafo amb timidesa ja que m’està mirant, la miro jo també i em somriu. Just quan em decideixo a obrir el missatge para el metro a l’estació on hem de baixar.
Baixem una rere l’altra, jo davant i ella darrere, però em fa un copet a l’esquena fent així que em despista i em caigui la cartera. M’ajuda a plegar-la i... |
| |
| arespd | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
|
| Capítol 2: haurem de repetir |
Va arribar l’esperat nadal i amb ell les ganes de cuinar tot tipus de coses de l’època, casetes, bastons de caramel…
Però més ganes feia cuinarles amb companyia, veritat? Donçs jo no vaig tenir millor idea que avisar a ja se sap qui.
Feia setmanes que ens veiem quasi cada dia i també xerravem per missatges tot el temps, les coses anaven sobre rodes per... |
| |
| sofiapou | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Ens retrobarem |
| Capítol 2: |
| Jo que havia fet tot el possible per tornar a veure a aquell xic que m'havia deixat boca oberta, no ho vaig poder aconseguir. Em passejava per tota la ciutat, veient totes les parelles d'enamorats; per això era coneguda com la ciutat de l'amor, però, per què jo no trobava al meu enamorat? Tan complicat era trobar l'amor de la meua vida en una ciutat de dos milions d'habitants?... |
| |
| aleialba | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Tu? |
| Capítol 2: La meva dolça debilitat |
| No puc parar de pensar en el que em va passar. Ja ha passat una setmana, i encara no he tornat al bosc. Realment no sé què em sorprèn perquè en alguna cosa es van haver de basar per crear la història. Clar, en el passat no hi havia tantes explicacions científiques, s'ho creien tot, a l'igual que la mitologia grega. Realment, no m'ho hauria de prendre... |
| |
| jiafeitxpxtrxnx | Inici: Terres mortes |
|
|
|
| Després de tu |
| Capítol 2: Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van |
La Meri acabava de caure sobre els meus braços desplomada. Li estava donant un atac, però no la podia ajudar, estava molt espantat. M’intentava dir alguna cosa que jo no captava perquè se li nuava la veu i a més a més jo estava molt nerviós. Estava estirada a terra amb el cap recolzat a la meva cama. Semblava que s’estigués ofegant. Va agafar aire... |
| |
| Francesc | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| El 17 de gener |
| Capítol 2: |
Estava allà mirant-me als ulls i jo mirant-lo a ell; se li va caure la cartera, la va recollir àgilment i va fugir de l’estació. Vaig quedar-me paralitzada durant uns deu minuts, fins i tot vaig plantejar-me si estava somiant..., però no.
Eren les 21:04 de la nit i la Céline i jo vam quedar a les 21h, estava arribant tard i és de les coses que més... |
| |
| ainara0620st | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
|
| Capítol 2: Una ciutat que no es la meva |
| Primer de tot demano disculpes i em vull compadeixer per simpatia amb qui es pugui sentir identificat amb aquest capitol o amb la resta de la historia. Dit això, la mort del Joan va sacsejar la meva vida d'una manera molt pitjor a com jo ho havia imaginat, si això es possible. Físicament, em sentia com si un camió carregat de vaques i caballs m'hagués passat pel damunt del cap i... |
| |
| Chikiko | Inici: Terres mortes |
|
|
|
| Jo i París |
| Capítol 2: El bar |
| Poc rato després de que entres, veig que em veu, es queda mirant-me i veig una expressió en la seva cara com si ja m’hagues reconegut. Comença a venir cap a mi, sento que se m'accelera els bategs del cor, al arribar em diu que m’ha reconegut per lo que va passar al tren. Em pregunta si al final vaig arribar al treball, li responc que si, que si vaig arribar bé de temps.... |
| |
| Eric | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| 2031 Arxius |
Pàgina
1 de 102 |
 |
|
|
|
