-Jessy, pensa que estàs preparada, que durant tots aquests anys investigant, has pogut veure que el que jo et deia era cert, aquella família és dolenta -va dir l’Arnau ben convençut.



-Sí, sí, ara que la Nina m’ha acceptat per ser la seva assistenta, estic preparada per actuar .-diu la Jessy segura del que anava a fer.-La Nina m’ha trucat dient-me que dilluns ja puc començar.



-Perfecte, doncs fes-te la maleta, passaràs una bona temporada a casa seva fins que acabi tot això.



***

-Hola, Nina!

-Hola, Millie, t’acompanyo a la teva habitació -diu la Nina a la Jessy-, espero que hi estiguis còmoda, la pots decorar al teu gust.

La Nina tot seguit li va ensenyar la casa, habitació per habitació, dient-li que havia de fer per fer el seu treball correctament, mentre la Jessy anava pensant en el que li podria preguntar a la Nina per extreure-li informació sobre el viatge que anava a fer. En teoria la Jessy no hauria de saber res sobre aquest viatge, però com que va posar la càmera i micròfons a diferents llocs de la casa ja s’havia perfectament on anava, on s'allotjaria i quants dies estaria allà. Però no tenia ni la mínima idea d’on i com havia de fer el pla. Així doncs, va dir:

-Tu sempre estaràs amb mi a casa? O a quines hores marxes a treballar? - li vaig preguntar.



-Jo teletreballo, tinc una empresa familiar i ajudo amb els números, però des de casa -em va respondre-. -Ah, que me n'oblido, d'aquí a dos mesos tinc un viatge preparat a Itàlia per promocionar la meva empresa.

-Ah, doncs estiguis tranquil·la que ja m'ocuparé de la casa -vaig respondre fent-me la sorpresa.



1 mes després

La Jessy ja feia unes setmanes que estava a casa la Nina, ja estava acostumada a la seva feina. No li treia l’ull de sobre, ja que havia d’estar pendent de com actuava, perquè després ella hauria de suplantar la seva identitat.



Era migdia i estaven prenent el cafè a la sala d’estar, ja que tenien més confiança. La Jessy li va preguntar preocupada a la Nina:

-Avui et veig trista, et passa alguna cosa?

-És que ja fa dies que t’ho vull dir, crec que ho has de saber, pel fet que tenim una relació més propera -respon ella.



-Què passa?! -diu ràpidament preocupada la Jessy.



-Doncs que demà és el meu aniversari -continua explicant.



-Però això no és dolent -talla la Jessy a la Nina.



-És que no sol és això, sinó que també és el de la meva germana. -va afegir ella.



-Germana? No sabia que en tenies una -va dir intentant ocultar que era ella.



-No, és que… -sospira-, no està amb nosaltres, l'endemà del nostre naixement la van segrestar, des de llavors no vam saber res més d’ella. La policia la va estar buscant durant dos anys, però no va ser possible trobar-la i al final la investigació es va tancar, ja que veien que no els duia enlloc. Tot va anar molt ràpid i l’únic record que tinc d’ella és la foto que ens van fer a les dues en néixer.

La Nina a continuació s’aixeca en direcció al moble del menjador i d’allà treu la foto, li ensenya a la Jessy i ella la mira commoguda. Ella no sap què dir, però també té un altre sentiment; tot allò que li acabava de dir la Nina no era com l’Arnau li havia explicat.



De sobte la Jessy s'aixeca i marxa, muda, com si no li importés la trista història que li acabava d'explicar. Agafa el cotxe i arranca, però no arriba gaire lluny, perquè para a la primera benzinera que troba i tanca els ulls pensant en tot el que acaba de passar.

Com pot ser que l’Arnau, tots aquests anys des que vaig néixer, m’hagi estat dient que m’havien abandonat i que aquella família era dolenta, i la Nina ara m’expliqui una altra versió, dient que a la seva germana -que soóc jo- l'haguessin segrestat. Algun dels dos m’està explicant una versió que no és la certa i ho he de descobrir.

Va arrencar el cotxe i es va dirigir a casa l’Arnau, on ella també havia viscut durant tota la seva vida. En aquella hora ell no hi era, treballava tot el dia, així que tenia dues hores abans que tornés. A l'arribar va anar al “despatx prohibit”, tal com li deia l’Arnau quan era petita. Es va posar a buscar tota mena d’informació que li servís per saber la veritat. A l’ordinador no hi va trobar res, però rebuscant en uns papers va trobar el retall d’una notícia on hi deia: “Segresten una nena acabada de néixer”. També hi havia la imatge de les bessones i això la va fer adonar que l’Arnau l’i estava mentint i li havia estat ocultat tota la vida. Per què em va voler segrestar? Mai em va fer passar mals moments, no ho entenc!

Just en aquell moment va saber que havia de tornar a la casa.



***

-Nina t’he d’explicar una cosa -li va dir neguitosa.