-Estàs bé? Què ha passat?- va preguntar la Nina preocupada.



-És que… Saps la foto de les bessones…- No sabia com dir-ho- Vale doncs sé el que realment va passar.



- Com? Tranquil·la asseguem-nos aquí– va dir acompanyant-me al sofà.



- Emm… sóc la teva germana…

-Com?! - Va exclamar la Nina- no pot ser.



-Si, he descobert unes notícies que tenia guardades l’Arnau, el que m’ha fet de pare. Però et començo a explicar la història des del principi –respira profundament i afegeix –Tot va començar quan l’Arnau em va segrestar, però jo no ho sabia, ell sempre m’havia dit que els teus pares m’havien abandonat, bé, els nostres pares, així que jo els hi guardava bastant rencor pel que m’havien fet. –Mentrestant la Nina cada vegada estava més pàl·lida, però jo vaig continuar, ja que ella es mereixeria saber la veritat– Doncs l’Arnau m’ha estat enganyant tota la vida dient que la teva família era dolenta. Així que, com a venjança us volíem robar el negoci familiar. També et vull confessar que teníem un pla, que consistia a suplantar-te la identitat quan anessis de viatge. Havíem planejat de… matar-te per aconseguir la teva fortuna i poder passar una vida feliç tots dos. Sé que ara mateix no saps que dir i de ben segur que estàs pensant com vaig saber del teu viatge. La veritat és que quan vaig venir a fer la primera entrevista, a l'anar al lavabo, vaig col·locar una càmera i un micròfon per poder saber els teus plans i també per veure com ets, com et mous i la teva manera de relacionar-te, així la gent no notaria que realment no series tu. -respira profundament i preocupada afegeix –Nina si us plau dis-me alguna cosa.



-És que no entenc res… em vols matar?

– No no , es clar que no! – exclama amb certesa

– Acaba d’explicar-m’ho tot si us plau- No li sortien les paraules

-D’acord. Vam estar molts mesos controlar-te per poder fer el nostre pla i que sortís a la perfecció, però tot va canviar quan em vas explicar la història de la teva germana. És a dir, jo estava raptada, el contrari del que m’havia estat explicant l’Arnau. Llavors vaig saber que algú no estava dient-me la veritat. També dir-te que ho sento molt pel meu comportament de l’altre dia quan em vaig aixecar del sofà i vaig marxar com si res mentre tu m’estaves explicant una cosa tan dura com la que havies viscut. Estava molt nerviosa i no em podria creure tot allò que m’estaves explicant. Significava que havia estat enganyada tota la vida per una persona la qual havia tingut molta confiança i me l’havia estimat tant. Aquest mateix matí, quan he marxat he anat a casa meva i he entrat al despatx, el qual, ell mai em deixa entrar. Allà, buscant tot el possible per poder esbrinar la veritat, i saps què? Ho he trobat. Un diari del 1992 on es comunicava de la meva desaparició. En aquell moment he vist que tenies raó i que realment soc jo la que he estat enganyada sempre. Crec que hauries de saber tota la veritat, tu no tens culpa de cap succes. Em sembla que tu i jo hem de fer alguna cosa, això no es pot quedar així.



-Llavors… no et dius Millie, et dius Jessy - Va rectificar.



-Exacte, formava part del pla, també tot el que porto no és real- Dic mentre em trec la perruca, les ulleres i les lentilles.- Ara, realment veus què soc jo, que ens assemblem molt i que soc la Jessy!

-No sé que fer ara mateix. Per una part et vull abraçar perquè hem estat tota la vida separades, però, per altra banda, em volies matar!. Jessy em costarà confiar en tu, però sí realment em dius aixó és que estàs amb mi i no de part de l’Arnau.



Tot seguit va assentir, es van aixecar i es van fer una abraçada. Sabien que a partir d’ara començava un pla molt diferent.



Van acabar de parlar les coses, la Nina confiava plenament en la seva germana, totes dues sabien que anaven a planejar el que seria el final d’aquesta història tan llarga per elles. Tan sols quedava una setmana perquè la Nina marxés a Itàlia, sol els hi quedava perfeccionar alguns detalls abans de realitzar-lo. Ja no seria la Nina la que acabaria assassinada si no que seria l’Arnau a qui l’empresonarien per sempre.





Una setmana després…

-Nina estàs llesta?- li pregunta a la Jessy.



-Sí… completament —respon, però fa una pausa—. Segur que no pot fallar res?

La Jessy somriu, d’orella a orella.



—No, tot sortirà bé,, no et preocupis

El dia abans li havia enviat un missatge a l’Arnau confirmant-li que la Nina ja era a Itàlia. El pla que tenien pensat la Jessy i ell era que uns dies després que la Nina marxés, es trobarien per matar-la. Les germanes havien pensat de trobar-se a l’habitació i després que la Jessy truqués a l’Arnau per dir-li que vingués a l’hotel per matar- la i suplantar-li la identitat.



El pla era senzill. Massa senzill. Res podia sortir malament.



La Jessy feia dies que no dormia bé.



Hi havia alguna cosa que no encaixava.



L’Arnau no s’esperava el que li anava a passar, però just abans d’obrir la porta va dubtar un instant.



Va posar la mà al pom.



-Tot això acabarà avui…- va murmurar

A l’habitació es va trobar a 5 policies envoltant-lo.

-Policia! No es mogui!

No feia falta que ell digués res, sabia que havia passat. La Jessy ho havia descobert tot, i l’havia delatat.

Mentre els policies l’estaven esposant va creuar la mirada amb els ulls plorosos de la Jessy, i amb les mans tremolant.



Ha ella li estava costant molt veure com la persona que l’havia criat era traïda per ella.



-Ho sento…-va dir, amb la veu trencada- No erets qui deies ser.



L’Arnau va deixar anar un somriure fluix. Inquietant.



-Així que… ho sabies.



-Lo just per saber que m’has estat mentint tota la vida.



La Nina, al seu costat, no deia res, estava quieta, només observava

-No acabarà així. Heu obert una porta que no podeu tancar- va dir amb un to fred i amenaçador.