Però igualment no em penso rendir, porto temps preparant-me per això. De sobte ella se'n va adonar que ho mirava tot més del normal i em va preguntar:
-Estàs bé? -em deia preocupada. -Vols un cafè o una aigua?
-Sí, sí, tot bé és que estic una mica nerviosa, si m’ofereixes un cafè no et diré pas que no -vaig respondre ràpidament.
- Perfecte, doncs, te’l vaig a preparar -deia mentre s’aixecava d’aquell sofà caríssim.
Va ser l’excusa perfecta per entrar en acció, mentre ella distreta feia el meu cafè en aquella cuina d’alta gamma, jo aprofitava per començar amb el meu pla.
***
34 anys abans
-Enhorabona, senyor i senyora Winchester, són unes bessones molt boniques! -va dir la infermera.
La senyora Winchester se les mirava amb una mirada encantadora, els primers instants són únics i inexplicables. La Nina i la Jessy eren precioses, amb ulls blaus i una cabellera rosa com mai s’havia vist.
La primera nit de les bessones no va ser com hauria de ser per unes recents nascudes com eren elles, ja que quan va sortir aquell sol del matí il·luminant les cunes, la mare va sentir els plors d’un d’elles. A l'anar a mirar-les solament hi havia la Nina.
***
Vaig posar el primer micròfon sota l'elegant taula de la sala d’estar. Estava inquieta, volia que tot sortís a la perfecció, tal com havíem acordat. Un cop posat vaig seure ràpidament, ja que sentia com s’apropaven els passos d’aquells talons d’agulla vermells com la sang.
-Millie, aquí et deixo el cafè, necessites alguna cosa més?
-Sí, em podries dir on està el bany -li vaig preguntar.
-Al fons del passadís a la dreta -va respondre de seguida.
- Merci, torno en un segon -deia mentre m'aixecava del sofà.
Mentre passava pel passadís m'anava fixant amb els quadres de les parets, on estaven penjats molts records viscuts amb la seva família. Un d’ells me'l vaig mirar amb remordiment, tots junts feliços, com si res hagués passat. De seguida em va venir al cap tot el que m’havien explicat i cada vegada estava més segura del que anava a fer. Deixant els meus pensaments a part, vaig seguir buscant on volia continuar el meu pla, l’habitació de la Nina. Allà no solament vaig col·locar un micròfon, sinó també una càmera sobre el marc de la porta, allà segur que mai s’hi fixarien.
Me’n vaig adonar que ja portava més del compte al “bany”, i de sobte sento una veu que diu. -Va tot bé Millie? -va cridar-me la Nina des de la sala d’estar.
Ràpidament, vaig sortir de la seva habitació, vaig anar al lavabo i vaig tirar la cadena per fer veure que sortia d’allà. A l'entrar a la sala, el primer que li vaig dir va ser que estava neguitosa i que m’havia rentat la cara amb aigua freda. Seguidament, em va dir que m’assegués a la cadira que volia fer-me un seguit de preguntes.
-Perfecte!
-Doncs comencem per la primera pregunta. Per què estàs interessada en aquesta oferta?
-Bé, ara mateix no estic en un bon moment econòmic, així que busco una feina on pugui guanyar una mica de diners per poder tenir una vida estable.
-Molt bé, ara explica’m una mica sobre la teva experiència laboral -em va preguntar intrigada.
-Nina, jo soc una persona molt treballadora, que sempre he estat activa, però la vida no m’ho ha ficat mai fàcil i els treballs mai han sigut estables.
-En quins àmbits has treballat? -va continuar preguntant-me. -Dona’m algun exemple.
-Em… -vaig dir pensant ràpidament, perquè no es notés que no estava dient la veritat. -He treballat en restaurants, hotels, he netejat alguna casa durant els estius i també he fet de cangur.
-Ostres, has fet moltes coses, veig que et podries adaptar molt bé en aquesta casa. Fins aquí l’entrevista, com he vist al teu currículum ja tens carnet de cotxe i vehicle propi veritat?
-Exacte! Sempre us podria fer alguns encàrrecs, ja que com hi deia a l’oferta m’hauria de quedar interna aquí.
-Efectivament! Doncs perfecte, ja et confirmarem si et contractem, però pots estar ben tranquil·la, que ets una bona opció -em diu mentre m’acompanya a la porta de sortida.
-Moltes gràcies! -vaig dir somrient, pensant per dins que m’havia sortit tal com havíem acordat amb el meu superior.
