| EL BATEC DEL AVI |
| Capítol 2: L'ÚLTIM PÍCNIC ABANS DE LA VERITAT |
L'endemà al matí, el sol entrava per la finestra i il·luminava suaument l’habitació. Quan vaig baixar a la cuina, el meu avi estava preparat, amb la seva jaqueta i les claus del cotxe a la mà.
–Anem al supermercat, noi? –va dir amb un petit somriure, com si volgués deixar enrere el dia anterior.
Vaig assentir i vam sortir junts.... |
| |
| Yass123MAX | Inici: Com un batec en un micròfon |
  |
|
|
| La constant picassiana |
| Capítol 2: La seua amiga Rocío |
Lucía durant gran part de la seua vida va ser així, era una persona molt introvertida i no se sentia còmoda parlant sobre els seus sentiments amb cap persona. No obstant això, durant l'adolescència va tocar fons.
Com no compartia els seus sentiments amb ningú, ni els seus familiars ni les seues amigues més pròximes podien saber que era... |
| |
| csalcedotouza | Inici: Clixés |
|
|
|
| Contacte |
| Capítol 2: Potser |
El rellotge marca les vuit en punt quan sent com el despertador sona. L’avisa que un nou dia ha començat. Obre els ulls i estira els braços fins que sent com els seus dits freguen el despertador per finalment apagar-ho.
Agafa el mòbil desbloquejant-ho per veure les seves notificacions. Dona un cop d’ull ràpid mentre les va eliminant una per una. L’última... |
| |
| surey | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
| A la recerca de l'amor |
| Capítol 2: Massa diferents |
Potser les relacions no duren per sempre, però els sentiments, encara que intentem oblidar-los i ignorar-los, no els podem amagar. Les persones som un mirall de les nostres vivències, siguin bones o dolentes. Cada frase que ens ha marcat, cada t'estimo que hem sentit, cada ja no sento el mateix que et destrossa i fa que el món sembli esfondrar-se sobre teu, cada petó que et dona... |
| |
| Abril | Inici: Esnob |
|
|
|
| El plor que ho va canviar tot |
| Capítol 2: El plor que ho va canviar tot |
| CAPÍTOL 2: Els dies van passar amb una estranya barreja de tensió i esperança. A casa, tothom semblava caminar de puntetes, conscient que alguna cosa havia canviat però sense saber ben bé com reaccionar. El pare, per la seva banda, semblava més obert, més humà. Parlava amb la mare durant hores a la nit, revisant papers, discutint opcions.... |
| |
| Juan José 16 | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
| Ales de Sang |
| Capítol 2: Entre Arcs i Cors |
Era la nit abans del gran dia. El reflex de la llum de la lluna entrava per la finestra de la meva humil habitació. La meva mare s'havia passat setmanes cosint un uniforme després de tornar de la feina. Es va assegurar que fos apte per al Dia. L'uniforme constava de dues peces negres que ressaltaven la meva complexió prima. La part superior era una jaqueta ajustada, de coll alt i amb... |
| |
| ines | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
| L'últim estiu "tumblr" |
| Capítol 2: Vuits de l'ànima |
29 de Juliol 2014
És de nit mentre faig skate pel passeig marítim de la Platja del Rei.
Encara no hem començat la banda; em sento un estúpid, he sigut el primer que ha fet de tot per convèncer els Buddies de fer una banda i ara ja no ho vull més, sempre em passa així. Em sento trist, m’esforço per sortir endavant i ser... |
| |
| Lules | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
| Sort de tu |
| Capítol 2: SORT DE TU |
- Al final t’has decidit, oi?
La sala es va quedar en absolut silenci. La Clàudia estava nerviosa, amb la mirada perduda, però finalment va parlar:
Aquell dia era un dia normal. La meva amiga Isabel em va convidar a una festa que es feia al pis. Una hora abans de marxar a la festa va arribar ell, el meu xicot.
On vas així vestida?
A una... |
| |
| verblas | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
|
| Prohibició del destí |
| Capítol 2: |
Mai l’havia contat això a ningú.
No tinc molts records de quan era petit, però en tinc un del qual no me n'oblidaré mai. Jo tenia tres anys quan els meus pares es van separar, i va ser una separació dolorosa per a tots. La meva mare desapareixia per períodes molt llargs sense avisar ningú. Fins un dia, quan... |
| |
| Paula i Gadea | Inici: Esnob |
|
|
|
| El cop de la soletat |
| Capítol 2: El preu d'un error |
| La Laia va sortir de casa amb un nus a la gola, la galta encara adolorida i les llàgrimes caient pel seu rostre. No sabia on anar, però necessitava sortir d’allà, respirar, estar sola. Caminava sense rumb, atrapada en els seus pensaments. Aquell cop no només havia ferit la seva pell; havia trencat alguna cosa més profunda. En Xavi, aquell en qui sempre havia confiat, ara era una... |
| |
| AleixxX | Inici: Clixés |
|
|
|
| Com un batec en un micròfon |
| Capítol 2: Secrets i desafiaments. |
19 de setembre de 2024.
Ja ha passat una setmana des de l’incident de filosofia, però el comentari d’en Paul encara rondava pel cap de l’Alba com una espina clavada. Tot i que intentava fer veure que no li importava, cada cop que el veia assegut al seu lloc la ràbia li recorria per la sang. Però al contrari, a ell se’l veia encantat amb aquella... |
| |
| ariiadnamartiinezz | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
| falsedats i retrets |
| Capítol 2: La gota que va vessar el got |
| Era un divendres d’hivern per la tarda. El rellotge del cotxe marcava les 19:48h, pel que el cel ja s’havia enfosquit i no hi havia un sol raig de sol. L’Adrià estava a uns pocs minuts d’arribar a casa, i aquell llarg dia de feina l’havia deixat exhaust. No es podia queixar gaire, ja que aquella tenia una oportunitat per ajudar a la seva família, però bregar amb clients... |
| |
| Guadalupe V | Inici: Clixés |
|
|
|
|
| Capítol 2: Aparició inesperada |
El so de l'alarma em desperta de sobte, em frego els ulls mig adormida quan record on estic i el perquè, m'aixeco de cop i miro el rellotge son les 7:30h a.m, haig d'anar a desdejunar i a preparar-me per a la primera prova. Em vesteixo amb rapidesa, les meves mans es troben maldestres per l'emoció barrejada amb la por. Surto i saludo a les poques persones que conec i, com jo, es...
|
| |
| carmelore05 | Inici: Clixés |
|
|
|
| Etern fulgor |
| Capítol 2: El bar |
En sortir de la boca del metre un aroma a pluja i terra mullada em va
embolicar per complet. La tardor havia arribat a la ciutat. Per les gotes gairebé
absorbides del sòl podia deduir que feia no molt que havia deixat de ploure.
Vaig caminar fins a un parc no molt llunyà, d'on l'olor de terra mullada
provenia. Vaig entrar en silenci, com si algú... |
| |
| Alexandraramire | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
|
| Capítol 2: Massa tard per la veritat |
En Marc es va quedar callat uns segons, va tancar la porta amb suavitat perquè sabia que un únic soroll podria despertar també a la mare.
—Ja és massa tard per a què?-, va preguntar amb un to tranquil, intentant mantenir la calma.
Jo amb el quadern encara a les mans vaig respondre:—Per continuar mentint. Ja ho sé tot, Marc.... |
| |
| PAUDIAZ | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
| Els finals feliços de conte |
| Capítol 2: Entre els fums i els secrets |
| Avui, abans d’entrar a la universitat, he agafat un cafè al bar de la cantonada, com cada dia. En obrir la porta, estava buit el local, només hi havia un avi llegint el periòdic, i ell. Cada matí el veig allà. Ell. Sempre assegut al mateix racó fosc, sol i amb aquell aire de tristesa. Jo demano el meu cafè amb llet, mentre ell s’agafa un té, sempre... |
| |
| Alba i Candela | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
| Mai més |
| Capítol 2: NI UNA MENTIDA MÉS |
Lentament, obro els ulls. Estic en una habitació, que inicialment no em sona de res. De sobte escolto la porta obrint-se. Veig com un noi se m’apropa, em sembla molt familiar… Però no acabo de… Ostres si és l’Arnau! Crec que en veure’m la cara, m’ha entès perfectament.
–Soc l’Arnau, Clara. Estàs en un hospital… No... |
| |
| Martineta | Inici: Com un batec en un micròfon |
|
|
|
| Quan el mal parla |
| Capítol 2: CAPÍTOL 2: LA PRIMERA TROBADA |
L’Arlet i l’Andreu es van trobar per primer cop a una cafeteria de cantó de casa l’Arlet, per fer el treball. Era dissabte, aleshores van aprofitar per avançar tot el possible el projecte. L’Andreu estranyament era amable amb ella, però tot i així no acabava de treballar amb totes les seves ganes. Sense adonar-se'n tots dos estaven... |
| |
| ariadnaalaves_ | Inici: La constant picassiana |
|
|
|
| Ciutats de cendra i sang |
| Capítol 2: Entre l'ombra i el caos |
L’aire s’omple d’una barreja de crits i el so de les armes. En Tarke i jo avancem amb dificultat pel camp de batalla, on la pols i el fum semblen engolir-ho tot. Les files dels soldats s’han trencat i ara cadascú lluita per la seva vida. Encara aquest caos hi ha una cosa que no puc ignorar, aquella ombra estranya al cel que sembla créixer i moure’s com si tingués... |
| |
| Xavi Lopez | Inici: Ales de Sang |
|
|
|
