Al matí següent el vaig rebre la trucada deNina, que per a misospresa, em va informar que estava contractada. Demà seria el meu primer dia. Diria que em va sorprendre, però sincerament tenia un lleuger pressentiment que el lloc seria meu en l'instant en què abandoni la casa.



Havia superat la primera prova.



L'endemà em vaig presentar puntual iNinaem va portar a la meva habitació i vaig deixar totes les meves coses. L'habitació era bastant humil comparat alrentode l'habitatge. Molt concorde amb mi.



Ninaem va ensenyar el bàsic en el que consistiria el meu treball, i algunes normes com no entrar a la seva sala de treball, tancada sota clau, o anar amb compte amb les decoracions estúpidament cares.



-I més et val que vagis amb compte amb tot el que toques, noneagradaria haver d'acomiadar-te- DeiaNinaamb un to de superioritat.



Vaig assentir com portava fent durant tota la seva explicació. Notava com desconfiava del meu malgrat els meus esforços per agradar-li.



Cuadoper fiNinaem va donar una mica d'espai perquè m'allotgés Andrew va obrir la porta de la meva habitació.



-Benvinguda, veig que al finalNinaet va contractar-

Va dir estenent-me la mà amb un somriure d'orella a orella.



-Si, suposo que ara ens veurem molt- Li vaig respondre retornant-li lasorisa.



-Ha d'haver vist alguna cosa en tu, no deixa entrar a casa a qualsevol- Va dir



Jo vaig assentir però en el fons no el creia realment. Era cert queNinam'havia contractat, però de la forma en què em mirava sabia que estava a un sol error de ser acomiadada, i ni tan sols havia començat.



Aquella nit em va costar agafar el son. No estava acostumada als llençols de setí ni al silenci de l'un barri com aquest. Així era la vida d'aquesta gent? Aparentaven tenir tan pocs problemes... Si tan sols sabessin el que se sent no tenir suficients diners per a menjar. Però això és el que volen aparentar, una vida perfecta, una casa perfecta, una imatge perfecta. Qui sap el que s'amaga darrere d'aquesta façana. Potser quan més perfectament estructurades estan les coses més fàcil és que tot es trenqui en mil trossos.



Les següents setmanes a la casa van ser com una prova contínua.Ninaestava pendent de tot el que feia. Volia saber com de bé exercia el meu treball i assenyalava cada detall que feia malament.



Un d'aquests diesNinava sortir a arreglar-se el pèl i em vaig quedar sola a la casa amb Andrew. Encara que no estigués molt present a la casa pel seu treball, cada vegada que arribava sentia una gran empatia per el, per haver de bregar amb el caràcter fred de la seva esposa. No entenc com una persona tan dolça com l'havia estat sent Andrew podia estar amb una persona com ella.



Aquest dia em vaig acostar a ell deixant d'escombrar la cuina i em vaig preguntar una mica sobre la seva vida i la deNina, perquè sabia ben poc i no crec que ella estigués disposada a explicar-me res. Aquí em va explicar com dirigien una empresa i queNinase solia ocupar de les coses a casa.



Aquest dia em vaig acostar a ell deixant d'escombrar la cuina i em vaig preguntar una mica sobre la seva vida i la deNina, perquè sabia ben poc i no crec que ella estigués disposada a explicar-me res. Aquí em va explicar com dirigien una empresa i queNinase solia ocupar de les coses a casa.



Aquest dia em vaig acostar a ell deixant d'escombrar la cuina i em vaig preguntar una mica sobre la seva vida i la deNina, perquè sabia ben poc i no crec que ella estigués disposada a explicar-me res. Aquí em va explicar com dirigien una empresa i queNinase solia ocupar de les coses a casa.



També parlem més i vaig sentir una aquesta connexió amb el. Però no, no podia estar pensant és això, era aquí per a treballar. Encara que no paraba de donar-lo voltes en el meu cap, serà que m'agrada un poc? Per un moment gen vaig detinere a pensar que, pot ser ell sentía el mateix, però soc una estúpida, clarament un home con ell mai es fixaria en mi, menys encara estant casat amb una dona con Nina.



Ellsdos eren la parella idela i jo només era el que soc, l'asistenta.



De rotes maneres, com reaccionaria Nina?

No ho se, això encara ho tinc que descobrir.