El policia va cridar a la seua única persona que li quedava de família, la seua àvia Lluïsa, de mentre, Lluc plorava amb un nivell de desesperació que va i haver-hi moments en els quals no l'eixien ni les llàgrimes. Ell no s'ho podia creure, però l’àvia no tardà res a arribar, Lluc la va abraçar tot el temps mentre el policia li ho explicava tot a l'àvia, Lluc pareixia bloquejat fins que va dir el policia que anaven a fer amb la casa, l’àvia li va preguntar a Lluc que preferia i Lluc va respondre amb una veu temorosa, però directa— Àvia per favor anem a ta casa, que no m’apeteix estar en ma casa— L’àvia el va acceptar, però li va dir a Lluc que si volia, anaren a casa de Lluc per a replegar la roba i les coses d’ell. Lluc va acceptar.



Aleshores només eixir de la comissaria, van anar cap a la casa de Lluc, l’àvia es pensava que anava a ser ràpid, però no, ja que Lluc només entrar va començar a plorar de forma incontrolable, va agafar el quadre del quatre, ell, els seus pares i el seu gos i va dir amb una veu entrecuixada — Per què em passa això a mi, que he fet deu?— L'àvia no podia ver-ho així, per això van agafar l'essencial i van tancar les finestres, persianes… Van eixir de la casa els dos destrossats, però l’àvia no volia plorar perquè Lluc no estiguera pitjor.



En eixir de la casa Lluc li va dir a la seua àvia amb veu preocupant — Àvia, no hauríem de ficar una alarma, per si entren lladres o okupes?— L'àvia no es podia creure que amb el mal temps que estava passant Lluc ell s'adonaria d’això. L'àvia li va dir amb veu tranquil·litzant — Lluc bombó meu, no et preocupes que quan puga cride perquè la fiquen, però prometre'm que no estaràs preocupat per això — Lluc li va dir que val. L’àvia en escoltar-lo va sentir un alliberament, que no havia sentit des que li van comunicar el dels pares de Lluc.



En el trajecte cap Almassora Lluc va estar dormint quasi tot el viatge, i quan es va despertar va estar dibuixant una estoneta.



Només arribar, l’àvia li va ensenyar la seua habitació i li va oferir si volia que anaren a berenar a una cafeteria que està boníssim, Lluc va dubtar, però l’àvia li va dir que estaven els gelats que a ell tant li agraden. Lluc al saber que hi han gelats dels qui li agraden no va dubtar a anar amb l’àvia. Lluc es va vestir i va anar amb la seua àvia cap a la cafeteria, en arribar l’àvia es va asseure amb Lluc a una taula redona amb marques de l’aigua que solten els vasos d’orxata o granissat. L’àvia es va demanar el que sempre es demana, una orxata amb fartons i Lluc es va demanar el seu gelat favorit, el de pistatxo, quan estaven a punt d’acabar l’àvia es va encontrar amb les seues amigues i els seus nebots, que tenien la mateixa edat que Lluc. L'àvia els va dir el que havia passat, les amigues es van quedar de roca i els van dir als nebots que anaren a jugar amb Lluc, Lluc no va voler anar, però l’àvia el va obligar per a què es relacionara un poc amb els xiquets. Es van anar a la plaça de l'ajuntament, i es van posar a jugar a futbol, però Lluc com ja sabeu és molt roí, un d’ells li va dir Lluc— No li fiques un gol ni a l'arc de Sant Martí— Lluc es va anar corrent cap a la cafeteria on estava l’àvia, ells no entenien per què es ficava així, ja que era una broma, però ells no es van quedar ací van eixir darrere d'ell per a preguntar-li perquè s’havia ficat així, Lluc va arribar molt ràpidament i la seua àvia li va preguntar per què estava plorant, ell estava bloquejat i no va dir cap paraula, els altres no van tardar a arribar i li van dir a la seua àvia el que havia passat, l’àvia de Lluc els va dir que ell estava sensible, però que no passava res i se'n va anar amb Lluc cap a sa casa.



En arribar, Lluc va entrar cap a la seua habitació i no va eixir en tota la vesprada, l’avià preocupada va entrar i va veure a Lluc dibuixant i li va preguntar que estava dibuixant, però ell amb veu temorosa li va dir— Àvia són coses meues per favor tanca la porta— L’àvia va eixir ràpidament, però es va quedar mosca i li va dir que es dutxaria per a estar més tranquil, ell va acceptar i l’àvia només va escoltar l’aigua caient a terra va entrar a l'habitació de Lluc per a veure el que estava dibuixant, no va tardar molt a trobar el quadern de dibuix i va veure que havia fet un dibuix d’ells dos en la terrassa de la cafeteria i en el cel l’imatge dels seus pares i el seu gos en forma d’estrela mirant-los, l’àvia es va posar a plorar, però quan va sentir que l’aigua va deixar de caure va deixar el quadern de dibuix on estava, va eixir ràpidament i es va llevar les llàgrimes. Lluc va eixir de la dutxa es va ficar el pijama i es va acomiadar de l’àvia.



A l’altre dia l’àvia li va dir que anava a anar a l’institut, ja que una de les seues amigues va parlar amb la directora i ella li va dir que sí que podia anar i més sabent tot el que l’havia passat. Lluc no volia anar, però l’àvia li va dir que havia d'anar, ell al final va acceptar.



En arribar, els va rebre la directora del centre, Lluc estava tremolant, ja que no volia entrar en un nou infern per a ell, l’àvia el va abraçar i li va dir amb veu ofegada— Lluc, amor meu, no et passarà res t’ho promet— Lluc es va relaxar, però també pensava en el que va passar en l’altra escola. La directora el va ensenyar tota l’escola i el va explicar els horaris, les excursions… Després de més de dues hores, la directora el va acompanyar a la seua classe, a Lluc li anava el cor a mil, però la directora el va dir que era la millor classe que es poguera tindre i que si tenia algun problema que la cridara de seguida.



Lluc va entrar a classe i el seu tutor Lluís el va saludar i el va dir el qual era el seu lloc, també el va dir que eixira enfront de la classe per a presentar-se al que Lluc li va dir amb veu temorosa— No, gràcies—Lluís no volia que Lluc no es presentara, per això va dir a la classe— Li donarem tots un fort aplaudiment a Lluc per a animar-lo a eixir— Lluc mort de vergonya va eixir i va dir amb veu temorosa— Hola, soc Lluc, visc amb la meua àvia i m’agrada molt dibuixar i llegir— Ràpidament es va asseure i Lluís va presentar a cada un dels alumnes per a què Lluc els coneixerà un poc més. Prompte va sonar la campana d’eixida al pati, Laia una xiqueta que dibuixa genial i a vegades és un poquet vaga, però molt intel·ligent, es va acostar a la taula de Lluc i el va donar un dibuix de Lluc, que havia fet en classe, Lluc el va trencar i va eixir corrent, ella no entenia per què s’havia ficat així, però no el dona molta importància, ja que va pensar que és molt difícil ser nou. Lluc durant el temps de pati es va ficar a soles, però Miquel és el delegat de la classe i sempre intenta que hi haja els menors problemes possibles i ama el futbol, el va veure a soles i no va tardar res a anar amb el seu grup d’amics, amb Alma una xiqueta molt guapa i estudiosa, que no suporta que la gent es riga d’algú i amb Laia, Lluc quan els va veure va començar a cridar pensant que els anaven a fer alguna cosa, la directora que estava prop els va castigar perquè ella es pensava que li anaven a fer alguna cosa, ells no ho entenien, ja que havien anat a invitar-lo anar amb tota la classe a l’hora del pati.



Després del pati tocava història una classe en la qual el professor gastava moltes bromes als alumnes, només entrar Lluc va seure en el seu lloc i quan el professor li va dir— Hola, com te'n dius?— Lluc no el va respondre i el professor el va dir— T’ha menjat la llengua el gat?— Lluc es va ficar seriós i amb els ulls plorosos, el professor va donar la classe i va gastar algunes bromes més a altres alumnes, en finalitzar la classe, Miquel es va acostar a Lluc i el va dir que eixe professor sempre gastava bromes, però Lluc no li va respondre i com va sonar el timbre d’eixida Lluc se'n va anar. L’àvia l’esperava a la porta de l’institut, només ho va veure el va abraçar i li va preguntar com li havia sigut el dia, al que Lluc li va mentir dient-li— Àvia molt bé!—L’àvia es va emocionar per escoltar-lo.



Quan van arribar a casa, l’àvia el va dir que havia quedat amb una amiga seua i que vindrien els seus nebots, Lluc es va inventar una excusa per no anar i es va quedar tota la vesprada dibuixant. L’àvia va arribar a l'hora de sopar i el va fer un Chivito, que és un entrepà amb llom de porc, formatge, béicon, encisam, tomaca, ou caigut i maionesa. Ell va sopar i va anar a dormir prompte, l’àvia es va acomiadar d’ell i es va posar a veure la televisió.



A l’altre dia va anar a l’institut i com era l'aniversari d’un dels seus companys de classe va portar coques, entrepans i pastís. Lluc no es va arrimar ni a la mesa i Miquel amb Laia es van acostar a Lluc perquè anara amb ells, al que Lluc els va dir — No, gràcies, és que soc al·lèrgic. Ells van anar a parlar amb Lluís i el van preguntar si Lluc era al·lèrgic, al que ell els va dir que no. Abans de finalitzar l'esmorzar, es van fer una foto, però Lluc no volia anar, però el seu tutor Lluís el va dir que es ficara, al final es va ficar i van fer la foto. També, el van dir que li digueren el seu número de telèfon per afegir-ho, Lluc no va dir el seu número de telèfon i se'n va anar al seu lloc, el seu tutor va recordar que a l'altre dia anaven a anar-se'n d'excursió a l’Albufera i va recordar tot el que havien de portar i de seguida va sonar el timbre d’eixida. Eixe dia no estava l’àvia esperant-ho fora, per això el va tocar anar a soles a casa. En arribar l’estava esperant l’àvia amb unes patates a la riojana que tenien un pinte increïble. Lluc li va contar tot el que havien fet a classe i sobre l’excursió, l’àvia es va emocionar i li va dir— Que guai, espere que us feu tots molt amics i que us ho passeu molt bé— Lluc li va dir que sí, encara que ell sabia que moltes coses eren mentira.



A l’altre dia, l’àvia de Lluc li havia fet un entrepà de truita de creïlla amb un suc de taronja, Lluc es va vestir i va anar cap a l'institut, només arribar Laia el va portar un dibuix sobre la foto d’ahir, ell la va agafar, però no li va dir ni gràcies, Lia també el va convidar a asseure's amb ella en el bus, Lluc va acceptar i es van passar tot el viatge parlant sobre els dibuixos que feien, artistes musicals… En arribar, Lluc i Laia es van ficar amb el grup de classe i els van donar una volta en els albuferencs. Quan va finalitzar l'activitat se'n van anar a dinar, Lluc per a dinar es va menjar el seu entrepà, però eixe dia va ser diferent, ja que estava menjant amb els seus companys, encara que tenia una part de por per si li passava el que li va passar en l’altre institut, després de dinar se'n van anar cap a l’institut, en el bus es va ficar també amb Laia i van fer competicions de dibuix. En arribar, el seu tutor els va dir que el dilluns tindrien la xarrada sobre l’excursió de fi de curs, Lluc no li va fer molt de cas, ja que ell no volia ni anar, en finalitzar la xarrada, es va acomiadar dels seus companys i se'n va anar cap a casa. Quan va arribar l’àvia li va preguntar què tal va estar l’excursió, al que Lluc el va dir —Àvia no et creuràs que m’ha passat?— I ‘àvia li va dir — El que t’ha passat Lluc?—I Lluc li va dir — En el bus he anat amb Laia i he estat tot el temps amb els meus companys de classe— L’àvia estava contenta i li va dir— Veus fill meu, tota la gent no és roïna. L’àvia el va dir d’anar a sopar a la plaça del poble, ell va acceptar.