Eixa nit, Lluc i la seua àvia van anar a la plaça del poble a sopar, en arribar es van reunir amb les amigues de la seua àvia i amb alguns dels nebots, Lluc es va ficar amb ells a parlar sobre les festes patronals del poble, que serien en pocs dies, ells es van quedar estranyats, ja que Lluc abans no parlava amb ningú i en eixe moment fins feia bromes, el sopar va passar d’un buf, perquè tots s’ho estaven passant genial. Vora les onze de la nit, l’àvia li va dir a Lluc d’anar-se'n a casa, ell va acceptar remugant, perquè ell no se'n volia anar. En el camí cap a casa l’àvia li va dir a Lluc que les seues amigues li havien comentat que dilluns tindrien la xarrada sobre el viatge de fi de curs, Lluc li va dir a l’àvia que ell no volia anar, ja que no li agradava el lloc i que li pareixien molts diners, l’àvia a soles el va dir que si en algun moment volguera anar que s’ho diguera. Quan van arribar a casa, l’àvia se'n va anar cap al llit i Lluc es va quedar vent una pel·lícula al menjador.
A l’altre dia l’àvia el va veure que s’havia quedat adormit al silló, l’àvia es va posar a fer coses però i va sentir que el mòbil de Lluc no parava de vibrar, ella va mirar qui era, per a sorpresa per a l’àvia era un grup en què li havien ficat, que es deia quedades. L'àvia es va emocionar, ja que després de tant de temps, Lluc tenia amics. Quan es va alçar Lluc l’àvia li ho va comentar, Lluc li va dir que ho miraria i que ja li diria el que va a fer, l’àvia el va dir que faça el que vulga.
A l'hora, Lluc li va dir a la seua àvia si es podia anar amb els seus companys a berenar, l’àvia li va dir que si i Lluc, emocionat li va donar una abraçada que va durar minuts. Lluc es va ficar bonic, es va ficar la millor colònia que tenia… Quan faltaven deu minuts Lluc se'n va anar. Lluc va passar la millor vesprada que havia passat en tot este temps, ja que van anar a berenar, van jugar a les cartes, van anar a veure un partit del Villarreal… Però abans d’anar-se’n Miquel va traure el tema de l'excursió de fi de curs, tots els companys van dir que sí que anirien, però Lluc va dir que la seua àvia no el deixava, Miquel i Laia el van dir que la intentara convéncer, i Lluc els va dir que era quasi impossible, però que ho intentaria i es van acomiadar. Quan va arribar a casa l’àvia li va preguntar què tal havia passat la vesprada Lluc amb un somriure d’orella a orella li va dir que s’ho havia passat genial i ho va contar tot.
Al matí Lluc se'n va anar amb la seua àvia a la muntanya, van menjar i van passejar. Van arribar a casa a les huit de la nit i Lluc estava mort, es va fer una dutxa i es va ficar al llit.
A l’altre dia Lluc va anar com cada matí a l’institut, quan va arribar a classe va veure que estava preparada la xarrada de fi de curs, en la xarrada van dir que se n'anirien a Sevilla dues nits, totes les activitats que anaven a fer… però el més important el van dir quasi al final que era el preu de l’excursió que va ser de tres-cents noranta euros. Quan va finalitzar els van donar una fulla on havien de firmar els seus familiars si volien anar a l’excursió. Lluc va eixir ràpidament de l’aula, ja que tocava l’hora del pati, els seus companys es van estranyar perquè ell havia eixit tan ràpidament, Laia i Miquel van eixir endarrere d'ell i van veure com Lluc tirava la fulla a la paperera. Va passar el pati i els companys de Lluc no van veure a Lluc, fins a que va sonar el timbre de fi del pati i van entrar a classe no el van veure, Laia el va preguntar on estava i ell li va dir tremolant— Estava amb Lluís, que volíeu?—Laia sabia que era mentida el que li va dir i li va dir—Lluc té busca-ve’n per si anaves a anar a l’excursió de fi de curs—Lluc li va dir—No puc anar, ja que la meua àvia no em deixa—Laia no s’ho creia, però li va dir—Ah d’acord, si al final et deixa ens el dius—Lluc va moure el cap de dalt cap avall com dient que estava d’acord. El dia va passar ràpidament, a l’hora d’eixida Laia i Miquel van anar a parlar amb l’àvia de Lluc per a dir-li perquè ella no el deixava anar a l’excursió, l’àvia els va dir que Lluc li havia dit que costava molts diners i que no li agradava el lloc, Laia la va dir—Gràcies, ja parlarem amb ell—L’àvia es va acomiadar d’ells i va continuar esperant Lluc. Quan Lluc va eixir, l’àvia el va dir si volia anar a l’excursió i Lluc la va dir que no, va ser un no amb tanta seguretat i tan potent que l’àvia no el va voler dir res més. Laia i Miquel van fer un grup amb els companys de classe sense Lluc, per a pagar-li el viatge a Lluc, alguns dels companys van preguntar per què Lluc no volia anar i Laia amb total fermesa va ficar—Xics i xiques com ja sabeu Lluc ha passat molt mals moments, i per això no vol anar, ja que té por d’anar i no estar amb ningú, no passar-ho bé…—Laia s’ho va inventar quasi tot per no dir tot. Els companys van accedir i van dir de portar-lo a l’altre dia perquè a soles queden tres dies i qui no porte els diners al pròxim dia no podrà anar.
L'endemà Laia i Miquel van replegar tots els diners i només van arreplegar-los van anar a consergeria a apuntar a Lluc a l’excursió, Miquel li va dir a Laia que s’ho haurien de dir a la seua avià, però un dels problemes era aconseguir el número de telèfon. Laia ràpidament va anar a administració i quan va veure que no hi havia ningú va començar a mirar tots els calaixos i quan el va encontrar va sentir que venia la d'administració, ells es van tindre que esfondre baix d’una taula, ella va entrar i com a sort per a ells, la van cridar per megàfon i se'n va anar. Ells no van tardar a eixir i Miquel la volia matar, ja que quasi els pilla. Laia va cridar a l’àvia de Lluc i la va dir que havia apuntat a Lluc a l’excursió, de primeres, l’àvia li va dir que qui havia pagat l’excursió i ella li va dir que entre tots els companys de la classe, a més li va dir que volien donar-li una sorpresa al dia que ve, l’àvia va acceptar. Laia va parlar amb tots els companys de classe i amb el seu tutor per a donar-li la sorpresa, Lluís va dir que el pareixia genial i que els anava a ajudar en el que necessitaren.
De bon matí l’àvia el va despertar com cada matí, Lluc es va arreglar i se'n va anar cap a l'institut, abans d’eixir de casa l’àvia es va acomiadar d’ell donant-li un petó i dient-li—Carinyet meu ja voràs com hui t'ho passes genial— Lluc no entenia per què li havia dit això, però es va acomiadar i se'n va anar cap a l'institut. Quan va arribar a classe va veure que Miquel l’estava esperant en la porta i li va dir que es ficara un antifaç, en eixe moment va entendre el que li va dir la seua àvia, quan va entrar i es va llevar l'antifaç va veure una pancarta on ficava ''LLUC TE'N VENS AMB NOSALTRES AL VIATGE'' Lluc en eixe moment es va emocionar i els va dir amb veu emocionada i mig contenta— Gràcies, gràcies… no sé què dir-vos, és que sou els millors—Els seus companys el van abraçar i és fins al pati van estar menjant, rient, parlant… Laia i Miquel li van contar com ho van fer i Lluc els va abraçar i els va donar les gràcies mil vegades. A última hora els van comunicar que vindria una professora nova a l’institut, per a substituir a la de matemàtiques. Sobre les dos i quart els van deixar anar-se'n a casa per a preparar-se la maleta, ja que demà a les set se'n van de viatge.
Lluc quan va arribar a casa va abraçar a la seua àvia i se’l va contar tot, la seua àvia el va preguntar per què no volia anar a l’excursió i perquè havia ficat eixes excuses, Lluc li va dir—Era perquè tenia poc a anar i no estar amb ningú—L’àvia el va abraçar i es van posar a fer la maleta. Després d’agafar roba per a un any, van sopar i se'n van anar a dormir prompte, ja que demà se n'anaven d’excursió.
A l’altre dia, a les sis va sonar la primera alarma, perquè Lluc es va ficar cinc per si s'adormia, Lluc es va despertar a la primera, cosa molt rara en ell, es va posar la roba que sabia preparar, va desdejunar i se'n va anar cap a l'institut, crec que mai l’àvia havia vist a Lluc tan emocionat anant cap a l'institut. Quan van arribar ja estaven tots els companys i el seu tutor Lluís, Lluc es va ficar amb Miquel i es van passar quasi tot el viatge parlant sobre el Villarreal, ja que Miquel deia que estar fora de Champions és despropòsit i Lluc deia que són coses que passen i que almenys estan dins de la Champions i podran jugar la Supercopa d’Espanya. Quan van arribar van entrar a l’hotel i van deixar les maletes, Lluc va anar amb Miquel i Laia en l’habitació. Després, els van portar al centre i els van deixar dues hores fer el que volgueren. Ells se'n van anar a veure el pont de Triana, però per la calor intensa que feia no van poder estar més temps al carrer, després de moltes opcions van decidir anar a una gelateria, després de més de mitjà hora se'n van anar cap al punt de trobada. Sobre les nou i mitjà se'n van anar a sopar, només van finalitzar de sopar se'n van anar a una discomòbil en l’hotel, després de més de tres hores ballant i xarrant se'n van anar cada un a l’habitació.
L’endemà, es van despertar a les nou del matí, tots estaven morts, ja que després d’una nit de diversió un matí trist. Després de desdejunar i arreglar-se se'n van anar amb un bus turístic per tota la ciutat, Lluc va estar tot el temps amb els seus nous amics (els seus companys), també se'n van anar a dinar a un restaurant que tenia com a peculiar que estava dins del camp del Sevilla, el Ramón Sánchez Pizjuán, així es van estalviar l’entrada al camp, ja que des de la taula es podia veure el camp. Després, a la vesprada se'n van anar a veure a la plaça de bous de Sevilla, La Maestranza, perquè anaven Talavante, Manzanares i Roca Rey. Ells van tindre la sort de poder veure com ixen els tres per la porta gran. Quan va finalitzar se'n van anar a sopar a l’hotel i se'n van anar a l’habitació de Lluís a fer una festa de pijames. Al voltant de les dos del matí, després de menjar snacks, parlar i fer guerres de coixins, se'n van anar a dormir.
Quan es van despertar, a les deu del matí van desdejunar, van agafar les coses de les habitacions i se'n van anar cap Almassora. En el viatge Lluc va estar la primera part del viatge va estar parlant amb Laia parlant sobre un concurs de dibuixos i després de fer la parada per a esmorzar, es va ficar darrere del tot a jugar a la baralla espanyola amb els seus amics.
Mentre van arribar l’estava esperant la seua àvia, en baixar del bus i va agafar la maleta, la va abraçar, després es va acomiadar dels seus companys, però abans d’anar-se’n va aparéixer la nova professora de matemàtiques, quan Lluc la va veure es va quedar de pedra, ja que era la seua antiga professora de matemàtiques. Ell es va llançar a abraçar-la i quan ella el va veure el va abraçar, perquè després de tant de temps s’havien tornat a veure, ella el va dir l'últim que ell s’esperava que li diria, amb veu vibrant el va dir—Lluc, t'he de dir una cosa— Lluc amb curiositat la va dir—Profe que em tens que dir—Ella el va dir—Lluc tinc al teu gos Max— Lluc es va posar a plorar de l’emoció, i ell li va preguntar per què el tenia i ella el va dir que se’l va encontrar en el carrer i quan va anar a s’a casa a tornar-li’l, no estava i una dona veïna d’ells la va dir el que li va passar. Lluc, Lorena i l’àvia van anar cap a casa de Lorena i quan ella va obrir la porta de sa casa Max va eixir disparat cap a Lluc, Lluc no s’ho podia imaginar. Lorena en la intimitat el va preguntar què tal l’anava, a el que ell li va dir—Lore genial, mai havia tingut tants amics— Ella es va emocionar d'escoltar això, el va abraçar i el va dir que ella sabia que ell arribaria a tindre molts amics. Després de passar tota la vesprada parlant Lluc se'n va anar cap a la seua casa amb l’àvia i Max, ja que a l’altre dia era la seua graduació.
A l’altre dia Lluc es va despertar prompte, es va arreglar i va anar amb l’àvia i Max cap a l’institut. Quan va arribar es va ficar amb els seus amics i van esperar fins que els tocara pujar a l'escenari a rebre la banda, quan Lluc va escoltar el seu nom va pujar cap a l'escenari i mentre pujava va escoltar com tots els seus companys, els seus professors… es van alçar a aplaudir-lo, però el que més el va emocionar va ser quan va veure al seu gos damunt de la seua àvia. Després de la graduació Lluc se'n va anar amb els seus companys a dinar, però abans d’això se'n va anar a despedir de Lorena i la va donar les gràcies per tot i la va prometre tornar un dia a veure-la, ella el va donar un petó a les galtes de pa i es va acomiadar d’ell.
