|
| IA LA NOVA VIDA. |
| Capítol 3: UN NOU COMENÇAMENT |
La tempesta encara colpejava la plataforma quan en Daniel i els altres van sortir de la nau. L’aigua es movia amb força al seu voltant i el vent complicava el recorregut.
Davant seu es trobava l’antic edifici del govern, mig destruït i envoltat d’aigua, semblava un record d’un món que ja no existia.
Però sota... |
| |
| Emily Kumar Bisbe | Inici: La creadora de records |
  |
|
|
| Sota el sostre dels elfs |
| Capítol 3: |
| Kaiden i jo vam idear un plá per acabar amb els plans malevols del seu pare. Era molt senzill. Kaiden ajudaria a la gent a fugir i jo robaria els papers del despatx.
Els dos estavem al jardi. És el moment en què ens separem per cadascun fer la seva part del pla
—Ves amb compte, si us plau…— insisteix ell. Jo somric... |
| |
| MAGI | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Un treball de por |
| Capítol 3: EL DESCOBRIMENT |
| Nina
El que la Millie no sabia era que jo vaig demanar un paquet el mateix dia que vam fer l’entrevista, suposo que va veure al repartidor portant-lo i va pensar que era el cuiner.
- Millie, vas veure a algú el dia de la entrevista? A lo millor podem trobar alguna pista de qui ha pogut matar al meu marit.
- Sí.... vaig veure a una persona.... no sé qui era perquè es tapava la cara amb una dessuadora negra però suposo... |
| |
| ÀRPG | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Un Terrat de Confessions |
| Capítol 3: Un últim instant. |
| El sol es comença a amagar rere les teulades del poble, tenyint-les de taronja. Una lleugera brisa el fa estremir. Fa poc que havien començat les vacances i, encara que durant el dia la calor era insuportable, a les nits refrescava. Estava molt nerviós. Tenia el pressentiment que avui tot canviaria, que avui era el dia que per fi aconseguiria el que havia desitjat durant els últims dos anys.... |
| |
| CarolT | Inici: Invisible |
|
|
|
| Els obscurs secrets de Nova York |
| Capítol 3: La següent mostra |
Aquella tarda vaig sortir de l’Ajuntament amb el cap ple de preguntes i una sensació incòmoda que no em deixava respirar amb normalitat. El carrer estava ple de gent, cotxes i soroll, però tot semblava llunyà, com si jo encara estigués atrapada dins d’aquell edifici.
El nom del document no parava de repetir-se dins del meu... |
| |
| Ments Brillants | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| PROJECTE ARCA |
| Capítol 3: Un somni |
La Maya s’agenollà en la foscor humida del túnel, amb la llanterna tremolant a la mà. Fins i tot per a ella, l’olor de fum i metall fos era sufocant. No imaginava com algú podia haver aguantat tant de temps atrapat tant a prop de l’esfondrament.
—Hola? Estàs bé? —va repetir, avançant cap a la figura humana que tenia... |
| |
| UltimSupervivent | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La casa encantada |
| Capítol 3: El pes del silenci |
Capítol 3. El pes del silenci
La mare es va quedar un moment al llindar de la porta, observant com jo sostenia la fotografia amb una barreja de por i fascinació. Vaig notar que la seva mirada no es fixava en el paper, sinó en el buit que l’avi havia deixat a la butaca de cuir. Semblava que l’aire entre nosaltres s’hagués tornat de cop més dens, carregat... |
| |
| ayyaalk | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Els dies que no havia viscut |
| Capítol 3: Les Explicacions |
— Com que vas sofrir un naufragi, Òstia! Ho sento molt — Va exclamar l’Ivan. —
— I perquè ens ho expliques, tampoc ens coneixem de gaire. — Va preguntar en Víctor absort de l'explicació d’en Toni. —
— Doncs perquè ja fa un parell d’anys des de l’incident i des d’aquell estiu no... |
| |
| Aitor i Miguel | Inici: Anna K. |
|
|
|
|
|
| Capítol 3: Un final feliç |
Tots quatre es giren pràcticament a la vegada i veuen una persona que coneixen molt bé: la professora Maria! El Marc, en veure-la, li pregunta:
- Què hi fas aquí, professora?
- Estava fent un tomb per la ciutat quan de sobte m’ha semblat sentir unes veus conegudes i molts cops i...
|
| |
| Abric | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: Tornada a l’infern |
| Tenia només deu segons per pensar què fer abans que els guàrdies l’atrapessin. Els civils que tenia al darrere l’estaven empenyent, estava tothom aglomerat, cridant. La Flàvia sabia que havia d’aprofitar aquell caos si volia escapar-se d’allà. De reüll va veure un carro amb unes gàbies plenes de gallines. Aquella era la seva única sortida. Just... |
| |
| Martí Garre | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Visible |
| Capítol 3: Capítol 3 |
Capítol 3
I. Enfrontament
L’Arlet seu davant dels seus pares, però les paraules que li llencen reboten com si xoquessin contra un vidre gruixut. Ella no hi és. Encara està atrapada en aquell passadís, en aquell instant impossible que li crema rere els ulls, amb la imatge del drac encara enganxada a la retina com una ombra massa real... |
| |
| Nicole | Inici: Invisible |
|
|
|
| El crit que ningú escolta |
| Capítol 3: El carrer que mai va callar |
Aquella nit no va adormir-se de seguida.
Estava estirat al llit, amb els ulls oberts mirant el sostre, escoltava tot els sorolls de la casa, la televisió apagant-se a l’altra banda del passadís, unes passes lentes, una porta es va tancar suaument. Després, res.
Silenci. Però no era un silenci simple. Era aquell silenci estrany que... |
| |
| LaiaMarina | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: L’ombra de la traïció |
| El 27 de març, el cementiri estava en silenci. Familiars, amics i companys s’havien reunit per acomiadar el Roger per última vegada. El seu taüt reposava davant de tots mentre l’ambient estava carregat de tristesa i ràbia. Pocs dies abans havia ingressat greument ferit a l’hospital després d’un tret, i els metges havien intentat salvar-li la vida sense... |
| |
| Ricard Caparrós Cata | Inici: Invisible |
|
|
|
| Les màquines |
| Capítol 3: Daniel contra les màquines |
La pregunta el va sorprendre molt, i per un moment es va quedar parat, mentre els caps el miraven amb expectació. Per la seua ment passaven mil pensaments sobre què havia de fer, si dir la veritat o respondre com haguera respost abans de l’apagada. Ara sí que si tenia clar que Alexandra sabia més del que li havia contat, i encara que sospitava que una... |
| |
| Aicart | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Llum |
| Capítol 3: Quan la llum s’apaga |
| La carretera s’acabava davant d’una estructura metàl·lica mig amagada entre les muntanyes. El vent bufava amb molta força i feia molt de renou en l'ambient. Davant nostre es trobava una entrada subterrània gairebé invisible, com si hagués estat dissenyada per mai ser trobada. La dona va apagar el motor i durant uns segons cap dels dos va parlar. El silenci era... |
| |
| Rayco | Inici: Invisible |
|
|
|
| Un sol pas |
| Capítol 3: Això és definitiu |
Agafo aire, omplo els pulmons fins que semblen a punt d’esclatar i exhalo lentament.
Entro a la consulta que ja em resulta familiar, he estat venint tres vegades a la setmana i ara ja puc dir que puc confiar en ella. Al principi era difícil, mai havia tingut algú amb qui parlar, però amb el temps he après que parlar no és dolent, que pot ajudar a sanar el cor.
|
| |
| La nit estrellada | Inici: Invisible |
|
|
|
| Records Idealitzats |
| Capítol 3: L'últim segon |
| El desert d’arena negra pareixia que no tenia fi. Daniel caminava amb els peus pesats, sentint com amb cada pas s’enfonsava en aquella pols fina que pareixia voler menjar-se’l per complet. L'aire d'aquell món era estrany, dens i carregat d'una olor metàl·lica que li omplia els pulmons cada vegada que respirava. No necessitava cap màscara per a respirar,... |
| |
| Llibert | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Així naix un monstre |
| Capítol 3: El pes de recordar |
Hi ha silencis que duren anys. Altres duren segons. Però tots tenen un moment en què es trenquen, i ell ho sap des de fa dies. Sap que està a punt de recordar-ho tot. Ho nota a la pell, al pes de la respiració, a la manera com el món s’ha anat tornant cada dia més revelador i més insofrible.
La psicòloga seu davant seu. Hui no pren notes. Hui... |
| |
| martinaysandra | Inici: Invisible |
|
|
|
