| Els records del que no vàrem ser |
| Capítol 3: Els records del que no vàrem ser |
“Hi ha veritats que només entenem quan ja és massa tard.”
Document recuperat — arxiu restringit
Autor: Daniel.
Classificació: confidencial
Si aquest registre ha arribat fins a vostè, vol dir que jo no he pogut tornar.
Els sintètics de... |
| |
| Leire Jurado Jimeno | Inici: La creadora de records |
  |
|
|
| Altra vida |
| Capítol 3: Capítol 3: Un començament d'una nova vida. |
Després d’acabar l’institut, Lucas se va a casa amb Érika, ell, nerviós li diu que té una cosa que dir-li. Ella diu lo mateix i Lucas diu: -Di lo teu primer.
Érika somrient: -He començat a eixir amb Justin. Sé que us lleveu mal, però és diferent. - Ell trist li diu que... |
| |
| AGT | Inici: Invisible |
|
|
|
| Eres meua |
| Capítol 3: Massa a prop per a escapar |
Em desperte amb la imatge d'ells gravada al meu cap. En alçar-me, el meu cos se sentia pesat, però comence el meu dia de totes maneres. Mentres el sol del matí apunta per les finestres que estaven pràcticament a tot arreu de la casa, sota lentament les escales, llest per a acabar el que vaig deixar ahir.
La casa estava buida, l'únic so que es podia escoltar era el... |
| |
| Daria | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La Nit Que Va Trencar el Món |
| Capítol 3: Quan Va Decidir Parlar |
| Va passar una setmana, després dues, després un mes. I el silenci es feia més pesat cada dia. Era com portar un monstre a dins, un monstre que s’alimentava de por, de vergonya, de culpa. Un monstre que creixia cada vegada que ella callava. Un monstre que li xiuxiuejava a l’orella que no valia res, que ningú la creuria, que era culpa seva. I com més temps passava, més... |
| |
| noalsilenci | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: Sempre a prop |
Sempre a prop
La Júlia condueix amb les mans fermes al volant, tot i que per dins està tremolant. No estava preparada per res d’això. L’Èric mira per la finestra, però no veu els camps ni els arbres, només repeteix i repeteix l’últim moment: els seus pares caient a terra.
|
| |
| Sara Berenguel | Inici: Invisible |
|
|
|
| El dia que va començar a escoltar-se de debò |
| Capítol 3: Fer el pas |
| L’endemà al matí, el despertador sona i ell es desperta amb una sensació estranya: lleugerament nerviós, però amb esperança. No és aquella pressió al pit que l’obligava a quedar-se uns minuts més sota els llençols. Aquesta vegada obre els ulls gairebé de seguida. Es queda mirant el sostre uns segons, recordant tot el que ha viscut els últims dies. No està tot resolt, però hi ha alguna cosa diferent: ja no se sent... |
| |
| RocioCalsinacanigo | Inici: Invisible |
|
|
|
| EL Forat Negre |
| Capítol 3: El cor de secret |
En Daniel no va mirar enrere. El passadís cap al sector est era estret i silenciós, però dins seu tot bullia. Si aquella figura l’havia detectat, el temps s’escurçava. No podia limitar-se a assassinar; havia d’assegurar-se que el pla d’Axel quedés destruït per sempre, que no existís cap possibilitat que algú altre el reprengués... |
| |
| AMG | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Dins el meu cap |
| Capítol 3: Allò que sosté el cel |
Durant tot el camí per arribar a l’Olimp, on en teoria em reuniria amb els meus pares, el Centaure em va explicar qui era. No com un relat orgullós, sinó com qui confessa una responsabilitat antiga.
Es deia Quiró. Fill de Cronos. Germà de Zeus, Hades, Posidó, Demèter, Hera i Hèstia. La seva veu no tenia arrogància; tenia memòria.... |
| |
| martaurgell | Inici: Invisible |
|
|
|
| El fantasma |
| Capítol 3: Capítol final |
Ja començava el dia, i la seua desaparició em va portar a pensar que d'alguna manera havia de quedar-me ací, estava segura que era Oriol, que volia dir-me alguna cosa encara que no ho poguera percebre.
Quan vaig entrar res més xafar el passadís vaig sentir una sensació que es va apoderar de mi i em vaig desmaiar, mentrestant van començar a... |
| |
| Golfersibimbers | Inici: Invisible |
|
|
|
| El monstre de metall |
| Capítol 3: La sintonia del sistema |
| Aquella nit, en tornar a casa, la Judit no va encendre el llum de l’habitació. Va tancar la porta amb una suavitat gairebé reverencial, com si temés despertar alguna cosa que havia quedat suspesa a l’aire durant anys. La foscor no li feia por; al contrari, era l’únic espai on el món semblava reduir-se a una escala suportable, on els contorns deixaven d’imposar-se... |
| |
| jtordera | Inici: Invisible |
|
|
|
| “No som joguines amb què jugar” |
| Capítol 3: "No som joguines amb què jugar" - Capítol III |
| Tota la ciutat de Roma va quedar impacta davant les notícies reials: “Havien segrestat a la princesa Aurora”. El rei Constantí, personalment, va anunciar la monumental recompensa per a qui pogués trobar a la jove. D’aquesta manera, tot el poble va començar amb les expedicions en la recerca de la princesa desapareguda. Clarament, ningú tenia coneixement de... |
| |
| Lucía Rodríguez | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Provisional |
| Capítol 3: Pau |
Va arribar a la seva casa i no podia parar de pensar en el que li havia dit. El Marc ara no només lluitava per la seva pròpia vida, sinó que també ho feia, en gran part, per agrair d’alguna manera tot el que en Pau va fer per ell.
Van passar unes setmanes, però en Pau no es despertava del coma. El Marc, com ja era de costum, després de fer la seva sessió... |
| |
| Slavia | Inici: Invisible |
|
|
|
| Fantasia ficció |
| Capítol 3: Clarejar del nou vol |
En Daniel no va poder controlar la seva força daurada.
I això seria la seva perdició, però també un pas endavant cap a una nova ascensió.
Va apuntar cada dit de les seves mans cap als dimonis que se li apropaven com serps verinoses i va disparar llamps de llum groga que van foradar i destrossar les diferents parts del cos de cadascuna de les bèsties. Amb el... |
| |
| Skibidi | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La nit d'octubre |
| Capítol 3: La fi s’apropa més que mai |
| En Roger sabia que després d’avui, la seva vida canviaria radicalment, i potser la seva llibertat. Decidit a afrontar les conseqüències dels seus terribles actes, va aixecar-se del llit, mirava a la finestra, no pensava en res només anava en pilot automàtic, com si la seva ànima hagis abandonat al seu cos tenia una mirada perduda, no va... |
| |
| AMTxellMáximo | Inici: Invisible |
|
|
|
| Ho sento, Nina. |
| Capítol 3: Chloe Harris/Ella Brown |
| Quina llàstima. La Nina Winchester havia estat la meva millor carta. De veritat, no m'hauria pogut desfer d’ella si les circumstàncies no haguessin arribat a aquest extrem. Després de tot, ella era l’única que m’acompanyava en cada pas del meu pla, la confident que em mirava amb admiració mentre jo la portava cap a l'abisme. I ella ho sabia, o almenys volia... |
| |
| Blanco | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El mes maleït |
| Capítol 3: El temps ja no pesa |
Els últims dies de vacances van arribar sense que en Toni se n’adonés gaire. El temps, que al principi se li havia fet etern, ara passava i era capaç de gaudir-lo. No li provocava la mateixa satisfacció que treballar, però sí l’ajudava a reduir la tensió i la pressió.
El matí que faltaven dos dies per tornar a la feina es va... |
| |
| cynthia ivet | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La inquietut del dubte |
| Capítol 3: El que queda quan algú marxa |
| Parlar cansa. Arnau ho nota a les espatlles, que li pesen com si hi dugués una motxilla plena de pedres petites. Ho nota als ulls, que li piquen i li demanen tancar-se. Ho nota a la boca, que se li asseca després de dir paraules que feia temps que no sortien. Parlar és com caminar molt estona per un lloc desconegut: no saps exactament on ets, però saps que ja no ets al mateix punt que... |
| |
| evaakravets | Inici: Invisible |
|
|
|
| Darrere les parets |
| Capítol 3: Soterrani |
Nina no va cridar quan ens va trobar al vestíbul. No va preguntar res. Només ens va mirar, amb aquell somriure tranquil que tant m’havia inquietat des del primer dia.
—Ja sé que heu entrat on no tocava —va dir—. I també sé que heu vist coses que no enteneu.
Ens va fer passar al saló, jo no parava de donar-li voltes al que acabava de passar,... |
| |
| Joana Badal | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Compte enrere |
| Capítol 3: LA CREADORA |
| El passadís no tenia fi. Les línies blanques del terra marcaven una pols constant sota les botes, com si tot aquell lloc estigués sincronitzat amb el meu cor. A cada pas, el so rebotava dins del casc i tornava cap a mi amb un retard estrany, com si el mateix espai dubtés abans de deixar-me avançar. No hi havia portes laterals, no hi havia cruïlles: només una direcció... |
| |
| adam08 | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Una trobada desconeguda |
| Capítol 3: La veritat oculta |
Em passava els dies registrant el despatx de ma mare per si per casualitat trobava
alguna cosa que em poguera ajudar a arribar fins a ell, però no vaig tindre sort.
Aquelles fotos que li havien fet entendre massa coses de cop. Ma mare amb un
home violent, somrient i besant-se.
Imaginava el seu alé pudent, la seua veu fosca xiuxiuejant-li a l’orella quan la
trobava... |
| |
| MAM | Inici: Invisible |
|
|
|
