| l'amic |
| Capítol 3: El moment de ser vista |
| Mai hauria imaginat que el món pogués sentir-me. Durant dies, setmanes, havia viscut entre ombres i silencis, amb els ulls que ningú veia seguint-me com si fossin una segona pell. Al principi, em feia por. Cada moviment, cada paraula no dita, cada sospir em feia sentir que tot era massa gran per a mi. Però ara, després de tot, vaig comprendre una cosa: no havia estat invisible…... |
| |
| aya ikken | Inici: Invisible |
  |
|
|
| CONNECTATS |
| Capítol 3: La veritat |
El Toni no entenia res, on estaven els seus pares?
Va decidir no donar-li més voltes i anar-se’n a dormir, però de camí a l’habitació va sentir unes veus molt estranyes que provenien del pis de baix. Això només podia significar una cosa; els sorolls venien d’aquella misteriosa habitació.
Sigil·losament i sense pensar-s’ho gaire... |
| |
| ona gornés | Inici: Anna K. |
|
|
|
|
| Capítol 3: EL COMBAT DINS LA FOSCOR ETERNA |
L’aire es va quedar gelat; el rector, immòbil. La cara d'en Toni era com la d’una gàrgola, freda, esbalaïda. Sobretot, petrificada.
La Llúcia va trencar aquell silenci amb unes arcades, el rector va reaccionar. El seu coll feia un vaivé, la seva nou pujava amunt i avall com el mesurador de força de les fires. El seu coll s’estava trencant, en sortia... |
| |
| Pere Venanci | Inici: Anna K. |
|
|
|
| QUAN LA VERITAT TRUCA |
| Capítol 3: Paraules que no es poden esborrar |
Després d'unes quantes voltes, van decidir tornar a quedar en un parc a causa de l'accident de la trucada.
La jove anava caminant cap al punt de trobada; portava un sobre per si la situació li fugia de les mans.
De lluny es veia l'home assegut en un banc, lluny dels altres.
Duia a sobre una carpeta plena de documents; només de pensar en el seu contingut, ja es... |
| |
| lospatitos | Inici: Invisible |
|
|
|
| El destí d'Helena |
| Capítol 3: Capítol III: El tron tacat per sang |
CAPÍTOL III: EL TRON TACAT PER SANG
Ja fa temps que el Cèsar espera els seus dos escuders.
Sap que alguna cosa no està bé, necessita fer alguna cosa al respecte.
S’aixeca recolzant-se en la seva bastarda i fa tremolar d’aquesta manera el marbre del palau.
D’altra banda Juiliano, desesperat, sap que si es distreu serà... |
| |
| Stalim i Lenim | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Allò que no consta enlloc |
| Capítol 3: Una nova era |
Després de l’incident i que ens acomiadessin, he estat un s mesos recapacitant i buscant feina. Finalment, decidim mudar-nos a París, perquè allí hi ha més sortides en el món de la moda. Passen uns dies i rebem una trucada d’una empresa que ens segueix durant totes les desfilades.
—Bon dia! Parlo amb la Millie Morgan?
—Hola! Sí,... |
| |
| Tres de piques | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Els dimonis de l'amor |
| Capítol 3: Capítol 3 |
| Ningú t’ensenya a estimar a la gent. Estimar fa por. Alguns ho controlen més, i altres vegades el sentiment és tan gran que s’apodera de la teva ment. Per més que les persones de fora intentin ajudar-te, només tu pots controlar el que sents. Aquest era el problema de na Xisca: l’amor tan fort que sentia per la seva parella havia ocultat tota la realitat. No volia... |
| |
| Carolinagarcia | Inici: Invisible |
|
|
|
| Winchester |
| Capítol 3: Capítol III |
La Nina Winchester no és una dona que es deixi enganyar per les aparences, per molt que ella mateixa visqui darrere d’una façana de seda i pell.
Des de la planta superior, el ressò de les rialles que pugen de la cuina —barrejades amb l’olor de les tallarines que tant agraden a la Chloe— se li clava com una espina. Observa la complicitat entre en Mathew i la Millie... |
| |
| sweetcalifornia44 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Una herència invisible |
| Capítol 3: Capítol 3 |
| Una tarda, mentre organitzava la biblioteca, vaig descobrir un compartiment amagat darrere una prestatgeria plena de llibres vells. Dins hi havia cartes, fotografies, informes i documents que pertanyien a la meva mare. La Nina havia estat al corrent de la meva mare i jo tot aquest temps i no només això sinó que tota aquella informació indicava que havia estat resguardant a la meva mare... |
| |
| Carlota García Marí | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| METAMORFOSI |
| Capítol 3: Papallona |
—El que pot ser evident per tu, Albert, pot no ser-ho per mi.
—Jo els estimava molt a tots dos. Però amb el meu pare era especial. Quan estava amb ell, estava tranquil. No dubtava a explicar-li les meves inquietuds. Les meves pors. Les meves il·lusions. Tot això es va esfumar. Va desaparèixer per complet.
—Amb la teva mare no et senties així?
|
| |
| LZF | Inici: Invisible |
|
|
|
| El crit que no surt |
| Capítol 3: No sóc invisible |
| L’endemà arriba una claror càlida, gairebé sense sortir el sol, com si el dia també dubtés abans d’entrar a l'habitació. La Júlia obre els ulls lentament i, durant uns segons, no recorda res. Després, amb un flashback, tornen les rialles, el vídeo, el despatx del director, el nus a la gola… Però també torna aquella... |
| |
| lindacruzeva | Inici: Invisible |
|
|
|
| Entre l'amor i la mort |
| Capítol 3: El preu d'estimar |
Era al matí, el cel estava ple de núvols, però no semblava que plogués. Estava al llit, no volia fer res. La meva situació era cada vegada pitjor, no tenia prou diners per menjar i el propietari del lloguer volia fer-me fora. Tot i així, el meu cap estava en Mike i en les nostres trobades.
Estava perduda en els meus pensaments,... |
| |
| sablau | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Només dolor |
| Capítol 3: Capítol III: Entre la por i la ràbia |
Entre la por i la ràbia
Diuen que he de sortir.
Que quedar-me a casa no és viure.
Que el món no sempre és com allò que em va fer mal.
Ara hi ha psicòleg, psiquiatra, doctora i educadora social. Hi ha cites apuntades a una agenda, diagnòstics escrits en papers, paraules que intenten... |
| |
| ZaydaDixon | Inici: Invisible |
|
|
|
| Incert |
| Capítol 3: Tornar sense marxar |
L’endemà al matí es desperta abans que soni el despertador. No és un despertar brusc, sinó un emergir lent, com si el cos hagués decidit avançar-se a la ment.
Durant uns segons no recorda res en concret. Després, com una onada suau, li torna la imatge de la sala petita, la finestra al pati interior, la veu tranquil·la que no el va apressar. Obre... |
| |
| ljounou | Inici: Invisible |
|
|
|
| L'assistenta - Freida McFadden |
| Capítol 3: No sempre és qui sembla ser |
Aquella pregunta no parava de ressonar al meu cap; “Doctora… vostè confia en la seva secretària?”
Vaig intentar mantenir-me calmada, però dins meu, tot s’ensorrava. El tenia davant meu, amb les mans tremoloses i mirant-me fixament, com si estigués esperant alguna cosa més que una resposta professional. Vaig seguir en silenci, sense saber... |
| |
| JÚCA | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La línia entre la vida i l’espai |
| Capítol 3: El miracle de Garoz |
Una gran incertesa va despertar en Josep i un sentiment d’inquietud li va recórrer el cos. Milions de preguntes li venien al cap: on soc? Com he arribat aquí? Algú m’ha salvat? Això és el cel?
La reacció que va tenir va ser completament instintiva. Amb les mans tremoloses es va començar a palpar tot el cos. No es creia el que estava passant. Notava la... |
| |
| Els Tres Porquets | Inici: La creadora de records |
|
|
|
|
| Capítol 3: L’Assistenta Oculta |
Tres dies han passat, des del moment que la Nina em va agredir, no havia formulat cap paraula amb ella només quan em donava petites indicacions. Però només perquè era el meu treball.
La Nina sempre tanca el despatx amb clau.
Deia que són “coses de feina”.
Però la porta està oberta.
Entro sense fer soroll.... |
| |
| julsss | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Lassistenta |
| Capítol 3: El gir final |
| No he pogut esperar a la nit. Després de dinar, m'he tancat al bany i he tret la llibreta blava que havia trobat al soterrani. Les mans em tremolaven tant que gairebé em cau al vàter. He començat a llegir les últimes pàgines i se m’ha tallat la respiració. No eren notes de l’anterior assistenta per protegir-se de l'Eulàlia. Eren notes d'en... |
| |
| El Mahdi | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La Rosa de Roma |
| Capítol 3: CAPÍTOL III: EL RETORN DE LA LLUM |
| El camí fins a Roma fou llarg i silencios. El vent xiuxiuejava entre els arbres i les fulles que semblaven explicar records oblidats. L’Aurèlia, amb la capa fosca sobre les espatlles, avançava a pasa decidit., guiada només per l’esperança de portar llum allà on ara hi havia foscor. Cada passa l’ascostava al seu destí i, amb ell, deixava enrere el pes que... |
| |
| papallones guerreres | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Un canvi inesperat |
| Capítol 3: No era el final |
| Quan arribo a casa, el petó de la NIna i el Dustin no para de ressonar-me el cap. M’assec al sofà a descansar i de sobte, rebo una trucada. No sé si contestar-la, o no. És ell, el Dustin. Hauria de respondre’l? Pot ser no és l’opció correcta però no me’n puc estar. Li dic:
Després d’uns segons de... |
| |
| marionares9 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
