Des de sempre i per sempre |
Capítol 3: Sempre seràs tú Sam |
Dia 100:
He estat bastant temps sense escriure, la meua vida s'està complicant i estic a la vora del col·lapse. A Martí li van ingressar fa ja unes dos setmanes per un accident molt greu que va tindre no es molt bé com, però estic bastant preocupada perquè els metges diuen que està molt feble i no li queden moltes forces. Per si amb això no fora suficient... |
|
Ángela Ortí Martínez | Inici: La constant picassiana |
 |
|
|
Obre les ales |
Capítol 3: El cim del destí |
En acabar-me l'esmorzar i ajustar-me les corretges de la motxilla de lona, ens tornem a encaminar a l’aventura.
– Reclutes, contempleu les vistes, perquè podrien ser les últimes que arribeu a veure avui… – va dir en Oak amb un to de veu espectral, provocant-me un calfred per tota l’esquena.
Prova nº2
|
|
Lyú | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Memòries de Galani Dorian |
Capítol 3: Míkonos |
Eren les set i mitja del matí, ja hi era a la residència, però no vaig voler molestar el senyor Dorian, com a mínim fins a l’hora d’esmorzar.
Ja una hora després, mentre esperava a la cafeteria prenent un cafè, va aparèixer per la porta, amb cara de pocs amics com de costum.
— Quanta estona fa que ets aquí? — em va... |
|
carla.navarro | Inici: Com un batec en un micròfon |
 |
|
|
La resistència d'Alins |
Capítol 3: L'última batalla de l'amor |
No es veu el Sol, ni un sol raig. Em desperto conscient del nivell d'importància que té la batalla d’avui. Som al petit poble d’Alins, reunits tots els valents que quedem; joves que no volem deixar el país que ens ha vist créixer en mans enemigues i vells que coneixen les muntanyes com ningú i es neguen a abandonar la terra on han forjat les arrels. Les nostres... |
|
Serro | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Sacrifici |
Capítol 3: Sacrifici |
Tot eren crits, no sé quan va ser, però en mig d’aquella foscor i de r
tots els grits, vaig tornar a adormir-me.
Ara em trobe asseguda al meu llit, analitzant el que va passar abans de que m’adormira, pareix haver-ne un poc de llum matinera.
Començe ara sí a desfer l'equipatge i mirar el que porto, mentre repeteixo les escenes de la prova, les... |
|
prettygirl | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Cosmopolitan Love |
Capítol 3: Una preciosa història d’amor |
Era ja a la nit,i fins i tot continuava pensant en Jaume el meu cap no parava de donar voltes i voltes,vaig decidir tirar-li ganes,per a expressar-li tots els sentiments que sentia i poder declarar-me al. Anava de camí feia casa de Sofia quan *derrepente m'ho vaig trobar amb els seus amics. Anava vestit sencer de negre, amb la seua particular cadena de plata i eixos clotets que feien del seu somriure una cosa... |
|
lastrespoetas | Inici: Esnob |
 |
|
|
La Ciutadella dels Escollits |
Capítol 3: L'inici d'un final |
Les hores passaven i encara que he trobat el que necessitava hi ha una cosa que em conté de tornar a casa. No sé el que és, i tampoc si ho voldria saber… per més que m’ho proposi, per més que vulgui o per més que ho intenti ignorar no puc evaïr aquesta força que m’atrau cap al lloc d’on una noia de maleïts i inigualables cabells blaus... |
|
raquel.moiceanu | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Els secrets de Kaethennis |
Capítol 3: El final de tot |
Els dies següents al descobriment del llibre van estar plens de llargues nits a la biblioteca i exploracions secretes del castell. El text parlava del Portal de Édrenn, un lloc segellat per antics embruixadors per a contindre un regne oblidat anomenat Altheris. Segons el llibre, el portal estava en Kaethennis, i els marcats eren els únics capaços de mantindre l'equilibri que evitava... |
|
ValeriaCerdan | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Escapant del destí |
Capítol 3: El Dilema |
Em miro al mirall: uns ulls negres i seriosos em retornen la mirada. Sota d’ells hi ha sacs lleugerament liles que decoren una pàl·lida cara. A vegades em costa reconèixer-me. A vegades em costa creure que ho vaig aconseguir. D’esma, la meva mà toca la cicatriu de la meva cella. Sempre em passa quan recordo el Dia del Reclutament. Fa uns mesos va fer un any des d’aquell... |
|
almalu | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Títol |
Capítol 3: Tornada a casa |
Em vaig despertar per una canonada d’aigua a la cara. Em trobava estirat sobre l'aspre sorra del riu. Els meus braços, fatigats, van trigar a respondre les meves ordres amb torpesa. Després d’una estona vaig aconseguir aixecar-me. El meu company es trobava a pocs metres de mi. Em vaig apropar per mirar si seguia amb vida. Amb dos dits li vaig prendre el pols. Era lent i apagat,... |
|
CdM3Conris | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Match de Segones Oportunitats |
Capítol 3: El mirall renovat d'Aleix |
Va arribar el cap de setmana justament després d’una setmana inusual ple de positivitat. Esperava el cap de setmana només perquè podia relaxar-me i posar-me al dia amb el son, però aquest era diferent. Em feia sentir feliç, una sensació de felicitat que no havia experimentat en anys.
Realment tenia moltes ganes de veure la Marina en... |
|
JosePoyatos | Inici: Esnob |
 |
|
|
La cova dels dracs |
Capítol 3: El final |
Ens vam endinsar per la sortida de la cambra, els murals no van tardar a recuperar la seva resplendor.
Per la meitat del nostre descens el tunel va començar a ascendir, això ens va alegrar, estàvem més a prop de la sortida. Seguíem pujant i l’estret túnel es va obrir en una enorme i profunda cambra, se sentia l’eco de les estalagmites. El mural... |
|
Nicacu Canigó | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Secrets darrere d'una porta |
Capítol 3: TOT SURT MALAMENT |
L’equip d’investigació havia estat tota la setmana buscant el nen, els cotxes de policia es podien veure a cada cantonada de cada carrer de tot el poble. Els cartells de “desaparegut” penjaven dels fanals, els parcs plens de gresca i rialles romanien buits i morts.
La desesperació emplenava la meva ment de pensaments que em feien estar més irritable. Ja no sabia... |
|
Raqueel_tr | Inici: Com un batec en un micròfon |
 |
|
|
En bucle |
Capítol 3: La realitat |
Recordo el dia que en el col·legi em van explicar la tragèdia. Quan ens van explicar sobre el virus que va haver de posar a tothom en quarantena. Es deia covid. Així va començar el virus que ens està matant ara, el de la tecnologia. La gent va estar tant de temps tancada amb pantalles que ja no es varen poder separar.
Aquest moment va marcar un abans i un després. Va ser el moment exacte on les xarxes socials van... |
|
miriclar | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
El cor tres cops robat |
Capítol 3: Capítol 3r. La Srta. Amaranda; o, la flor que mai es marceix |
Aquest era el seu deporable estat, quan es trobà la Srt. Amaranda. O potser seria més adequat dir que la retrobà…
N’Amaranda, realment no hi havia cap necessitat de tractar-la de senyoreta, ja que no ho era en absolut, formava part d’una etapa de la vida de na Joana que hauria estat millor enterrar. Juntes havien patit i rigut i crescut i, finalment, dit adéu,... |
|
Cristòfor Cargolet | Inici: Clixés |
 |
|
|
Crits |
Capítol 3: Crits |
Un any després d’aquell esdeveniment- que es podria considerar a la vegada un fet alliberador o traumàtic-, en un dia calorós d’estiu, feia un any des de la mort del progenitor.
Joana es va aixecar d’un cop, estava suada i el seu cor no deixava de ballar. Va sortir de l’habitació, els altres encara dormien. Va entrar lavabo i va recolzar els braços... |
|
El proper dia | Inici: Clixés |
 |
|
|
Un destí final |
Capítol 3: Tot de manera inesperada |
Tots teníem dubtes, realment sabíem on érem i què ens esperava? La por vivia a dins nostre, però la nostra expressió externa demostrava fortalesa. Érem aquí i faríem tot el possible per sobreviure.
Després de diverses proves de tir amb arc i arma, ja m’encontrava a una de les proves considerades més perilloses i dolentes. Ja... |
|
itaina2 | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Bitacora d'un psiquiatric |
Capítol 3: DESPRÉS DE LA TEMPESTA |
CAPÍTOL FINAL
3.Després la tempesta
La recent arribada Iris va aconseguir un exclusiu esdeveniment que mai hagués pogut veure pel seu compte en tota la seva carrera en Frederic- gairebé portava set anys d'estudis sobre les interaccions i comportament humà-. Les passes per ajudar a introduir a la societat a l’Annie, van ser rebudes com un cop de realitat, si... |
|
Acoronel4ED | Inici: La constant picassiana |
 |
|
|
On la Llum Toca l'Ombra |
Capítol 3: L'alè de les ombres |
—Més ràpida, Ferrel! —crida en Vito, frustrat.
El soroll metàl·lic de les espases ressona al camp d’entrenament. Estic suant, respirant ràpidament, i la meva paciència penja d’un fil.
—Ho estic intentant! —retrato, bloquejant el seu atac amb prou feines.
—Intentar-ho no és suficient... |
|
ednamorera | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|
Cel Escarmesí |
Capítol 3: La fragilitat del destí |
El vent bufava fort mentre ens endinsàvem en les profunditats del bosc. Els arbres, alts i foscos, semblaven murmurar entre ells, com si també fossin testimonis d’allò que s’estava gestant en aquell moment. Els nostres passos eren callats, com si la natura mateixa intentés mantenir en secret els nostres moviments. Però a mesura que avançàvem, una... |
|
ATENEABROWN | Inici: Ales de Sang |
 |
|
|