| Somriures prohibits |
| Capítol 3: El camí cap a la llibertat |
- Androides, comença el dia, prepareu-vos i en cinc minuts tothom a la seva posició.
Comença un nou dia, no un qualsevol, sinó el dia que escaparé d'aquest malson. Surto de la meva cambra amb decisió, dirigint-me a la meva posició de treball, sense esperar ni un segon més. Just arriba l'Iruka, que em fa una mirada còmplice i entrem a la... |
| |
| Nosaltres | Inici: Ciutats de Fum |
  |
|
|
| Nosaltres |
| Capítol 3: UN GIR INESPERAT |
El temps anava passant i cada dia ens anàvem coneixent més i millor. Tenia ganes que passés el temps per sortir d’aquí, però a la vegada tenia por. No sé com podrà ser la meva vida “real” amb en Harold, tot i que ara és fantàstica. Suposo que em menjo massa el cap.
També tenia ganes de retrobar-me amb el meu germà,... |
| |
| NHS | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Jo a la Terra |
| Capítol 3: |
Després de molta estona veient al Marc i a l'Aina junts no aguantava més, vaig decidir marxar al lavabo així no havia d'estar en una situació incòmoda. Quinze minuts més tards va apareix l'Aina preocupada per mi, pensant que m'havia passat alguna cosa. L'Aina em va notar rara, i després de molta estona insistir li vaig explicar tot el que sentia... |
| |
| MEKMEK | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
|
| Capítol 3: La guerra inesperada |
| Els androides van entrar al seu món esperant retrobar la normalitat, però es van trobar uns fets que no esperaven per res, un món completament diferent del vist per última vegada on els edificis havien estat destruïts, on les carreteres eren un caos i les persones que veien pel carrer estaven atemorides i confoses, estaven totalment confosos, durant l'estancia en el món... |
| |
| manelferran | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| El purgatori d'un anima metál•lica |
| Capítol 3: El somni ha acabat, es moment de fer-ho realitat |
Aura mirava el quadre amb un polsim de panic en la seua mirada, engolint saliva en sentir la mà de Evan en el seu muscle per a tornar a la realitat i mirar-lo preocupada, girant-se per a prendre-ho dels muscles.
-E-evan, no ho entenc...Jo.
Però Evan va fer el gest mes afectuós que la robot poguera haver rebut, solament posar la seua mà sobre les seues fredas... |
| |
| Sami | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
|
| Capítol 3: Capítol 3: L'haitació dels meus somnis |
Luke
No sé el moment exacte en que se’m va passar pel cap convidar-la a fer un cafè al meu pis, però el que sí que sé és que des del moment que les nostres mirades s’havien creuat per primera vegada dos dies abans, al meu cap només hi rondava un nom: Ginger.
Així que dos dies després de veure-la per primera... |
| |
| nnavarro | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
|
| Capítol 3: L'home |
Havia passat una hora i encara seguia entrevistant-me, curiosament no havia perdut l’interès devia ser perquè l’Àlex sabia fer-me preguntes, i aconseguia tenir-me nerviosa en tot moment.
Fins que em va formular una pregunta la qual no m’esperava.
Què és el que et té amoïnada?
Res—vaig dir pausadament.
|
| |
| lux | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Les nits no moren mai |
| Capítol 3: |
| l'endemà la dessuadora de color verd fosc estava damunt del meu sofà, i el paperet amb el número de telèfon sobre la taula del menjador. Tot això semblava surrealista. Vaig pensar en la conversa de la nit anterior; però no va ser gens extraordinari, igual que la de París, però encara sí la connexió que sentia amb aquell tal Íker no... |
| |
| blancajover | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| |
| Capítol 3: Sortida |
Em giro i veig un home d'uns trenta anys vestit amb roba d'abric i amb tonalitats fosques, em mira de dalt a baix i sembla que tingui pressa, així que m'aparto.
— Sí, pot passar, perdoni les molèsties. Ja he acabat.
Veig com l'individu avança fins la màquina i agafa la cartera que guarda a la butxaca de la jaqueta i en treu una... |
| |
| AMMariona | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
|
| Capítol 3: Perfecció? |
Surto de la biblioteca pensant en el que acabo de descobrir, si jo estic morta vol dir que jo vivia aquí, i si jo vivia aquí, vol dir que l'humà dels ulls blaus està a prop. Sé que ell és la resposta a totes les meves preguntes, si tan sols pogués trobar-lo...
Vaig tan distreta que em xoco amb algú, aixeco la mirada per a disculpar-me i em quedo... |
| |
| irenemartinanatalia | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| Qui ets? |
| Capítol 3: Tiet |
| No m'ho podia creure, Bruno Mars? És el meu cantant preferit des dels dotze anys, bé, realment, als dotze vaig descobrir que aquella cançó que tant m'agradava l'havia escrit un tal Bruno, la resta és història.Per aquest motiu també, la meva mare no es va sorprendre gens quan li vaig demanar de venir a veure al meu tiet Fernando a París, just aquesta... |
| |
| Neus Sisó Giribet | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| El 17 de gener |
| Capítol 3: El 24 d'octubre |
| 24 d’octubre. M’acabo d’aixecar amb un mal de cap impressionant, al principi no s’havia ni on estava, als segons, ja vaig veure que era casa la Céline. Estava preparant l’esmorzar, em va donar un batut que ella l’anomenava, l’anti-ressaca, em va ajudar a suavitzar aquest mal de cap. El primer que vam fer va ser comentar la nit, ella em va explicar que havia estat parlant... |
| |
| ainara0620st | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Capítol 1 |
| Capítol 3: |
- Marina afanya't que arribarem tard- em va dir Alex, que m'esperava baix com cada matí
- Ara mateix baix- li vaig dir
Vaig sortir de casa corrent amb la motxilla mal posada i l'esmorzar a la mà, i vam anar corrents a l'escola.
Cada cop més, anava passant més temps amb el meu veí Alex, ia poc a poc els meus sentiments cap a ell van anar... |
| |
| maria vi�as canigo | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Allò que ningú sap. |
| Capítol 3: Tot té un fi, però al igual no és cuan pensem. |
"—Hola, estimat Albert, m'he adonat que has estat investigant molt sense mi, i sí, sóc l'antiga propietària de la casa, però no l'única que hi vivia. Veig que has trobat força informació que sembla indicar que hi sóc jo. Crec que la teva desesperació està guanyant terreny al teu cap, més concretament a la teva idea... |
| |
| Mayrc | Inici: El que penso (sobre tot) |
|
|
|
| Ella era la clau |
| Capítol 3: Destrucció |
L’L1-A2 va tornar a tindre un altre cop un somni d’aquells tan estranys, però cada vegada eren més i més continus ella ja no sabia que havia de fer per deixar de tindre'ls, l'únic que sabia era que els odiava i volia deixar de tindre'ls com més aviat millor, no sabia si dir-los a les seves creadores això o no,... |
| |
| Supernenas | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| Els homes de la meva vida |
| Capítol 3: Tu m'enterraràs a mi |
Naixem vermells i tous. Naixem completament vulnerables. Quan va néixer el Raül li vaig mirar els ulls i ho vaig tenir clar, ell no es moriria fins que jo m’hagués mort. Ell seria l’únic que mai no em deixaria.
La debilitat dels uns enforteix els altres. No sabem perquè Déu ens carrega amb allò que ens sembla insuportable, però sabem que si... |
| |
| Elna Mateu | Inici: El que penso (sobre tot) |
|
|
|
|
| Capítol 3: Final |
Vaig estar uns segons immòbil, sense reaccionar, no sabia que fer i ells no ajudaven apuntant-me. D'entre la multitud una persona va sortir, dient que no fessin res, seguidament van abaixar les armes i van fer un passadís per a la persona que segons ell em coneixia.
Ell es va començar a apropar, jo no sabia que fer, el meu cos encara era immòbil, em va dir -Tu ets... |
| |
| IanJan | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
| No tot és cosa del destí |
| Capítol 3: TOT TÉ UN PERQUÈ |
GINGER
Dimecres 10 de gener, 1990
Em vaig aixecar aviat del llit. Estava ansiosa per anar a la recerca d’en Marc, i així poder-li explicar totes les peripècies per les quals havia passat el dia anterior, i que havien fet que no pogués arribar a trobar-me amb ell. Em vaig preparar tan ràpid com vaig poder; no em vaig preocupar gaire sobre com anava vestida.... |
| |
| ariadnaserra | Inici: Nosaltres a la lluna |
|
|
|
| Sort o sarcasme? |
| Capítol 3: Però la vida, tal com és, continua |
Capítol III
La vida és complicada. I tampoc dic que sigui l'únic desgraciat i que tot em passi a mi. Sé que hi ha més gent que ho està passant igual de malament que jo, inclús pitjor. Fins i tot, em jugaria el coll a què hi ha persones que estan passant pel que jo ara mateix: problemes i situacions traumàtiques cumulades,... |
| |
| Lluc Cerdá | Inici: El que penso (sobre tot) |
|
|
|
|
| Capítol 3: És açó un final? |
- Què?… On?…
- Bon dia senyoreta.
- Qui ets tu?
- Qui soc jo no importa. Es troba en els laboratoris RT Lab, on sempre buscarem la seua seguretat i comoditat. Tenim entés que vosté forma part del model SC i que ha anat desenvolupant un greu problema - em trobava fatal i aquell estrany home no deixava de dir-me coses, fins que... |
| |
| claudiaucles_ | Inici: Ciutats de Fum |
|
|
|
