| La porta prohibida |
| Capítol 3: Quan el món es va aturar. |
Les paraules d’en Miles encara ressonen al meu cap: “En poc més de dos mesos hauràs provocat una pandèmia mundial.”
A més, la informació comença a circular per tot arreu: televisió, ràdio, diaris… A totes bandes se senten les mateixes paraules.
“Aquesta mateixa setmana, els hospitals de... |
| |
| PurosJuans | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| invisible |
| Capítol 3: El camí cap a mi |
| Amb el pas dels dies, les visites a la Laura es van convertir en una rutina que esperava amb una barreja de nervis i esperança. Quan arribava a aquella sala petita, sempre trobava la Laura amb el seu somriure i la manera calmada de parlar que feia que el món fos menys caòtic. Aquell espai havia esdevingut un refugi, un lloc on podia deixar anar les cares falses i mostrar-se tal com era, sense por de... |
| |
| juliamadeo13 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Fausta |
| Capítol 3: Sobre les ales |
La Villae als afores de Roma, 325 dC.
La cara de la mare havia canviat. Tenia les parpelles caigudes, els cabells marcits que es tornàven grisos. Ara descansava, els ulls tancats i les mans reposant damunt la panxa, on respirava a base de la seva sang, tranquil·la i innocent la que seria la seva última... |
| |
| juliaferrer | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| L'art de mantenir-se ocupat |
| Capítol 3: Capítol 3 |
Va obrir la porta de l'edifici, va pujar les escales, i va entrar a casa seva, llançant totes les seves pertinences per tota l’habitació, sense cap cura per tal que no es fessin malbé. Va seure al llit, i va analitzar cautelosament les línies vermelles que resseguien la seva última esperança. No sabia ben bé la raó,... |
| |
| Eric Lazlo | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Res no és el que sembla |
| Capítol 3: CAPÍTOL 3 |
Després de tancar la trapa, el cor em bategava tan fort que em feia mal l'oïda. Increïblement, vaig aconseguir mantenir la calma. Quan la família va entrar, vaig aprofitar per baixar amb l’excusa per agafar i pujar l’equipatge que encara hi tenia al cotxe. La Nina, amb la seva mirada de falcó, em va preguntar si havia acabat les feines específiques que... |
| |
| Eduardo HB | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Mons enllaçats cruelment |
| Capítol 3: T'estimo |
| L’Amy… L’Amy! On pot ser? Com ha pogut desaparèixer? La Millie comença a tremolar i a plorar desconsoladament, però els pares estan tan tristos que ni tan sols poden moure’s. Es queden quiets al seu lloc durant un temps. Ningú no sap quantes hores han passat, però la claror dels primers raigs de sol de la matinada indiquen que ja fa una bona estona que estan en... |
| |
| Rui | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Com em veig a mi |
| Capítol 3: SET, CINC, VUIT |
Aquella nit la casa torna a ser un camp de batalla, plats que cauen contra el terra i els crits que fan més mal que els cops. Les portes tremolen. En Nil seu al llit amb l’esquena enganxada a la paret, els auriculars posats però aquesta vegada sense múcica. Ja no li serveix gaire per aïllar-se de res ni de ningú. Té el mòbil a la mà.
El missatge dirigit a... |
| |
| Llum | Inici: Invisible |
|
|
|
| Esgotat |
| Capítol 3: El que l’app no pot mesurar |
En Toni va passar la nit donant voltes. Ni tan sols va intentar dormir. Assegut al llit, amb el mòbil lluny, a l'altra punta de l'habitació, va mirar com les hores passaven. El rellotge de la tauleta marcava les tres, les quatre, les cinc. Sense pantalles. Sense notificacions. Només ell i el soroll del carrer, que començava a despertar-se.
A les set, es va aixecar. Va... |
| |
| asamir | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Sota llums violetes |
| Capítol 3: Quan tot s’il·lumina |
Dijous 22 de novembre de 2001, Barcelona
El llum dels focus molestava més que mai, i suava com a un porc, sense saber si era per la calor que feia o pels nervis de ser jutjat.
—Senyor… Què vols dir que aquest home no ets tu?—va preguntar el comissari sospitant.
—No ho sé… No el reconec—va dir sense... |
| |
| aimewi | Inici: Invisible |
|
|
|
| Taller de records |
| Capítol 3: Capítol 3 - La memòria. |
No puc dormir. La jaqueta groga continua allà, dins del taller silenciós, esperant-me com una ferida oberta. Al llit, em dono voltes mentre escolto el tic-tac suau d’un rellotge amagat en algun racó. Fora, el vent fa tremolar les branques dels arbres i sembla que la casa respiri al meu ritme. Finalment m’aixeco. No puc lluitar contra la necessitat de saber.
Baixo a les fosques. El... |
| |
| Naiara Cardona | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Missió 004 |
| Capítol 3: UNA ÚLTIMA OPORTUNITAT |
CAPÍTOL III. ZEDOS: UNA ÚLTIMA OPORTUNITAT
Zuviria estava al control de la nau. A mesura que s’aproximava al planeta, es sorprenia de la semblança que tenia Zedos amb la Terra. Va demanar permís a Daniel per iniciar el descens cap a la zona terrestre.
|
| |
| joamgomila | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La mansió |
| Capítol 3: Primera jornada |
| Vaig mentalitzar-me, seria una feina dura. D’acord, fregar, en resum, la planta sencera de dalt. Em semblava que seria gran, perquè ja no recordava ni com tornar a la porta principal, la d’entrada; tot i que, ben mirat, amb la feinada que tenia, ni em caldria saber on era la porta. Vaig agafar tot el que vaig creure necessari: l’escombra, el recollidor, el cubell d’aigua i la fregona. Abans... |
| |
| Ainarega | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La llum dels records |
| Capítol 3: El darrer record |
El silenci va arribar de cop.
No hi va haver explosió.
No hi va haver foc.
No hi va haver crits.
Només un buit profund, pesant, com si tot l’univers hagués contingut la respiració.
Durant uns segons, en Daniel no va saber si era viu o mort.
El seu cos no reaccionava. No sentia els braços. No... |
| |
| PolRogerLeague | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Els Exploradors de Contes |
| Capítol 3: L’ombra entre les prestatgeries |
Aquella ombra no desapareix quan tanquen el llibre.
El Marc és el primer a adonar-se’n. Mentre els altres comenten emocionats el que acaba de passar, ell mira cap al fons de la cafeteria, darrere l’última estanteria. Durant un instant, li sembla veure alguna cosa que es mou. No és cap persona. És més aviat una silueta allargada, com si la llum s’hagués... |
| |
| Ainhoa | Inici: Invisible |
|
|
|
| Una nit que ho va canviar tot |
| Capítol 3: El final i l'inici de l'historia |
Va ser una nit molt intensa; em vaig aixecar amb el cor accelerat recordant les paraules de la Haydeen d’ahir. Avui havíem quedat per parlar i per seguir buscant el nostre amic Joan (sí, dic amic perquè, pel que em va dir ahir, per a la Haydeen ell també ho era).
Estava molt nerviós, ja que no sabia què dir-li si parlava amb mi. Perquè... |
| |
| 3asl02 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 3: RESTAURACIÓ |
CAPÍTOL III - FINAL RESTAURACIÓ
Entitat: - 0 dies, 7 hores, 32 minuts, 3 segons.
En Levi i els seus amics van cap a la festa organitzada per un dels seus companys de l’institut amb el cotxe dels pares de Levi. Arriben al lloc on la festa s’ha organitzat. La llar és gran, les llums hipnotitzants i el renou caòtic. Toquen dues vegades a la... |
| |
| Ebel | Inici: Invisible |
|
|
|
| Porta 55. |
| Capítol 3: El que no pot ser esborrat |
| El silenci a la Porta 55 era gairebé insuportable. L'Andrés sostenia la fotografia del seu avi i del seu pare amb les mans tremoloses i plees de petits talls. El seu pare començava a recuperar la consciència davant seu. Aquell moment era molt fràgil, com un vidre que podia trencar-se amb qualsevol so. Però també era el resultat de mesos de fugides, de combats y... |
| |
| Sergio Torres | Inici: La creadora de records |
|
|
|
|
| Capítol 3: EL FINAL QUE NO HO ERA |
L’endemà, en Toni es va despertar abans que sonés cap alarma. Va obrir els ulls i, per primer cop en molt de temps, no va maleir el calendari. Va mirar el sostre, però aquesta vegada no li semblava una condemna.
Va baixar al bar amb una sensació nova. No era eufòria —això li hauria semblat excessiu— però sí una energia estranya,... |
| |
| Alia | Inici: Anna K. |
|
|
|
| tota la meva història |
| Capítol 3: El retrobament |
El matí següent, la Clara es va despertar abans que sonés el despertador. No havia dormit gaire, no per nervis exagerats, sinó per aquella tensió que et manté amb els ulls mig oberts, com si el cos sabés que alguna cosa important està a punt de passar.
La Mariona encara roncava suaument al llit del costat. La Gibet dormia boca avall, amb un braç penjant.... |
| |
| Auba Bosch | Inici: Invisible |
|
|
|
| Tot passa dins de casa |
| Capítol 3: TIC-TAC I UN XIUXIUEIG |
La foscor de la cambra no era només absència de llum; era una mena de pell que s’estirava i respirava, plena d’ombres que semblaven esperar instruccions. Em quedo immòbil un segon, amb la mà encara a la vora del seient, sentint com la casa mateixa em mira. Nina no es mou. La seva silueta, retallada contra la finestra, sembla una figura tallada en marbre, impassible i... |
| |
| noadylanpaula | Inici: L'assistenta |
|
|
|
