Eixe moment el va marcar per sempre, perquè va ser un instant de reflexió que no mai oblidaria.

• L’àvia no va saber reaccionar, la seua ment estava en blanc, no es sap què estava pensant; potser pensava que eixa persona no era el seu net, o potser se li passava pel cap l’orgull que sentiria el seu marit. El que es podia apreciar era que l’àvia estava molt orgullosa del seu net.

Les dones es van disculpar un poc obligades per la situació, i es van retirar de la sala, on estava l’amic d’Albert bocabadat per les paraules que havien sortit de la boca de l’Albert.





Al dia següent Albert va acudir com normalment ho faria a l’institut, però amb alguna diferència que a simple vista no es notava però a l’interior d’ell si.



El dia portava el seu curs normal, a primera hora Albert tenia Biologia, una assignatura que li agradava molt per l’afició a la pesca que el seu avi durant la seva infantesa li havia transmès. Després Valencià, que per a d’ell no suposava ningun problema mentre que per a la resta de la classe menys dos o tres persones era un calvari, tothom estava enutjat perquè els exàmens eren molt difícils en comparació amb altres assignatures.



A tercera hora tocava matemàtiques, una assignatura que no era de bon gust per a Albert, perquè no era la assignatura que millor se li donava.





Esta era l’ultima hora de classe abans de l’hora del pati on Albert se sentia pitjor, perquè era l’estona on els acusadors tenien totes les facilitats per a abusar d’ell.



Com era de costum els acusadors van anar a per Albert i els seus amics.





- Albert (va dir Cristian amb veu de burla), que tal...





- Albert va contestar: bé ( molt sec intentant tallar la conversa).





- (Cristian va contestar entre burles dels seus amics) segur?



- Si (afirmant amb firmesa va contestar Albert).





- Dons jo no tenia entès això, a mi un pardalet m’ha dit que no estas passant els millors dies de la teva vida (va dir Cristian mentre que Albert l’escoltava atentament ).



-No estic per a bromes Cristian,( va dir Albert).



-El teu avi tampoc ho està no?,( les rialles van prendre intensitat entre el grup d’amics de Cristian).



-Albert al mateix moment en el que va sentir sortir eixes paraules de l’interior de la boca de Cristian es va aixecar del banc i li va soltar una punyada a la boca a Cristian que el va deixar inconscient.



Tota la ràbia acumulada per aguantar tot tipus de burles per part de Cristian i companya la va deixar eixir sumant potència al colp dirigit a Cristian.



Aquest fet va recórrer tot l’institut, l’Albert era famós per haver-li plantat cara al grupet dels matons, que sempre havien sigut intocables.



Des de eixe mateix moment la vida li va canviar a l’Albert. Tot el món el saludava i el respectava més que rés algun per respecte i altres per por a córrer el mateix destí que Cristian, però sobretot el motiu per el qual la gent el admirava era per com havia sortit d’una situació tan complexa com la que havia estat patint fins eixe moment on tot va canviar, perquè mai podríem arribar a saber que hauria sigut d’Albert si no haguera lluitat amb els seus pensaments. Potser no es dedicaria a l’ofici que es dedica, potser no hauria finalitzat els estudis o potser directament no estaria viu.



Actualment Albert treballa de Professor de Matemàtiques, curiós no?

Tenint en comte els seus gustos de petit no ho hauríem dit mai, però en la vida hi ha dos coses clares, la primera es que no hi ha que rendir-se mai i la segona que no mai sabràs el que el futur et depararà.



Aquesta història té un final molt bonic, que depenent del lector es pot interpretar de manera més alegre o de manera més melancòlica.



Gracies per llegir aquesta història i vos animi a que comenteu la vostra opinió sobre ella.