| PERFECTA IMPERFECCIÓ |
| Capítol 3: IMPERFECTES HUMANS |
|
— T’agradaria estar al meu costat durant la cerimònia de demà? — La Vigilant em pregunta durant el nostre te rutinari, i quasi escopisc la beguda.
— D…Demà? Durant el Dia de la Llum? — pregunte, atònita. Mai hauria esperat arribar tan alt al costat de Nina Winchester.
La Vigilant assentix amb un somriure i comença a parlar sobre els preparatius de l’esdeveniment i de la increïble imatge que donarà tindre una... |
| |
| Camelia | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| Quan callar és sobreviure. |
| Capítol 3: La fam interminable |
| El silenci era molt incòmode i encara que hi havia silenci si em concentrava podia sentir els passos, els crits de les persones i l’olor, aquella olor tan característica que tanta gana em feia. Era incontrolable la gana que tenia, però no ho volia fer. De cop, vaig obrir els ulls i vaig sentir que m’observàven. M’estàven observant des de la porta i era ell, aquell noi... |
| |
| isabellazavatti | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: El judici final |
Día 13 de març, 10:30 h.
Doncs, amb la família estic molt bé. Al principi tenia por que això d’haver-me de quedar a casa seva els fes sentir incòmodes i que jo em sentís molt fora de lloc. Però m’han acollit molt bé tots… bé, menys la Chloe, que m’ha deixat clar que no li agrada la meva presència en... |
| |
| 50sombres | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El xiquet inexistent |
| Capítol 3: Després d'esperar |
(Amb un tó tranquilitzador i de pau), la psicóloga, es presenta.
-Hola, soc Saray, m’agradaría que t abras amb mí, sigues sincer, i que trobes a quest espai, com un lloc segur, per ser tu mateix. Doncs serà, l’única manera de lliurar aquesta batalla. Estic segura, de que serà un pes que conseguirem, treure´t de damunt.... |
| |
| Ash i Marta | Inici: Invisible |
|
|
|
| El xiquet inexistent |
| Capítol 3: Després d'esperar |
(Amb un tó tranquilitzador i de pau), la psicóloga, es presenta.
-Hola, soc Saray, m’agradaría que t abras amb mí, sigues sincer, i que trobes a quest espai, com un lloc segur, per ser tu mateix. Doncs serà, l’única manera de lliurar aquesta batalla. Estic segura, de que serà un pes que conseguirem, treure´t de damunt.... |
| |
| Ash i Marta | Inici: Invisible |
|
|
|
| El pas que ho va cambiar tot |
| Capítol 3: La veritat |
L’àvia es va quedar completament immòbil mirant la dona que hi havia a la porta. Durant uns segons no va dir res, però la sorpresa es va transformar ràpidament en ràbia.
—Tu… —va dir amb la veu tremolosa—. Com has tingut la cara de venir fins aquí?
La dona va intentar parlar, però l’àvia ja estava fora de si.
|
| |
| Hajarsaid | Inici: Invisible |
|
|
|
| L'última assistenta |
| Capítol 3: L’últim nom de la paret. |
—No… no pot ser…
Ho repetia dins del meu cap mentre mirava les bosses negres obertes. Dins, cossos. Alguns quasi irreconeixibles. Altres encara massa humans.
—Deu ser un somni… desperta, Millie… desperta d’una vegada…
Però l’olor ho feia impossible. Aquella pudor espessa de carn podrida que s’enganxava a la gola i et feia... |
| |
| Emiii | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Cap on bufa el vent |
| Capítol 3: ... |
| Has sentit aixo? - va murmurar en Daniel tot tremolant
- Vine cap aquí, afanyat! - va dir al mateix temps que en Daniel es començava a
acostar cap a ella -. A veure, ja saps que els teus pares i jo hem estat treballant molt
de temps junts en un projecte. Bueno donç a veure t’ho resumeixo una mica..
- Pero q dius ara? Que no ho has escoltat aquest soroll tant estrany? - li va tallar
- Si, si, és d’això de que et... |
| |
| NLT | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| El pes del rebuig |
| Capítol 3: El tràgic final |
Després de haber estat amenaçat de la xicota del noi que m'agradava no sabia en què pensar, sentia com una mica de por, tot allò era nou per mi, a més a mi encara m’agrada l’Arnau i jo volia intentar i al fons jo pensava que ell s'enamoraria de mi.
La primera setmana va anar pel que era d'esperar normal, vaig agafar el ritme dels estudis, sempre se... |
| |
| Ivan Pérez | Inici: Invisible |
|
|
|
| Allò que ningú va voler veure |
| Capítol 3: Abisme |
Isaac va entrar sense fer soroll. Va deixar les sabates en l'entrada, alineats com sempre, i va penjar la jaqueta sense pressa. Tot estava exactament on havia d'estar. No perquè algú ho hauria dit, sinó perquè així evitava problemes.
Des de la cuina arribava el so metàl·lic d'un got deixat sobre la taula.
—Has arribat... |
| |
| antonella | Inici: Invisible |
|
|
|
| Darrere la porta |
| Capítol 3: El judici |
***
Els dies següents van ser d'allò més estrany. L’Ana que no la veia des de feia temps ara està a tota reu. I cada cop que intento parlar amb ella a veure què tal el cap de setmana o com estava, em responia el mateix: -Ho sento, no tinc temps.
Temps per a què? Què et manté tan ocupada? Últimament, sembla una altra persona, ja no... |
| |
| Supernova09 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El viatger perdut |
| Capítol 3: Tot no és el que pareix |
Els moviments no paraven. Cada vegada eren més constants, més… Estranys.
—Això no té res de sentit, els meteorits encara no arriben, de fet falten 10 minuts —vaig quedar-me parat un moment pensant que merda podia ser el problema.
De sobte van començar a sonar alarmes i a parpellejar llums roges per tota la nau. El que faltava, una... |
| |
| Tamara55 | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| croenficoa |
| Capítol 3: Col·liquativa |
| Un fosfè és aquell fenomen que tots hem viscut quan tanquem els ulls i els freguem amb força. Milers de puntets i ratlles i estrelles i llampecs lluminosos destaquen per sobre de la foscor de l’interior de les nostres parpelles, i es mouen erràticament, en un caos bell i curiós, com si fugissin o tinguessin pressa per creuar el nostre camp de visió. Són de tots els... |
| |
| Indigo | Inici: Invisible |
|
|
|
| Apocalipsi 2040 |
| Capítol 3: Un ensurt insospitat |
Només aixecar el peu es va adonar que havien trobat un portal a una nova dimensió era un portal que els portava a un asteroide, Ceres.
Quan van arribar allà van veure que la majoria de aquest asteroide era aigua i q era súper tranquil i relaxant. El millor de tot era que la temperatura era súper bona i es podia estar inclús sense samarreta.
|
| |
| JO DI OS | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Serventa personal |
| Capítol 3: Victòria |
—… deixaré passar aquest distracció, però amb la condició que no es torni a repetir.
M’abstrec dels meus pensaments per prestar atenció a la meva madona, que pel que sembla no està gaire interessada en mi. Pareix que té pressa a despatxar-me i m’endossa la primera excusa que li passa pel cap. M’ordena una tasca que... |
| |
| Mariaantonia | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Eco i perfecció |
| Capítol 3: Perfecció |
Porto exactament tres mesos treballant per la Nina Winchester. Durant aquest període de temps vivint amb ella he après moltes coses de la vida de la classe alta, com per exemple que alguns tenen mansions enormes i no saben ben bé què fer amb tant espai. Quan la Nina no és a la casa, de vegades em poso a explorar les habitacions i les sales, menys el... |
| |
| Kantianes | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Els silencis que fan soroll |
| Capítol 3: Fer soroll sense desaparèixer |
| Aquell vespre, després de sopar, Pol torna a agafar el quadern. No té cap deure pendent, però passa les pàgines igualment, com si busqués alguna cosa que encara no sap posar en paraules. El llapis li queda suspès a la mà uns segons, fins que finalment escriu una altra frase, més llarga aquesta vegada. No és perfecta. No sona com els textos que llegeixen a... |
| |
| Lidia Marina i Arnau | Inici: Invisible |
|
|
|
| La familia Winchester |
| Capítol 3: Sempre tornes |
Deixo el drap dins la nevera. Poso el sucre al lloc de la sal. Em quedo mirant el rellotge del menjador sense saber quina hora és, encara que el tinc davant dels ulls.
El tic-tac sona, constant, però no em diu res. És com si el temps continués avançant sense mi, com si jo m’hagués quedat lleugerament desplaçada, fora de ritme. Parpellejo diverses... |
| |
| EstelaiAdriana | Inici: L'assistenta |
|
|
|
|
| Capítol 3: 4 DE DESEMBRE |
En Roger s’acaba d’aixecar molt bruscament, fent passes llargues ha anat fins a la seva habitació i llavors s’ha sentit un cop sec.
Som a taula sopant, crec que són les nou del vespre i el pare acaba de deixar caure la notícia com una bomba enmig del silenci. Ningú parla. Ningú es mou.
Deixo caure la forquilla al plat, se sent un soroll... |
| |
| Maëlle | Inici: Invisible |
|
|
|
| A contracorrent |
| Capítol 3: Quan no pots sortir de la zona de confort |
El cotxe de l’Adri va aparcar just davant del bloc de pisos on vivia l’Ian, després de moltes hores de conducció, per fi havíem aconseguit arribar al seu destí. Clarament per a mi aquestes hores no havien sigut tan dolentes, de fet las havia aprofitat el màxim possible per poder mentalitzar-me bé del que estava a punt de passar.
—... |
| |
| Sergi | Inici: Anna K. |
|
|
|
