| Quan els somnis van aixecar el vol |
| Capítol 3: L’amor de la seva vida |
| El temps va passar i els nens van deixar enrere l'adolescència per entrar a l'adultesa i el Daniel encara sentia papallones a l'estómac quan veia a la Lluïsa. Tots tres havien crescut i el seu aspecte va canviar. La Lluïsa es va convertir en una senyoreta de cabells castanys, amb la pell ben morena i els llavis sempre els portava pintats de vermell que quan els obria deixava... |
| |
| laialosadacang | Inici: La creadora de records |
  |
|
|
| La creadora de records |
| Capítol 3: El so del silenci |
| Aquell aplaudiment no va ser només un soroll dins de l’aula, sinó una sensació que li va quedar gravada a dins, com una empremta invisible que li recordaria per sempre qui era realment. Mentre els seus companys la miraven amb respecte i alguns encara s’eixugaven les llàgrimes, la Jessica va notar una escalfor al pit, una barreja d’orgull i tranquil·litat que mai abans... |
| |
| Lluna sol i ombra | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La creadora de records |
| Capítol 3: La nova ''Terra'' |
Capítol 3 La nova ‘’Terra’’
Al cap d’una estona vam veure a en Daniel amb una caixa entre els braços plena d'eines de tots tipus i a en Bastion carregar una espècie de canó blau gegant per instal·lar-lo a la nau.
Com us ha anat?- va preguntar-nos el Daniel-.
Tenim moltes coses a explicar.- va dir la Maria-.
Vam... |
| |
| Versus | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Por i incertesa, seré capaç? |
| Capítol 3: On comença l'esperança |
Un parell de setmanes després… En Martí continua amb el tractament, però no veu millora, el que va deteriorant el seu estat d’ànim. A més, han aparegut els primers símptomes i cada dia se sent més cansat, amb una pèrdua d’apetit i nàusees. Per si no fos prou, ha perdut part dels seus cabells i decideix rapar-se, ja que a causa de la... |
| |
| MIGUELANALAIA | Inici: Invisible |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 3: El pes de les absències |
L'endemà al matí, l'Albert es va despertar amb el sol entrant per la finestra sense persianes de la seva habitació. Va mirar el mòbil: dos missatges de l'Anais explicant-li que havia dormit fatal per culpa del cafè que havia pres a la festa, un de l'Axel amb un article de ciència que li semblava interessant, i res de la Dafne.
Lògic, va pensar. Per... |
| |
| CarlaYanriaRaafat | Inici: Invisible |
|
|
|
| Ona i Abril |
| Capítol 3: Final |
GERARD
La Mar em va dir que estava molt nerviosa pel sopar amb els meus pares, i era normal: teníem 17 anys i ens estàvem presentant a les famílies. Potser anàvem una mica ràpid, però nosaltres estàvem contents i això era el que importava.
Cap a les 20:45 em vaig començar a preparar: em vaig dutxar, em vaig vestir i em vaig... |
| |
| 3ASL10 | Inici: Invisible |
|
|
|
| INVISIBLE |
| Capítol 3: Capitol 3 |
Ell fa un somriure que sembla que ho faci per quedar bé, però per dins seu està molt nerviós pel que pugui passar. No sap que dir i es queda mirant a terra, amb les mans tot suant i netejant-les tota l'estona.
La noia es posa a caminar per tota la nau, com si estigués buscant alguna cosa o només fent-ho perquè el moment no sigui tan... |
| |
| AM Gabriel Adrià | Inici: Invisible |
|
|
|
| INVISIBLE |
| Capítol 3: L'escletxa |
Capítol 2 — L’escletxa
Quan surt del despatx, la llum del passadís li sembla diferent. No és més forta ni més dèbil, però sí més real, com si alguna cosa dins seu s’hagués ajustat lleugerament. Camina lentament, amb prudència, com si tingués por de trencar aquella sensació fràgil que... |
| |
| ramkuneta | Inici: Invisible |
|
|
|
| l'assistenta |
| Capítol 3: La presència |
CAPÍTOL 2
Una por desenfrenada em trasbalsa enormement. Camino amb cautela i cura amb la foscor dels fanals. I aquelles ombres que se’m mostren a cada passa. El camí cap a casa se’m fa etern. Respirava panteixant i els moviments ràpids dels ulls li servien de guia.
Arribo a casa meva aquella nit amb molta por pel que acaba de succeir, em replantejo completament el meu... |
| |
| bsanahuja1 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Parets de vidre |
| Capítol 3: Família |
| Havien passat quinze dies des que el silenci s’havia instal·lat a la casa, un silenci només trencat pel ressò de les nostres passes. El Gerard i jo havíem establert una rutina de supervivència: ell havia assumit les feines feixugues del Guiu a més de les seves, i jo em dividia entre el manteniment de la llar i la cura dels nens, una tasca que abans feia la Nina.... |
| |
| XaviFo | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La fugida constant |
| Capítol 3: La batalla dins l'ombra |
Tina es va acostar a l’arbust i, de sobte, va començar a plorar.
No s’havien adonat que darrere d’aquell arbust fosc que tenien a prop s’hi amagava el veritable missatger.
Aquells ulls blau argentat que havia vist morir eren davant seu, mirant-la amb il·lusió.
Tina ja havia donat per perdut aquell amor de llibre, aquelles històries que li... |
| |
| LlucPayeras | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| L’únic cas |
| Capítol 3: La pregunta |
La tutora va començar a obrir la porta de la seva nova aula amb il·lusió. Encara no hi havia ningú així que en Joan va poder triar un lloc qualsevol per seure. Notava que se li accelerava la respiració quan anava veient els seus nous companys entrant a la classe. Tots el saludaven amb un somriure mentre passaven pel seu costat.
Finalment, era el moment de... |
| |
| Emma Valls Ruiz | Inici: Invisible |
|
|
|
| Quan el cos recorda |
| Capítol 3: El record silenciat |
La Marta continua asseguda davant del doctor Vidal. No ha canviat de postura des que ha dit que tenia por. Les mans encara li cobreixen part de la cara, com si així pogués retenir tot el que està a punt de caure.
El silenci no és buit. És dens. Carregat.
—No vull recordar —ha dit— Tinc por.
El doctor no respon de seguida. No... |
| |
| Nerea | Inici: Invisible |
|
|
|
| Una història inesperada |
| Capítol 3: La veritat |
CAPÍTOL II: El descobriment.
L’endemà, cap a les nou del matí el Miquel torna a la cova. La Lívia li confessa que ha vist els papers, en Miquel li diu que no els hauria d’haver llegit, però vol saber que en pensa de tot això. La noia admet que està més segura a la cova i que vol ajudar-lo a descobrir la veritat.
-Que en... |
| |
| MartinaSánchez | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Sent que me observen, però ningú em veu |
| Capítol 3: LA CIUTAT QUE NO EM VA ESCOLTAR |
- Mamà!! No trobe els vaquers!! - La mare que estava preparant el desdejuni la va escoltar i li va dir
- Estan en el calaix de l'armari - La família ja havia fet tots els preparatius de la mudança i hui Àngela començava el seu primer dia en el nou institut a Barcelona.
Àngela estava en el bany i tanca els ulls i es va dir a ella mateixa que podria superar... |
| |
| Suneopink | Inici: Invisible |
|
|
|
| invisible |
| Capítol 3: Ajuda |
Em vaig aixecar amb els ulls encara una mica tancats. Feia fred, m’havia deixat la finestra oberta. La vaig tancar i em vaig posar una dessuadora blau fosc. Eren les set del matí d’un dissabte, tenia la primera visita amb la psicòloga. Només pensar en haver de parlar dels meus problemes em recorria un calfred per tot el cos i em feia tremolar.
Vaig sortir de... |
| |
| Flan | Inici: Invisible |
|
|
|
| La comtessa fidel |
| Capítol 3: Capítol 2 i 3 |
Quan es van despertar sentien una gran fatiga i un mal de cap que semblava que algú les hagués picat al cap amb un martell o una pedra enorme. Quan van recobrar el sentit, es van adonar de que estaven penjades i envoltades per gent que no reconeixien de veure al poble i espantades, van començar a cridar presses de la por que... |
| |
| AMSofía | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| L'assistenta necessitada |
| Capítol 3: La casa dels secrets |
| L’endemà em vaig aixecar molt pronte, per estar preparada el més abans possible. La primera llum del dia entrava per la finestra de la meva habitació il·luminant tot el que jo anomenava meu, amb la motxilla vella grisa penjada a la cadira i els texans una mica arrugats sobre el llit. Feia un esforç enorme per poder aixecar-me, perquè sabia que necessitava aquells diners i... |
| |
| edurneetr | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| l’amor parental |
| Capítol 3: Gràcies a ell |
Al matí, quan el sol acaronava les fulles dels arbres, el dolor del turmell la va despertar, semblava que inflamació havia doblegat la seua mida. Sentia un malestar general que soles amb respirar notava que la mort no es trobava tan lluny. I la pressió en el pit, segurament d’estrés, l'estava rebentant.
D'una manera quasi inhumana es va alçar amb les poques... |
| |
| Candela | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Les pastilles màgiques |
| Capítol 3: En progrés |
CAPÍTOL 2
En Marc es desperta molt ansiós, perquè sap que ha somiat alguna cosa, però no recorda ben bé el somni. No hi pensa més i baixa a esmorzar. A la cuina hi ha la seva mare preparant una torrada de pernil i un cafè. En veure-la, el Marc es sorprèn i li pregunta per què avui ha decidit quedar-se a casa. Ella li respon que... |
| |
| Les canyes | Inici: Invisible |
|
|
|
