Tot va començar el primer dia d’institut. Sempre harem els mateixos tres, jo un noi tranquil, molt amable de cabells castanys i de pell blanca com un fantasma, en Roger un noi molt alt, esportista de cabells negres i amb ulleres i l'Emma una noia de cabells llargs i rossos amb els ulls clars, molt extravertida i sempre alegre. Ells dos eren parella d'ençà que va començar l’estiu. Jo conec en Roger des que tinc consciència i hem sigut com germans tota la vida. L’Emma, en canvi, va arribar l’any passat a l’escola, des del primer moment els tres vam tenir una molt bona relació i sempre anàvem junts a tot arreu.



Durant l’estiu en Roger i l’Emma van començar a sortir com una parella formal. S'estimaven molt, i jo estava molt feliç d’ells. En canvi, jo no tenia cap atracció amb cap noia. Amb aquest tema mai havia parlat amb ningú perquè mai me n'havia importat. L’Emma i en Roger m’havien preguntat un munt de vegades, però jo els deia que no m’agradava ningú i que no tenia la necessitat d'estar amb algú.



-I tu Marc no et parles o t’agrada cap noia?-va preguntar en Roger.



-Que va, jo ara no tinc cap necessitat-vaig respondre.



Ells estaven molt estranyats perquè mai sortia el tema de les noies, jo mai volia parlar d’això, perquè no sabia el que havia de respondre.



Un dia vam anar a la platja com fèiem quasi cada dia d’estiu, sempre intentàvem anar tan aviat com es pugui quan no hi havia gent, però aquell dia vam anar una mica més tard perquè l’Emma no podia quedar abans, a llavors vam arribar hi havia un grup de nois i noies de la nostra edat de cinc persones de dues noies i tres nois. En aquell grup hi havia un noi alt, musculós amb uns ulls verds i amb el somriure molt bonic.



En aquell moment només em podia fixar en aquell noi, no me'l podia treure del cap i no sabia per què, en Roger se’n va adonar-se que estava diferent.



-Què et passa?- em va preguntar

-Qui són aquells?- Li vaig preguntar, sense respondre-li al dubte.



-Doncs no ho sé, suposo que tindran la mateixa edat que nosaltres-va respondre ell.

Ell no li va donar importància, però jo no podia pensar en una altra cosa. En aquell moment vaig sentir una cosa que mai havia sentit per una persona.



Va passar un mes i ens van invitar a una festa d’aniversari de la Carla, una companya de classe, en casa seva que és la casa més gran que he vist en la meva vida, hi havia un munt de gent, entre aquella gent estava aquell noi.

-Qui és aquell noi- li vaig preguntar a la Carla.



-Es diu Arnau, té la mateixa edat que nosaltres i anirà al mateix institut que nosaltres- em va respondre.



En la festa no m'atrevia a parlar-li, però vaig veure que estaven hi havia un grup on estaven asseguts a terra i vaig pensar que era la meva oportunitat per parlar amb ell.



-Què feu?- vaig preguntar.

-Estem bevent això- em van respondre una noia.



-Què és això?- vaig preguntar, perquè tenia curiositat.



-És alcohol, vols que et fiqui?- em va dir l’Arnau.



-D’acord- li vaig respondre.



A llavors vam anar a buscar una ampolla nosaltres dos sols, era el que volia.



-Per cert, tu com et dius?- em va preguntar.



-Jo em dic Marc, tu ets l’Arnau?- vaig dir-li

-Si, jo soc l’Arnau, encantat- em va dir amb un to alegre.



-Encantat- li vaig respondre amb un somriure d'orella a orella.



Em va donar un got de plàstic amb beguda dintre.



-Prova, és Coca-Cola amb alcohol, està boníssim, jo ja m'he begut dos sencers- Em va dir emocionat.



Vaig agafar el got, no m'agradava el gust ni l'olor, però m’ho vaig beure d'un glop, ja que l’Arnau m'estava mirant.



-T’ho has begut d’un glop, ets el millor Marc- em va dir sorprès.



-Dona'm un altre- li vaig respondre, però en realitat no sé com no vaig vomitar en aquell moment.



Vam començar a beure més i més fins que va arribar un punt que sí que bevíem un altre ens desmallàvem. En aquell moment no sé en què vaig pensar, només pensava en ell i que havia de fer alguna cosa, era la meva oportunitat, no tornaria a tenir-la, ja que ell estava amb els afectes d'alcohol i jo també no m’ho vaig pensar dues vegades, em vaig apropar a ell i li vaig fer un petó.



-Però què collons fas!- em va dir en l’Arnau molt agressivament.



-Perdó, no sé el que m’ha passat- vaig dir-li.



-No em toquis homosexual- em va dir l’Arnau posant-se cada moment més agressiu.



En aquell moment només me'n recordo de l’Arnau fotent-me un cop de puny, però no sé per què encara sento coses per ell.