Després de haber estat amenaçat de la xicota del noi que m'agradava no sabia en què pensar, sentia com una mica de por, tot allò era nou per mi, a més a mi encara m’agrada l’Arnau i jo volia intentar i al fons jo pensava que ell s'enamoraria de mi.



La primera setmana va anar pel que era d'esperar normal, vaig agafar el ritme dels estudis, sempre se m’han donat bé, no vaig estar pensant en l'amenaça de la Marina, però sí que vaig estar pensant i molt amb l’Arnau i com conquistar-lo, no se m’acorria res, cap forma per apropar-me a ell sense fer el ridícul.



A l’Emma i en Roger també els anava molt bé, i jo vaig fer molts amics com en Biel que és un noi gran i que a vegades quan s’enfada dona molta por, la Rita que és una de les persones amb més diners que conec i la Noa una noia molt simpàtica, per una mica estranya.



Van seguir passant les setmanes, jo encara pensava amb l’Arnau, el que tenia clar era una cosa faria tot el possible per enamorar a l’Arnau de mi.



Mentrestant l’Arnau i la Maria estaven molt feliços junts, però ell el primer dia de classe va veure a una nova noia que li havia interessat molt, ja que a ell li va semblar molt maca, encara que ell tingués xicota. Aquella noia era l’Emma, però ella no sabia res. A la primera setmana es va adonar que tenia xicot, però a ell no li va importar, perquè ell es pensava que totes les noies volien amb ell. En canvi, la Marina estava completament enamorada d’ell, ells sempre havien tingut molts problemes a la relació per atacs de gelosia de la Marina i això cada vegada anava a pitjor.



En Roger no sabia res d’això, ell mai s’havia enamorat de un altre persona i volia estar tota la vida al costat de l’Emma formant una família i caçant-se amb ella, i l’Emma pensava igual.



Quan el primer trimestre va acabar tots estàvem molts contents perquè ja estàvem en vacances de Nadal i vaig aconseguir notes molt bones. Per celebrar això la Rita va voler fer una festa en es casa invitant a molta gent de primer d’ESO.



Jo en veritat no tenia moltes ganes de festa per l’última experiència que vaig tenir, però l’Emma i en Roger em van convèncer.



-Uf, quina mandra, jo passo- Vaig dir-les.



-Va vinga, vens una estona i després et canses ens n'anem- Em va dir L’Emma.



-Vale, però només una estona- Vaig dir.



A més vaig pensar que podria ser la meva única oportunitat d'apropar-me a l’Arnau. La festa era divendres a la nit, i en Biel i la Noa també hi anaven.



Estava molt nerviós divendres a la tarda preparant-me per la festa, estava amb en Roger veient que ens posàvem per anar-hi, vam sortir jo, en Roger i l’Emma cap a la casa de la Rita, quan vam ens vam quedar sense paraules de com n'era de gran la casa, més bé dient mansió.



En la porta estava la Rita saludant a la gent que entrava, vam entrar, jo i en Roger ens vam asseure junts al Biel en un sofà, l’Emma se’n va anar amb la Noa a parlar amb ella fora en el pati.



Hi havia un munt de gent, també estava la Marina i l’Arnau, ella estava amb el seu grup d’amigues i ell amb un amic.



L’Arnau estava molt atent amb el que feia l’Emma i la Marina, i jo estava molt pendent a ell, en un moment de la festa l’Arnau es va apropar a l’Emma per parlar amb ella, amb l’excusa que al seu amic li agradava la Noa, ell no parava de intenta de seduir a l’Emma i ella se’n va assabentar molt ràpid.



-Pots parar, no vull amb tu, tinc xicot- Va dir l’Emma a l’Arnau.



-A mi no m’importa, jo no soc gelosia- Va dir l’Arnau vacil·lant-la.



Com ja havia passat una bona estona que en Roger no veia a l’Emma a mi em va deixar sol, perquè en Biel també sabia anar un moment, en Roger va sortir al pati i just l’Arnau li va donar un robar un petó a l’Emma al davant de la seva cara.



-Però què collons fas!- Va dir l’Emma cridant.



-Eh, tranquil·la, poques noies poden dir que s’han donat un peto amb mi- Va dir l’Arnau.



En Roger va anar corrent i li va donar un cop de puny, a l’Arnau no hi va haver temps per reaccionar i va caure a terra.



-Et mataré!- Va dir en Roger a l’Arnau.



L’Emma va poder parar-lo i li ho va explicar tot, això ho va veure una amiga de la Marina i va.

Anar Corent a dir-li que li havien donat un petó al seu xicot, ella es va pensar que vaig ser jo i va anar directament per mi.



-Però s'era desgraciat- Va dir mentre que agafava un encenedor.



Va venir per de rere meu i va començar a cremar-me el cavall, va ser molt tard quan me’n vaig adonar.



-Però que fas, estàs boïga!- Vaig dir mentre que se'm cremava el cavall i cridant.



-Ja et vaig avisar- Em va dir



Jo no sàvia com apagar-me el cabell i vaig haver d'anar corent a la piscina.



Va venir l’ambulància per emporta-me a mi i veure com estava l’Arnau. Jo vaig destruir tot el cavall cremat i amb cremadores de segon grau per la cara.



Aquella festa va acabar amb un accident molt tràgic, jo vaig estar sense poder fer vida normal com feia abans i la Marina va entrar en un centra de menors.



Entre jo i l’Arnau no va parar l’història, però no és molt bonica i l’Emma i en Roger van seguir feliços junts i jo amb ells.