Vaig estar pensant molt de temps del que havia passat. No podia parar de pensar en l'Arnau i en el que m’havia dit, jo encara sentia coses per ell i ell només sentia fàstic per mi.

L’Arnau després de la festa no sabia el que havia passat pels afectes de l’alcohol, però se'n recordava del meu petó. Ell estava en casa seva parlant de la festa en videotrucada amb la seva xicota la Marina, una noia amb els cabells castanys, molt llargs i tan guapa com una model internacional.

-Marina, tota la meva habitació no para de donar-me voltes, em trobo fatal- Va dir-li amb la veu afònica.

-Arnau, no et pots posar així de malalt, a més demà comença el nostre primer dia d’institut, no estàs emocionat?- Va preguntar-li la Marina.

-Doncs clar Marina, que estic emocionat, a més vull saber si ens toca a la mateixa classe, em trobo tan malament que em costa parlar, no em recordo de res de la festa, menys d’una cosa-Va dir l’Arnau.

-De quina cosa?- Va preguntar la Marina.

-D’un noi que es diu Marc, li vaig fotre un cop de puny, ja que em va fer un petó- Va respondre l’Arnau.

-Com, ell et va fer un petó?- Va preguntar la Marina.

-Sí, com ho sents. A més em va dir abans de fer-me el petó que anirà al mateix institut que nosaltres- Va respondre l’Arnau.

-Ah, molt bé això, espero que no ho torni a fer- Va dir la Marina molt seriosa.

-Espero que no ho faci-Va dir l’Arnau no tan convençut.

Després d’aquest últim comentari de l’Arnau va haver-hi un silenci molt incòmode d'uns deu segons que es van fer eterns, ja que ningú dels dos sabia que dir i estaven pensant en unes altres coses.

-Escolta, jo ja me’n vaig que estic molt cansat, adeu- Va dir l’Arnau.

-Sí, jo també, adeu-Va respondre la Marina, molt atabalada amb el que li havia dit l’Arnau.

Després de penjar la Marina es va quedar amb una barreja de fàstic i empipament, en aquell moment només volia fer-me la vida impossible. En canvi, l’Arnau no sabia el que pensava, ja que començava a sentir coses. Però ell en aquell moment no ho sabia, i tampoc sabia el que havia fet dient-li a la Marina això del petó.

Jo mentre estava en casa meva, assegut al sofà amb un ull lila i amb un mal de cap impossible d'aguantar, sense saber el que m'esperava el primer dia d’institut, no obstant estava molt emocionat d'anar amb els meus amics a la mateixa classe, a més estava molt penedit del que havia fet en la festa, emborratxar-me que no sé com no m’han pillat els meus pares, el cop de puny que m’havia fotut l’Arnau, i per això ara hauré de portar ulleres de sol. Em moriré de vergonya quan miri a l’Arnau.

Més tard vam quedar jo, en Roger i l’Emma com cada dia, ja que ells també estaven molt emocionats, però em van fer un mut de preguntes, perquè portava les ulleres de sol.

-Perquè portes aquestes ulleres?- Em va preguntar en Roger.

-M’agraden, ara no les puc portar o què?- Vaig respondre vacil·lant-lo.

-Va traure-te-les- Em va respondre l’Emma.

Me les vaig treure i em van veure com tenia l'ull i si abans no paraven de fer-me preguntes, en aquell moment semblava un interrogatori.

-Però que t'has fet!!!- Em van preguntar els dos cridant-me.

-Res, he caigut- Vaig respondre tranquil.

-Quan?- Em va preguntar l’Emma.

-Com?- Em va preguntar el Roger dos segons després.

-En la festa d’ahir, vaig relliscar amb un got i vaig caure de cara sense poder posar les mans, ja que les portava a les butxaques- Vaig respondre.

Al final em van creure, però les va costar, perquè no ho vaig dir amb molta confiança. No volia dir la veritat, perquè tenia por del que opini-se'n.

L'endemà no vaig poder dormir pels nervis que tenia, vam quedar per anar-hi els tres junts. Quan vam arribar ens vam sorprendre de tota la gent que hi havia i com n'era de gran l’institut.

En entrar la secretaria ens va acompanyar fins a les aules de 1r d’ESO, en la porta estava la llista de la classe, a mi em va tocar en la classe B igual que en Roger i l’Emma a l’A amb l’Arnau.

Em vaig anar a asseure al costat d’en Roger, quan ja estava sol assegut esperant-lo es van apropar tres noies que no havia vist mai.

-Hola, com et dius?- Em va preguntar una d’elles

-Em dic Marc, Encantat. Tu com et dius?- Vaig preguntar volent-me fer amics d’elles.

-Tu ets Marc, no?- Em va tornar a preguntar la mateixa sense respondre a la meva qüestió.

-Sí, que passa?- Vaig preguntar desconcertat.

-No tornis a fer-li un petó al meu xicot, m’has entès- Em va respondre amenaçadorament.

-Que dius, no sé de què em parles- Vaig dir intentant fer-me el que no sap res.

-No m'intentis enganyar, ho sé tot- Va respondre molt seriosament.

-D'acord, ho sento, no ho tornaré a fer- Vaig respondre sense saber què dir.

-Això no acabarà així, et faré la vida impossible-Va dir-me i se'n va anar sense poder defendre'm.

En aquell moment no sabia el que m'esperava, jo pensava que només seria una amenaça i ja. No podia estar més equivocat.