(Amb un tó tranquilitzador i de pau), la psicóloga, es presenta.

-Hola, soc Saray, m’agradaría que t abras amb mí, sigues sincer, i que trobes a quest espai, com un lloc segur, per ser tu mateix. Doncs serà, l’única manera de lliurar aquesta batalla. Estic segura, de que serà un pes que conseguirem, treure´t de damunt.

-Doncs... , el meu nom és Marc, el meu cap és una mena de pensaments continus, que no hem deixen ni dormir. La meitat de les nits, durant estos últims mesos, no he pogut dormir gaire gens, els malsons, hem persegueixen, és una mena de carrera infinita, sense final. Amb l’eixida del sol, el meu día, no comença, continúa. Arribe al institut, i senc que tot el món hem mira, hem jutja, i hem mira amb menyspreu. Hem senc una mena de individu invisible. Arribe a casa, passege a Balto, el meu gos, i el porte al parc de davant de casa. Hem fique música trista, no m’avelleix ninguna altra, i hem sento en el banc de sempre, encenc un cigarro, la llagrima comença a aparèixer, i es torna contínua. Del pur cansament, tant físic, com mental, m’adorc en el banc, tots els díes, no hem pasa res mai, Balto hem vigila. Hem dona la sensació, de que ell, sap que algo no va bé. Arribe a casa, i l’anasietat, hem devora, arrasse amb la nevera, sense poder parar. Després hem senc malament amb mi mateix, perque, no sé parar de menjar. Arriba la nit, encara no m’he ficat a estudiar res, i tots els díes igual. No tinc tampoc amics, aleshores, m’ho callo tot per a mí. Senc que si segueix-ho així, durant molt de temps, acabaré Déu sap com.

-Marc, que sigues sabedor, de que ets una persona molt valenta, que tot té eixida, i pot ser, prompte els teus diés passen de nubolats a veure una mica els rajos de sol. Hui es la sessió, per a coneixer-nos, perdre eixa vergonya, que vos fa tanta pudor perdre, i ser vosaltres mateixos.

-Saray, de veres, ara estic segur de que tU, m’ajudarás, no tinc cap dupte, ningú m’habIa comprés mai. Tots hem prenen per un penjat, que intenta cridar l’atenció. Quan realment, sols soc un adolescent, demanant ajuda al món, perque aquesta angoixa es molt fotuda soportar-la a soles, es més, quan no hi ha ningú que et comprenga, no tens més que aprenndre a sobreviure-la.

-És molt dur tot el que contes Marc, però a vegades tots aquestos problemes, que semblen un mur infranquejable, ens fan mes madurs, i conscients de la realitat. Hem sembla, molt interessant, el que m´has contat, sobre que has aprés conviure, diguem, amb la angoixa, més que res, perque no veus cap altra eixida. En la próxima sessió, ho parlarem més a fons. Et veig futur Marc, que no s’etoblide, que se’t quede grabat en el cervell, que per molt fons que estigues ara, junts podrem trobar un poque de llump a aquest assumpte. Aixó sÍ, hem de ficar de la nostra part, hi haurán activitats, que haurás de fer a casa, per analitzar-te una mica, i poder saber amb més claritat com poder ajudar-te.

-Saray, de veritat, no et preocupes, faré tot el que faja falta per millorar, i també ixc amb una millor sensació, que quan he entrat a la consulta abans.

-M’alegre Marc, de veritat. Doncs, fins el dijous que bé,adeu!!

Marc es sentía més viu, més fort, ... i tan sols amb la primera visita, per, per qué? Perque per fi, algú el comprenia.



nvfjvfjvjvkcddkdididijdfcjdnernrfieuifweioii2r3ijf3ig34fkforgkmerokmveeopgmeijwr0itjhr0ijh8'5jh095309hj09h6j09jh09¡2jh090jh0hj09¡2jh02j2h¡2hjh08j8jnhorjtritihtoktrhititotorufyfyrikrfdif8fujfkfdlfoififflkflbguernjfkvolvfijedmf,vlvkvjdf,lglvkfujfjufjc,fgl,ertphk0ihju9h93bnubntutnbjtr bnkjpwinwrunbuwrtn4obnonboibti0jtnogbijtijhg09042yjgh2490jhoibrtorkrkrgtmkwrlwoìwoìwtowrnoìwrhoiwthoijtroiwthjthjoihjoitrhjoihjoitrhjoitrhjoitrhjoiwthjoiethjoiwthejiwthjipwthjitrhjithjwthjithjiwthjoiwthjiotrhjiotrhjiootrhtrhjoietroi`jtrtriuebfivbeibehv3r9u9uhg8gf