2n episodi – Ficcions

Quan tenen els resultats de les analítiques el metge veu que en Llorenç no ha estat gens bé aquest temps i preocupat truca urgentment a en Llorenç. La trucada sona així: Llorenç diu hola Jefferson digui i el doctor li respon hola vinc molt decepcionat vine quan abans millor a la consulta és molt important. En Jefferson penja sense donar més explicacions i en Llorenç es queda amb el telèfon a la mà molt nerviós amb el cor que li batega molt ràpid i amb una sensació molt dolenta al cos. No sap què fer si anar-hi immediatament o quedar-se a casa i intentar oblidar-se de tot encara que sap que això no solucionarà res. Com que està indecís decideix explicar-li tot al seu pare en Marc i li diu que el doctor l’ha trucat i que vol que vagi a la consulta però no sap per quin motiu. El seu pare en veure la seva cara de preocupació no dubta ni un segon i li diu que s’han de preparar per anar-hi ara mateix. Sense discutir més el porta ell mateix amb el cotxe i durant el trajecte gairebé no parlen perquè la tensió és molt gran i tots dos temen el pitjor. Quan arriben a la clínica en Marc ensenya la documentació seva i la d’en Llorenç a recepció i esperen uns minuts que es fan eterns fins que els fan passar. Un cop a la consulta en Jefferson sembla molt seriós i també una mica enfadat i els demana que seguin abans de començar a parlar. Respira profundament i els explica que el càncer des que va tornar d’Itàlia amb aquell tractament experimental havia millorat una mica i alguns òrgans estaven responent bé. Però totes les substàncies que ha ingerit aquest temps com l’alcohol i el tabac li estan passant factura i han empitjorat molt l’estat del pulmó. El tractament que feia a Itàlia podia ajudar a curar gairebé tots els òrgans afectats menys el pulmó que és el més delicat. Si no hagués begut ni fumat ara mateix aquell pulmó seria salvable fàcilment però amb el seu comportament la situació ha canviat molt. El doctor amb veu molt greu els diu que el pulmó està tan malmès que és insalvable i que si no fan res li queden exactament trenta-quatre dies de vida. En aquell moment en Llorenç i el seu pare es posen a plorar desconsoladament perquè no s’esperaven una notícia tan dura i definitiva. En Llorenç se sent molt culpable per no haver-se cuidat i el seu pare no pot suportar la idea de perdre el seu fill tan jove. Després d’uns minuts de silenci el doctor diu que hi ha una possible solució que és fer un trasplantament de pulmó però no és gens fàcil. Aconseguir un pulmó compatible és complicat i a més el procés és molt car ja que aproximadament costa setanta mil euros. El seu pare diu que no tenen aquests diners i en Llorenç li demana que ni se li acudeixi gastar tants diners per ell perquè no vol arruïnar la família. Queda un silenci molt llarg a la consulta on només se sent la respiració tallada dels dos. Dies després la família organitza un gran dinar per parlar del tema i intentar trobar una solució entre tots. Avis tiets cosins i germans es reuneixen i cadascú dona la seva opinió alguns proposen demanar un préstec altres fer una campanya solidària o vendre alguna propietat. En Jefferson també hi és present perquè sense la seva autorització no es pot fer cap operació ni cap pas mèdic. La conversa es fa molt intensa i el pare d’en Llorenç cada cop està més alterat fins que finalment crida molt fort i diu que callin tots. Tothom es queda en silenci i ell amb la veu trencada anuncia que donarà el seu pulmó al seu fill perquè ell ja ha viscut prou i en Llorenç té tota la vida per davant. La família li diu que s’ha tornat boig i que això implica un risc molt alt i que podria morir durant l’operació però ell està totalment convençut del que diu. Quan li explica directament al seu fill la decisió en Llorenç es nega rotundament perquè no vol que el seu pare arrisqui la vida per salvar la seva. Discuteixen ploren i finalment s’abracen molt fort sense saber què passarà. El seu pare en veure que en Llorenç no canvia d’opinió decideix planificar un pla en secret amb la seva dona Anna i amb el doctor Jefferson perquè estan disposats a fer el que sigui necessari per salvar-lo encara que això impliqui prendre decisions molt difícils.