FICCIONS 3r EPISODI
Un dia en Llorenç està a l’hospital amb els seus pares. Fa dies que es troba malament cada vegada més cansat i amb dificultats per respirar. No entén gaire bé què li passa, però veu les cares preocupades dels seus pares i això el fa sentir trist i insegur.
El metge parla amb els seus pares en veu baixa. En Llorenç escolta algunes paraules que li fan por, però ningú li explica res clar. Els seus pares i el metge decideixen fer un pla per ajudar-lo. Volen curar-lo sense explicar-li tota la veritat perquè no tingui més por.
Li posen una injecció perquè s’adormi. Abans de tancar els ulls, en Llorenç veu la seva mare amb llàgrimes i el seu pare amb una mirada plena de preocupació i amor. Això li queda gravat al cap.
Mentre dorm els metges el porten al quiròfan i li fan una operació molt complicada. El seu pare pren una decisió molt difícil: li dona un pulmó per salvar-li la vida. L’operació dura moltes hores i és molt arriscada.
A la sala d’espera, la seva mare està molt nerviosa i no para de plorar. Finalment, el metge surt i explica que l’operació ha anat bé però que el pare haurà de fer una recuperació dura.
Quan en Llorenç es desperta, se sent dèbil i confós. Té dolor i veu màquines al seu voltant. A prop seu hi ha el seu pare, també estirat, molt cansat. En Llorenç no entén què ha passat, però li diuen que ja li explicaran més endavant.
Els dies passen lentament a l’hospital. En Llorenç millora a poc a poc, però veu que el seu pare està molt dèbil. Es cansa fàcilment i li costa respirar.
Quan tornen a casa, els seus pares decideixen explicar-li tota la veritat, en Llorenç veu una cicatriu al seu cos i s’espanta molt. Després entén que el seu pare li ha donat un pulmó per salvar-lo.
Al principi se sent enfadat i confós, perquè té por de perdre el seu pare. Però a poc a poc entén que ho ha fet per amor. Això el fa sentir molt trist i comença a plorar. Abraça el seu pare amb força i sent una barreja d’amor i culpa.
Amb el temps, en Llorenç es recupera i pot tornar a fer vida normal. Torna a caminar, a sortir i a somriure. Però el seu pare no està igual. Es cansa molt li costa respirar i hi ha dies que no es troba bé.
En Llorenç veu tot això i se sent culpable. Pensa que el seu pare està així per culpa seva, i això li fa mal per dins.
Un dia, van amb cotxe i el seu pare condueix. De sobte, comença a respirar malament i es troba molt dèbil. La situació es torna molt greu i han d’anar ràpidament a l’hospital.
Quan arriben, els metges s’enduen el pare de seguida. En Llorenç es queda amb la seva mare, molt espantat. No para de mirar la porta i cada segon se li fa molt llarg.
Després d’una estona, el metge surt i explica que el pare està greu, però que estan fent tot el possible per ajudar-lo. Aquesta notícia deixa en Llorenç molt afectat.
Passen moltes hores d’espera. En Llorenç no parla, no menja i només pensa en el seu pare. Té molta por de perdre’l.
Finalment, els deixen entrar un moment. En Llorenç veu el seu pare estirat, amb moltes màquines. El veu molt feble, però encara viu. Això li dona una mica d’esperança.
Els dies següents són molt difícils, però a poc a poc el pare comença a millorar. Primer fa petits moviments després pot parlar una mica i, amb el temps, respira millor.
Un dia, el metge diu que ja està millor. En Llorenç se sent molt alleujat i deixa anar tota la por que portava dins.
Quan tornen a casa, la vida no és com abans. El seu pare encara està dèbil, però està amb ells. En Llorenç canvia molt. Ara ajuda el seu pare en tot, el cuida i està sempre al seu costat.
Amb el temps, en Llorenç entén que la seva família és el més important que té. També entén que l’amor pot ser molt fort, però que a vegades també porta dolor i sacrifici.
