<div justify;"="" style="text-align: justify;">La Noia més bonica de Italia, en aquell temps l’emperador va tenir moltes dones però, ell hi era a un altre nivell es va casar fins amb 25 dones però ell deia que ninguna el feia feliç.



Ell en buscaba a la millor, va buscar per tot el món, Italia, França, Alemanya, America, fins i dons manava als seus soldats per portar-li les dones més maques. Va haver un temps que Roma tenia un conflicte amb Alemanya, per una deuda de 100 milions d’euros que es van gastar en armes de foc, els dos països van començar una guerra. L’imperi alemany estava encarregat per en Gravenberch, un home que faria qualsevol cosa per protegir a la seva família, un home valent i fort.

El deien l’Alemany grec perquè semblava un déu grec.

Aparellat amb la Luciana Alcàntara, una dona increïblement bonica, rossa, amb uns ulls molt blaus i una sonrisa encantadora. Això va fer que les seves 3 filles també sortissin boniques com els seus pares. Es deien Maria, Billie i Santa Margarita.



Gravenberch va agafar 20 soldats i un vaixell, i se'n va anar cap a Roma per parlar-ne amb l’emperador. Entre aquells 20 soldats hi eren en Peter i en Lucas, els marits de la Billie i la Santa Margarida. Dos soldats de l'exèrcit alemany molt joves però molt preparats per la lluita. Des de petits van estar obligats pel seu mentor a entrenar molt dur.

Eren dos homes molt forts, però molt bones persones,molt encantadors.



Quan van arribar a Roma, Gravenberch va anar directament al castell. L’emperador es va negar a parlar-ne amb ell i li va deixar una nota dient-li que aquells diners mai els tornaria a veure. Gravenberch era una persona molt passiva, però el que ell no suportava era quan algú el traicionava.Això va ser el començament d’una guerra.



Els següents set anys van ser d’una guerra constant. Alemanya, sota la direcció de Gravenberch, guanyava totes les batalles. Les tropes alemanyes eren disciplinades, fortes i valentes. Peter i Lucas van lluitar en moltes d’aquestes batalles, protegint no només la seva pàtria sinó també la seva família.



Els dies passaven entre entrenaments, estratègies i molta sang. Roma patia derrota rere derrota, però l’emperador romà era astut. Sabia que no podia vèncer a Alemanya en un combat directe. Així que va començar a jugar un altre joc: segrestar la filla més jove i més bonica de Gravenberch.



Maria, la més jove i encara soltera, tenia 18 anys i la seva bellesa era coneguda a tota Alemanya. Els romans sabien que capturar-la seria una derrota enorme per Alemanya i alhora una victòria personal per l’emperador.



Una nit, els espies romans van entrar en els boscos on Maria solia passejar amb la seva mare i germanes,Ja que desde petites ho feien, però com hi havien tants problemes fa molt no ho feien així que ella va sortir sola. Els soldats romans, sigilosos i ràpids, van capturar a Maria mentre caminava , El seu crit va trencar la foscor, però ningú va poder escoltar-la.



Van lligar-la, cobrir-li els ulls i portar-la ràpidament fins a un vaixell secret que anava al port de Roma. L’emperador la va rebre amb un somriure fred, admirant la seva bellesa sense cap rastre de compassió.



—Aquesta és la meva recompensa —va dir l’emperador—. I ningú podrà treure-la de mi.



El vaixell va salpar immediatament, travessant mars fins a arribar a un port secret al Brasil, on l’emperador es va amagar entre les selves i petites ciutats. Allà començaria el seu pla per mantenir a la Maria sota el seu control.



Quan Peter i Lucas van descobrir que Maria havia estat segrestada, la seva ira va ser immensa.Ja que per ells era la seva germana petita, Van córrer immediatament cap a Gravenberch, qui els va explicar la situació:





—Roma ha estat astut —va dir—. Han aconseguit el que volien: la nostra filla, Maria, Però això no quedarà així. Haurem de recuperar-la.



Peter i Lucas es van intercanviar una mirada. Tots dos sabien què significava això: una missió impossible, llunyana i plena de perills, però no hi havia cap altra opció.



I just en aquell moment va entrar en Bukayo, un espia de Alemanya infiltrat a roma, ell l’his va explicar que l’emperador tenia una guarida a brasil, i que 3 soldats romans hi estaven comentant que sortiria cap a brasil un d’aquells dies.

Anirem a Brasil —va dir Peter—. L’emperador es creu segur, però no coneix a qui s’enfronta.



—Hem de preparar-nos —va afegir Lucas—. Cap obstacle serà massa gran si volem recuperar Maria.



Els dos homes van començar a organitzar un grup reduït de soldats capaços de moure’s ràpidament, sense ser detectats. Havia de ser una operació secreta. Van recollir armes, provisions i un traductor de portugués a alemany per a que els ajudes, y sobretot el seu millor vaixell, que els portaria a Brasil.



Luciana, tot i la por, els va donar la seva benedicció:

—Si no ho feu vosaltres, ningú més podrà salvar-la —va dir amb llàgrimes als ulls

Billie i Santa Margarida van abraçar els seus marits, amb la tristesa pintada a la cara. Tothom sabia que el camí seria ple de perills, però el coratge dels soldats i l’amor per Maria eren més forts que qualsevol por.



El viatge va ser llarg i dur. Els mars eren imprevisibles, amb tempestes que semblaven voler impedir-los continuar. Però Peter i Lucas, units per l’amistat i la missió, van superar cada obstacle. Cada onada i cada vent fort només els feia més decidits.



Van travessar illes, boscos tropicals i rius per arribar finalment a la costa on l’emperador s’amagava. Brasil era desconegut i perillós, amb camins secrets i enemics inesperats. Però els dos marits no podien fallar.



En arribar a la regió on s’havia establert l’emperador, van descobrir que la seva guàrdia era forta i organitzada. Els homes havien de ser astuts, silenciosos i ràpids. Una errada podría significar la mort i la pèrdua definitiva de Maria.



—Hem d’avançar de nit —va dir Lucas—. Ells no s’esperen atacs a aquesta hora.



—I hem de trobar-la abans que la moguin a un altre lloc —va afegir Peter.



Van estudiar el mapa, les rutes d’accés i els punts forts dels soldats. Tot estava pensat al mil·límetre, però sabien que l’emperador era intel·ligent i capaç de qualsevol trampa.



Van decidir dividir-se: Lucas aniria pel nord, creuant el riu i amagant-se entre les selves; Peter aniria pel sud, aprofitant camins estrets que els romans no coneixien. L’objectiu era arribar a la casa secreta on mantenien Maria abans que fos traslladada de nou.



—Hem de ser ràpids —va dir Lucas—. Cada hora compta.



—I silenciosos —va afegir Peter—. Si ens veuen abans d’hora, tot haurà estat en va.



Mentre avançaven, podien sentir els sons de la selva: animals, corrents d’aigua, i en la llunyania, els guàrdies romans. Cada pas era calculat, cada respiració mesurada. La por i l’adrenalina corrien per les seves venes.



—Sembla massa tranquil —va murmurar Lucas—. Cosa que és massa tranquil normalment vol dir perill.



Peter va assentir.



—Sí. Hem de continuar, però amb molta cura.



La lluna es reflectia en els rius, il·luminant les figures dels dos homes mentre s’apropaven al lloc on Maria estava segrestada.

Els minuts semblaven hores, i l’ombra de l’emperador romà planejava sobre ells sense que ell ho sabés.



Si fallaven, Maria podria desaparèixer per sempre. Si triomfaven, la guerra no només continuaría, sinó que podrien tornar a Alemanya amb una victòria personal.