Dos setmanes després no podia deixar de pensar en el paperet que li havia donat la dona misteriosa a la senyora. La meua curiositat anava augmentant, tenia molta intriga en descobrir el què amagaven. Un dia més, com sempre, vaig començar la meua feina, preparant el desdejuni per a tota la gent que hi havia al casalici i posteriorment vaig haver de plantxar alguns vestits de la senyora Winchester.
A la vesprada tenia de netejar les habitacions del components i quan em va tocar el dormitori de Nina, com que no hi havia ningú, vaig aprofitar per buscar si podia trobar alguna cosa que m’ajudara a resoldre el misteri. A l’hora d’organitzar l’armari em vaig trobar la bossa oberta amb el sobre blanc que li havia donat aquella senyora misteriosa.
Al principi em va fer por per si em descobria la Nina Winchester o qualsevol vigilant, però vaig pensar que no tenia res a perdre, encara així, per assegurar-me que no em descobrira, vaig apuntar el número de telèfon dins d’un tovalló que tenia a prop.
Era un número un poc estrany perquè començava per +49 i al principi no sabia d’on provenia, però en revisar uns documents antic del casalici vaig adonar-me que es tractava del prefix telefònic d’Alemanya. Això em va sorprendre, ja que mai hagués pensat que la dona misteriosa fos d’alemanya.
Tenia molta intriga per trucar aquell número tan estrany i misteriós, però quan anava a fer-ho va aparèixer la senyora Winchester, llavors vaig decidir esperar-me. Al dia següent, quan estava tota sola, vaig voler trucar per descobrir el què amagava.
Van tardar a contestar, però segons després vaig escoltar la veu d’un home, no estava entenent res del que passava. No sabia ben bé què dir, però abans que pogués dir res, aquella veu greu va tornar a parlar.
—Hallo? —va dir amb un to sec i distant.
Vaig quedar-me en silenci uns segons, pensant si realment havia sentit bé el que m’havia dit. Aquella paraula no era en la meva llengua. Al mateix temps mirava al meu voltant per assegurar-me que ningú m’estava observant.
—Qui és? —vaig preguntar amb veu baixa.
Es va fer un silenci inquietant, tan profund que per un moment vaig pensar que la trucada s’havia tallat. Però en aquell mateix moment vaig sentir una respiració lenta.
—Tenim molt poc temps —va respondre l’home amb un accent un tant estrany—. Si has trobat el número, vol dir que ja saps massa.
Aquelles paraules em van deixar bocabadada. Vaig intentar penjar, però la curiositat que sentia era massa forta, més que la por.
—Què amaga la senyora Winchester? —vaig dir sense pensar.
Un soroll va ressonar a través del telèfon, com si alguna cosa pesada hagués caigut a terra.
—No confiïs en ningú dels que hi ha dins la casa —va murmurar—. Ni tan sols en ella.
Cada vegada les seues paraules em sorprenien més i pensava que la millor solució era penjar d’una vegada.
De sobte, la trucada es va tallar.
Em vaig quedar quieta, amb el telèfon encara a l’orella, intentant assimilar tot el que acabava de passar. Quan vaig mirar al meu voltant, vaig notar que la porta del passadís, que feia un moment havia anat a tancar-la, ara es trobava entreoberta.
Això em va espantar, encara més perquè potser algú de la casa m’hagués pogut escoltar aleshores, m’haurien descobert o inclòs la senyora Winchester m’hauria escoltat i ara sabria que se el seu secret, estava espantadíssima.
Aquella nit no vaig dormir res, però el que em va tranquil·litzar un poc, va ser que a la matinada següent, encara que la Nina i jo ens quedarem a soles no em va dir res relacionat amb el tema de la trucada. Això volia dir que el més segur era que ella no fora la que em va escoltar. El que més m’hagués agradat és que si de veritat algú va sentir la meua trucada fora la cuinera de la casa, ja que era amb la qui tenia més confiança.
Durant un parell de dies no vaig seguir investigant ja que em preocupava que fora descoberta, però com no vaig tenir novetats, la setmana després vaig tornar a reprendre la investigació.
En un principi no volia contar-li a ningú la telefonada que portava entre mans, però finalment em vaig decantar per compartir-ho amb la cuinera. Juntes ho podíem descobrir abans i sabia que ella no contaria res a ningú. Així va ser com juntament amb la cuinera vam anar resolent el misteri i poc a poc vam anar sabent tota la veritat.
