Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres.



Per a mi seria una gran oportunitat, però els meus recursos i aparenc no quadren amb els que busca Nina.

A les proves per a ser assistenta ens presentem 25 dones, però a la prova final n’arribem tres. L’última prova ha de decidir quina de nosaltres és la candidata ideal. La prova consisteix a fer-li el llit a la Nina amb la màxima perfecció i amb un temps rècord. Finalment resulto jo l’elegida, després de fer el llit amb molta precisió en només 30 segons. La sorpresa ha sigut magnífica: encara que no tinc el perfil que la Nina buscava, he sigut capaç de convèncer-la amb la meva delicadesa i simpatia.



…

Fa poc més d’una setmana que treballo per a la senyora Winchester i ja m’ha dit, tota il·lusionada, que hem d’organitzar una festa en la seva casa de somni. És immensa: té cinc habitacions, quatre sales de bany, un menjador tan gran com la meva casa, una cuina impressionant, un jardí enorme amb piscina quasi olímpica i un celler de vins envejable. Immensa i luxosa. És l’espai ideal per celebrar una festa tan important i multitudinària.

Necessito explicar amb detall què va passar el dia de la festa. Encara n’estic impactada.



El dia assenyalat va començar sent, de bon matí,moltestressant. La senyora Nina, a pesar de la perfecció quelacaracteritzava, va mostrar algunes actituds que em van sorprendre i no per a bé. Primer, vaig pensar que eren els nervis, però tan bon punt van començar a arribar els invitats va canviar el seu comportament i la forma amb què actuava ells per complet. No pareixia ella! A més, es va posar un collar de perles molt lluents i unes ulleres de sol negres molt estranyes. Normalment, en espais tancats i en un acte com aquest no és un complement que s’use perquè no està ben vist per qüestions de protocol. Això em va deixar un poc descol·locada i em va fer sospitar que potser estava ocultant alguna cosa.



Quan ja havien transcorregut unes hores amb tranquil·litat, en un de tants moments en què vaig anar a servir una copa a les invitades, em vaig acostar a la dona d’un importat gerent d’una empresa d'electrodomèstics, que en aquell instant estava parlant amb l’amfitriona. Van agafar les copes sense deixar de parlar i, quasi sense voler, mentre oferia el cava a les invitades que hi havia tocant d’elles, vaig sentir uns comentaris irrespectuosos i discriminatoris que no em van convèncer. La senyora Winchester deia que el xofer era un home molt amargat i en qüestionava la seva professionalitat. Això em va parèixer una falta de consideració i de respecte. Jo, que el conec de fa poc, considero que el xofer és una persona molt amable i alegre, un home amb el qual es pot parlar de tot i amb molt bon reconeixement professional.

Al final de la jornada festiva, quan Nina s’anava acomiadant de quasi tots els invitats, em vaig adonar que s’estava acomiadant d’una invitada amb qui no havia parlat en tota la festa. Aquesta senyora, seriosa i elegant, tenia un aspecte molt misteriós. Quan Nina la va abraçar, vaig observar com la senyora misteriosa li donava un sobre blanc amb un gest quasi imperceptible mentre mirava de reüll al seu voltant. La senyora Winchester, amb molta discreció, el va agafar i el va posar a la seva cartera de marca ràpidament per tal que ningú la poguera veure. Vaig tindre la certesa que amagaven alguna cosa.



Uns dies després vaig buscar informació sobre la dona misteriosa i no vaig aconseguir trobar-ne tanta com hauria volgut. Quasi tota la poca informació que vaig saber la vaig obtindre de conversar amb la cuinera de la casa, una dona molt simpàtica amb la qual havia establert molt bona relació des que vaig començar a treballar ací. En tots els anys de professió en aquesta casa, i n’eren molts, havia pogut descobrir diverses coses sobre la gent que solia fer visites al casalici. La cuinera recordava que aquesta dona només havia vingut en una ocasió i amb molta pressa, i es notava que amb una mica de temor. Va poder veure que li va dir una cosa a l'orella a Nina i que li va donar un paperet petit en què, s’imaginava, hi havia un número de telèfon. Estava clar que era una informació insuficient.



Insuficient, però no em frenaria per anar descobrint què s’amagava de veritat darrere de la relació entre la dona misteriosa i Nina Winchester.