Ell s’hi asseu, nerviós, i el nota dur, massa fins i tot. Però no li dona importància, el moment no és l’adequat per a criticar la comoditat d’un sofà. Comença a pensar, tens; no aconsegueix tranquil·litzar-se. De sobte apareix ell al passadís i crida el seu nom: Lluc!

És l’agent Francesc, a qui ja ha vist unes quantes vegades. Van al seu despatx, al final del tot el passadís. Tot està sorprenentment fred i tranquil, amb un silenci inquietant. Una vegada al despatx s’asseuen i es miren. En Francesc és un home de poques paraules, així que en Lluc comença parlant. Li exposa el que succeeix. Creu que el seu pla s’ha torçat. El segueixen. Controlen els seus moviments. Saben què fa a cada moment. Necessita que l’ajudi. En Francesc s’espera uns segons a contestar. Respon calmat, dient-li que no es preocupi, que segur que no és tan greu. En Lluc nota que sona una mica fred i distant, però ho atribueix al fet que li està intentant transmetre calma, tot i que aconsegueix just el contrari. En Lluc li explica que no està gaire segur de poder seguir amb el pla, perquè té por que aquells que el vigilen l’agredeixin o fins i tot passi alguna desgràcia major. Després d’una altra pausa, en Francesc li diu que ell s’encarregarà de veure si algú l’està vigilant i prendrà les mesures oportunes.

Després d’estar parlant durant no més de cinc minuts, en Lluc s’acomiada d’en Francesc, lleugerament alleujat per compartir les seves preocupacions amb algú, i torna a casa seva. Pel camí veu alguna furgoneta estacionada que no li agrada i es creua amb un home amb jaqueta negra que li resulta sospitós, així que accelera per a arribar a casa seva, i, una vegada entra tanca la porta amb pany i forrellat, assegurant-se així d’estar segur.

Encén el televisor i es passa el que resta de tarda mirant un partit de futbol. Finalment sopa i se’n va a dormir. Al dia següent es lleva i decideix netejar casa seva, així que comença a passar l’aspiradora. En aquest moment sona el timbre de casa, i en Lluc s’espanta. Es tem que són ells, que venen a buscar-lo. Apaga ràpidament l’aspiradora i se’n va corrents a la seva habitació a amagar-se. El timbre sona insistentment durant un minut més, i després li sona el telèfon mòbil. Un número desconegut l’està trucant. Això és el súmmum, el tenen controlat per totes bandes! No contesta i finalment tot es queda en silenci. Es queda assegut al llit durant cinc minuts quan, de sobre rep una notificació al correu electrònic: el paquet que li volien enviar no ha pogut ser entregat perquè no hi havia ningú a casa. Es sent ridícul. Ha tingut por d’un repartidor de paquets? Realment és racional la seva por, o s’està deixant emportar per la paranoia? Torna a seguir amb la neteja i així acaba el dia.

Al dia següent torna a treballar, o més ben dit, a dur a terme el pla que l’agent Francesc li ha encomanat: vigilar el parc principal de la ciutat. Ell és l’encarregat d’espiar les persones estranyes, aquells que facin moviments. Ell s’encarrega de buscar senyals i al final de cada setmana li envia un informe mitjançant una carta a en Francesc.

Aquell dia tot marxa normal, ell fa com sempre, apunta a la llibreta les descripcions i accions de les persones que veu actuar estranyament i per la tarda torna a casa seva; això sí, veient persones sospitoses que el segueixen o vigilen. Està convençut que ho saben tot sobre ell. Pensa que quan pugui es reunirà amb en Francesc i li dirà que ho deixa, que es busqui un altre col·laborador, i que els riscos que ell està patint són massa alts, al cap i a la fi ell només vol una vida normal per a ell. Així, doncs, després de la seva jornada laboral fa la seva rutina habitual: mirar les notícies, sopar i anar-se’n a dormir aviat.

La seva rutina no varia mai, però potser la seva vida donarà un canvi radical en els pròxims dies...