| La fuga |
| Capítol 2: Veïa, la ciutat dels records trencats |
|
En el camí de l’espasa reial i l’Aurèlia interfereix l’espasa d’en Maximus, que aguanta molt bé el fort impacte d’en Constantí. Tot seguit en Maximus executa en contraatac sobre en Constantí i aprofita que està sorprès i el tomba a terra. En Marcus perplex i desconcertat, va cap en Maximus i intenta... |
| |
| CdM3OriolRajveer | Inici: La comtessa fidel |
  |
|
|
| El destí d'una ànima |
| Capítol 2: Gotes de culpa |
| Gotes d’aigua cauen suaument sobre el seu cap. El seu cabell llis s’allisa encara més i el maquillatge descendeix junt les gotes d’aigua per la seva cara mullada. Al final del carrer distingeix la comissaria on l’Alba i el Julián es troben retinguts. Sap que ha d’entrar, tot i que és perillós. Li faran preguntes, moltes. Haurà d’estar tancada a una... |
| |
| onajuliamartin | Inici: Invisible |
|
|
|
| La creadora de records |
| Capítol 2: Entre cafès |
Badallo amb ganes; les meves parpelles baixen com persianes cada vegada més pesades, i el soroll de la cafetera preparant el cafè em perfora les orelles.
Penso en totes les tasques pendents que he de fer i sento com una galleda d’aigua freda em cau al damunt, recordant-me que avui no tindré prou temps per acabar la feina. Miro el rellotge buscant consol, però aquest... |
| |
| Aida Segura | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Tot va començar a Roma |
| Capítol 2: Finalment a casa |
Per primera vegada este curs vaig arribar a classe 10 minuts abans de començar. Encara ara, no tinc molt clar que esperava trobar-me allí, però al veure com entrava, la professora es va aixecar de la cadira i va vindre corrent on estava.
- Bon dia, Júlia. Que estrany veure’t aquí tan prompte. Tot va bé?
Sí, clar. Sol, sol volia preguntar-te pel... |
| |
| Jana C V | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Pal·liatius |
| Capítol 2: El darrer retret |
Deu anys enrere.
Feia temps, molt de temps, però se'n recordava com si hagués estat ahir.
Va ser un divendres, era 9 d’agost, devien ser per allà les deu de la nit. En Toni era al sofà, assegut al costat de la butaca on la seva filla havia gairebé fet vida els últims dos mesos. Havien començat a veure una pel·lícula,... |
| |
| Àncora | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Consciencia finita |
| Capítol 2: Calma al fons |
Toni es desperta sense aixecar-se, sobre els seus ulls reposa un cel rosa que sembla poder-se tocar amb les pestanyes, conforme la vista d’en Toni s’ajusta a la llum, les ombres difuminades dels núvols es tornen globus de vapor que formen complexes figures amb volum i dimensió.
Sense pressa per saber, sense ànsia per comprendre, Toni manté la postura sense... |
| |
| Sofía Macía | Inici: Anna K. |
|
|
|
|
| Capítol 2: Dies buits |
Els dies continuaven passant, però no ho feien com abans. En Toni es despertava gairebé a la mateixa hora de sempre, tot i que ja no hi havia despertador ni cap obligació que l’esperés. El seu cos encara seguia una rutina que la seva vida... |
| |
| Aaditya | Inici: Anna K. |
|
|
|
|
| Capítol 2: Tafaneries i misteris |
| Estic cursant la carrera de criminalística, però actualment em resulta molt difícil estudiar a causa de l'atrafegada rutina que tinc des que vaig començar a treballar per a la senyora Winchester, no dic que em molesti, ja que em permet pagar-me els estudis que era el principal objectiu pel qual vaig buscar aquesta feina. La senyora Winchester no em dona massa feina, només... |
| |
| Azahara Llauradó | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Coses noves |
| Capítol 2: Focs Artificials |
Dos dies després, a la tarda, la Talia li va oferir a en Toni anar a fer una volta per Flors en bicicleta. Van estar una hora recorrent el poble i van parar a una fleca per comprar bescuits i descansar a un parc.
-Vau salvar moltes coses de l’incendi?
-No moltes.
-Quines coses encara teniu.
-Una mica de roba, però la majoria que faig servir ara me... |
| |
| Pilar Pesce | Inici: Anna K. |
|
|
|
|
| Capítol 2: Entre el silenci i el món, una escletxa de llum |
Quan surt al carrer, es queda uns segons quiet, com si no sabés gaire bé cap on anar. L’aire li toca la cara i li fa adonar-se que tot continua igual: els cotxes passen, la gent camina amb pressa, algú riu a l’altra banda del carrer. Però ell no se sent exactament com abans. No és que estigui bé de cop, ni molt menys…... |
| |
| Arnau Alay Herreros | Inici: Invisible |
|
|
|
| El Bufet Winchester |
| Capítol 2: El Maletí |
II
El maletí
«Benvolguda Millie,
L’informem que ha d’anar a recollir un maletí a la direcció que li donarem demà, a Ciudad Juárez, Mèxic. Conté informació vital sobre un cas que estem treballant,... |
| |
| thomaswetherby701 | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Apocalipsi 2040 |
| Capítol 2: Crapus |
<div style=""text-align:" justify;"="">A Crapus en Toni i l’àlien Jordi hi van estar uns dies i van aprofitar per a explorar-lo a fons. Hi van trobar menjar i pensaven que seria el planeta de la salvació humana.
Tot anava com una seda. Al cap d’unes tres setmanes estaven preparats per tornar a la terra i comunicar que havien trobat un... |
| |
| JO DI OS | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| El manuscrit dels poemes mai escrits |
| Capítol 2: La Chloe Winchester |
-I quina és exactament la teva funció?
-La Senyora Winchester em va ordenar que et llegeixi, però ara que veig que llegir és una de les teves aficions, no entenc com puc ajudar-te. - confesso amb una seguretat minvant cada segon.
La seva mirada es va tornar per examinar-me un altre cop. En quasi vint minuts, no... |
| |
| ecortes | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| CAMINS CREUATS - Vides marcades pel silenci |
| Capítol 2: Miquel Ferrer |
Em dic Miquel, i totes les meves accions venen d’una història completament diferent de la que es pensen.
Vaig tornar a entrar a l’apartament i tot semblava normal. La cuina impol·luta, el rellotge marcant les hores com sempre. Però tot era una mentida: cada objecte em recordava el que havia vist i el que havia acceptat. No podia seure, no podia menjar; només podia... |
| |
| jvivess10 | Inici: Invisible |
|
|
|
| La profecia |
| Capítol 2: La mort d'Aurèlia |
Dolor. Aurèlia només sentia dolor. Desesperació. Patiment. Impotència. I, de sobte, res. Absolutament res. Només negror i una absoluta falta de sentiment. Una estranya i amarga tranquil·litat. Potser era això la mort?
Aquesta sensació, no obstant, va durar poc. Eixa negror es va anar esvaint a mesura que Aurèlia obria els ulls de nou.... |
| |
| EduardLópez | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Serventa personal |
| Capítol 2: Un mal començament |
No és que hagi passat gaire bona nit, no he pogut descansar gens. Però quin remei: he d’anar a treballar! Durant gairebé tota la nit he preparat el que me n’havia de dur per instal·lar-me a la meva nova casa, és a dir, a un hotel de cinc estrelles. Per tant, no he preparat ni tovalloles, ni sabó, ni res; perquè esper que sigui... |
| |
| Mariaantonia | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El jardí de la traïció |
| Capítol 2: Ombres que tornen |
Portava una setmana a casa Winchester i començava a entendre perquè aquell lloc em feia sentir incòmoda. No era només Nina, amb la seva manera de controlar-ho tot sense aixecar mai la veu. Era la casa mateixa. Massa gran, massa silenciosa, massa perfecta. Com si res no pogués ser espontani allà dins.
La rutina m’ocupava les hores: netejar, ordenar, revisar detalls... |
| |
| BertaCanigó | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| QUAN VAN MORIR LES ESTRELLES |
| Capítol 2: LLUNA |
Una resplendor daurada abraçava les suaus dàlies que habitaven el jardí, trèmules branques de les quals amb sort eren capaces de suportar tal bellesa flamífera. El sorrut murmuri de les libèl·lules obrint-se pas entre la malesa semblava tornar opressiva la meva placidesa. Cada vegada més fúlgid, el fullatge dels arbres s’alçava cap a un mar... |
| |
| lletraferida | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Eco i perfecció |
| Capítol 2: Passadís |
Prats amplis. Ningú. Les fulles escamoses del xiprer, els meus peus, sufocats per la calor i entre l’herba, volen airejar-se. Aquest lloc, finament recordat, em trobo perduda. Temorosa. A l’altre costat, una caseta vermella com una granja. Uns mandales dibuixats a la porta; la travesso i estic a dins. La taula girada, la cadira tombada i, trencats per terra, els... |
| |
| Kantianes | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| El Compte Enrere |
| Capítol 2: Els testimonis de Black Dawn |
Vaig obrir els ulls lentament, esperant veure el sostre del meu apartament a San Francisco, però no va ser el cas.
La primera cosa que vaig notar no va ser la foscor de la sala on em trobava, sinó el silenci. Gràcies a la claror que passava per sota de la porta tancada, vaig notar que l’habitació era estava buida. No hi havia finestres i la porta no tenia un mànec.... |
| |
| natverfoster | Inici: La creadora de records |
|
|
|
