En el camí de l’espasa reial i l’Aurèlia interfereix l’espasa d’enMaximus, que aguanta molt bé el fort impacte d’en Constantí. Tot seguit enMaximusexecuta en contraatac sobre en Constantí i aprofita que està sorprès i el tomba a terra. EnMarcusperplexi desconcertat,vacap enMaximusiintenta clavar-li l’espasa, però enMaximusreacciona i amb l'escut desvia l’espasa sense immutar-se i es clava en la paret. EnMarcusen veure la seva situació es rendeix i seu a terra estirat i amb les mans al cap. Tot seguit enMaximusagafa la mà de l’Aurèliais'escapen per la porta deldormitori.
Quan estaven a punt d'arribar al portal de sortida del palau troben els guàrdies del portal. Estaven quiets sense moure ni una pestanya. EnMaximusva pensar una distracció pels guàrdies. Després d’uns minuts, ja li va explicar a l’Aurèlia el pla, quan ja ho va entendre tot, l’Aurèlia es va posar en acció. Va sortir de la cantonada del passadís i va cridar l’atenció dels guàrdies, ells en veure-la van córrer cap a ella per portar-la amb el rei. Quan estaven en punt d’arribar, enMaximustreu una llança d’una estàtua exposada, i la posa a davant de les seves cames, i cauen a terra adolorits. L’Aurèlia i enMaximusaprofiten per escapar-se. Quan obren la porta veuen un cavall blanc, gran i molt net. Van anar directe a agafar-lo enMaximuspuja i l’Aurèlia tot darrere. Quan estaven a punt de marxar surt de la porta enMarcus. EnMaximusen veure'l va començar a córrer amb el cavall. EnMarcusva agafar el seu cavall ràpidament i va anar-li tot darrere. EnMaximusdesesperatva començar a buscar un amagatall per despistar enMarcus, que els hi venia totdarrere.
Al cap d'uns minuts de persecució van arribar a unmercattemporal al costat delTiber. En veure el mercat enMaximusva anar directament cap ell. En arriar l’Aurèlia i enMaximusbaixen del cavall,is’endinsen cap a dintredel mercat. Tot seguit ve enMarcusenfadat. A l’Aurèlia se li va ocórrer anar el carrod'un mercaderd'animals, enMaximusen sentir laidea va agafar l’Aurèlia per la mà i van córrer a un carrode porcs.Elmercader estranyat els hi pregunta, que feien en el seu carro. L’Aurèlia va sortir d’entre els porcs i li va assenyalar amb el dit que fessilenci. El mercader en veure que era la filla de l’emperador va fer cas,va fer mitja volta i va continuar venent.Tot seguitvaarribarenMarcus,furiós.Mira cap a tots els costats buscantquelcom que pugui desmantellarels dos fugitius.Quan de cop veu unes petjadesd'unabotadelconjuntdel’armadurareial, i somrient les segueix.De sobte arriba a un carro de porcs del comerciant i diu que ja poden sortir. En acabar la frase la porta del carro s’obre icomencena sortirels porcs totdisparats,emportant-se a terraenMarcus.L’Aurèlia i enMaximusaprofitenl’ocasiói surtenràpidamentcap a un vaixellblanc ipetitamarrat a un port de fusta vella i trencada. Enarribaragafen els rems i enMaximusdeslligal’embarcacióicomencena remar a totes lessevesforces.EnMarcustotenfangaten veure que ja havien marxatTiberavall, agafa el cavall i torna a Roma a preparar-se bé per atrapar-losd'unavegadaper totes.
Després de remar trenta minuts seguits pelTiberveuen una gran ciutat i enMaximusno tarda ni un segonareconèixer-la. ÉsVeïa, la ciutat de naixement i criançad'enMaximusi la sevafamília.Van atracar el vaixell en la costa a l’entrada dela ciutat. L’Aurèlia va quedarimpressionadaper lamajestuositatdeVeïa, sobretot per l’immens arc de triomf a l’entrada de la ciutat, que posavaVeïai el nom del fundador,Proximoel Conquistador. Va ser un dels emperadors més importants de totala història, vaexpandirl’imperi de Roma fins adeumilkilòmetresaoccident, però aquest imperi al ser tan gran va caure ràpidament a causa dels atacs freqüents dels perses i egipcis.
EnMaximusen entrarel poble li començaven a venir records de la sevainfànciaamb els seus pares i el seugermà,Còmode. L’Aurèlia li va preguntarla raóde per quèteniallàgrimes.EnMaximusen sentir això es vaeixugartotes lesllàgrimesi li varespondre quequan ell tenia quinze anys tota la seva família i mitja ciutat va ser massacrada en un atac dels perses.L’Aurèlia en sentir això agafar les mans d’enMaximusi després el vaabraçari li va dir que ho sentia ique no s’imaginava per tot el que havia passat. EnMaximusva agrair el gest de la fillade l’emperador i li vaproposarque busquessin amagatall ala sevaantiga casasituadaalnucli de la ciutat. DecamíenMaximusli vaexplicarque quan tenia setze anys com notenia res, ni casa, nifamíliaes vaallistar al’exèrcitdeRoma perquè estava cansat d'anar demanant menjar per la ciutat. Durant elsanys ha anat servint a Roma ha anat ascendintfinsaarribar aguàrdiareial del’emperadorConstantí.
Enarribar alcarrer decasasevavanveure...
