En el camí de l’espasa reial i l’Aurèlia interfereix l’espasa d’en Maximus, que aguanta molt bé el fort impacte d’en Constantí. Tot seguit en Maximus executa en contraatac sobre en Constantí i aprofita que està sorprès i el tomba a terra. En Marcus perplex i desconcertat, va cap en Maximus i intenta clavar-li l’espasa, però en Maximus reacciona i amb l'escut desvia l’espasa sense immutar-se i es clava en la paret. En Marcus en veure la seva situació es rendeix i seu a terra estirat i amb les mans al cap. Tot seguit en Maximus agafa la mà de l’Aurèlia i s'escapen per la porta del dormitori.
Quan estaven a punt d'arribar al portal de sortida del palau troben els guàrdies del portal. Estaven quiets sense moure ni una pestanya. En Maximus va pensar una distracció pels guàrdies. Després d’uns minuts, ja li va explicar a l’Aurèlia el pla, quan ja ho va entendre tot, l’Aurèlia es va posar en acció. Va sortir de la cantonada del passadís i va cridar l’atenció dels guàrdies, ells en veure-la van córrer cap a ella per portar-la amb el rei. Quan estaven en punt d’arribar, en Maximus treu una llança d’una estàtua exposada, i la posa a davant de les seves cames, i cauen a terra adolorits. L’Aurèlia i en Maximus aprofiten per escapar-se. Quan obren la porta veuen un cavall blanc, gran i molt net. Van anar directe a agafar-lo en Maximus puja i l’Aurèlia tot darrere. Quan estaven a punt de marxar surt de la porta en Marcus. En Maximus en veure'l va començar a córrer amb el cavall. En Marcus va agafar el seu cavall ràpidament i va anar-li tot darrere. En Maximus desesperat va començar a buscar un amagatall per despistar en Marcus, que els hi venia tot darrere.
Al cap d'uns minuts de persecució van arribar a un mercat temporal al costat del Tiber. En veure el mercat en Maximus va anar directament cap ell. En arriar l’Aurèlia i en Maximus baixen del cavall, i s’endinsen cap a dintre del mercat. Tot seguit ve en Marcus enfadat. A l’Aurèlia se li va ocórrer anar el carro d'un mercader d'animals, en Maximus en sentir la idea va agafar l’Aurèlia per la mà i van córrer a un carro de porcs. El mercader estranyat els hi pregunta, que feien en el seu carro. L’Aurèlia va sortir d’entre els porcs i li va assenyalar amb el dit que fes silenci. El mercader en veure que era la filla de l’emperador va fer cas, va fer mitja volta i va continuar venent. Tot seguit va arribar en Marcus, furiós. Mira cap a tots els costats buscant quelcom que pugui desmantellar els dos fugitius. Quan de cop veu unes petjades d'una bota del conjunt de l’armadura reial, i somrient les segueix. De sobte arriba a un carro de porcs del comerciant i diu que ja poden sortir. En acabar la frase la porta del carro s’obre i comencen a sortir els porcs tot disparats, emportant-se a terra en Marcus. L’Aurèlia i en Maximus aprofiten l’ocasió i surten ràpidament cap a un vaixell blanc i petit amarrat a un port de fusta vella i trencada. En arribar agafen els rems i en Maximus deslliga l’embarcació i comencen a remar a totes les seves forces. En Marcus tot enfangat en veure que ja havien marxat Tiber avall, agafa el cavall i torna a Roma a preparar-se bé per atrapar-los d'una vegada per totes.
Després de remar trenta minuts seguits pel Tiber veuen una gran ciutat i en Maximus no tarda ni un segon a reconèixer-la. És Veïa, la ciutat de naixement i criança d'en Maximus i la seva família. Van atracar el vaixell en la costa a l’entrada de la ciutat. L’Aurèlia va quedar impressionada per la majestuositat de Veïa, sobretot per l’immens arc de triomf a l’entrada de la ciutat, que posava Veïa i el nom del fundador, Proximo el Conquistador. Va ser un dels emperadors més importants de tota la història, va expandir l’imperi de Roma fins a deu mil kilòmetres a occident, però aquest imperi al ser tan gran va caure ràpidament a causa dels atacs freqüents dels perses i egipcis.
En Maximus en entrar el poble li començaven a venir records de la seva infància amb els seus pares i el seu germà, Còmode. L’Aurèlia li va preguntar la raó de per què tenia llàgrimes. En Maximus en sentir això es va eixugar totes les llàgrimes i li va respondre que quan ell tenia quinze anys tota la seva família i mitja ciutat va ser massacrada en un atac dels perses. L’Aurèlia en sentir això agafar les mans d’en Maximus i després el va abraçar i li va dir que ho sentia i que no s’imaginava per tot el que havia passat. En Maximus va agrair el gest de la filla de l’emperador i li va proposar que busquessin amagatall a la seva antiga casa situada al nucli de la ciutat. De camí en Maximus li va explicar que quan tenia setze anys com no tenia res, ni casa, ni família es va allistar a l’exèrcit de Roma perquè estava cansat d'anar demanant menjar per la ciutat. Durant els anys ha anat servint a Roma ha anat ascendint fins a arribar a guàrdia reial de l’emperador Constantí.
En arribar al carrer de casa seva van veure...
