En Marcus i deu soldats més vigilant l’antiga casa d’en Maximus. L’Aurèlia es va amagar ràpidament agafant en Maximus per la ma. Un soldat que estava vigilant a fora els va veure, però només uns segons. Els soldat es va estranyar per uns segons, i desprès va cridar un altre soldat perquè es queden a vigilar mentre ell anava a mira una cosa. El soldat s'anava apropant a la cantonada del carrer, i quan va arribar a l'encreuament no hi va trobar a cap persona només a cases, quan de sobte un porta al costat s’obre i surt en Maximus i l'envesteix contra la paret.
Tot seguit el fa caure el terra i s'estaborneix amb el cop contra al terra. L'Aurèlia va sortir tot seguit, i va dir que havíem de marxar de la ciutat de Veïa, ja!
En Maximus li va dir que la forma més rapida de sortir era anant pel riu Tiber, que quedava just al costat de la ciutat. En Maximus li va dir que a la seva antiga casa hi havia un petit vaixell costat del riu. L'Aurèlia en sentir això automàticament va pensar com podien arribar, de cop li va venir una idea esvogerrada: agafar l’armadura del soldat que havien estabornit, i passar per dins la casa, arribar fins al petit vaixell i marxar.
En Maximus li va semblar una idea bona, perquè era la més rapida, però no perquè fos la més segura. Junts, van agafar el soldat i li van treure tota l’armadura, en Maximus se la va posar, i el pla va començar.
Es van apropant cap a la casa mentre en Maximus anava dient que tenia la filla de l’emperador capturada. En Marcus va sortir corrents de la casa.
En veure el soldat amb l'Aurèlia va fer un somriure i va felicitar el soldat. Li va preguntar com es deia, i en Maximus a terroritzat va dir que es deia Constantí, com l’emperador. En Marcus el tornà a felicitar i va intentar agafar l'Aurèlia, però en Maximus no la deixava. En Marcus li va dir que li deixes l'Aurèlia que volia parlar amb ella. En Maximus va respondre que la filla de l‘emperador volia beure una mica d’aigua i si no en hi havia a la casa, al riu. En Marcus va contestar diguint que a la casa no en hi havia, que feia molt de temps que no hi anava ningú, i li va acceptar anar el riu, però amb una condició, que ell personalment els acompanyaria, perquè tenia por de que es tornés a escapar. Van travessar la casa fins arribar el riu, el costat es veia el vaixell, una mica fet pols, però suposaven que flotaria. Estaven a punt de arribar a la vora del riu quan en Marcus els va parar. Va dir que ell no havia reunit cap soldat anomenat Constantí. Li va dir que aixeques els casc i reveles la seva autentica identitat. En Maximus es va negar i va donar un pas enrere. En Marcus va treure l’espasa i va amenaçar en “Constantí” que si no revelava la seva identitat el mataria. Es va treure el casc i va revelar la seva autentica identitat. En Marcus es va quedar en xoc i l’Aurèlia va aprofitar per derivar-lo i sortir correntes cap al petit vaixell i pujar.En Maximus va anar tot darrera i va empuxar-lo cap el riu. Quan el vaixell estava a punt de tocar l’aigua en Marcus va venir per darrera i li va fer un tall a la cama dreta. En Maximus adolorit va fer l’ultima empenta al vaixell i va fer un salt per eteritzar al mig de la nau. La barca ja va agafar la corrent del Tiber i va anar riu avall, cap a Roma. En Marcus enfadat va cridar als seus soldats i va posar a cavalcar cap a la capital. Rapidament l’Aurèlia va agafar un tros del seu vestit i va tapar la ferida d’en Maximums per tal de que no s’angres més, i va funcionar bè.
En arribar a Roma volien fer un pla per acabar amb tot el joc de l’emperador. Van pensar, pensar i pensar fins que van decidir que la manera de acabar amb tot això era que l’Aurèlia expliques el poble qui és el rei de veritat. Quan ho tenien tot clar van anar de camí a la plaça de el palau reial, i en tots els carreres sortien papers amb una recompensa per qui portes el cap de l’Aurèlia i en Maximus, vius o morts. Es van a terroritzar una mica però van seguir endavant. En arribar i havia molta gent a la plaça i tots els estaven mirant malament. L’Aurèlia i en Maximus es van parar just el mig de la plaça i van cridar l’atenció de tothom amb un crit. Tot el pobles es va girar confós i sopés per veure la filla de l’emperador. L’Aurèlia va començar dient que el rei que governava no era el rei que de veritat coneixien, només coneixien un part d’ell, una cara. Va explicar que ell només volia que fos la seva filla per la seva bellesa. Que cada dia la tractava de forma agressiva i deshonrada. Va preguntar al poble si era de veritat el rei que volien, el rei que governaria la seva ciutat. El poble va quedar perplex i de sobte de la porta del palau va sortir el rei corrents, i dient que tot el que deia era mentida. L’Aurèlia va protestar-ho i va ensenyar al poble unes marques de maltractament que li havia fet el rei. En Constantí va quedar sense paraules i va dir que se les havia fet ella mateixa per inculpar-lo. El poble es va girar cap al rei i van començar a anar cap a ell. En Constantí desesperat va dir els soldats que el protegissin, però en comptes de això li van tancar la porta del palau i es va quedar a fora amb el poble, que de seguida van anar a per ell.
El poble es va revolucionar i el rei va acabar mort. Un noi del poble es va posar sobre un carro i va dir que la successora del tro seria l'única filla que tenia que en aquest cas era l’Aurèlia. En Maximus va mirar a l’Aurèlia i va dir que no hi havien pensat amb tot això, però a l’Aurèlia sense pensar s’ho molt va anar cap a la porta del palau i va cridar el poble que arriba una nova era. Tota la gent va començar a saltar i cridar d’alegria. D’entre la multitud va sortir en Marcus i es va parar a davant de la filla de l’antic emperador. L’Aurèlia va donar un pas enrera i el va mirar. Tot seguit en Marcus es va ajonellar davant l’Aurèlia i va desaparèixer entre la multitud.
Un mes més tard l’Aurèlia i en Maximus es van casar i van viure una vida feliç en el palau.
