| Un viatge emocionant |
| Capítol 2: Entre el silenci i les estrelles |
Les hores següents van passar d’una manera estranya, com si el temps haguera perdut el seu sentit normal. Daniel no sabia bé si havien passat minuts o hores des de que va despegar. Tot dins de la nau funcionava amb una calma inquietant, molt diferent del caos del moment de l’eixida. Les llums, els sorolls constants dels sistemes i la veu tranquil·la del comandant feien que tot... |
| |
| Mario Selusi Beltrán | Inici: La comtessa fidel |
  |
|
|
| Lívia |
| Capítol 2: Per molts anys |
3 anys 11 mesos i 10 dies abans
L’eco de les seves passes ressona pel silenciós cementiri. Els flocs de neu li mullen el cabell i apressa el pas fins a arribar al resguard del mausoleu de marbre. Desa amb tendresa un ram de flors al terra, encén una espelma i seu.
—Hola, mama. Perdona’m, si us plau, per haver trigat tant a venir —agafa aire i... |
| |
| SaraSanjuan | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: Fer-me petit. |
Aquell dia l’Ona no havia vingut a l’institut. En Jan va esperar uns segons, amb l’esperança que aparegués corrent com feia quan arribava tard. Però no va aparèixer. El trajecte fins a l’institut es va fer més llarg que de normal, encara que el camí era bastant curt.
A classe, el seu lloc al costat de la finestra l’esperava. En Jan va deixar... |
| |
| cfont | Inici: Invisible |
|
|
|
| Llegat |
| Capítol 2: La cerca |
—I doncs, què en penses? —va preguntar en Nagadelis, a casa seva.
La seva mare li va tornar l’esfera després d’haver intentat connectar-s’hi sense cap resultat.
—Encara no m’ho crec —va dir ella—. De debò has pogut entrar-hi i veure el que té a dins?
Ell va assentir amb el cap.
|
| |
| Glosisroian | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La distància exacta entre jo i mi |
| Capítol 2: La taca marró al front gris |
Tanco la porta darrere meu amb suavitat, la meva motxilla pesa molt i la deixo penjada al seu lloc. M’assec una altra vegada en la mateixa cadira, crec que ja està avorrida de mi. Obro el portàtil. La pantalla s'il·lumina, llum penetrant m’opaca els ulls, té un to blavós.
—Mh… Quantes tasques em queden? —al mirar l’agenda arrufa les... |
| |
| Anomia Mental | Inici: Invisible |
|
|
|
| La denúncia |
| Capítol 2: La fractura |
El carrer és massa silenciós. La Lara camina sense rumb, amb la ment plena de veus que no sap si són records o pensaments. Les llums dels fanals projecten ombres que tremolen com si la seguissin. No sap si ha estat dins aquella comissaria minuts o hores.
Les mans li tremolen. Les amaga dins de les butxaques, buscant algun rastre de què era seu. Només troba un mocador vell i una... |
| |
| Jordi Rico | Inici: Invisible |
|
|
|
| Treballar per a no sentir |
| Capítol 2: TREBALLAR PER A NO SENTIR |
Després d'un camí estret de pedres, es trobava el poble envoltat d'amplis camps i
arbres. En Toni va reduir la velocitat, com si alguna cosa li exigís anar més lent. No hi
havia embussos desesperants, ni rotondes innecessàries, ni cartells amb llums;
només una taula de fusta desgastada amb un nom gravat, lleugerament torçada pel
pas dels... |
| |
| Lucía Anta Plaza | Inici: Anna K. |
|
|
|
|
| Capítol 2: No estàs sol |
- Jordi et trobes bé, fill? -pregunta el Marc, amb un to preocupant.
- Sí, només he tingut uns records no gaire agradables -explica perquè no s’adoni del que ha passat.
- Espero que m’estiguis dient la veritat, des d’altre dia quan ens vam... |
| |
| Abric | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: No estàs sol |
- Jordi et trobes bé, fill? -pregunta el Marc amb un to preocupant
- Sí, només he tingut uns records no gaire agradables -explica perquè no s’adoni del que ha passat.
|
| |
| Abric | Inici: Invisible |
|
|
|
| Sort o desgràcia? |
| Capítol 2: Despertar en deute |
- Què fas aquí parada? Corre, vine!- em crida la Marta. Després m’aclareix que a la Nina no li agrada gens trobar-se amb cap persona fins las 9.
Jo, una mica confosa, li pregunto qué he de fer en aquell dia i ella sense fer pas cas continua parlotejant sobre que hauria de ser més puntual i no fer tantes preguntes. De sobte exclama mentre em senyalava una taula plena... |
| |
| RocioFiccions | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Així naix un monstre |
| Capítol 2: La casa que es trenca |
| Aquella nit sempre torna primer. No sap per què. Hi ha altres records, més llargs, més foscos, però és aquella nit la que obri totes les portes del passat: la nit en què el seu pare va morir. No recorda exactament la causa; només recorda la llum dels fanals entrant per la finestra i el murmuri de veus desconegudes al passadís. Tenia huit anys i sostenia un peluix... |
| |
| martinaysandra | Inici: Invisible |
|
|
|
| No estic sol |
| Capítol 2: |
Ella observa uns segons més, pareix que espera una resposta. Ell no sap què dir, obri la boca, la tanca i la torna a obrir i finalment, només sospira.
-Crec que..-diu- Digui el que digui, m’observaran igual. -Em pareix fantàstic diu amb un to irònic.
La dona el mira i aixeca una cella i mig riu per primera vegada.
-Ets... |
| |
| Jaume Florit | Inici: Invisible |
|
|
|
| Missió 004 |
| Capítol 2: A LA DERIVA ENTRE EL PERILL I LA DETERMINACIÓ |
CAPÍTOL II. A LA DERIVA ENTRE EL PERILL I LA DETERMINACIÓ
Després de l’enlairament, Daniel es va quedar a la base observant com l’Alpha 13 s’allunyava fins a convertir-se en un punt brillant dins del negre de l’espai. L’eufòria inicial aviat va donar pas a la tensió: les dades de... |
| |
| joamgomila | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| L'assistenta |
| Capítol 2: Quan el silenci parla |
| Quan vaig arribar a la casa de los Winchester’s estava molt nerviosa em tremolaba tot el cos i Nina Winchester’s en va agafar abans de començar i em va dir una serie de pases que tenia que seguir: no entrar a alguns rincons del jardí, no sacar terra de punts concrets y per últim em va dir que si tenia alguna duda clicara un boto que hi había en el jardi q saldrían... |
| |
| erikaydaniela | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La porta |
| Capítol 2: seducció al poder |
| El jove surt de l’oficina amb la carpeta sota el braç, la ment plena de nombres, noms i vides que havien desaparegut pel bé de la fortuna familiar. El cor encara li batega amb força, però el que sent no és només por, hi ha una fascinació insospitada, una atracció pel poder que mai no havia imaginat. Ara entén que tot el que havia estat ocult ara... |
| |
| Arnau Icart | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: L'atac |
Al dia següent, els tres amics es van reunir a casa de Sherry per comentar les estranyes situacions que havien patit.
—Quina desgraciada. Et trobes amb el xic que t’agrada i li dones eixa impressió. Més fotuda no podries estar —va dir Leighton amb un to burlesc.
—Calla, Leighton, ets un moniato!... |
| |
| LuisMartaSara | Inici: Invisible |
|
|
|
| Leo |
| Capítol 2: |
| Record aquell dia hivernal, el cel grisenc semblava que anava a caure sobre els nostres caps. El sòl començava a omplir-se de gotetes. Agarrava el paraigua mentre caminava fora del centre a pas ràpid. La meva mirada es va detenir en un jove assegut en la vorera. La pluja queia constantment sobre el seu cap. Es veia tan pàl·lid i prim, com si portés mesos menjant el mínim.... |
| |
| Irc15 | Inici: Invisible |
|
|
|
| Darrere les mentides |
| Capítol 2: A prop de la veritat |
| Mitja hora més tard, ja estic picant al timbre de la casa, més ben dit, la mansió de la família Winchester, és molt gran, amb uns finestrals que fan que es pugui veure el seu interior, mai havia vist un lloc així, té un pati ple d’herba verda tallada perfectament i just en mig per arribar a la porta, hi ha un caminet estret impol·lut, on a banda i banda... |
| |
| Gusilu | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: imminent |
Em vaig despertar i sentia com el meu cos s'esvaïa i un mal de cap inexplicable. La llum apuntava directa a les meves pupil·les i l'única cosa que recordava era el so de l'ambulància retronant entre les parets de la meva.
Em vaig intentar aixecar però de sobte vaig escoltar unes veus familiars: els meus pares.
- Que t'ha dit el metge? - va dir la... |
| |
| ainhoayselena | Inici: Invisible |
|
|
|
| Un segon abans de canviar-ho tot |
| Capítol 2: El silenci que ho pot destruir tot. |
Arnau el germà, comença a anar a teràpia i la policia va decidir ficar an Joan l’assetjador a un centre de menors com a conseqüència d'haver matat a en Pau el germà mort.
L’endemà, l’Arnau va assistir a la seva primera sessió de teràpia. Al principi no va ser capaç de dir ni una paraula: estava espantat i les... |
| |
| jnntmlkari4b | Inici: Invisible |
|
|
|
