Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres.
Em quedo dreta davant de la senyora Winchester, intentant no tremolar del nerviosisme, aquesta dona intimida massa per als meus nervis, no aconseguiré mai la plaça estant tan neguitosa, però tot i les meves poques esperances, em poso recta, una posició més segura i imponent.
- - He vingut per aquesta feina per poder pagar-me els estudis i poder tenir la meva feina somiada. – m’adono que estic embadalida explicant-li la meva vida a una dona que només m’ha preguntat per educació, així que callo sobtadament.
- Disculpi, senyora Winchester.
- No et preocupis Millie, ja m’està bé que siguis honesta, l'honestedat és una qualitat que no tothom posseeix, – em mira amb uns ulls tendres, com si li parlés a un cadell o a una nena petita, i la vergonya em puja a les galtes tornant-les d’un to rosat provocant un petit riure a la senyora Winchester. – No ho deia com a un defecte sinó més aviat com a una virtut que aprecio.
- D’acord, moltes gràcies, senyora Winchester. – dic amb un filet de veu sense aixecar el cap que ni sabia que havia acotxat.
Rere aquesta lamentable entrevista, em disposo a girar cua i tornar per on he vingut, però la senyora Winchester diu el meu nom abans que pugui sortir per la porta, l’ansietat dins el meu pit m’accelera el pols i penso que se'm sortirà el cor per la boca, però, així i tot, em giro per enfrontar de nou la mirada tendra i analítica de la senyora Winchester.
- - En cap moment he dit que l’entrevista hagi finalitzat, ni que no hagis obtingut la plaça
Em quedo parada un moment analitzant cada paraula que surt dels llavis de la dona d’enfront meu. “Això vol dir que em contractarà?” -penso per mi mateixa mentre el meu cor s’accelera encara més, si això és possible.
- - Sí Millie, és just el que estàs pensant, estàs contractada – sento dir a la senyora Winchester, de forma apagada, quan els batecs del meu cor m’ocupen els sentits i ensordeixo.
Quan per mi aconsegueixo reaccionar, he de contenir l’impuls que m'envaeix de llançar-me als braços de la Nina Winchester, abraçar-la, besar-li les sabates cares que porta i agrair-li un i mil cops per aquesta confiança i el gran favor que m’ha fet, donant-me aquesta feina, però aconsegueixo retenir aquest impuls estúpid just abans de fer la primera passa i la Nina torna a parlar:
- - Com t’he dit abans, aprecio molt l’honestedat i m’agrada molt que els meus treballadors em diguin la veritat en tot moment. Per tant, crec que tu, com a la meva mà dreta, em podràs resultar de gran ajuda.
L’eufòria i la il·lusió que ara sento em deixen una mica astorada, per la qual cosa només puc assentir amb el cap, amb un gran somriure als llavis, ja que, sinó, probablement acabaria penjada del coll de la senyora Winchester i no crec que això em suposi un punt positiu per al meu futur laboral, si corre la veu que això ha succeït. Retrobo el sentit i amb una mica més de seny miro a la senyora Winchester abans de parlar:
- - Quan necessitarà que comenci a treballar?
- Immediatament, m’agradaria que comencis a treballar d’efecte immediat, demà mateix, necessito a la meva assistenta disponible com més aviat millor.
Desconec la cara que he posat en sentir que he de començar demà, però segurament serà un poema a causa de la reacció de la senyora Winchester, que em mira amb escepticisme. Ràpidament recupero la compostura, em poso recta i canvio la meva expressió a una de més seriosa
- - Perfecte, senyora Winchester, a quina hora començarà la meva jornada laboral?
- De fet, Millie, dins del contracte, una de les condicions és que has de venir a viure aquí, ja que com la meva assistenta has d’estar disponible per a mi en qualsevol moment, a qualsevol hora.
Miro a la Nina completament desconcertada i per un moment estic a punt de posar-me a riure fins que m’adono que ho diu seriosament, per la qual cosa m’acosto a l’escriptori per llegir el contracte que he signat anteriorment, sense parar-me a llegir un punt tan important. Estic tan trasbalsada que no m’adono que la senyora Winchester se m’ha acostat per l’esquena sigil·losament:
- - No et preocupis estimada, demanaré que portin totes les teves coses de casa teva perquè et puguis instal·lar de seguida. – la sento parlar amb aquesta veu tan melosa que té, però ara per un moment se m’eriça la pell en sentir-la, arriba a fer por.
Faig que sí amb el cap sense saber com reaccionar i li dono l’adreça del meu piset als afores de la ciutat perquè pugui enviar a gent que porti les meves coses.
Hores després, sense encara saber com estic a la meva nova habitació, confusa i amb totes les coses imprescindibles que tenia a casa meva, estranyament, ara ja no em fa tanta il·lusió aquesta feina que quan la Nina m’ha contractat, però ja he signat i no hi ha forma de tornar enrere, hauré de treballar per a la Nina Winchester durant un any tot i que aquesta gran casa ja no em fa tan bona espina i em començo a fer preguntes que no m'havien passat pel cap fins ara: De què treballa la senyora Winchester? Com ha aconseguit la fortuna que té? Com pot ser una dona tan influent, però que no se sàpiga gairebé res sobre la seva vida, el seu passat o la seva família?
Ara només tinc una cosa clara: aquesta dona és una caixa plena de misteris i sorpreses i jo acabo d’entrar a la gola del llop.
