Els següents dies els visc amb una mica de por, però també amb moltíssima curiositat, per la qual cosa a les estones lliures en les quals no he d’ajudar per a res a la senyora Winchester i que abans dedicava per a estudiar, ara les dedico a fer una petita investigació sobre què va passar fa deu nits. Sé que potser m’estic posant on no em demanen, però soc massa xafardera i és molt probable que justament aquesta qualitat meva sigui la meva perdició, però no hi vull pensar gaire en aquesta possibilitat perquè suposarà una barrera per a les meves empescades i el meu objectiu dins de tot això és prendre-m'ho com una petita pràctica per al futur i tenir la possibilitat de guanyar-me una mica de respecte dins de la carrera, desentortolligar un imperi tan gran com és de la de senyora Winchester seria un fet sense precedents per a una humil estudiant de primer any de criminalística, sense cap mena d’ensenyament previ sobre què ha de fer i quins passos ha de seguir per aconseguir resoldre cap cas, les meves úniques guies seran tot el que aprenem a classe, tot i que això només és teoria i jo ho hauré de portar a la pràctica, només espero no sortir gaire malparada de tot aquest embolic.

Ja que visc a la casa de la senyora Winchester, el primer dia vaig haver de passar-me una bona estona pensant on podria amagar tota la informació que pogués aconseguir per a la meva investigació i la meva conclusió va ser que l’únic lloc on ho puc amagar tot és a sota del meu matalàs, puix la meva habitació la netejo jo mateixa per petició pròpia, detesto que la gent toqui les meves coses i me les canviï de lloc. Així que en principi ningú no hauria de trobar tot el que he estat indagant aquests dies, per ara crec que m’ho estic fent anar prou bé, perquè no crec que ningú a la mansió sospiti de les meves empescades d’amagat.

La meva investigació comença intentant esbrinar què hi ha dins d’aquella sala i quins són aquells assumptes extremadament secrets i importants dels quals no puc saber-ne res, per desgràcia no aconsegueixo saber-ne res així que canvio l’estratègia i començo per coses més senzilles, fer una cerca sobre la Nina Winchester, a què es dedica, quina és la magnitud del seu imperi i de la seva fortuna i, per descomptat, intento albirar qualcun drap brut que pugui haver-hi, és impossible que una persona tan important i que amaga tantes coses no tingui draps bruts, i no m’equivocava, he aconseguit trobar el que sembla una relació amb un càrtel de tràfic d’òrgans que casualment ha estat freqüentant les zones on la senyora Winchester tenia les seves reunions privades, només és una hipòtesi, però no crec en les coincidències, donant tombs al cap rebo una trucada d’un amic que treballa per a la policia i li he demanat el favor que m’informi sobre qualsevol interacció dels càrtels que hi hagi al voltant dels llocs que la senyora Winchester sovinteja:

- Digue'm Joan, has aconseguit esbrinar alguna cosa? Tens informació per a mi?

- Sí, Millie, però m’has de prometre que el que t’estic a punt d’explicar no sortirà d’aquí i que ningú sabrà mai que he sigut jo qui t’ho ha explicat.

- Sí, Joan, t’ho prometo ara explica’m el que sàpigues, si us plau.

- Resulta que fa deu dies va haver-hi una batuda prop de la mansió on vius, aquella va ser la nit que em vas dir que va desaparèixer la senyora Winchester, no?

- Sí! Joan ets el millor. Aquesta informació esclareix encara més les coses, ara és impossible que la Nina no hi tingui cap relació, no?

- Millie, saps que pot ser una coincidència, oi? Tot i que tens una mica de raó, és sospitós, continuaré revisant si passa alguna cosa més, tu ves amb compte si us plau, t'estàs endinsant en un terreny molt perillós.

- Ho sé i aniré amb compte, moltes gràcies per tot, Joan. Una abraçada.

Penjo la trucada i ràpidament vaig a la meva habitació per revisar la informació que ja tinc i afegir la nova, però per desgràcia la senyora Winchester m'intercepta pel passadís i quina va ser la meva sorpresa quan em fa entrar al seu despatx, no veig res sospitós, però tinc l’estranya sensació que hi ha alguna cosa que no acaba de quallar del tot, però no tinc temps d’analitzar gaire més la sala perquè la Nina obté la meva atenció:

- Millie, últimament et noto molt ocupada i tensa, va tot bé? – em pregunta amb el seu somriure preocupat que ja sé que és fals i que aquesta qüestió és una estratègia discreta per treure’m informació o veure si em poso nerviosa.

- Sí tot perfecte, simplement a la universitat ara s’han posat una mica més estrictes i ens estan fent treballar més – responc sense titubejar, no tinc cap intenció que descobreixi què faig realment a les meves estones lliures.

Per la seva expressió tinc la impressió que no s’ho acaba de creure del tot, però no insisteix més i ho deixa córrer.

- D’acord, doncs si no et fa res ara m'hauries d’arxivar tots aquests documents – m’apropa una pila gegant de carpetes i amb això em queda del tot clar que s’ensuma alguna cosa, he d’anar amb més compte d'ara endavant.

- Ara mateix ho faig, senyora Winchester – agafo els documents i me’ls enduc a la meva habitació per revisar-los i arxivar-los tots.

Per desgràcia, no trobo cap informació significativa que em pugui ajudar amb la meva investigació. Quan acabo tanco la porta de la meva habitació i trec la meva investigació de sota el matalàs i m’apunto la nova informació que m’ha donat abans el Joan i continuo amb la meva recerca pròpia. Busco informació sobre les anteriors assistentes de la senyora Winchester, però no trobo res, una altra dada sospitosa. De cop se m’encén la bombeta i començo a enllaçar informació, la Nina fa venir a viure a les seves assistentes amb ella. Casualment, quan deixen de treballar per a ella no se’n torna a saber mai més res i per la informació que he trobat està relacionada amb una organització de tràfic de persones, això ja són massa coincidències… i tota aquesta informació porta al fet que jo soc el següent objectiu…

De cop sento un cop a la planta baixa i faig un salt de l’ensurt, surto de l’habitació per esbrinar què ha sigut el soroll, però no trobo a ningú, tot i que en apropar-me més començo a sentir una veu dins del despatx, la de la senyora Winchester, paro l’orella per intentar esbrinar què està passant:

- Sí… aquesta nit… on sempre… igual que l’últim cop – només sento paraules soltes, però per tot el que sé dedueixo que està parlant de la següent trobada amb el càrtel. Em disposo a marxar quan de cop sento el meu nom.

- Millie… problemes… sap massa… desaparèixer – un calfred em recorre tota l’esquena i ràpidament m’allunyo de la porta i marxo cames ajudeu-me cap a la meva habitació.

Tanco la porta sense fer soroll i amb el cor bategant com si se’m volgués sortir del pit, ràpidament amago tota la meva investigació, però abans li envio fotos de tot al Joan, ara mateix pateixo per la meva vida i no vull que tot el meu esforç es perdi.

Tot i el risc decideixo investigar una mica més sobre aquesta reunió nocturna que tindrà la senyora Winchester, ha dit que al lloc de l’últim cop, és a dir, el mateix lloc de l’última batuda. Comença a fer-se fosc així que decideixo preparar-me i intento no aixecar més sospites el poc temps més que passo amb la senyora Winchester, tot i que l’ambient es nota tens i sé que això no vol dir res de bo.

Després de sopar marxo a la meva habitació a estudiar com sempre, seguint la meva rutina per no cridar l’atenció. Mentre estudio, tota la mansió està en silenci, per la qual cosa no em costa gaire de sentir quan la senyora Winchester torna a parlar per telèfon, i per això dedueixo que està a punt de sortir a la trobada de la gent del càrtel.

Sense fer cap mena de soroll em preparo les coses i surto al passadís, reviso que la senyora Winchester ja hagi marxat i també surto de la mansió i em dirigeixo cap al lloc on el Joan m’ha dit que hi va haver la batuda dies enrere una mica atemorida pel que em podré trobar, sé que estic anant a la gola del llop, però ara ja estic ficada fins al fons en això, ja no tinc escapatòria, he de continuar endavant passi el que passi, però això no vol dir que no hagi de ser previnguda, per la qual cosa res més arribar a lloc m’amago entre uns matolls li envio un missatge amb la meva ubicació al Joan i el següent text:

“Batuda, senyora Winchester, mateix lloc de l’última, estic allà”

No sé si ho llegirà, però com a mínim sabrà on he estat per últim cop en el cas que em passi alguna cosa.

Encara sort que ho he fet perquè just veig com gent arriba al descampat i no tenen pinta de ser gaire amigables, el que em sorprèn és que no veig a la senyora Winchester per enlloc, és possible que m’hagi equivocat? No, és impossible, l’he sentida parlar per telèfon que havia quedat aquí, però els minuts passen i ella continua sense aparèixer, no pot ser, no…

- Has fet mal fet de venir aquí, Millie – sento una veu darrere meu i no em cal girar-me per saber qui és, la senyora Winchester.

No tinc oportunitat de girar-me per veure-la que algú em tapa la boca amb un mocador i sento una olor forta que prové d'aquest, els meus sentits col·lapsen i començo a sentir són, abans que se’m tanquin els ulls aconsegueixo veure els llums blaus i vermells de la policia i sé que estic salvada quan em quedo inconscient.