No és que hagi passat gaire bona nit, no he pogut descansar gens. Però quin remei: he d’anar a treballar! Durant gairebé tota la nit he preparat el que me n’havia de dur per instal·lar-me a la meva nova casa, és a dir, a un hotel de cinc estrelles. Per tant, no he preparat ni tovalloles, ni sabó, ni res; perquè esper que sigui “tot inclòs”.

Tot i que el cos em pesa més que un dilluns al matí, em vestesc i m’arregl per anar a treballar per a Nina Winchester. Llavors, hi caic: què em pos per anar allà?! Potser em convé anar arreglada i així pareixeré més professional o tal vegada val més que vagi d’esport per si he de fer feina bruta. No ho tenc clar, però em vestesc amb roba mínimament presentable, és a dir, per a mi, de vint-i-un botons. Prenc un tassó de llet i conduesc fins a la mansió dels Winchester. Aparc el cotxe on m’indica el majordom i m’adon que el meu vehicle sembla de jugueta comparat amb els que hi ha devora: Teslas, Porsches, Ferraris… Entr a l’enorme edifici i al rebedor veig que una serventa m’espera amb un somriure als llavis.

Na Karen és una dona d’una cinquantena d’anys que, per tant, té molta experiència en el seu treball. És d’estatura mitjana, amb els cabells curts, castanys amb qualque cabell blanc i els ulls de color mel. Quan m’explica el funcionament de la casa, es veu que sap de què parla. Em cau bé, així almenys ja tenc algú que em dona suport.

—Ah! Un altre aspecte: ara t’he atès jo perquè la senyora Winchester encara dorm. Ella m’ha dit que podies fer voltes per l’habitatge sense descol·locar res i recordant els llocs prohibits que ella t’havia indicat el dia anterior. Per cert, ara el majordom et portarà les teves pertinences a l’habitació. Si desitges alguna cosa, avisa’m — em diu mentre m’entrega l’uniforme.

Doncs, així el meu espai de moviment queda ampliat per tot menys el despatx de Nina i les habitacions del segon pis. Malgrat les prohibicions, les normes hi són per rompre-les, no?

M’acomiad de Karen i començ la meva ruta pels jardins florits i olorosos amb l’uniforme a les mans, llavors ja em canviaré. Passeig distreta per l’exterior sense fixar-me en els infinits tipus de flors que hi ha plantades: roses, petúnies, margalides, tulipes, lliris… Acab de recórrer aquells infinits camins relativament aviat, perquè el nas ja em pica a causa de l’al·lèrgia, i començ la meva inspecció per la planta baixa.

No m’atur a observar aquells quadres estrambòtics i sense sentit que hi ha penjats a les parets i que hauria pogut pintar un nin de tres anys o, fins i tot, jo mateixa. En aquest aspecte, he d’admetre que Nina no té gaire bon gust. Pel que fa a l’estil de la casa, és elegant i clàssic, però a punt de traspassar la fina línia entre allò considerat modern i allò considerat antic. De totes maneres, m’agrada aquesta mescla; tota l’estança en sí em transmet pau i tranquil·litat. El que no em transmet calma no és cap dels objectes de decoració de la casa, sinó una persona en concret. El seu nom comença per Nina i acaba per Winchester. En aquest moment, m’endins en el seu despatx. Silenciosament, intent obrir la porta amb el mànec i, sorprenentment, s’obre. Em sembla estrany que no hi hagi mesures de precaució o seguretat en aquella gran mansió, on seria molt fàcil entrar a robar.

—Bon dia, senyora Winch… Vull dir: bon dia, Nina! — balbuceig mentre m’afany a dissimular que estic perduda — Vaja! Això és el vostre despatx? Ui, que vaig de perduda. Mai havia vist aquesta gran quantitat de portes i passadissos. Perdó, ara mateix vaig a la meva habitació, si la trob.

—Bon dia, Millie. — em contesta freda — Sí, ja ho has vist: això és el meu despatx. Em faries gran favor si anassis a instal·lar-te a la teva habitació. Et record que no és a la planta baixa, sinó al primer pis, a la penúltima porta a mà dreta. D’aquí a una hora aproximadament, t’explicaré com funcionam aquí.

—Perfecte! Moltes gràcies, et deman disculpes una altra vegada…— estic a punt de tancar la porta, però em ve una pregunta al cap que involuntàriament formul en veu alta — Però, no estàveu dormint?

Nina em fulmina amb la mirada i jo, amb l’uniforme encara sense posar, surt del despatx principal. Quina bona manera de començar al nou lloc de treball! Tendré sort si després del que he dit no m’acomiada.

Vaig a la meva habitació i veig les meves pertinences, que el majordom ha pujat abans. A simple vista, pareix que a l’habitació no hi ha càmeres i em qued més relaxada. Desfaig les maletes amb parsimònia i col·loc cada cosa al seu lloc. Per cert, l’habitació té bany propi i a dins hi ha un moble amb caramulls de tovalloles i productes d’higiene. Em canvii de roba i em pos l’uniforme, que consta d’uns calçons rectes blau marí i dos polos blancs amb l’escut dels Winchester, un màniga curta i l’altre, màniga llarga. Em decant pel màniga curta ja que és primavera i el sol ja encalenteix. M’observ al mirall i el meu reflex pareix el d’una dona rica que va a jugar a golf cada diumenge o el d’una alumna d’un d’aquells col·legis cars i “pijos”. Damunt la tauleta de nit, trob una placa daurada amb el meu nom i me l’enganx a la part esquerra del polo, procurant no tapar l’escut. He d’admetre que el conjunt és còmode. Ja arreglada, em tomb al llit de matrimoni. Ajaguda, pens que la meva missió d’investigació ha fracassat i no sé quan tornaré a tenir una oportunitat per abordar el despatx de Nina i les misterioses i prohibides habitacions del segon pis. Don voltes al tema una estona fins que toquen a la porta. M’aixec per anar a obrir i al davant em trob amb una Karen somrient que m’informa que he de baixar perquè Nina em reclama. Així ho faig i em reunesc amb Nina a la sala d’estar. Porta un vestit blau marí que la fa parèixer més jove. Té quaranta-dos anys, però es conserva molt bé. Ella s’asseu a una butaca i jo al sofà que hi ha davant. La seva expressió facial és dura i no sembla que m’hagi de donar bones notícies. Mentrestant, jo esper asseguda sense moure’m, intentant amagar els meus nervis.

—Escolta bé el que et diré Millie, perquè no pens tornar a repetir-ho ni una sola vegada més. A causa de la teva conducta, has fet trontollar el teu lloc de treball i he decidit que…