| Imprevisible |
| Capítol 3: Un viatge...Car |
| El problema no va començar quan vaig veure la meua cara a la televisió. El problema real va començar quan, en lloc de fugir corrents cap a l’ambaixada, vaig decidir pujar una altra vegada al minibús de Somchai. No sabia què fer, em feia por buscar ajuda i que llavors tingués problemes amb Somchai, allí no era ningú sense ell i tot se’mpodia girar en... |
| |
| KatStratford | Inici: Anna K. |
  |
|
|
| Invisible |
| Capítol 3: L’ombra del passat |
El silenci es va allargar més del que hauria volgut. Ell respirava amb dificultat, com si l’aire fos massa espès, i el cos li estava rígid, tancat com una armadura que no podia treure’s. Cada batec del cor li sonava dins del pit com un tambor que no s’aturava i li feia recordar que ja no hi havia marxa enrere. No ets aquí per casualitat. La frase li repetia dins... |
| |
| Rayhana Eddahbi | Inici: Invisible |
|
|
|
| El pare cruel |
| Capítol 3: |
Vaig sentir com el meu cor bategava amb més força que mai, notava que era l’hora de treure tot el que tenia dins. Al mateix moment tenia una sensació de nervis i alhora de calma.
Les mirades dels convidats anaven entre el meu pare i jo, com si esperessin que tot tornés a la normalitat.
Però jo sabia que era aquell instant el que havia estat... |
| |
| Bruna | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Tres Mesos Per Mentir |
| Capítol 3: Quan la por parla per mi |
- Com que gran robatori? No havíem quedat que consistiria a robar petites coses, durant tres mesos? Que jo sàpiga el temps ja s’ha acabat.
- A hores d’ara, deixaràs tota la feina que hem fet endarrere? Si la teva resposta és que no, acomiada’t de la feina, els diners, i de la família Thompson. Vull una resposta abans de demà al matí– la Nina... |
| |
| CDM3AnnaCora | Inici: L'assistenta |
|
|
|
|
| Capítol 3: LA VERITAT CREMADA |
| Aquella nit, la pluja caia amb força sobre la ciutat. Les gotes colpejaven els vidres del petit apartament de Carla en un ritornell constant, gairebé hipnòtic. Desde la finestra del menjador, es veien els fanals reflectits sobre l'asfalt mullat,... |
| |
| Diego Gondán Blanco | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Neu al parc |
| Capítol 3: Retorn als cims. |
| L’endemà al matí, el silenci va ser el primer que va notar. Ja no hi havia el soroll ensordidor del vent contra la teulada ni el repicar del gel contra els vidres. La tempesta del segle havia passat, deixant rere seu un paisatge completament transformat. El parc havia quedat enterrat sota una capa de neu verge, d'una blancor tan absoluta i brillant que feia mal als ulls només de mirar-la a... |
| |
| Jordi Alonso | Inici: Anna K. |
|
|
|
| El sol ix per l'est |
| Capítol 3: Sempitern |
- - I quins són els teus plans? - Pregunta Pol després de portar una llarga estona de trajecte
- - A què et refereixes? - Respon Toni estranyat
- - Ah, doncs...El meu pla és arribar a dirigir el...
|
| |
| Carmen Quesada | Inici: Anna K. |
|
|
|
| L'invisible |
| Capítol 3: La Decisió |
| Acababem de trobar la clau, que tant de temps portavem buscant, i a més a més, un mapa dins una ampolla antiga. Vam suposar que el mapa portava amb el meu pare. Això era un dels problemes clau, trobar el meu pare, i sembla que amb el mapa està tot resolt. Ens vam dirigir tots al bar Kennedy, allà vam obrir el mapa. Hi havia un petit problema, el mapa estava codificat, no eren... |
| |
| Aldi | Inici: Invisible |
|
|
|
| El pes del silenci |
| Capítol 3: Quan el cor tria |
Aquella matinada, Dakar semblava diferent. El cel encara era fosc, però una franja taronja començava a dibuixar-se lentament a l’horitzó. L’Awa no havia dormit gairebé gens. Havia passat la nit escoltant el mar i pensant en totes les paraules que mai no s’havia atrevit a dir.
Ibrahima marxava.
|
| |
| dosa | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Abraçades |
| Capítol 3: Demà. |
CAPÍTOL 3. DEMÀ.
- Amb la mare mai ens hem entès. - La Lia reprèn la història per on l’havia deixada la sessió anterior. - Ella sempre ha estat molt conservadora i jo tinc una ment més oberta. Amb el pare m’hi portava bé, ell semblava que m’entenia més. La meva germana petita és com la mare,... |
| |
| Berta Coll | Inici: Invisible |
|
|
|
| Tres minuts |
| Capítol 3: El valor del temps |
-A sopar! - ens va dir des de la cuina.
-Mama, cinc minuts més, siusplau - va respondre en Daniel desganat.
-No, vinga… Que demà tens cole i el teu germà institut, demà podràs seguir jugant.
-Mama… és que m’ho estava passant tan bé…
-Ho sé, fill, feia temps que no jugàveu... |
| |
| murtina | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| El muerto |
| Capítol 3: La mort del degollat de Calatrava |
| De les dos opcions que tenia que triar per a fer amb la seua vida, va triar el cami incorrecte i va seguir fugint i amagant-se com si fora una ombra, va seguir fent tot el roïn que podia, apart va seguir fent asasinats, contrabandes i violacions, tenia totes les posibilitats de ser el major fugitiu i pres de la comunitat valenciana amb la major condena (tenia 257 anys de condena), sen va anar cap a Quatretonda, alli... |
| |
| Los cosito | Inici: Invisible |
|
|
|
| Capitols |
| Capítol 3: La tornada sentimental |
En Daniel sent curiositat per veure què havia quedat dins de la nau destrossada. Quan entra es queda sorprès ja que troba els ossos dels seus companys on es van morir fa setze anys. Mentre va explorant li venen records del tràgic accident que va viure. De sobte, es troba una sala que no recorda que hi havia dins, la porta està encallada, agafa un tub de ferro de l’estructura de... |
| |
| Dupleition | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| El misteri dels Winchester. |
| Capítol 3: Quan es trenca el puzle |
El matí següent a la revelació, la casa Winchester respirava una tensió estranya. Nina no havia dormit. Jo tampoc.
El senyor James —o Nicola— estava assegut al seu sofà roig, mirant el jardí amb aquella expressió buida que ja començava a semblar-me artificial. No era absència. Era apagada.
Com si algú li apagara... |
| |
| Louria | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Gènere Ocult |
| Capítol 3: La Joia del Gel |
L’Alaric estava paralitzat mirant la porta, aquesta sofria a base de cops violents. La Isolda solament plorava al seu costat. Homes cridaven des del darrere de la porta amb una fúria que traspassava les dèbils parets de la cabanya. De sobte, una veu molt autoritària de l’exterior va fer que la pobra Isolda es quedés de pedra.
— Isolda, filla! Sabem que ets... |
| |
| Bamaca | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| la creadora de records |
| Capítol 3: El compinche |
Daniel, assegut al seient del darrere, rellegia els arxius robats amb una concentració gairebé obsessiva. Cada línia confirmava el que, en el fons, ja intuïa: l’hospital no era un centre mèdic convencional. Era una tapadora. I l’accident no havia estat una desgràcia fortuïta. Havia estat provocat.
La nau V8 no transportava únicament equips... |
| |
| Marc | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Cartes passades |
| Capítol 3: La veritat inoblidable. |
| Els dies van continuar passant amb una normalitat estranya, com si el món s’hagués proposat ignorar la tempesta que havia començat dins meu. Però jo ja no vivia res de la mateixa manera. La carta pesava dins meu com si fos una pedra, i a cada pas em recordava que la veritat existia encara que ningú la volgués veure. Vaig començar a observar més. A escoltar... |
| |
| GuimiJana | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| El perdó del temps |
| Capítol 3: 00.00h. Un nou dia. |
En aquella època la mare encara estava embarassada de la seva germana.
一Va, Marta, si us plau, pensa en els nostres fills. Pensa en el futur de l’Antoni.
En Toni no recordava quantes vegades el pare havia utilitzat aquelles paraules per persuadir la mare. Aquest cop, la volia convèncer d’invertir una quantitat desorbitada de diners en un gran projecte financer que milloraria... |
| |
| yutongyekdjyjhhsy | Inici: Anna K. |
|
|
|
| El Palau |
| Capítol 3: L’últim sospir |
El sol començava a pondre’s darrere dels camps quan un record antic va travessar la ment d’Aurèlia com una ombra suau. Era un moment que havia compartit amb Rafaello, molt abans que el món se’ls enfonsara als peus.
Estaven asseguts a la taula de fusta de la casa de Rafaello. El pa encara estava calent i l’olor d’herbes seques omplia l’aire. Rafaello havia... |
| |
| Carluma | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Meritxella |
| Capítol 3: El final de la dinastia. |
| Meritxella no va esperar que eixira el sol. Amb les mans tremoloses, va obrir el pany de la porta de Carmesina, que va fer un soroll metàl·lic enmig del silenci de la nit. No es va girar per mirar la casa on havia estat tot aquest temps. Ja no quedava res d'aquella amistat, només el record amarg de la traïció i unes mans plenes de rascades. Va començar a baixar la muntanya baix... |
| |
| lacala | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
