| Invisible |
| Capítol 3: Capítol 3 |
Ja han passat tres setmanes de la sessió on li vaig explicar el tema de l’Aleix a la Marta.
He començat a veure la vida d’una forma diferent, m’he adonat que la meva visió de com era l’Arlet estava malament, és una noia molt simpàtica i dolça, tots aquells rumors que es diu que ella va dient són tots mentida. Ja ens hem fet amigues,... |
| |
| Pingüins | Inici: Invisible |
  |
|
|
| Passos Irregulars |
| Capítol 3: La veu humana |
| La Laia surt per la porta de casa amb els auriculars penjats al coll, sense música. Sent el pes de la rutina i el mal de cap com un sac de pedres molt pesades que porta arrosegant durant molt de temps carregat a les seves espatlles. Cada pas cap al l'autobús li sembla més pesat que l’anterior, i no troba el motiu pel qual realment fa tot això. Ni el sol de la matinada ni la brisa... |
| |
| Ferran | Inici: Invisible |
|
|
|
| Manual breu per no saber què fer |
| Capítol 3: EL QUE PASSA QUAN NO PASSA RES |
| L’endemà al matí es desperta abans que soni el despertador. No és un despertar brusc, sinó una obertura lenta dels ulls, com si el cos hagués decidit tornar-hi sense necessitat d’avisos. El sostre és el mateix, les parets també, però hi ha una quietud diferent, una calma estranya que no exigeix explicacions. Es queda estirat uns minuts, escoltant el... |
| |
| Maria Moreno | Inici: Invisible |
|
|
|
| LA REVOLTA DEL LLIBRE ANÒNIM |
| Capítol 3: CAPÍTOL 3 - EL FINAL DE LA HISTÒRIA |
| Tota la seva família, després d’obrir la porta, es van trobar amb una mena de caixa. Aquesta caixa, segons el mapa, era la caixa forta i a les parets hi posava això ‘’Al teu fill no li queda molt de temps, fins que no trobeu les 10 claus no obrireu la caixa forta. I penseu que li queda 30 minuts i 45 segons.’’. Tot això va fer entristir a tota la família,... |
| |
| FRANPOU | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Capítol 1. Còmplices |
| Capítol 3: La confessió |
| El silenci no era buit.
Tenia pes. S’enganxava a la pell com la humitat d’un soterrani.
L’Arnau nota un pessigolleig a l’esquena, una sensació de por, ara.
—Arnau, a vegades la ment amaga tot el que no vol recordar, però l’inconscient sempre arriba a aquests llocs amagats.
Per primer cop i per estranyesa de la... |
| |
| Vinyet | Inici: Invisible |
|
|
|
| El ritme del cable roig |
| Capítol 3: LA VERITAT |
Al cap de dues hores…
La Millie ja havia preparat les maletes. Tampoc no hi havia gaire cosa: roba bàsica, el portàtil vell, algun document i poc més. El pis va quedar gairebé buit, com si ja no li pertanyés.
Es va aturar uns segons abans de tancar la cremallera. Es va quedar mirant el color de la maleta.
Vermella.
Va sentir una punxada... |
| |
| Batmans | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Els records del que no vàrem ser |
| Capítol 3: Els records del que no vàrem ser |
“Hi ha veritats que només entenem quan ja és massa tard.”
Document recuperat — arxiu restringit
Autor: Daniel.
Classificació: confidencial
Si aquest registre ha arribat fins a vostè, vol dir que jo no he pogut tornar.
Els sintètics de... |
| |
| Leire Jurado Jimeno | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Altra vida |
| Capítol 3: Capítol 3: Un començament d'una nova vida. |
Després d’acabar l’institut, Lucas se va a casa amb Érika, ell, nerviós li diu que té una cosa que dir-li. Ella diu lo mateix i Lucas diu: -Di lo teu primer.
Érika somrient: -He començat a eixir amb Justin. Sé que us lleveu mal, però és diferent. - Ell trist li diu que... |
| |
| AGT | Inici: Invisible |
|
|
|
| Eres meua |
| Capítol 3: Massa a prop per a escapar |
Em desperte amb la imatge d'ells gravada al meu cap. En alçar-me, el meu cos se sentia pesat, però comence el meu dia de totes maneres. Mentres el sol del matí apunta per les finestres que estaven pràcticament a tot arreu de la casa, sota lentament les escales, llest per a acabar el que vaig deixar ahir.
La casa estava buida, l'únic so que es podia escoltar era el... |
| |
| Daria | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La Nit Que Va Trencar el Món |
| Capítol 3: Quan Va Decidir Parlar |
| Va passar una setmana, després dues, després un mes. I el silenci es feia més pesat cada dia. Era com portar un monstre a dins, un monstre que s’alimentava de por, de vergonya, de culpa. Un monstre que creixia cada vegada que ella callava. Un monstre que li xiuxiuejava a l’orella que no valia res, que ningú la creuria, que era culpa seva. I com més temps passava, més... |
| |
| noalsilenci | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 3: Sempre a prop |
Sempre a prop
La Júlia condueix amb les mans fermes al volant, tot i que per dins està tremolant. No estava preparada per res d’això. L’Èric mira per la finestra, però no veu els camps ni els arbres, només repeteix i repeteix l’últim moment: els seus pares caient a terra.
|
| |
| Sara Berenguel | Inici: Invisible |
|
|
|
| El dia que va començar a escoltar-se de debò |
| Capítol 3: Fer el pas |
| L’endemà al matí, el despertador sona i ell es desperta amb una sensació estranya: lleugerament nerviós, però amb esperança. No és aquella pressió al pit que l’obligava a quedar-se uns minuts més sota els llençols. Aquesta vegada obre els ulls gairebé de seguida. Es queda mirant el sostre uns segons, recordant tot el que ha viscut els últims dies. No està tot resolt, però hi ha alguna cosa diferent: ja no se sent... |
| |
| RocioCalsinacanigo | Inici: Invisible |
|
|
|
| EL Forat Negre |
| Capítol 3: El cor de secret |
En Daniel no va mirar enrere. El passadís cap al sector est era estret i silenciós, però dins seu tot bullia. Si aquella figura l’havia detectat, el temps s’escurçava. No podia limitar-se a assassinar; havia d’assegurar-se que el pla d’Axel quedés destruït per sempre, que no existís cap possibilitat que algú altre el reprengués... |
| |
| AMG | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| Dins el meu cap |
| Capítol 3: Allò que sosté el cel |
Durant tot el camí per arribar a l’Olimp, on en teoria em reuniria amb els meus pares, el Centaure em va explicar qui era. No com un relat orgullós, sinó com qui confessa una responsabilitat antiga.
Es deia Quiró. Fill de Cronos. Germà de Zeus, Hades, Posidó, Demèter, Hera i Hèstia. La seva veu no tenia arrogància; tenia memòria.... |
| |
| martaurgell | Inici: Invisible |
|
|
|
| El fantasma |
| Capítol 3: Capítol final |
Ja començava el dia, i la seua desaparició em va portar a pensar que d'alguna manera havia de quedar-me ací, estava segura que era Oriol, que volia dir-me alguna cosa encara que no ho poguera percebre.
Quan vaig entrar res més xafar el passadís vaig sentir una sensació que es va apoderar de mi i em vaig desmaiar, mentrestant van començar a... |
| |
| Golfersibimbers | Inici: Invisible |
|
|
|
| El monstre de metall |
| Capítol 3: La sintonia del sistema |
| Aquella nit, en tornar a casa, la Judit no va encendre el llum de l’habitació. Va tancar la porta amb una suavitat gairebé reverencial, com si temés despertar alguna cosa que havia quedat suspesa a l’aire durant anys. La foscor no li feia por; al contrari, era l’únic espai on el món semblava reduir-se a una escala suportable, on els contorns deixaven d’imposar-se... |
| |
| jtordera | Inici: Invisible |
|
|
|
| “No som joguines amb què jugar” |
| Capítol 3: "No som joguines amb què jugar" - Capítol III |
| Tota la ciutat de Roma va quedar impacta davant les notícies reials: “Havien segrestat a la princesa Aurora”. El rei Constantí, personalment, va anunciar la monumental recompensa per a qui pogués trobar a la jove. D’aquesta manera, tot el poble va començar amb les expedicions en la recerca de la princesa desapareguda. Clarament, ningú tenia coneixement de... |
| |
| Lucía Rodríguez | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Provisional |
| Capítol 3: Pau |
Va arribar a la seva casa i no podia parar de pensar en el que li havia dit. El Marc ara no només lluitava per la seva pròpia vida, sinó que també ho feia, en gran part, per agrair d’alguna manera tot el que en Pau va fer per ell.
Van passar unes setmanes, però en Pau no es despertava del coma. El Marc, com ja era de costum, després de fer la seva sessió... |
| |
| Slavia | Inici: Invisible |
|
|
|
| Fantasia ficció |
| Capítol 3: Clarejar del nou vol |
En Daniel no va poder controlar la seva força daurada.
I això seria la seva perdició, però també un pas endavant cap a una nova ascensió.
Va apuntar cada dit de les seves mans cap als dimonis que se li apropaven com serps verinoses i va disparar llamps de llum groga que van foradar i destrossar les diferents parts del cos de cadascuna de les bèsties. Amb el... |
| |
| Skibidi | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La nit d'octubre |
| Capítol 3: La fi s’apropa més que mai |
| En Roger sabia que després d’avui, la seva vida canviaria radicalment, i potser la seva llibertat. Decidit a afrontar les conseqüències dels seus terribles actes, va aixecar-se del llit, mirava a la finestra, no pensava en res només anava en pilot automàtic, com si la seva ànima hagis abandonat al seu cos tenia una mirada perduda, no va... |
| |
| AMTxellMáximo | Inici: Invisible |
|
|
|
