Després d’acabar l’institut, Lucas se va a casa amb Érika, ell, nerviós li diu que té una cosa que dir-li. Ella diu lo mateix i Lucas diu: -Di lo teu primer.

Érika somrient: -He començat a eixir amb Justin. Sé que us lleveu mal, però és diferent. - Ell trist li diu que olvide el que té que dir-li i ara Érika li dona un abraç i s'acomiada correguent, ja que ha quedat amb Justin. Ell trist s'asseca les llàgrimes i se’n va a casa. Al arribar a casa obri la porta d’una patada, sa mare li escolta i li pregunta que li pasa, de sobte agafa els guants de boxeig, una botella d’aigua y diners, ix de casa i es va correguent a classes de boxeig.

Pasaren 5 anys…

Lucas ja ha creixgut, ja té dènou i està començat la universitat. Després de cinc anys ha canviat molt, és més solitari però, més centrat, ho aprova tot, des que està sol tot li va millor, els seus pares s’han mudat i ell va decidir quedar-se en Hawkins el seu poble de tota la vida. Al arribar a casa de la universitat, es tomba cansat en el llit i al minut tocaren la porta.

Toc... Toc... Toc...

Lucas baixa correguent, al obrir la porta es troba a Érika, ell la invita a pasar al saló. Ella té ferides de colps en el braç i al vore-la li cura les ferides. S’ha sentan en el saló a parlar i ella li va començar a dir: - M'ha arruïnat la vida, no em deixa estudiar, ni treballar, m'obliga a estar tot el dia a casa i com isca sense permís em pega, he eixit corrent de casa. Justin als quinze anys va ser a un centre de menors, quan va eixir va ser horrible em pegue en arribar a la seua casa, va dir que no vaig fer res per a ajudar-lo. Eixir amb ell ha sigut la pitjor decisió de la meua vida.- Va començar ha plorar...

Toc…

Toc…

Toc…

Lucas mira per l'espiell de la porta i veu que és Justin cabrejat, com si ell li deguera alguna cosa. Lucas obri la porta i sense creuar paraules Justin li solta un colp directament a Lucas però ell l'esquiva. Comencen a pegar-se a puny sec, i d'un colp Lucas cau a terra i Justin comença a buscar a Érika per tota la casa. La troba a baix del llit de Lucas i la agafa del braç arrossegant-la per les escales. Lucas amb molta ràbia agafa un ganivet i va directe a Justin, però ell no s'atreveix a matar a una persona, fins que... Justin comença a pegar a Érika fins a fer-la sagnar. Lucas en sentir els crits agafa el ganivet i sense pensar-lo corre directe a Justin. Just al intentar clavar-li el ganivet, entra la policía, perquè, mentres Érika estaba a baix del llit va cridar a la policia, la policia puja corrent les escales i arresten a Lucas i Justin. Arriba una ambulància i van corrent a agafar a Érika que ja ha perdut molta sang, en arribar a l'hospital, ja no li bategava el cor. Quan Lucas es va despertar, es va veure en un lloc repugnant amb una mala olor de bany sense ventilar i ací es va trobar en un ambient retorçat ple de psicòpates, quan el policia de torn va entrar a la cel·la li va explicar la situació. - A vore xaval, has sigut acusat de delicte d'homicidi, com havien policies presentes no a fet falta juí ni cap investigació tu i ell un altre heu sigut empresonat. Passa bé els següents 24 anys.- El policia es va anar i en eixe moment Lucas es va tornar a dormir. L'endemà es va despertar per l'olor de rata morta que feia la seua cel·la, però més preocupat per si es tornava a trobar amb l'oncle que menys li abellia veure ara, Justin. A l'hora de menjar mentres intentava engolir el que se suposava que era una cosa comestible, s'estava preparant per al numeret que sabia faria Justin quan el veguera. Va passar el temps però no va aparèixer, cosa que el va sorprendre. Va anar a preguntar-li a un guàrdia per les persones que van entrar el mateix dia que ell i que volia veure a eixes persones. Al final el va trobar, en una cel·la individual i esposat, quan li va veure es va ficar furiós i es va acostar a ell ràpidament, però Lucas es va anar a poc a poc i sense donar-li importància perqué sabia quina seria la seua reacció després de lo ocorregut. Els dies següents van passar lents, com si el temps s’haguera quedat travat entre els barrots. Lucas va ser cridat diverses vegades a declarar. La suposada condemna immediata que li havia anunciat el policia no era definitiva: el cas seguia obert perquè cada dia hi havia proves noves. La veïna havia gravat amb el mòbil part del que havia passat. En el vídeo es veia clarament Justin arrossegant Érika mentre ella demanava ajuda. També se sentia la veu de Lucas demanant-li que la deixara. El moment del ganivet no apareixia amb nitidesa, però, sí el crit d’Érika i l’entrada immediata de la policia. L’informe mèdic va confirmar que la causa de la mort no havia sigut cap punyalada —perquè el ganivet mai va arribar a tocar-lo—, sinó els forts colps que havia rebut abans. Justin, en veure que les proves l’enfonsaven, va començar a perdre el control. Va intentar culpar Lucas, va dir que tot havia sigut un accident, que només volia “parlar”. Però les imatges i les lesions no mentien.

Va arribar el judici.

Lucas va declarar amb la veu trencada. No intentava justificar-se. Va admetre que havia agafat el ganivet. Va admetre que havia dubtat. I va admetre que aquella nit el perseguiria tota la vida.

Quan va arribar la sentència, el jutge va considerar que Lucas havia actuat sota un estat d’extrema tensió i intentant frenar una agressió. Va quedar absolt del delicte d’homicidi pels pèls, encara que va ser condemnat a una pena menor per possessió d’arma blanca en una situació violenta. Res comparat amb els 24 anys que li havien anunciat. Justin, en canvi, va ser condemnat per homicidi amb agreujants. El dia que Lucas va eixir de la presó, el sol li va fer mal als ulls. Respirar aire net li semblava estrany. El món continuava igual, però ell no.

Va anar fins al cementeri. Es va quedar dret davant la làpida d’Érika durant poca estona, sense saber què dir. No havia pensat en ella fins a eixe moment. Finalment, va murmurar:

—Perdona’m per haver dubtat.

Aquella nit no va somiar amb crits ni amb sang. Va somiar amb una casa en silenci i en un llit en condicions. I per primera vegada, va decidir que el futur tenia que viure-lo correctament per la responsabilitat de no repetir mai els errors que quasi li havien costat tot.