Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes de hui: Si és ell el meu amic, havíem quedat, no sé si ho ha fet per compassió, però almenys em servix per a eixir de casa, però encara així estic content, fins que cap a l'hora acordada em va cridar, jo el vaig vore per la finestra, ell també em va veure al carrer i em va dir a través de la telefonada que era fastigós estar amb mi. Només això em va fer plorar descontroladament. La gent em mirava, em sentia avergonyit que em miraren tantes persones. Vaig alçar el cap i per darrere del meu amic dins de sa casa vaig vore a la persona que més he odiat en la meua vida.

Ja m'ha tornat a passar el mateix:

m'acabe de despertar tremolant, amb el cor a tope, ahir va ser la pixor nit de la meua vida. Sent que ningú vol ser el meu amic, pero bé, espere que dema sigua un millor día, ya que es el primer día en tercer de l’ESO, Lucas va eixir de l’habitació amb les llagrimes seques en la seua cara anant cap al garatge per a ajudar als seus pares amb la mudança. Al vore a sa mare li’n dona una fort abraçada, eixe moment el seu cor torná a bategar amb facilitat, va sentir que estaba en un lloc segur...



Em sent segur per una volta, vaig vore a ma mare sacar una sonrisa després de anys de l’accident...



Després d’una llarga abraçada, ma mare comença a contar-me anècdotes de la seua infancia, nunca em vaig imaginar que ma mare eixia tantes voltes a amagades de festa. Veig a mon pare entrar per la porta del salón, entra amb un traje elegant amb una corbata llarga amb un color oscur molt destacat.



El pare de Lucas entra amb una alegria, perque hi havia aconseguit el treball del seus somnis...



Lucas apuja a l’habitació amb alegria, ya que el seus pares estan feliços després de tant de temps, li encanta parlar amb sa mare sobre la seua infancia, son pare té un bon treball. Lucas se’n va a dormir content perque, demá comença un curs nou...



Ya es de matí. Hui és un any nou, un dia nou, un curs nou i espere que un sentiment bo...



Tan feliç he despertat, amb ganes que hui siga un gran dia, però un mal pressentiment li ha invadit la seua ment en entrar per la porta de l'institut. En entrar està Justin amb el seu grup d'amics. Una xica se m’ha acostar, és Érika, és la xica que tothom diu que és rareta però només és una xica normal com una altra, amb gustos molt específics. Encara que ella també patix un poc de bulling no és tan grau com pense que és el meu, de ella es burlen de la seua nacionalitat filipina però, ella sap com fer que no l'afecte. Al principi es sentia molt incòmode, però amb el temps la ha agafar més confiança, s’han fet molt bons amics.



Quan entren a classe, es asseuen junts a l’ última fila, eixe és el primer problema...Justin entra i en veure-li, s'enfada d'una manera que Lucas es queda espantat, Justin el crida i li diu:

-Qué fas en el meu lloc tros d'idiota!?- el va cridar Justin molt enfadat.



Lucas, es troba de front amb el seu problema... Sense dir res se’n va al bany. En entrar al bany es posa a plorar, després d'un llarg temps plorant decidix tornar a classe, però en intentar obrir la porta no podia. Els amics de Justin havien bloquejat la porta. Va estar allí durant tres hores fins que la professora de física Diana, li obri la porta. Ell ix suat i desesperat per estar tant de temps tancat, parla amb la professora i li pregunta que si pot tornar a casa, ja que es troba malament.



En arribar a casa s'adona que no hi ha ningú, trist entra a la seua nova habitació buida per primera volta, al estar ell només, va començar a plorar...En arribar a casa s'adona que no hi ha ningú, trist entra a la seua nova habitació buida per primera volta, al estar ell només, va començar a plorar...



L'habitació es va tornar fosca i de sobte va entrar per la finestra una brisa gelada i esgarrifosa. De sobte va recordar els moment que va passar amb el seu germà en l'altre poble on vivia... continuava pensant si els seus pares s'havien mudat per a oblidar l'ocorregut. La seua ment va voler submergir-ho encara més en la misèria. Al final els seus pensaments ho van portar al pitjor record que tenia, va recordar com en eixe moment va pujar la música a tot volum per a gaudir del dia lliure amb el seu germà.



Va començar a caure una forta pluja... el cel va començar a enfosquir-se... i de sopte va aparéixer un camió que el conduïa un senyor embriac, d'una volantà el camio se’n vingè contra el nostre cotxe el meu germà no el va veure i va ser aspentat pel camió cap a un llac, en el moment de desesperació em vaig quedar quasi sense respiració, recorda les puntades que el seu germans va fer...

U...

Dos...

Tres...

Quatre...

Cinc...

Sis...

Va agafar un últim sospir i...

Set...

Va aconseguir trencar la finestra del cotxe, va eixir ràpidament a la superfície, però de sobte va veure al seu germà ple de talls al braç, es va començar a dessagnar i amb la sang del seu germà a les seues mans, va caure inconscient al sòl...