Aldiasegüent,vadespertarambmoltesganes de noanaralinstitut.Capa les 8:00quanvaarribar-hi al’entradaes vatrobaraErika. Ellavoliaparlar-lidel que vaocórrerahir,però, Lucaslivadirque nopassavares, queaixòesaiguapassada. En entrar aclasseJustinlivaferunamiradetaaErika, encara que Lucas nosabiasiliagradava,livadonar una micad’envejaquehofera.Potseraixòvaamargar la primera hora declassede física.Quanvavolertraureel material esvaadonar quealgúlihaviatrencatel materialnou.Quanlihodiguéalmestre,aquestesvaenfadarmoltibruscamentvaamenaçarlaclasseque si noeixiala persona quehohaviafet, notornarienaeixiral patidurantun mes i quihohaviafetlihauriade pagartotel queestavatrencat.

Quanvaeixirelprofessor,l'amicde Justinelvamirarfixamentivaanimar laclassea molestar-lo. Lucas esvasentiravergonyit. Tota laclasseelvamirar, i vancomençaradir-liacústicacaganer,tothomvacomençarha cridaracústicacaganer. Vaeixiralpassadíscorrent, Dianaelvavorei vacórrerdarrered'ell, ella vaaconseguirparar-lo,peròellcomençàa plorar de ladesesperació.Diana elportàalseudespatxilipregunta: -Quèestàpassantúltimament? Lucas varespondre: -Res, hasigutunatacdepànic-

Ellas'adonàque el quedeiaera mentida,peròdecideixguardar-se elsecret. Al final eldeixaanar-se. Lucas vaeixirdeldespatxambelcapbaixi lesmansencaratremoloses. El timbrevasonarjustenaquellmoment, ielspassadissoses vanomplirdesoroll.Ningúsemblavaadonar-se del quelihaviapassat, opotsersí,peròaningúliimportavaprou.Vatornar aclasseensilencii es vaasseurealseulloc,intentantpassardesapercebut.

Justin nolivadirres,peròlivadedicar unsomriureburleta quelivaferunnusal’estómac.L’amicde Justin vacolpejarsuaumentla taulaambelpeu,comsil’advertiraqueallòencara nohaviaacabat. Lucasvaclavar la mirada alquadernbuit,senseescriureres.

Al’horadel pati, Lucasvadecidir noeixir. Esvaquedarassegutal’aula,fingintquebuscavaalguna cosadinsde lamotxilla.PeròErikaelvaveureabansquepogueraamagar-se.

—Lucas,estàsbé? —livapreguntarambveubaixa.

Ellvadubtarunssegons,peròfinalmentvanegarambel cap.Erikaes vaasseurealseucostatsensedirresdurantunmoment.Aquellsilenci,estranyament,elvatranquil·litzaruna mica.

—Nohauriesdepassarperaixòtotsol—vadirella—. Noésjust.

Lucas lavamirar per primera vegada entoteldia.Teniaelsullsvermells,peròtambé unaespurnadedeterminacióque nohaviasentitabans.

—Tinc por —vaadmetrefinalment—. Si parle,totempitjorarà.

Érikavarespirarfons.

—Opotsercomençaràamillorar.

Des del corredor, Dianaelsobservavaa través delvidrede la porta.Sabiaque Lucas nolihaviadittota laveritat, i tambésabiaque elsilenci, devegades,feiamésmal quequalsevolinsult.Aquelldiavaprendreunadecisió: notornariaa mirarcapa unaltrecostat.

Isenseque Lucashosaberaencara, alguna cosacomençavaacanviar. Almatídeldiasegüentvadespertar-seambunasensaciódevalentia.Enarribaralinstitutvaveurea Justin que jaestavapreparatper a molestar-loaltravegada,peròaquestavolta sabiacomactuar.Tansolsvafer-liuna mirada i vapassard’ell. Lucashaviatingutundiasorprenentmentagradable, si noforaperquèmentresanavaeixintJustin esvaplantardavantd’ell,ambunsomriuretortielsbraçosoberts,comsi elpassadísforaseu.

—Onvas tanràpid, Lucas? —vadir,fingintcordialitat.

Lucas esvaaturar. Durant uninstant, la porlivapessigarl’estómac, aquella porconegudaquesempreelfeiaabaixarlicap.

Peròaquestavegada nohovafer.Varecordar la miradad'Erika, elsilencicòmplice, i ladecisiósilenciosa que alguna cosahaviadecanviar.

—Deixa’mpassar—vadir,ambunaveumésfermadel queellmateixesperava.

Justin vaalçaruna cella,sorprès. No era larespostahabitual.

—Mira’l, ara téveu—variure,mirantelsseusamics.

—Sí, i també télímits—vaintervenir unaveudarrere.

Era Diana.S’haviaapropatsensefersoroll,ambelsbraçoscreuatsi unaexpressióseriosa. Noestavasola:Erikatambé hi era, i unparelldecompanysmésquehavienvistl’escenais’havienaturat.

Elsomriurede Justin es vaesvairlleugerament.

—Noéscosavostra—vareplicar.

—Sí quehoés—vadirDiana—.Quanalgúfa mal a unaaltrapersona,éscosa detots.

Lucasvasentircomelcorlibategavafort,peròja noestavasol enaquellpassadís. Vaferunpasendavant.

—S’haacabat, Justin —vadir—. No ettincpor.

Unsilencitensvaomplirl’espai.Finalment, Justin vafer-se a uncostat,murmurantalguna cosa entredents. Lucas vapassar,amblescamestremolosesperòelcapbenalt.

Aquellavesprada,mentreeixiendel’institut,Erikalivasomriure.

—Ho hasfetmoltbé.

Lucasvarespiraralleujat.Sabiaque nototesresoldriad’undiaper al’altre, que encara hihauriamomentsdifícils.Peròtambé sabia una cosa nova: parlar, mirar de cara, noestavaempitjorantles coses.

Devegades, erajustelcomençamentde lamillora.

Aquell dia no va passar res extraordinari després. Ningú va aplaudir, no hi va haver disculpes solemnes,ni promeses. Però l’endemà, Justin no li va barrar el pas. I l’altre, tampoc. Alguns companys el miraven diferent, amb una mena de respecte tímid que abans no hi era.

Lucas vaentendreque el valor nosemprefeiasoroll. Avegadesnoméseraaixò:dirprou, encara que laveutremolara;avançar, encara que lescamesdubtarenimentrecaminavacapa casa,amblamotxillapenjant-lid’unmusclei elcapple depensamentsnous, vasomriurelleument. Noperquètotestiguerabé,sinóperquè, per primera vegada,sabiaquepodiaestar-ho.

Sensetancar-hodeltot,perquèrespire.

Elsdiesvananarpassantambuna calmaestranya,comdesprésd’unatempesta. Notothaviacanviat,peròres eraexactamentigual. Lucas ja nocaminavamirantelterra; devegadesencaralipesavaelrecord,peròarateniaalguna cosanovaadins, unaespèciedecertesadiscreta.

Unmatí, aclasse, laprofessoravaproposaruntreballengrup. Durantunssegonsincòmodes,ningúvadirres. Lucasvanotar aquellavellasensaciópujant-lipelpit…peròabansquepogueraapartar la mirada, Diana vaalçarlamà.

—Lucas,volsvindreambnosaltres?

Vaassentir,sorprès.Erikalivasomriurede seguida,comsiforala cosamésnormal delmón. Ihoera. Oalmenyscomençavaa ser-ho.

Méstard, al pati, vaveureJustin delluny. No hi vahaverburles niespentes.Nomésuna miradaràpida, neutra, idespréscadascúvaseguir elseucamí. No eraamistat.Peròtampocera por.

Lucas es vaasseurealbanc,escoltantlesveusalseuvoltant, elsorolldel’institut, la vidacontinuant.Vapensar quepotsercréixerno erafer-semésfortdecolp,sinóaprendrea nofer-semenut.

Imentreel timbretornavaa sonar, vaalçar-seambelsaltres.Aquestavegada,sensedubtar.