Ja han passat tres setmanes de la sessió on li vaig explicar el tema de l’Aleix a la Marta.

He començat a veure la vida d’una forma diferent, m’he adonat que la meva visió de com era l’Arlet estava malament, és una noia molt simpàtica i dolça, tots aquells rumors que es diu que ella va dient són tots mentida. Ja ens hem fet amigues, cada tarda quedem juntes a donar voltes al centre. No passo tanta estona amb la Raquel, perquè té un nou xicot, el Víctor, però continuem sent molt properes!

Els comentaris del meu padrastre no m'afecten tant com abans, gràcies a l'Arlet i la Raquel. He pogut avançar també en la relació amb el meu pare després que l'hi hagi comunicat com em sentia, he après a viure sense que em molesti tant la seva absència, a més està a poc a poc intentant estar més estona amb mi, fer més coses junts, com simplement el fet d’anar a comprar o intentar comprendre com em sento o que em passa.

Aquesta tarda aniré al psicòleg amb l’Arlet, ella està molt nerviosa perquè li costa expressar-se. Jo ja m’estic acostumant i tinc bastant de confiança amb la psicòloga.

Entrem al psicòleg. Anem amb presses perquè és tard, li fan passar a l’habitació a l’Arlet, a mi em toca esperar fora una mica més. Ja han passat 20 minuts, quan em truca la Marta.

-Mariona, vinga, que ja és el teu torn.- Em va parlar amablement, obrint la porta per indicar-me que ja puc entrar.

Vaig seguir-la a l'habitació, seient en la mateixa cadira negre de pell que la primera sessió.

-Com estàs Mariona? Hi vols comentar alguna cosa en especial?

-Doncs… estic millor que la setmana passada, volia parlar d’una situació que em fa dubtar molt, encara no li he dit a ningú…

-Quina situació Mariona?

-M’han donat una proposta que m'interessa bastant en veritat. Sobretot pot ser molt positiva per el meu futur acadèmic…

La setmana passada em va arribar un correu de l’escola, preguntant-me si estaria interessada a començar quart d’ESO i el batxillerat a una escola molt coneguda d’Alemanya com a alumne d’intercanvi i no sé si acceptar-lo…

-És una gran oportunitat, que és el que et fa dubtar?

-Per fi tinc més d'una amiga, em sento millor amb mi mateixa i la meva relació amb el meu pare està millorant! No vull deixar tot enrere. A més, que passa si no aconsegueixo fer amics? O si torno a sentir-me invisible? L'Arlet i la Raquel m'han ajudat molt i no les vull deixar aquí...

-Mariona, no sempre pots pensar en negatiu, segur que faràs nous amics i és poc probable que torni a passar, a més, elles no deixaran de ser les teves amigues, continuareu parlant. Saps com afrontar aquesta situació i com has dit, per fi et sents bé amb tu mateixa.

La Marta tenia raó, és clar que en tenia, però continuo dubtant una mica, encara que ara, penso que he de ser una mica més positiva i centrar-me en el meu futur.

Vaig estar parlant una estona més, quan es va fer l’hora. Es va sentir un soroll, era la recepcionista tocant la porta, tenia una trucada, jo em vaig acomiadar perquè pogués parlar tranquil·lament.

A la sortida estava l’Arlet esperant-me, vam anar juntes cap a casa.

De camí vam estar parlant de les nostres sessions.



Ja han passat tres setmanes de la sessió on li vaig explicar el tema de l’Aleix a la Marta.

He començat a veure la vida d’una forma diferent, m’he adonat que la meva visió de com era l’Arlet estava malament, és una noia molt simpàtica i dolça, tots aquells rumors que es diu que ella va dient són tots mentida. Ja ens hem fet amigues, cada tarda quedem juntes a donar voltes al centre. No passo tanta estona amb la Raquel, perquè té un nou xicot, el Víctor, però continuem sent molt properes!

Els comentaris del meu padrastre no m'afecten tant com abans, gràcies a l'Arlet i la Raquel. He pogut avançar també en la relació amb el meu pare després que l'hi hagi comunicat com em sentia, he après a viure sense que em molesti tant la seva absència, a més està a poc a poc intentant estar més estona amb mi, fer més coses junts, com simplement el fet d’anar a comprar o intentar comprendre com em sento o que em passa.

Aquesta tarda aniré al psicòleg amb l’Arlet, ella està molt nerviosa perquè li costa expressar-se. Jo ja m’he estic acostumant i tinc bastant de confiança amb la psicòloga.

Entrem al psicòleg. Anem amb presses perquè és tard, li fan passar a l’habitació a l’Arlet, a mi em toca esperar fora una mica més. Ja han passat 20 minuts, quan em truca la Marta.

-Mariona, vinga, que ja és el teu torn.- Em va parlar amablement, obrint la porta per indicar-me que ja puc entrar.

Vaig seguir-la a l'habitació, seient en la mateixa cadira negre de pell que la primera sessió.

-Com estàs Mariona? Vols comentar alguna cosa en especial?

-Doncs… estic millor que la setmana passada, volia parlar d’una situació que em fa dubtar molt, encara no li he dit a ningú…

-Quina situació Mariona?

-M’han donat una proposta que m'interessa bastant en veritat. Sobretot pot ser molt positiva per el meu futur acadèmic…

La setmana passada em va arribar un correu de l’escola, preguntant-me si estaria interessada a començar quart d’ESO i el batxillerat a una escola molt coneguda d’Alemanya com a alumne d’intercanvi i no sé si acceptar…

-És una gran oportunitat, que és el que et fa dubtar?

-Per fi tinc més d'una amiga, em sento millor amb mi mateixa i la meva relació amb el meu pare està millorant! No vull deixar-ho tot enrere. A més, que passa si no aconsegueixo fer amics? O si torno a sentir-me invisible? L'Arlet i la Raquel m'han ajudat molt i no les vull deixar aquí...

-Mariona, no sempre pots pensar en negatiu, segur que faràs nous amics i és poc probable que torni a passar, a més, elles no deixaran de ser les teves amigues, continuareu parlant. Saps com afrontar aquesta situació i com has dit, per fi et sents bé amb tu mateixa.

La Marta tenia raó, és clar que en tenia, però continuo dubtant una mica, encara que ara, penso que he de ser una mica més positiva i centrar-me en el meu futur.

Vaig estar parlant una estona més, quan es va fer l’hora. Es va sentir un soroll, era la recepcionista tocant la porta, tenia una trucada, jo em vaig acomiadar perquè pogués parlar tranquil·lament.

A la sortida estava l’Arlet esperant-me, vam anar juntes cap a casa.

De camí vam estar parlant de les nostres sessions.

Vaig arribar a casa molt nerviosa , volia parlar del viatge a Alemanya pero no sabia com fer-lo. La meva mare ja sabia de la proposta i em va preguntar respecte al tema. Em va dir si al final acceptaria i jo m’ho vaig pensar una mica pero al final li vaig dir que si aniria.

Aquella setmana vaig estar preparant tot, portava molts nervis a sobre i en cara no li havia comentat a les meves amigues que marxava,aquella mateixa tarda vaig quedar amb ellas per parlar del tema.

Eran las 5 de la tarda i vam anar al parc, em van preguntar si estaba bé ja que em notaven una mica inquieta.

-Mariona estàs bé ? Van preguntar les dues a l’hora

- Sí però us vull parlar d’un tema important.

-Has tingut algun problema?-Van dir preocupadas.

-No està tot bé, però us volia dir que m’han donat l’oportunitat de la meva vida.

-Quina oportunitat ?

-M’han dit si volia anar a Alemanya d’intercanvi i jo he acceptat.

-Felicitats Mariona és una oportunitat molt bona per el teu futur-Van dir molt emocionadas.

-I quin dia marxaràs ?

- Marxaré d'aquí 2 dies

-No és una mica d’hora ?-Va dir la Raquel

-Sí, però és el temps que m’han donat.

Vam estar parlant una estona fins que es va fer tard i em vaig acomiadar-me.

Al dia següent vaig acabar de fer l'equipatge i em va arribar un missatge del meu pare que estaba en la porta, en aquell moment baixo a parlar amb ell i l’explico que marxo a estudiar a Alemanya i m’acomiado d’ell,el meu pare accepta que marxi i em desitja que em surti tot molt bé .

L'endemà, em llevo i em començo a preparar per anar-me’n a l'aeroport, en l’arribar m’acomiado de la meva mare, passo els controls de seguretat i embarco a l'avió , al pujar em dono conta de que el meu seient està ocupat i em dirigeixo al l’auxiliar de l’avió per explicar-li el problema.

-Perdoni em pot ajudar ?

- Sí és clar, en què et puc ajudar?

-M’he adonat de que el meu seient ja està ocupat

-D’acord ara miraré que ha pogut passar-va dir ella

L'auxiliar marxa a revisar la llista dels seient dels passatgers , llavors es va donar que van assignar dos cops el mateix sallent.

L’auxiliar s’apropa a mi em va dir :

-Ha hagut un problema i s’ha assignat dos cops el mateix sellent, en aquest cas revisaré un sellent lliure, l'únic sellent lliure és a primera classe el vols? - Va dir l’auxiliar

-Si, ho accepto - li vaig comentar

-Hem podria indicar on es?

-Si és clar - va dir

Ens dirigim al sellent ,en aquell moment arribo i m'assento. Pocs minuts després inicia el viatge .

Al passar 15 hores més tard arribem a Alemanya .

Em va rebre la família d'acollida amb un cartell que portava el meu nom.

Hem vaig dirigir a una noia rosa.

-Hola sóc Mariona i tu com et dius.

-Hola sóc Esther la teva germana d’acollida.

-Encantada Esther, ja ens dirigim cap a la casa?-Li vaig preguntar, ja que estava molt cansada i volia descansar

-Sí, ja anem directament cap a casa, però primer et presentaré a la família -Va dir ella.

-Aquest és el meu germà gran Oliver, ella és la meva mare Beatrice i el meu pare William.

Poc després vam arribar a la casa, era molt gran i plena de colors, l'habitació on dormiria era com dues vegades més gran amb la que tenia a casa.

Van passar unes hores després i era hora de sopar. En aquell moment és quan vaig veure el germà que hem deia abans Esther. Em vaig fixar que tenia feridas com de lluita i això em va general curiositat. Vam sopar tranquilamente pero si que es nota alguna tensió i hem donava intriga.

Més tard a l'habitació li vaig preguntar que passava a l’Esther.

-Esther una pregunta al teu germà passa alguna cosa?.

-No, per què ho preguntes?

-Es que me adonat que el teu germà tenia ferides…

-Ah no, es que el meu germà és boxejador.

-Asi que és això, interessant…

En aquell moment em va interessar el boxa i vaig començar a mirar video i documentar-me de que es tracta i de com podia començar a practicar-lo.

I amb aquest últim pensament vaig anar-me a dormir.





Avui era un dia nou i estava molt nerviosa perquè començar en una escola nova i això sempre era difícil per a mi.

De trajecte a l’escola li vaig anar preguntan a l’Esther que com era l’escola i si hi havia extraescolar.

-Esther i com es l’escola?

-Doncs és molt gran i hi ha moltes classes es un rollo, però després a l’hora de sortir em diverteixo més perquè tinc patinatge sobre gel i m’encanta.

-Así hi ha extraescolar, és que m’agradaria apuntar-me a boxa.

-De veritat doncs el meu germà és l’entrenador de l’escola li podem dir que t’apunti.

-Si, m’encantaria gràcies.

Més tard quan ja era l’hora de sortida vam dirigir-nos cap a un gimnàs i allà estava en l’Oliver entrenant a altres nois.

Li vam comentar que volia incorporar-me a classes de boxa i que volia la seva ajuda. Al principi no li va agradar molt la idea però al vam començar.

I així és com va començar la meva carrera en el boxa. i

Van passar uns mesos i vaig començar a fer-me molt important en el molt del boxa.

I entre campionats i campionats vaig fer-me molt coneguda.

Els mesos es van convertir en anys i vaig poder fer-me professional, aconseguint premis, reconeixements i molta fama.