Ja començava el dia, i la seua desaparició em va portar a pensar que d'alguna manera havia de quedar-me ací, estava segura que era Oriol, que volia dir-me alguna cosa encara que no ho poguera percebre.



Quan vaig entrar res més xafar el passadís vaig sentir una sensació que es va apoderar de mi i em vaig desmaiar, mentrestant van començar a passar-me els mateixos records que vaig trobar en el llibre, no obstant això estos no acabaven bé, si no que veia el mateix fatídic final en els tres, així va ser com al parc d'atraccions vaig albirar com una xica es va entremetre en la nostra foto familiar interrompent-la, en el concurs de disfresses de sobte va aparéixer la mateixa xica trencant els vestits que a más mare li havia costat tant fer. I finalment, ho vaig veure clar, en el sopar de la meua graduació vaig recordar com esta mateixa xica, Ana, va començar a amenaçar al meu germà amb una forqueta i va cridar i insultar-lo, això portant a la mort d'Oriol.



Sobtadament, vaig notar com havia escapat del meu deliri, se'm va ennuvolar la vista i quan vaig aconseguir veure nítidament, em vaig adonar que estava en una consulta davant de la meua psiquiatra la qual em va preguntar què feia tan prompte ací i m’havia dit que em vaig desmaiar. Llavors, vaig voler confessar-li el que m'havia passat ahir després d'estar perseguint l'ombra del meu germà que volia que jo resolguera l'assumpte just on va començar tot, a la consulta. Vaig procedir a explicar-li tots els fets que havien succeït aliens a ella.



— Tot va començar quan en la meua graduació ell es va declarar a Ana i esta va quedar captivada per l'impacte de les seues paraules, per la qual cosa, van acabar junts. Més tard, em van acceptar en el laboratori de Girona, mentres que a Ana li van validar en un de Tarragona. Així, a Oriol li va tocar canviar de treball i anar-se a una altra ciutat quan va decidir anar-se amb la seua núvia. Encara que al principi la seua relació semblava ideal, la realitat era molt distinta perquè Ana va desenrotllar comportaments possessius i tòxics que van perjudicar l'estat de la relació. I ja, tot va acabar quan no rebia notícies del meu germà i, vaig tindre la sospita que alguna cosa caminava mal atés que cap em contestaven als missatges. A continuació, em vaig prendre un parell de dies lliures del treball per a fer-los una visita. Quan vaig arribar a la direcció i vaig tocar el timbre, em va contestar una veu desconeguda que deia que era el nou propietari. Després de comentar-li que estava buscant al meu familiar i a la seua núvia, em comenta que ja no vivien ací atés que li havien venut a ell la casa. Per darrere de mi vaig escoltar uns murmuris, eren uns veïns que s'estaven acostant a mi per a dir-me que creuen que Oriol està en parador ignorat ja que, fa unes setmanes que no li havien vist i, just una nit, van escoltar uns sorolls estranys que provenien de la casa. Després d'eixe esdeveniment, no van tornar a escoltar cap activitat en la llar fins que van descobrir que s'havia venut. D'esta manera, vaig decidir prendre'm una baixa temporal per a descobrir on estaven, i va ser als 3 dies que el nou propietari, Josep, em va dir que havia trobat sota el sòl un diari que planejava l'assassinat d'Oriol i el meu.



— I què vas fer després de saber que ella volia matar-vos?



— Resulta que en el diari explicava com i on anava a enterrar al meu germà després de matar-lo. Llavors vaig cridar a la policia i al costat de Josep vam estar esperant que arribaren, i quan ho van fer, es van acostar al jardí i van començar a cavar en el sòl, van ser uns instants després que van trobar un sac de la grandària d'una persona, i va ser quan em vaig adonar que era Oriol. Des d'eixe dia tenia malsons totes les nits amb Ana, tenia por que em fera alguna cosa com el que li va fer a ell, a més la seua mort va provocar un gran buit en la meua vida. Seguidament la policia em va suggerir denunciar-la, i es va dur a terme una investigació per a localitzar-la i arrestar-la, la qual cosa va acabar bastant bé, ara està en la presó. No obstant això portava notant la presència d'un fantasma una miqueta familiar que m'acompanyava a tot arreu des d'eixe fatídic dia, ell em seguia i m'escoltava quan ningú més el podia fer. Però esta nit ha ocorregut una cosa molt rara, ha caigut de sobte un llibre de records familiars, i després d'haver-los vist, el meu germà ja no estava ni en cos ni en essència, solament veia al lluny una silueta que em va portar fins ací.



— Perquè amb el que m'has comptat, potser podries arribar a la conclusió que has de recordar al teu germà com un ser especial que et va marcar durant tota la teua vida que estarà amb tu de manera intrínseca, sempre, però eixa presència era fruit de la teua imaginació melancòlica i deliris.



Després d'eixir de la consulta, vaig entendre el que em va dir la psiquiatra, però vaig decidir creure que hi havia una remota possibilitat que tot allò fora real, que eixe llibre va ser tirat per eixe fantasma amb l'objectiu de rememorar els moments del passat, i que va ser ell qui em va portar ací per a arreglar estos traumes.



Finalment, creuré sempre que la figura d'Oriol sempre serà present amb mi en totes les circumstàncies.