| Eco i perfecció |
| Capítol 1: La porta principal |
Sense adonar-me'n, m’he perdut en la contemplació dels botons daurats de la seva brusa. En aixecar la mirada trobo els ulls punxants de la senyora, qui em jutja amb el seu subtil gest característic d’abaixar les parpelles.
Nina Winchester era coneguda per ser la dona del desig i la ruïna, una mena d’ombra dolça, però letal, n'hi havia prou... |
| |
| Kantianes | Inici: L'assistenta |
  |
|
|
| El monstre de metall |
| Capítol 1: Engranatge motriu |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja està.
|
| |
| jtordera | Inici: Invisible |
|
|
|
| El que mai pensàvem que passsaria |
| Capítol 1: Un viatge inesperat. |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fondo i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja està.
|
| |
| numart | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| pressió |
| Capítol 1: EL FANTASMA DELS NADALS PASATS |
Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any. Aquesta era la seva veritable creu, l’imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.
Menters la resta de gent esperava els dies amb... |
| |
| trullolsm | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Portals |
| Capítol 1: Atrapats |
| Ja era l’hora d’iniciar, el vol ja estava llest i només faltava prémer el botó i preparar-nos per engegar els motors. En Daniel el va apretar i vam pensar que tornaríem a casa sans. Però de sobte la nau interestatal va a començar a fer coses que no estaven previstes mentre viatjava per diferents portals tetradimensionals a reu del univers a la velocitat de la llum,... |
| |
| Cdm3AdriàG | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La Comtessa Fidel |
| Capítol 1: La fugida |
Kinnea ja no sentia les cames, el fred feia d’aquella albada un etern moment de sofriment. El cavall avançava lentament, cansat, i ella s’hi aferrava com podia amb la túnica encara humida de suor i por. Roma havia quedat enrere, però el seu pes continuava enganxat al pit, com una ferida que no es tanca. Recordava amb una claredat terrible la veu del seu... |
| |
| Joan Alonso | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| El meu secret |
| Capítol 1: L'entrada |
<div style=""text-align:" justify;"="">Tot era nou, un lloc totalment desconegut, fins i tot feia una olor diferent.
El pitjor ja està fet, ara només pot anar cap a endavant; he aconseguit arribar fins aquí i he de seguir. Al cap d’una estona em van cridar, tenia moltíssima por, fins i tot em tremolaven les cames.
|
| |
| Laia M L | Inici: Invisible |
|
|
|
| Viatger de l'espai |
| Capítol 1: Viatger de l'espai |
El cor del Daniel, bategava més fort que mai, els batecs ressonaven dintre del seu cos com si volguessin sortir d’ell.
Sentia que els pulmons se li tancaven a poc a poc, així deixant-lo sense poder respirar. L’angoixa que l’envoltava, al marejava tant que no podia pensar amb claredat, tot es veia borrós. Les cames li fallaven, no controlava el seu propi cos. Va seure... |
| |
| naila i carla | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| NO M'OBLIDIS |
| Capítol 1: EL SOMNI |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja... |
| |
| 012a | Inici: Invisible |
|
|
|
| Jo, el meu pitjor enemic |
| Capítol 1: Mussols |
El seu ofici era ple de gent, això és el que comportava treballar a un banc popular d’una metròpolis costera. A cada sala s’hi concentraven cúmuls de gent a cada racó, esclatant xerrada entre grup del tema que fos, habitualment, no pas relacionat amb la tramitació de préstecs als comptes bancaris o gestió de comptes, això per molt que quan... |
| |
| Anjogi | Inici: Anna K. |
|
|
|
| La filla de constantí |
| Capítol 1: La Ràbia del Toni |
Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any. Aquesta era la seva veritable creu, l’imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.
En Toni tenia aquest sentiment desde que era petit,... |
| |
| Entemena | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Flors al cementiri |
| Capítol 1: Flors al cementiri |
En Narcís es remou incòmode, a la sala no hi ha ningú. És plena de miralls de tota mena, i milions d’ullets espantats el miren. Mou el cap i milions de caps l’imiten. Es refrega les mans suades, tot nerviós, i busca un rellotge a la sala. No n’hi ha cap.
Tot just se li apropa un homenet petit i sense dir cap mot indica... |
| |
| Jasmine | Inici: Invisible |
|
|
|
| Per determinar |
| Capítol 1: No m'agraden les vacances |
No entenia per què s’havia de deixar de fer el que funcionava. Per a en Toni, la rutina no era una obligació, era una necessitat. Era el que li permetia començar el dia sense angoixa, sense sorpreses, sense preguntes que no sabia respondre.
Li agradava que cada dia fos igual que l’anterior, perquè així sabia què passaria. Es llevava sempre a la mateixa... |
| |
| MireiaDC | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Esbossos d'un adeu |
| Capítol 1: El noi de la primera fila |
Aquell matí, a l'església no hi havia ningú més que ells, tret del capellà que recitava els seus càntics amb veu monòtona.
Era exactament igual que el dia que s’havien conegut.
De fons sonava la seva cançó preferida. A en Toni mai li havia agradat gaire, però ara era l’únic que li quedava.
A... |
| |
| Pernilsalat25 | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Cap amunt |
| Capítol 1: El setè primer pas |
Capítol 1– EL SETÈ PRIMER PAS
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera,... |
| |
| Carmenmuleycanigó | Inici: Invisible |
|
|
|
| El creador de somnis |
| Capítol 1: Capitol 1: El compte enrere |
| El compte enrere continuava avançant amb una regularitat implacable, indiferent a qualsevol voluntat humana. En Daniel sentia com cada segon li queia al damunt amb el pes d’una decisió irreversible. Va inspirar profundament, però l’aire li va semblar espès, carregat d’una electricitat latent que li ressecava la gola. Aquell no era un lloc per dubtar, i tanmateix dubtava.
|
| |
| SHADOW | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| La sala blanca |
| Capítol 1: L'arribada |
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja està.
|
| |
| MARCELBA | Inici: Invisible |
|
|
|
| Tot va començar a Roma |
| Capítol 1: La comtessa fidel |
«Aquí comença la història de la filla de l'emperador Constantí, primer emperador de Roma, que va ser tan injust que va manar a dos escuders que matessin la seva filla perquè no volia jeure amb ell.»
Aixi arranca el llibre que la professora m’havia donat per a fer un treball. Em vaig girar a mirar les meues amigues que tenien llibres sobre... |
| |
| Jana C V | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
|
| Capítol 1: El diàleg |
-Parla'm de tu, Millie.
Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes... |
| |
| croquetes mentals | Inici: L'assistenta |
|
|
|
