-Parla'm de tu,Millie.



NinaWinchesters'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta NinaWinchesterés brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres . Era una oportunitat que no podia deixar anar ja que era l’única solució que tenia per fugir.

-Soc una jove de vint- i-quatre anys queacabed’acabar el grau d’educació infantil per això la meua passió són els xiquets menuts. A més em va causar graninterèsla disponibilitat d’aquest treball. - Vaig dir.

-I com et vas assabentar d’aquesta feina? - ResponguéWinchester.

-Doncs em va cridar l’atenció i va despertar la meua curiositat com una família com elsWinchester, estaven en busca d’unaassistenta. Les famílies amb aquest poder adquisitiu normalment no posen anuncis públics, és posar en perill les riqueses del llegat i l’educació de les futures generacionsWinchester, Mike i Sofia. Cada vegada la ciutat està repleta de mésvandalismei criminals.

La meua resposta vasorprendrea Nina. L’anunci de la novaassistentaa la família delsWinchesterera notícia per tota la ciutat, tan professors com cambrers volien aquest lloc de treball, de segur tindrien un bon salari i podrienconèixertots els secrets guardats pelsWinchester, a més del prestigi de treballar per a una de les famílies més importants de tota Alemanya.

-Alguna vegada has treballat en un càrrec així? -Em va preguntar ella, la veritat és que en aquell instant el meu cor es va accelerar però tenia que continuar amb el meu propòsit. Aleshores vaig respondre:

-M’he passat tota la meva vida cuidant dels fills del meus veïns per guanyar-me alguns diners , a més cursant la carrera vaig tindre la sort de ser professora de pràctiques d’uns xiquets meravellosos.

-Fantàstic saber-ne que tens experiència ja en xiquets, però hi ha una cosa al teu historial que em va deixar un poc preocupada - Va dir Nina.

En eixe moment em vaig paralitzar, pensava que tot el meu passat havia sigut eliminat de tots els llocs , eraimpossibleque algú hagués pogut trobar existència alguna del que va passar feia quatre anys, d’allò que porta voltant el meu cap des del moment que va ocórrer, no hi havia cap nit que pogués separar-me d’aquell petit però persistent pensament dolent que martelleja el meu cap. Les paraules de Nina m’havien fet esvair-me de la conversa, però seguidament Nina continuà amb el diàleg.

-Encara que em va costar molt descobrir-ho , vaig trobar una carpeta teua que deia que havies estat ingressada en un centre psiquiàtric per esquizofrènia fa uns quatre anys. Em vaestranyarmolt com i per què una xica de vint anys havia acabat en un lloc tan dur. A més, el diagnòstic senyalava com vas patir d’al·lucinacions on pensaves que un xiquet de la classe on feies les pràctiques era el teu fill, fins que la família et va d’haver de denunciar per un intent de segrest.- Les seves paraulesimpactantsno trencaren la serenor del seu rostre, que romania com si no hagués pronunciat res.

Tota eixainformacióper part de Nina va deixar aMilliemoltpàl·lida. Encara així,Millieestava molt desesperada per aquest treball, no podia deixar escapar aquestaoportunitat, faria tot el possible per que la contractessin.

-Això com bé tu dius va ser un dels moments més difícils de la meva vida, vaig haver de superar moltes batalles contra el meu cap, que és l’arma més perillosa per a qualsevolèsserhumà, més dolenta que l’espassa més esmolada de tots els temps. Encara així em vaig recuperar amb molta ajuda per part dels metges, un suport vital per poder afrontar aquestes situacions. Etdonela meua paraula que, pel que fa a mi, no es tornarà a repetir un succés com el passat fa quatre anys. Durantaquestsúltims anys he crescut mentalment, fent-me més forta cada dia, amb el pensament de despertar cada dia sent millor persona que el darrer dia, no deixaré de cap manera més que unamalaltiadomineel més valuós que tenim cadascú, la nostra pròpia essència.

Després d’aquell monòleg, el qual em vaig preparar ben bé a casa, em vaig adonar que Nina em mirava amb cara dubtosa sense que cap resposta liacudira, fins que va fer la pregunta que em va obrir una ferida antiga, que pensava que estava perduda en el record, com si no hagués existit. Continuà Nina:

-Tens fills? -preguntà convençuda Nina. Realment no podia entendre de cap manera com podia trobar la pregunta més inoportuna per desfer la meua ànima.

En eixe moment tot el que havia assajat va quedar fora de la meua memòria, es va esvair. Era una pregunta que no m’esperava en absolut, va ser completament inesperada. No sabia que contestar, em vaig bloquejar, tantes respostes atrapades dins meu que la meua boca no podia expressar-les .Quan vaig moure els ulls i vaig veure l’expressió que tenia Nina a la cara em vaig adonar que Nina havia descobert tot, només estava esperant quina veritat disfressada podien eixir dels meus llavis.

-Veig que eixa pregunta t’ha deixatanonadada,tranquil·laque jo la puc contestar per tu. Fa uns dos anys estaves en una relació amb un xic , Xavi ,estaveumolt enamorats. Oi que sí? Tot el món deia queereula parella perfecta , que éreu fets l’un per a l’altre, éreu molt feliços, fins que un dia...T’he refrescat la memòria o vols queproseguesca?

En eixe moment vaig aprofitar l’oportunitat de saber que era el que Nina havia descobert i fins on havia trobat, així que la vaig deixar continuar.

-Veig que no tens intenció de dir res, doncs em sembla que aquesta data igual et refresca més records.Te'nrecordes del dèsset de febrer, no?

A l’instant vaig sentir com se’m va partir el cor en dos una altra vegada , de cap manera estava per tornar a enfrontar-me a aquesta situació.