Dèsset de febrer, tres paraules, centenars de records, milers d’emocions, una sola data. Aquell dia no va ser un dia com qualsevol altre, va canviar el ritme de la meua vida. Només vull aferrar-me al record que em queda d’aquella data,perquèsempre podrem tornar a viure qualsevol dia si el tenim en el record, en la memòria res ni ningú mor.

Em vaig adonar que Nina sabia molt més de mi que no sols una petita presentació per ser contractada però el que més em va estranyar va ser el fet que em contractessin a la fi. Ara tenia una nova sospitosa al cap, Nina. Què sap ella? Ho ha descobert tot? Alguna cosa amagava Nina, i les meuesànsiesper trobar què seria les tenia a flor de pell. Pel meu cap van passar moltes idees, de segur ella tenia un secret més greu que el meu o simplement era una manipuladora i jo la seva pròxima víctima, no estava totalment segura de res però jo havia vingut amb un propòsit clar, ser contractada. No tenia cap altre remei per descobrir el que estigués passant que acceptar el treball.

Una vegada va iniciar el meu període de prova a la casa no em trobavacòmoda, no era la meua casa, ni la meua cuina, però poc a poc vaig anant adaptant. Per altra banda, a la fi vaig poder conèixer a Mike i Sofia, els xiquetsWinchester. Des del primer moment vaig sentir connexió amb ells. Mike era dos anys més major que Sofia, tenia el cabell ros i els ulls blauscristal·linscom el mar. Sofia en canvi era tot el contrari, una xiqueta molt revoltosa, mai parava queta, sempre portava dues cues que no deixaven que el seu cabell negre com una nit d’hivern sense lluna mai canviés de forma. Des del primer moment em van tractar com una més, com una mare, aquests xiquets es sentien volguts quan estaven prop de mi.

Al pas del temps, tot canvia i es transforma. Sentia com si aquella casa fos meua, però sense deixar de banda la feina, em havien contractar per netejar, cuinar, escombrar... Però poc a poc em vaig adonar que alguna cosa no estava com havia de ser. La presència de Nina a la casa aportava un ambient de foscor i incomoditat. Vaig tardar en adonar-me’n, però expressions de Mike i Sofia canviaven dràsticament quan Nina s’apropava.

Al mateix temps quem'adonavad’aquest comportament, Nina em feia preguntes cada vegada més properes a una veritat que ningú podia saber.

-Millie...-va dir una vesprada recolzada al marc de la porta de la cuina mentre jonetejavala tauladesprésde sopar- Veig que t’has adaptat molt bé a la casa.

Vaig alçar el cap.

-Suposeque es part de la feina. - Vaig contestar i vaig tornar a la feina.

Nina va somriure, però no un somriure habitual, era d’aquests que no t’arriben als ulls.

-No emreferisca això- Va continuar- Emreferiscals xiquets.

En aquell moment tots els meus músculs es van tensar, vaig sentir una esgarrifança per tot el cos.

-Mike i Sofia són especials....Nomésintentefer-ho tot bé. - Vaig contestar amb fermesa, però sabia que Nina estava portant la conversació per un altre camí, un camí pel qual em podiaentropessaramb qualsevol pedra.

-Me pareix que ho intentes fer massa bé. - Va atacar Nina, com si les seues paraules foren un punyal que em envestia el cor, un cor ple d’amor per Mike i Sofia.

-No sé què és el que estàs intentant fer amb els meus xiquets peròt’assegureque açò no acabarà bé- Continuà l’atac deNina, ambun to de veu que carregava ira.

-Nomésintentefer la meua feina. No entenc què és el que te preocupa tant, si tu penses que com a mare ho fas tot bé no te hauria de preocupar la mevapresènciai comportament amb els xiquets, a la fi aquesta és la meua feina, oi?

-Vas ser contractada per mi, però de la mateixa manera que el meu cap vaprendrela decisió de contractar-te també sospita que en qualsevol moment reviuràs el que va passar fa uns anys amb els meus xiquets. - Afirmà Nina, ben decidida del que deia.

Millieen es va quedar moltsorpresaen escoltar això, mai pensava que li anava a retreure aquell fet ho anava una vegadaestigueracontractada.

- He de tornar a les meues feines de casa.Podríemcontinuaraquestaconversació un altre dia? - Vaig respondre, la presència de Nina durant els últims minuts em va incomodar. Durant el diàleg vaig netejar i netejar allò que ja estava net pel nerviosisme i mal cos que m’havia deixat Nina. Però ara el sentiment que omplia el meu cos era el de buit, Nina es pensava que anava a fer alguna cosa a Mike i Sofia, però jo no faria mai res quepogueraferir els xiquets que omplin el meu cor.