El programa fluïa.
La Clara Sorribas, la presentadora, s’estava lluint amb el convidat. De fet, el sorprenia amb cada pregunta i cada gir i el tenia completament obnubilat. Jugava amb el fet de ser guapa, per descomptat, i de dirigir un dels programes radiofònics de tarda amb més audiència, però també hi comptava el carisma, i la Clara en tenia. Amb escreix. Carisma, desimboltura, intensitat i, naturalment, la seva veu, tan poderosa com plena de matisos. Alguns a la ràdio deien que quan ella entrava en antena, començava a encantar serps. |
