El sol de fusió nuclear, una enorme esfera que resplendia al cel, puntual com cada matí, va substituir la lluna a les 6 en punt. La sensació tèrmica era de 24 graus, la perfecta perquè el cos de les persones estigués en total harmonia i equilibri amb l’entorn.
Oh, quina meravella! Quantes criatures belles que hi ha aquí! Que n’és, de bella, la humanitat! Oh, món feliç, en el qual viu gent així!
Els homes i les dones van interrompre la seva rutina, curiosos i atents, i van dirigir les mirades cap a les gran pantalles que envaïen les façanes: les de la Fàbrica, la Urbanització i, també, les de la City. El seu gran líder, Magnus, es dirigia com cada dia als ciutadans, amb el seu particular plural majestàtic. Els trets greus de Magnus van aparèixer a la pantalla. Aixecant la mà, va fer el seu gest familiar de salutació. |
